|
|
|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
Els 25 punts del sistema de conviccions per a una revolució integral
|
|
|
per Félix Rodrigo Mora |
26 abr 2013
|
|
A veure si ens comencem a posar en serio amb les coses. |
1. Cal depurar i actualitzar el pensament transformador.
S'han de superar, encara que recollint allò positiu, les ideologies del passat. El medul·lar és comprendre i donar solucions als problemes del segle XXI, el que significa que en el terreny de les idees està per fer una gegantina tasca d'innovació i creació: tal és la tasca principal ara. És la realitat, la pràctica i l'experiència, el que compta, no les teories,. Cal practicar l'escepticisme metodològic, per desfer-se de la verborrea dels professors-funcionaris, contra els que enarbora l'exhortació de Sisè Empíric, «sigues sensat i aprèn a dubtar». L´apropiat és constituir un règim d'autogestió del coneixement i el saber.
2. El desenvolupament del factor conscient és la tasca número 1 del nostre temps.
Sense produir arguments veritables, imprescindibles per al crucial combat d'idees, ja no és possible avançar. És més, hi ha un risc cert de liquidació del pensament i les pràctiques emancipadores, per esgotament total de continguts. Sota «la societat de la informació i el coneixement», que redueix a res la llibertat de consciència, la tasca central és vèncer el sistema de dominació en la pugna de les idees, el que equival a crear les condicions per al seu enderrocament revolucionari. L'activisme, l'obrar sense continguts ni reflexió ni estratègia, és ara un aflictiu error, ja que només amb la formació d'un subjecte capaç, amb actitud moral de l'esforç desinteressat i sentit del deure és possible realitzar una revolució social integral. Al contrari, l'activisme socialdemòcrata, politicista i monetarista, condueix inevitablement a l'aniquilació d'un autèntic moviment popular.
3. Repudi de les utopies socials.
Les utopies socials, de naturalesa economicista, desarrollista, hedonista i consumista, infantilitzen el subjecte, l'estoven i promouen l'ideari del goig immediat. L'ideari és l'esforç desinteressat sense fi per propòsits sublims, considerant els èxits disfrutables com a qüestions de segon ordre.
4. La realitat només pot ser apresa de manera ateòrica.
Des del rebuig de tot axioma i de tot apriorisme, a partir exclusivament de l'experiència reflexionada. Tota teoria és, al mateix temps, errònia, alliçonant i opressiva, de manera que el
subjecte, si vol conservar la seva llibertat interior, ha de buidar la seva ment de verborrea, teorètiques i doctrines per aproximar-se net, imparcial, serè i obert a la realitat. Tota argumentació ha d'anar precedida d'una investigació i reflexió acurades, de llarga durada.
5. La veritat, per tant, l'esforç i la lluita per la veritat possible (concreta i finita), és determinant, juntament amb la llibertat.
Aquests són els fonaments immaterials de la condició humana, i els que trepitgen amb més fúria el vigent règim de tirania. La veritat és meta anterior i superior a la política, per la qual cosa ha de ser conseqüència d'ella, no causa, com exigeix el politicisme. La necessitat de veritat és central en el sistema de necessitats de l'ésser humà, en tant que humà.
6. S'ha de creure en el subjecte, més que en les estructures i institucions, doncs en última instància, tot depèn de la qualitat de la persona.
L'acció transformadora real la realitzen els éssers humans reals, com a persones i com a éssers socials, no les caricatures teorètiques creades pels verbosos d'ofici. En definitiva és la vivesa
intel·lectual, la valentia i fortalesa, l'entrega desinteressada, la capacitat per conviure, la modèstia, la frugalitat, l'autodomini, la solidesa de la voluntat, l'indiferentisme davant plaers i dolors, la generositat, la capacitat per prendre decisions i arriscar, la cortesia i la passió pel bé que determinen el demà de la humanitat, ja que d'aquests valors emergeix, a la vegada, la comprensió de la realitat i la decisió conseqüent per a la seva transformació. Amb això es recupera i reafirma l'essència concreta humana, avui en procés de liquidació, situació desitjada per les elits governants.
7. El subjecte es construeix, és a dir, s'auto-construeix. La seva edificació des de si és imprescindible.
Avui tot el converteix en objecte, de manera que la lluita per tornar a aquest la seva capacitat de ser i d'obrar, per tant, de ser agent creador de la història, és un component essencial de la revolució per fer, el que atorga la raó a Epictet quan exposa «prepara les teves facultats per honorar-te i ornar-te amb els fets més penosos». Si el plaer no és un bé es conclou que l'Estat de benestar, això és, de pretesa felicitat i plaers atorgats des de dalt, és una maledicció que ens priva de la llibertat i de la condició d'éssers humans.
8. No es pot delegar a l'Estat el que és tasca del subjecte.
Cal un subjecte sense tuteles ni caminadors, auto-construït i sense l'enverinada «ajuda» institucional, ja que només així pot desenvolupar al màxim les seves capacitats intel·lectives, convivencials, volitives, estètiques i morals. Aquesta «ajuda», en delegar a l'Estat el que és
tasca del subjecte, per ell mateix i unit associativament als seus iguals, crea una degeneració gegantina d'aquell, que equival al seu acabament espiritual. En efecte, el règim d'Estat de benestar mata l'esperit.
9. L'oblit de si, la disposició per l'esforç i servei desinteressats, és el punt de partida de tota acció tendent a revolucionaritzar l'actual societat.
Sense transgredir cada dia el principi de l'interès particular no hi ha ésser humà integral i no hi ha revolució integral. És urgent recuperar la grandesa perduda per causa de la sordidesa i mesquinesa del culte al ego, el vici burgès per excel·lència.
10. S'ha de repudiar la infausta fe economicista.
Aquesta considera la persona com un estómac, i que arbitràriament fa dels factors econòmics el fonament del humà. El concloent són els elements immaterials, la llibertat, la veritat, la convivència, el bé moral, l'esforç desinteressat i la voluntat de transcendència. El model homo economicus pretès per l'economicisme ha portat de derrota en derrota els moviments suposadament emancipadors del passat immediat, i ha creat éssers que són, més que humans, monstres.
11. L'esforç i servei desinteressats ens construeixen com éssers humans.
Rebutjada la sobrevaloració de la política, és a dir, el politicisme, s'ha de concloure que l'esforç i servei desinteressats ens construeixen com a éssers humans, la mol·lície, l'egotisme i el plaer com sub-humans. Qui corre a la recerca del propi interès es fa un neo-servent, mentre que qui viu per allò gran i important, amb magnanimitat i oblit de si, s'edifica com a ésser humà. El substantiu, segons va exposar Simone Weil, no són els drets sinó els deures, l'ésser servit sinó el servir, el que es rep sinó el que es dóna. Aquest és l'estat d'ànim òptim per fer front a la gran crisi múltiple en desenvolupament, que sacseja la humanitat, la qual s'anirà agreujant més i més en els propers decennis, i a la qual s'ha de donar una sortida revolucionària.
12. La concepció de la història humana.
Entesa com un ordre mecànic que opera segons criteris deterministes i teleològics, és inexacta, ja que la tasca transformadora compta, sobretot la llibertat. Les dues condicions més importants són la comprensió exacta de la realitat (el que resulta de l'esforç perpetu per la veritat) i l'elevació acord a un pla de qualitat i vàlua del subjecte.
13. L'objectiu és la transformació integral de l'ordre constituït.
És a dir, una Revolució Integral, no els èxits parcials, les reivindicacions profitoses ni les «solucions» dins del sistema. Aquest ha de ser transmutat com a totalitat i no merament reformat o millorat, el que, a més, és impossible. S'han de denunciar i combatre les perverses solucions socialdemòcrates de vell i nou tipus, assentades en la veneració irracional de l'ens estatal, tingut per expressió de «el públic», avui dominants.
14. L'estudi i coneixement objectiu de la història ha de ser patrimoni de totes i tots, ja que la història és, com va dir Ciceró, mestra de la vida.
Cal viure el nostre temps amb perspectiva temporal, considerant l'ahir tant com el demà, sense quedar atrapats en un «ara» que ens desarticula com a subjectes i ens condemna a ser carn de canó de la política socialdemòcrata, sempre estatòfila i per això mateix sempre pro-capitalista.
15. És decisiva la recuperació crítica i actualitzada del positiu del pensament clàssic de la cultura d'Occident.
El tercermundisme de moda ha de ser denunciat perquè menysprea allò occidental en bloc i adopta una posició acrítica, beata i servil, sovint neo-racista, sobretot el provinent d'altres cultures, sense distingir-hi el positiu del molt negatiu, amb la qual cosa fa força activa de la nova reacció mundial, considerant la descomposició, irremeiable a mig termini, que pateix Occident, comptant a més que el proper futur del capitalisme estarà a Xina, Índia, Sud-àfrica, als països islàmics amb recursos petrolífers, Brasil i altres.
16. L'objectiu és una societat frugal per a tots.
En la que la riquesa, el consum i l'abundància de plaers corporals no puguin danyar la passió per la llibertat, ni l'esforç per la virtut, ni la lluita per la veritat, ni l'impuls a estimar els iguals, ni l'entrega al bé moral, ni l'ardor per la revolució. A més, la frugalitat preserva el medi natural, i la recerca de metes immaterials no contamina. Per tant és l'entusiasme per l'auto-suficiència i la possessió mínima, i no la riquesa, com preconitzen els desgastats credos obreristes, el fonament de la vida bona i de la societat més desitjable, com un bé i una virtut, a la vegada.
17. El culte per l'Estat és avui «el tot» del fals radicalisme i l'esquerranisme residual.
La seva causa sociològica és la hiper-extensió de l'ens estatal a les societats de la modernitat última, que són, per això mateix, les més despòtiques de la història. Aquells han renunciat a la lluita per la llibertat, ja que només aspiren a aconseguir una felicitat estupiditzant, pancista i barbaresca a l'ombra d'un ens estatal descomunal. Això fa d'ells les noves forces reaccionàries, que les institucions i el capitalisme utilitzen per imposar els seus interessos estratègics al poble.
18. L'actual règim constitucional, partitocràtic i parlamentarista és una dictadura, la pitjor i més opressiva dictadura política de la història.
Ha de ser enderrocat i substituït per un sistema de govern popular amb un ordre d'assemblees omni-sobiranes en xarxa. S'ha de condemnar la vigent Constitució, així com tot l'ordre constitucional existent des de la lliberticida, sagnant, barbaresca i ecocida Constitució de 1812. Atès que ambdues imposen la propietat privada capitalista cal posar-li fi. Sense aparell estatal i sense capitalisme, significa amb llibertat, de consciència, política i civil, però no equival a societat utòpica, perfecta i de felicitat perpètua, ja que els estadis d'arribada no són el decisiu.
19. La participació de les dones.
Fent-se càrrec de tasques de la major responsabilitat i dificultat, en la pugna per la veritat i en els combats per la llibertat, és imprescindible per assolir resultats concloents. Per tant, s'ha de contestar al règim neo-patriarcal que el feminisme d'Estat i l'esquerranisme han ordit per sotmetre a les dones. Homes i dones han d'estar units, estimar-se i respectar-se en peu d'igualtat, compartint les tasques de la transformació integral de l'ordre constituït, sense sexisme d'un o altre tipus.
20. La Revolució Integral és necessària.
Però no per desenvolupar l'economia i la tecnologia, fomentar el consum i realitzar la felicitat general, sinó per establir una societat lliure, en la qual l'humà pugui desenvolupar-se, triomfi el afecte dels uns als altres, la propaganda cedeixi davant la veritat, la naturalesa sigui restaurada i es visqui de manera civilitzada. En ella, l'Estat ha de ser substituït per un ordre d'autogovern per assemblees, i el capitalisme per un sistema plural de col·lectivisme, sense assalariat ni explotació, però això no serà la fi sinó el principi de nous esforços i noves lluites per portar la condició humana a metes encara més magnífiques.
21. Els problemes polítics no poden fer oblidar els existencials.
Els problemes polítics, tan importants, no poden fer oblidar els de naturalesa existencial, que no admeten remei pràctic però estan sempre aquí. Són la finitud, la soledat ontològica, el pas del
temps, la mort i el no-res etern. El seu oblit ens empetiteix i disminueix, de manera que necessitem meditar sobre ells amb regularitat, per assumir fins a la fi la nostra condició, evitant el simplisme politicista i la idea fútil de la felicitat com a destí humà desitjable i possible. Les solucions politicistes, fins i tot les que en si mateixes són correctes i veritables, en ser una forma més de reduccionisme no resulten resolutives, en bona mesura perquè construeixen subjectes d'una qualitat molt baixa i incapaços per realitzar efectivament la transformació integral de l'ordre constituït.
22. El treballat assalariat, element de degradació global de la persona.
És una cosa vital. Una humanitat lliure, auto-governada, moral, autogestionada i assentada en l'amor dels uns als altres (ajuda mútua) necessita d'una societat sense treball assalariat, sense burgesia, sense patronal, sense capital. El treball assalariat mata la intel·ligència, destrueix la voluntat, lamina la sociabilitat, afebleix la sensibilitat, anul·la el sentit moral. Ens fa uns bruts sense cervell ni cor, mers autòmats i monstres amb aparença humana.
L'assalariat destrueix l'essència concreta humana perquè fa impossible la construcció pre-política del subjecte. Aquí està el gran problema. No hi ha cap treball assalariat «ben pagat», com no
hi ha cap esclavitud acceptable. La reconstrucció de la humanitat i la regeneració de l'ésser humà demanen imperiosament posar fi al treball assalariat.
L'esquerra es diu "anticapitalista" però no anti-treball assalariat, doncs ho admet amb molt de gust quan està ben pagat, és a dir, quan destrueix amb més eficàcia l'essència concreta humana.
El veritable anticapitalisme, sense cometes, és el que lluita contra el treball assalariat, no el que «lluita» per salaris més alts, millor pagats. Els que preconitzen tal cosa, que es queden en la lluita per més diners, són els pitjors burgesos, els més encanallats reaccionaris.
23. El capitalisme depèn en tot de l'Estat, no hi ha un anti-capitalisme creïble pro-Estat.
El capitalisme NO ÉS una realitat autònoma i auto-creada que opera per si mateixa segons lleis immanents, no tenint importància la funció de l'Estat. Aquest axioma del materialisme mecanicista i del esquerranisme de tota classe, és un fiasco i un engany del principi a la fi. La realitat mostra que no hi ha capitalisme sense ens estatal, que no hi ha mercat sense legislació positiva, que no hi ha sistema capitalista sense ordre polític-jurídic, el fonament últim és la força, això és l'exèrcit i la policia.
Tot “anti-capitalisme” que no sigui anti-estatal, i que no actualitzi la seva comprensió del capitalisme, passant del doctrinarisme al realisme, és una manera de defensar el capital, en salvaguardar el seu fonament darrer, l'Estat. A aquest li donen suport: a) els que li donen suport, b) qui no ho denuncia i ho combat, c) que li posa l'etiqueta apologètica de “públic”.
24. Per una societat rural popular. Contra la ciutat i la forma de vida urbana.
La manera de vida òptima d'existència humana la proporciona la petita població rural, on a més es pot desenvolupar de manera òptima la sobirania popular per assemblees, facilita la convivència íntima entre tots i posar en comú els béns de producció. No són les «ciutats sostenibles» una alternativa real, sinó posar fi a les ciutats, convertides en centres d'amuntegament d'éssers humans per portar una vida d'esclaus assalariats. La ciutat ha de ser qüestionada com a part del procés ardu i complex de desindustrializar, desmaquinizar i desurbanizar la humanitat, procés sense el qual la humanitat no podrà sortir de l'estat de barbàrie i decrepitud que ara patim.
25. Sobre la lliure determinació dels pobles oprimits.
La lliure determinació dels pobles oprimits pels Estats-Nacions, o estats-multinació global-imperialistes, no es podrà assolir de la mà de les institucions de poder dels estats o apadrinats per aquests. Ni d'hipotètics processos «neutrals» estatistes d'alliberament nacional propugnats per l'esquerra o el nacionalisme burgès o petit-burgès. La lliure determinació dels pobles oprimits serà part del procés de la revolució integral, o no serà. Aquesta justa reivindicació forma part del programa estratègic de la revolució integral i ha de plantejar-se de manera conjunta i integrada en el conjunt de transformacions revolucionàries a efectuar.
No és possible plantejar-la com a “qüestió” prèvia, ni marginal. Al contrari, ha de formar part del conjunt de tasques transformadores essencials a escometre: part de la revolució política, però també part substancial de la revolució a la consciència, de la construcció política d'un subjecte capaç de sostenir una societat convivencial, igualitària, defensora dels valors propis d'una moral d'esforç i servei desinteressats orientat cap al bé comú, amb respecte de les cultures, amb llibertat de consciència, llibertat política i civil per a tothom, però també amb l'eliminació del treball assalariat i servil de qualsevol forma, amb la incorporació -en condicions d'igualtat- de la dona a les tasques centrals de la societat, i sense cap discriminació de ningú en raó a la raça, sexe o qualsevol altra orientació personal o social que ha de quedar en l'àmbit estricte del conjunt de llibertats polítiques i civils.
Félix Rodrigo Mora, gener de 2013. |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Els 25 punts del sistema de conviccions per a una revolució integral
|
|
per H |
26 abr 2013
|
doncs si, falta molt més discurs revolucionari per fer arribar a la gent i moltes menys palles mentals, miseries del rollito i activisme irreflexiu
cal donar vies alternatives al sistema, es absurd seguir només criticant el sistema actual i deixar anar coses sueltes com "autogestió" o "suport mutu" sense aprofondir en que son i en quines condicions es pot aconseguir una societat amb aquestes bases |
|
Re: Els 25 punts del sistema de conviccions per a una revolució integral
|
|
per unx |
26 abr 2013
|
|
com es pot rebutjar tota teoria i fer teoria al mateix temps? una mica (no més) de coherència si us plau! |
|
Re: Els 25 punts del sistema de conviccions per a una revolució integral
|
|
per axcvds |
27 abr 2013
|
|
ho entenc com que rebutja assumir teories sense contrastarlas amb la realitat i que les teories s'han de fer a partir de la realitat i no a partir d'altres teories |
|
|
