Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: sexualitats
26A: Dia de les lesbianes
26 abr 2013
935190_307083822755278_710943513_n.jpg
El proper 26 d'abril és el dia anomenat de la "visibilitat" lèsbica. No deixa de ser curiós que un dia a l'any que és una diada lèsbica (a part del genèric 28 de juny) inclogui el terme 'visibilitat'. Sovint es diu que les lesbianes, en comparació amb els gais, no som tan visibles, no sortim tant visiblement (fent tant soroll?) de l'armari, etc. Però de quina visibilitat estem parlant i quines són les condicions d'aquesta visibilitat? La visibilitat de la qual parlen sempre té a veure amb l'ocupació de l'espai d'una certa manera, amb territorialitzacions determinades, ja sigui amb manifestacions, rues, zones d’habitatge, d'oci, de consum, etc. És quan es posa l'èmfasi en aquest tipus de visualització que les lesbianes esdevenim invisibles


Però, realment les lesbianes no som visibles? I si no ho som, algú s'ha preguntat per què o, més important encara, si ho volem ser de la manera en què es pensa que s'ha de ser visible? Fer visible les reivindicacions i les lluites de les lesbianes, heterogènies i farcides de diferències entre nosaltres, sembla el màxim objectiu del moviment, però algú s'ha preguntat des d'on s'imposa aquesta no qüestionada constatació d'invisibilitat? Des de quina posició s'afirma que les lesbianes no som prou visibles i, així, ens hem de visibilitzar? Algú s'ha preguntat què implica ser visible (en el sentit criticat) per a les lesbianes? En la majoria dels casos, fer-se visible en aquest sentit implica discriminació, estigmatització o simplement rebuig.

En aquesta constatació hi ha sempre una comparació més o menys explícita amb els gais i la seva visualització a l'espai públic o la política en general. Tornem a caure així en el parany de pensar que allò vàlid pels gais ha de ser allò vàlid per les lesbianes, i que les dones lesbianes, un cop més, ens hem de mesurar o valorar segons allò que caracteritza altres lluites i altres mesures, com sempre passa amb les dones. O pitjor encara és suposar que les lesbianes aportem una certa especificitat a les persones no heterosexuals.

Però ser dona i ser lesbiana, com ser dona o ser lesbiana, té les seves pròpies idiosincràsies i visualitzacions a partir de les quals es forgen les lluites, els manifestos, els lemes. Perquè les lesbianes ens reconeixem en l'espai públic, hi teixim aliances, forgem lluites i prenem els espais a la nostra manera. I volem ser reconegudes com a tals, superant la imposició de la visualització. Hem de trencar la lògica de la visualització com a condició de reconeixement polític i hem de transformar el món amb les nostres pròpies eines. Les lesbianes som visibles entre nosaltres, tenim els nostres espais polítics i els nostres espais quotidians i tenim xarxes entre nosaltres. La discriminació i la manca de representació fruit de la negació de l'existència lesbiana és una eina de l'heteropatriarcat per invisibilitzar-nos, però no caiguem nosaltres també en la trampa de voler, d'entrada i sense qüestionar-nos-ho, un determinat tipus de visibilitat que passa indestriablement per la territorialització, pel consumisme i per la representació estereotipada en els mitjans de comunicació de masses. No volem ser visibles així.

Abandonem el tòpic de la visualització i aprofundim en les aliances entre nosaltres i les nostres diferències. Potenciem el lesbianisme polític com a forma de vida revolucionària en contra de l'heteropatriarcat i anomenem tots els vint-i-sis d'abril "dia de les lesbianes"!

Apropiem-nos el nostre dia, el nostre espai, les nostres reivindicacions i lluitem per les lesbianes!

Prou lesbofòbia i discriminació!
Visca la lluita feminista!
Mira també:
http://gatamaulafeminista.blogspot.com.es/

This work is in the public domain
Colera camping CNT