|
|
|
|
|
Notícies :: un altre món és aquí : xarxa i llibertat : sexualitats |
|
Volem la llibertat; volem que els homes i les dones puguin estimar-se i unir-se lliurement sense altre motiu que l'amor
|
|
|
per Enric Malatesta |
25 abr 2013
|
|
|
AL principi pot semblar estrany que la qüestió de l'amor i totes les quals li són connexes preocupin molt a un gran numero d'homes i de dones mentre hi ha altres problemes mes urgents, si no més importants, que haguessin d'acaparar tota l'atenció i tota l'activitat dels quals busquen la manera de remeiar els mals que sofreix la humanitat.
Trobem diàriament gents aixafades sota el pes de les institucions actuals; gents obligades a alimentar-se *malamente i amenaçades a cada moment de caure en la misèria mes profunda per falta de treball o a conseqüència d'una malaltia; gents que es troben en la impossibilitat de criar convenientment als seus fills, que moren sovint mancant de les cures necessàries; gents condemnades a passar la seva vida sense ser un sol dia ames de si mateixes, sempre a la mercè dels patrons o de la policia; gents per a les quals el dret de tenir una família i el dret d'estimar és una ironia sagnant i que, no obstant això, no accepten els mitjans que els proposem per a sostreure's a l'esclavitud política i econòmica si abans no sabem explicar-los que manera, en una societat llibertària, la necessitat d'estimar trobés la seva satisfacció i que manera comprenem l'organització de la família. I, naturalment, aquesta preocupació s'engrandeix i fa descurar i fins a menysprear els altres problemes en persones que tenen resolt, particularment, el problema de la fam i que es troben en situació normal de poder satisfer les necessitats mes *imperiosas perquè viuen en un ambient de benestar relatiu.
Aquest fet s'explica donat el lloc immens que ocupa l'amor en la vida moral i material de l'home, ja que en la llar, en la família, és on l'home gasta la major i millor part de la seva vida. I s'explica també per una tendència cap a l'ideal que arravassa a l'humà esperit tan prompte com s'obre a la consciència.
Mentre l'home sofreix sense adonar-se els sofriments, sense buscar el remei i sense rebel·lar-se, viu semblant als bruts, acceptant la vida tal com la troba.
Però des que comença a pensar i a comprendre que els seus mals no es deuen a insuperables fatalitats naturals, sinó a causes humanes que els homes poden destruir, experimenta de seguida una necessitat de perfecció i vol, idealment almenys, gaudir d'una societat que regni l'harmonia absoluta i que el dolor hagi desaparegut per complet i per a sempre.
Aquesta tendència és molt útil, ja que impulsa a marxar endavant, però també es torna nociva si, amb el pretext que no es pot arribar a la perfecció i que és impossible suprimir tots els perills i defectes, ens aconsella descurar les realitzacions possibles per a continuar en l'estat actual.
Ara bé, i diguem-lo de seguida, no tenim cap solució per a remeiar els mals que provenen de l'amor, doncs no es poden destruir amb reformes socials, ni tan sols amb un canvi de costums. Estan determinats per sentiments profunds, podríem dir fisiològics, de l'home i no són modificables, quan ho són, sinó per una lenta evolució i d'una manera que no podem preveure.
Volem la llibertat; volem que els homes i les dones puguin estimar-se i unir-se lliurement sense altre motiu que l'amor, sense cap violència legal, econòmica o física.
Però la llibertat, àdhuc sent l'única solució que podem i hem d'oferir, no resol radicalment el problema, atès que l'amor, per a ser satisfet, té necessitat de dues llibertats que concordin i que sovint no concorden de manera algun; i dau també que la llibertat de fer el que es vol és una frase desproveïda de sentit quan no se sap voler alguna cosa.
És molt fàcil dir: "Quan un home i una dona s'estimen, s'uneixen, i quan deixen d'estimar-se, se separen". Però seriosa necessari, perquè aquest principi es convertís en regla general i segura de felicitat, que s'estimessin i cessessin d'estimar-se ambdós al mateix temps. I si un estima i no és estimat?
"Jo sóc lleig - ens deia una vegada un amic - Que faré si ningú vol estimar-me?" La pregunta mou a riure, però també ens deixa entreveure veritables tragèdies.
I altre, preocupat pel mateix problema, ens deia: "Actualment, si no trobo l'amor, ho compro, encara que hagi d'economitzar el meu pa. Que faré quan no hagi dones que s'embenen?" La pregunta és horrible, doncs mostra el desig que hagi éssers humans obligats per la fam a prostituir-se; però és també terrible... i terriblement humà.
Alguns diuen que el remei podria trobar-se en l'abolició radical de la família; l'abolició de la parella sexual mes o menys estable, reduint l'amor al sol acte físic, o per millor dir, transformant-lo, amb la unió sexual per afegiment, en un sentiment semblat a l'amistat, que reconegui la multiplicitat, la varietat, la contemporaneïtat d'afectes.
I els fills?... Fills de tots.
Pot ser abolida la família? És de desitjar que ho sigui?
Fem observar primer de tot, que, a pesar del règim d'opressió i de mentida que ha prevalgut i preval en la família, aquesta ha estat i contínua sent el mes gran factor de desenvolupament humà,doncs en la família és on l'home normal se sacrifica per l'home i compleix el bé pel bé, sense desitjar altra compensació que l'amor de la companya i dels fills.
Però, se'ns diu, una vegada eliminades les qüestions d'interessos, tots els homes seran germans i s'amaren mútuament.
Certament, no s'odiessin; cert que el sentiment de simpatia i de solidaritat es desenvoluparia molt i que l'interès general dels homes es convertiria en un factor important en la determinació de la conducta de cadascun.
Però això no és l'amor. Estimar a tot el món se sembla molt a no estimar a ningú.
Poder, tal vegada socórrer, però no podem plorar totes les desgràcies, doncs la nostra vida es lliscaria sencera entre *lagrimas i, no obstant això, el plor de la simpatia és el consol mes dolç per a un cor que sofreix. L'estadística de les defuncions i dels naixements pot oferir-nos dades interessants per a conèixer les necessitats de la societat; però no diu gens als nostres cors. Ens és materialment impossible entristir-nos a cada home que mor i amorosir-nos a cada naixement.
I si no estimem a algú mes vivament que als altres; si no hi ha un sol ésser pel qual no estiguem particularment disposats a sacrificar-nos; si no coneixem altre amor que aquest amor moderat, vague, gairebé teòric, que podem sentir per tots, no resultaria la vida menys rica, menys fecunda, menys bella? No es veuria disminuïda la naturalesa humana en les seves mes bells impulsos? Per ventura no ens veuríem privats dels gaudis mes profunds? No seriem mes desgraciats?
D'altra banda, l'amor és el que és. Quan s'estima fortament se sent la necessitat del contacte, de la possessió exclusiva del ser estimat.
La gelosia, compresos en el millor sentit de la paraula, semblen formar i formen generalment una sola cosa amb l'amor. El fet podrà ser lamentable, però no pot canviar-se a voluntat, ni tan sols a voluntat del que personalment els sofreix.
Per a nosaltres l'amor és una passió que engendra per si mateixa tragèdies. Aquestes tragèdies no es traduirien més, certament, en actes violents i brutals si l'home tingués el sentiment de respecte a la llibertat aliena, si tingués bastant imperi sobre si mateix per a comprendre que no es remeia un mal amb altre major, i si l'opinió publica no fos, com avui, tan indulgent amb els crims pasionals; però les tragèdies no serien per això menys doloroses.
Mentre els homes tinguin els sentiments que tenen - i un canvi en el règim econòmic i polític de la societat no ens sembla suficient per a modificar-los completament - l'amor produirà al mateix temps que grans alegries, grans dolors. Es podrà disminuir-los o atenuar-los, amb l'eliminació de totes les causes que poden ser eliminades, però la seva destrucció completa és impossible.
És aquesta una raó per a no acceptar les nostres idees i voler romandre en l'estat actual? Així s'obraria com aquell que no podent comprar-se vestits luxosos preferís anar nu, o que no podent menjar perdius tots els anades renunciés al pa, o com un metge que, donada la impotència de la ciència actual davant certes malalties, es negués a guarir les quals són *curables.
Eliminem l'explotació de l'home per l'home, combatem la pretensió brutal del mascle que es creu amo de la femella, combatem els prejudicis religiosos, socials i sexuals, assegurem a tots, homes, dones i nens, el benestar i la llibertat, propaguem la instrucció i llavors podrem amorosir-nos amb raó si no queden més mals que els de l'amor.
En tot cas, els desgraciats en amor podran procurar-se altres gaudis, doncs no succeirà com avui, que l'amor i l'alcohol constituïxen els únics consols de la major part de la humanitat. |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Volem la llibertat; volem que els homes i les dones puguin estimar-se i unir-se lliurement sense altre motiu que l'amor
|
|
per individualista "radical" i "anticapitalista" |
26 abr 2013
|
l'home que es sacrifica per l'home?? on va aquest cura!!
jo només em sacrifico pel meu adorat ego, la meva individualitat sagrada |
|
|
