|
|
|
|
|
El manifest de Teresa Forcades i Arcadi Oliveres
|
|
|
per Cinto Amat |
25 abr 2013
|
|
|
En un moment en què les expectatives que propicia la crisi econòmica, social, cultural, política i institucional, ens creen una sensació d’opressió, de manca de sortida col.lectiva, és simptomàtica la irrupció de persones com Arcadi Oliveres i Teresa Forcades, de forma desinhibida, en el terreny de les propostes polítiques que volen ser globals i regeneradores. Val a dir que aquestes expectatives tenen més a veure amb la incertesa de cap a on ens conduirà el desconcert de la situació tan complexa que estem passant que amb les possibilitats que puguin derivar-se d’una activitat col·lectiva i individual positiva i coherent. Les nostres expectatives són més fruit del desconcert (econòmic, institucional, nacional) que d’una efectiva aportació de mitjans per conformar una situació nova i millor. Per això aquestes expectatives generen més pors que il·lusions. Des d’aquest punt de vista, doncs, benvingut sigui el manifest de l’Arcadi Oliveres i de la Teresa Forcades, si contribueix a unir esforços per encarar el futur amb més convicció.
Però llegint el manifest, justament pel seu caràcter tan globalitzador, m’entra com una mena de desànim, de descoratjament, perquè hi veig més una proclama (una més, en la línia dels pronunciaments indignats, perfectament legítims) que una proposta de solidaritat amb alguna perspectiva d’obtenir fruits. És més una crida a la mobilització global (per tots els temes) que una aportació d’iniciatives sobre algun aspecte concret. En aquest sentit, res a veure amb l’orientació de les plataformes contra les execucions hipotecàries que comporten una moguda legislativa i social importants.
Ens estem acostumant a processar l’accelaració de la vida política com si ja no tingués res a veure amb la situació real, de manera que el que es diu avui demà serà diferent, i d’aquí uns dies ja s’haurà oblidat, i el que queda de fons i ens va rosegant és la dura realitat dels atzucacs que anem trobant amb cada nova fugida endavant. Es pot pensar que ara mateix (¿) a Catalunya tenim un greu problema de sosteniment econòmic, amb el que tot això significa de retallades, atur, pèrdua d’iniciatives de tota mena, sobre una preocupació de fons sobre com orientar el nostre futur com a nació. El manifest en qüestió parteix d’aquests dos aspectes, però els enfoca d’una manera que desborda àmpliament qualsevol consideració de present per situar els problemes en l’àmbit d’una il.lusió que s’endevina més enllà de qualsevol consideració institucional i política realista.
Ens espremem el cervell per veure com pot ser factible una consulta amb cara i ulls, i com podem fer front al dèficit sense malmetre ancara més el creixement i les bases del benestar, però heus aquí que el manifest fa un salt en el buit i ens proposa directament una fractura total amb totes les institucions per tal de crear, amb el procés d’una assemblea constituent, un Estat de nova planta, socialment, políticament, econòmicament, institucionalment. És com si algú tractés de tonto al bona fe que s’esforça per trobar algun camí de sortida dient-li que només hi ha una drecera possible, la del tirar pel dret. Cal reconèixer que és un posicionament legítim, potser l’únic possible per a molta gent. Totalment clar, però excessivament simplificador. Jo no el comparteixo.
Alguns aspectes de la llista de punts a considerar que s’inclou al final del manifest, en conjunt, fan pensar més en la pretensió d’una nova Arcàdia que en la proposta de mitjans plausibles per canviar la situació. Per què serà que la gent d’Església, sigui quina sigui la seva orientació social, té tendència a simplificar políticament els problemes? Hi ha un alè mític (i místic) desaprofitat que es respira entre línies al llarg del manifest. El també benedictí, i antropòleg, Lluís Duch ens ha introduït intel·lectualment en la funció positiva dels mites per reconcilar-nos amb allò que és real, sense deixar d’advertir que la degradació dels mites, com avisaba Roland Barthes, ens desallotja de la realitat quan fa una depreciació amb el seu llenguatge de la qualitat històrica de les coses, del seu record i del caràcter complex del seu procés de formació. |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: El manifest de Teresa Forcades i Arcadi Oliveres
|
|
per torna el culte a la personalitat? |
25 abr 2013
|
Jo el que no entenc és com reunions secretes reservades a una elit progre-intelectual (Ester Vives i l'entorn vinculat a Revolta Global, entre altres) per convèncer a 2 entrenyables religiosos per anar a la tele a presentar un projecte, a jurar fidelitat als seus principis i a sotmetre's a la seva manera de fer li diuen ... procés fet des de baix. Des de baix d'on? de què? però si és la cosa més personalista i vertical que hi ha hagut als últims temps?
O s'han fet assemblees públiques per definir entre totes quina és la proposta de mínims abans de còrrer a TV3?
No entenc que facin tant la pilota els de les cup a això. No per principis, que no són llunyans, sinó per manera de fer, que són a les antípodes: les cup almenys van fer assemblees obertes. I a més, una proposta exclusivament electoralista, que des del minut 1 ja pensa en eleccions eleccions eleccions... abans de pensar en moviment popular. En fi... com a mínim està bé per treure la careta als que acusaven a la CUP de no venir prou de la base, des de baix, i ara sumar-se acríticament a això. |
|
Re: El manifest de Teresa Forcades i Arcadi Oliveres
|
|
per Per al cupaire de dalt |
25 abr 2013
|
Crec que la mateixa gent que donarà suport a n' aquessta candidatura és i serà, en part, la mateixa que ha votat a la CUP.
La cup ja ha tirat alguna floreta cap a aquesta plataforma-candidatura.
I la CUP, ja que està de ple al joc electoralista, s' ho aacabarà tirant de cap, ja que sinó acabarà sent un "divide i venceras", que electoralment sortiran perdent els 2. O s' hi ficarà de cap o faran coalició o alguna merda d' aquestes electoralisstes..
Cal recordar que Des de baix i la seva gent, també han fet campanya per la CUP i li han donat suport, i que els votants de la CUP ni tots son de l' EI, ni s' hi senten representades amb l'EI. Alguna gent és bastant prepotent...
Ens veiem al parlament.Ups, al carrer. |
|
Re: El manifest de Teresa Forcades i Arcadi Oliveres
|
|
per democracia asesina ,la iglesia asesina, sois todos iguales. |
25 abr 2013
|
|
http://vimeo.com/64632582 |
|
Re: El manifest de Teresa Forcades i Arcadi Oliveres
|
|
per Vinga |
25 abr 2013
|
Hem de començar a tornar als vells temps, als temps seriós.
O estàs amb i per l'Estat, a curt, mig i llarg termini, o estàs amb la Revolució.
Per molt "cristià de base" que siguis, segueix sent immoral i lliberticida posicionar-se políticament a favor de la reforma de l'Estat i el Capitalisme. |
|
|
