Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Novembre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
        01 02 03
04 05 06 07 08 09 10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29 30  

Accions per a Avui
17:00

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* %sArticle
Comentari :: @rtivisme
Prou de reivindicar els germans Badia!
24 abr 2013
Pistolers de la patronal a sou de la Generalitat.
Prou de reivindicar els germans Badia.
Eren merda policial i para-policial.
germansbadia2013.jpg
Qui amenitzarà la vetllada?
L'ex-conseller Puig cantant el Remena, nena?

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Prou de reivindicar els germans Badia!
24 abr 2013
Quin fàstic!!!!!

Uaaaaa.. en Junqueres i tot!
Re: Prou de reivindicar els germans Badia!
24 abr 2013
hem d'anar a dir alguna cosa, oi?
Re: Prou de reivindicar els germans Badia!
24 abr 2013



L'única cosa interessant és que s'hagi recorregut a l'humor, i no a l'insult directe, el rumor i la manipulació d'adolescents, l'arma habitual dels aznarquistes (que no anarquistes, que ja no en queden). Potser progressen i tot.

Però si tan convençuts esteu d'elogiar el Justo Bueno i companyia és que segurament feu el mateix paper de xivatos, lumpen, traficants, proxenetes i mercenaris de l'espanyolisme.



Cara-dura, se't veu el llautó
Re: Prou de reivindicar els germans Badia!
24 abr 2013
Ai, quico, quanta sobervia i quant verí!
Fes-t'ho mirar perquè els únics xivatos i mercenaris de la patronal i de l'espanyolisme van ser els teus adorats germans. Per cert,ja has desenpolvat el teu uniforme de madelman del batalló de primers auxilis de les SS per aital acte? Segur que el forat del cul no et cap entre les galtes de l'emoció!
Re: Prou de reivindicar els germans Badia!
24 abr 2013
Ai, quico, quanta sobervia i quant verí!
Fes-t'ho mirar perquè els únics xivatos i mercenaris de la patronal i de l'espanyolisme van ser els teus adorats germans. Per cert,ja has desenpolvat el teu uniforme de madelman del batalló de primers auxilis de les SS per aital acte? Segur que el forat del cul no et cap entre les galtes de l'emoció!
Re: Prou de reivindicar els germans Badia!
24 abr 2013
Buah les JERC, el Junqueres i els naziz 33 d'UNC, aquest acte antillibertari es fa cada any i encara és hora que en una ciutat de tradició anarquista com barcelona es fagi una resposta adient
Re: Prou de reivindicar els germans Badia!
24 abr 2013
Visca la FAI
Trobat a internet
25 abr 2013
Expliquem ràpidament a què es dedicaven els homenatjats. Durant la II República Miquel Badia va ser cap de les Joventuts d’Estat Català i un dels impulsors dels «escamots», organització paramilitar que s’emmirallava en els «fasci» italians. Secretari i Cap de Serveis d’Ordre Públic durant el 1933 i el 1934, sota la conselleria de Gorvernació de Josep Dencàs (un altre feixista declarat que fugirà a l’Itàlia de Mussolini després dels fets d’octubre del 1934). El seu germà Josep Badia, també va ser un dels organitzadors dels «escamots» i també va estar als Serveis d’Ordre Públic de la Generalitat. Unes perles vaja. Durant la vaga del transport del 1933 van fer servir els escamots per conduir els tranvies i evitar així la vaga. Precisament l’anarquista berguedà Ramon Casals ens explicava com de l’Alt Llobregat van baixar a Barcelona molts companys per enfrontar-se als «escamots» i intentar que la vaga tirés endavant, entre ells Ramon Vila Capdevila, per exemple. Mentre Dencàs, Badia i la seva gent van estar al front de l’ordre públic de la Generalitat les tortures a companys anarcosindicalistes es van succeir. Van ser uns torturadors molt valents i va ser probablement això, allò que els passà factura pocs anys després. No van ser però tan valents l’octubre de 1934 quan van abandonar les armes i van sortir corrents davant els militars. Per sort les armes les van recollir els llibertaris —com explica l’amic Enric Casañas— i les van fer servir contra els militars, ara amb èxit, les obreres i obrers de Barcelona el 19 de juliol de 1936.

Al pinxeta i torturador del Badia el podia haver matat qualsevol. Va fer molts amics. La veritat és que els van matar. Pel senyor Gibert —autor de l’article a la Directa— va ser un assassinat, per mi va ser un ajusticiament; però això, és clar, són opinions. Cal reconèixer però, que Justo Bueno —el suposat autor— va molt bé als homenatjadors dels Badia per tal de tapar altres autories possibles. Algunes veus apunten al joc brut entre faccions dins d’ERC (Badia i Dencàs versus Companys), també podrien haver mort fruit de tèrbols assumptes de drogues i prostitució que portaven entre mans als baixos fons barcelonesos, també hi ha qui apunta un embolic de faldilles, també he escoltat qui assegura ser consequència de competència entre feixistes. Qui sap, no nego que fos el Justo, en tot cas és un assumpte tèrbol i als anarquistes de l’època no els faltaven motius per matar un torturador.

I al Justo Bueno? També el van matar, concretament va ser afusellat al Camp de la Bota pels franquistes —els amics dels Badia, vaja— segons Gibert a causa dels seus crims. Gibert diu que fou la casualitat allò què va determinar el final de l’anarquista. Però no va ser casualitat que Pedro Polo Borreguero que va estar sota les ordres de Badia i a la cacera d’anarcosindicalistes durant la república fos durant el franquisme cap de la Brigada Políticosocial. Polo i Quintela van ser els màxims perseguidors del Quico i la resta de guerrillers anarquistes catalans. Polo va desenvolupar sempre la mateixa funció: perseguir el moviment llibertari: anarcosindicalistes durant la república i guerrillers durant el franquisme.

L’ús de la història és increible. I els nacionalistes —també l’esquerra independentista— i la seva premsa s’ho hauria de fer mirar. Un feixista no deixa de ser-ho per ser català. No pots fer teu un maqui com el Quico (deixant de banda qualsevol respecte cap a ell, la seva lluita i les seves idees) i, alhora, els Badia i López Borreguero que van ser els seus màxims enemics.

http://www.bllibertari.org/pepcara/homenatges-als-badia-a-la-la-directa.
Re: Prou de reivindicar els germans Badia!
25 abr 2013
Doncs a miel cartell hem sona aconya: vestits de requetés, vi de missa i el millor, nyam, nyam, galetes Badia.
Ara bé: Amb el comentari de dalt,us heu quedat tant amples posant l´EI al mateix sac.
La vostra fobia és sinonim de fustració i de total desorientació política.
I no soc de l´EI però hem sembla que al final m´en faré.
Últimament,indymedia sembla més intereconomia i molts dels comentaris,sortits del casal tramuntana
Reivindiquem els germans Badia!
25 abr 2013
"Ja està bé de no adonar-se que mentre els altres somiaven en l’encaix impossible amb Espanya un petit grup d'homes no deixava d'avançar cap a la independència"
Quim Torra
El Nadal de fa tres anys vam pujar amb la meva dona a Montjuïc. Feia un dia com de primavera, fresc, barrejat amb l’olor de fulla tendra i de poncella, i potser fins i tot Mercè Rodoreda l’hauria trobat comparable al 14 d’abril. Tanmateix, les parades i celebracions oficials d’homenatge al President Macià anaven passant, monòtones, fredes, grises. Aquesta diada s’ha acabat convertint en un ritual més, com de carcassa buida. Vam atansar-nos a la tomba dels germans Badia, que és a tocar de la del president. Uns moments després van venir uns nois, van deixar una rosa i un ram d’espígol, i se’n van anar. Portaven una estelada.

Després, com sempre que pujo a Montjuïc, vaig aturar-me també a resar un Parenostre davant d’on reposen les despulles de Manuel Carrasco i Formiguera. És curiós, Macià, Carrasco i els germans Badia enterrats uns metres uns als costat dels altres. Carrasco va ser assassinat el 9 d’abril de 1938, Macià va proclamar la República Catalana el 14 d’abril de 1931, els germans Badia van ser tirotejats i morts el 28 d’abril de 1936. Abril! “Claror d'abril, de pàtria que mor amb mi, quan miro els anys i el pas: viatge al llarg de lents crepuscles”, deia Salvador Espriu.

I jo vaig pensar que ja està bé de tanta necrofília i tant embalsamament de la memòria. Prou, ja està bé. Jo vull el President de la República Catalana aquí, al meu costat, al nostre davant. Intransigent, optimista, visionari, persistent, home d’estat, ferotge. I amb el president, els germans Badia, esclar.

Perquè ja està bé, sí. Ja està bé de no adonar-se que mentre els altres somiaven en l’encaix impossible amb Espanya un petit grup d'homes no deixava d'avançar cap a la independència. Els separatistes -quin nom més bonic!- d'abans de la guerra del desastre nacional, no van ser mai un corrent hegemònic dins del catalanisme. Al contrari, van ser menyspreats i sovint vists com uns folls, uns eixelebrats perillosos i uns il·luminats de terregada. Però no van renunciar mai a la idea de pàtria plena, que és avui, curiosament, la idea que l'independentisme del segle XXI, ara sí ja majoritari en el catalanisme, ha recollit. Per aquella idea van patir tota mena de persecucions i vexacions. Molts, van pagar un preu altíssim simplement per voler ser -per voler ser catalans-. Ells sí que mereixen ser la panteó de catalans honorables. A ells, doncs, cal que els agraïm la seva lluita, perquè ara sabem que era la nostra.

Els germans Badia en són un dels millors exemples. El proper diumenge, dia 28 d'abril, recordem el seu assassinat i commemorem la seva lluita per les llibertats nacionals. Al punt exacte on van ser tirotejats pels failangistes de la FAI (carrer Muntaner, 38, cantonada Diputació), a les 12 del migdia, es farà un petit acte en record seu, i hi participaran Oriol Junqueras, i l’amic Lluís Duran. M’han fet l’honor de convidar-m’hi, honor que trasllado a tots els lectors d’aquest diari. Un moment per recordar, en paraules d’Antoni Rovira i Virgili, la seva mort “empesos per un deure de ciutadania i per un ideal de pàtria, havien lluitat, impàvids, contra les ombres i contra aquells que les mouen i les paguen. Ells volien per al bé de Catalunya, trencar i desfer el mecanisme del crim'.
Reivindiquem els germans Badia!
25 abr 2013
"Ja està bé de no adonar-se que mentre els altres somiaven en l’encaix impossible amb Espanya un petit grup d'homes no deixava d'avançar cap a la independència"
Quim Torra
El Nadal de fa tres anys vam pujar amb la meva dona a Montjuïc. Feia un dia com de primavera, fresc, barrejat amb l’olor de fulla tendra i de poncella, i potser fins i tot Mercè Rodoreda l’hauria trobat comparable al 14 d’abril. Tanmateix, les parades i celebracions oficials d’homenatge al President Macià anaven passant, monòtones, fredes, grises. Aquesta diada s’ha acabat convertint en un ritual més, com de carcassa buida. Vam atansar-nos a la tomba dels germans Badia, que és a tocar de la del president. Uns moments després van venir uns nois, van deixar una rosa i un ram d’espígol, i se’n van anar. Portaven una estelada.

Després, com sempre que pujo a Montjuïc, vaig aturar-me també a resar un Parenostre davant d’on reposen les despulles de Manuel Carrasco i Formiguera. És curiós, Macià, Carrasco i els germans Badia enterrats uns metres uns als costat dels altres. Carrasco va ser assassinat el 9 d’abril de 1938, Macià va proclamar la República Catalana el 14 d’abril de 1931, els germans Badia van ser tirotejats i morts el 28 d’abril de 1936. Abril! “Claror d'abril, de pàtria que mor amb mi, quan miro els anys i el pas: viatge al llarg de lents crepuscles”, deia Salvador Espriu.

I jo vaig pensar que ja està bé de tanta necrofília i tant embalsamament de la memòria. Prou, ja està bé. Jo vull el President de la República Catalana aquí, al meu costat, al nostre davant. Intransigent, optimista, visionari, persistent, home d’estat, ferotge. I amb el president, els germans Badia, esclar.

Perquè ja està bé, sí. Ja està bé de no adonar-se que mentre els altres somiaven en l’encaix impossible amb Espanya un petit grup d'homes no deixava d'avançar cap a la independència. Els separatistes -quin nom més bonic!- d'abans de la guerra del desastre nacional, no van ser mai un corrent hegemònic dins del catalanisme. Al contrari, van ser menyspreats i sovint vists com uns folls, uns eixelebrats perillosos i uns il·luminats de terregada. Però no van renunciar mai a la idea de pàtria plena, que és avui, curiosament, la idea que l'independentisme del segle XXI, ara sí ja majoritari en el catalanisme, ha recollit. Per aquella idea van patir tota mena de persecucions i vexacions. Molts, van pagar un preu altíssim simplement per voler ser -per voler ser catalans-. Ells sí que mereixen ser la panteó de catalans honorables. A ells, doncs, cal que els agraïm la seva lluita, perquè ara sabem que era la nostra.

Els germans Badia en són un dels millors exemples. El proper diumenge, dia 28 d'abril, recordem el seu assassinat i commemorem la seva lluita per les llibertats nacionals. Al punt exacte on van ser tirotejats pels failangistes de la FAI (carrer Muntaner, 38, cantonada Diputació), a les 12 del migdia, es farà un petit acte en record seu, i hi participaran Oriol Junqueras, i l’amic Lluís Duran. M’han fet l’honor de convidar-m’hi, honor que trasllado a tots els lectors d’aquest diari. Un moment per recordar, en paraules d’Antoni Rovira i Virgili, la seva mort “empesos per un deure de ciutadania i per un ideal de pàtria, havien lluitat, impàvids, contra les ombres i contra aquells que les mouen i les paguen. Ells volien per al bé de Catalunya, trencar i desfer el mecanisme del crim'.
Reivindiquem els germans Badia!
25 abr 2013
"Ja està bé de no adonar-se que mentre els altres somiaven en l’encaix impossible amb Espanya un petit grup d'homes no deixava d'avançar cap a la independència"
Quim Torra
El Nadal de fa tres anys vam pujar amb la meva dona a Montjuïc. Feia un dia com de primavera, fresc, barrejat amb l’olor de fulla tendra i de poncella, i potser fins i tot Mercè Rodoreda l’hauria trobat comparable al 14 d’abril. Tanmateix, les parades i celebracions oficials d’homenatge al President Macià anaven passant, monòtones, fredes, grises. Aquesta diada s’ha acabat convertint en un ritual més, com de carcassa buida. Vam atansar-nos a la tomba dels germans Badia, que és a tocar de la del president. Uns moments després van venir uns nois, van deixar una rosa i un ram d’espígol, i se’n van anar. Portaven una estelada.

Després, com sempre que pujo a Montjuïc, vaig aturar-me també a resar un Parenostre davant d’on reposen les despulles de Manuel Carrasco i Formiguera. És curiós, Macià, Carrasco i els germans Badia enterrats uns metres uns als costat dels altres. Carrasco va ser assassinat el 9 d’abril de 1938, Macià va proclamar la República Catalana el 14 d’abril de 1931, els germans Badia van ser tirotejats i morts el 28 d’abril de 1936. Abril! “Claror d'abril, de pàtria que mor amb mi, quan miro els anys i el pas: viatge al llarg de lents crepuscles”, deia Salvador Espriu.

I jo vaig pensar que ja està bé de tanta necrofília i tant embalsamament de la memòria. Prou, ja està bé. Jo vull el President de la República Catalana aquí, al meu costat, al nostre davant. Intransigent, optimista, visionari, persistent, home d’estat, ferotge. I amb el president, els germans Badia, esclar.

Perquè ja està bé, sí. Ja està bé de no adonar-se que mentre els altres somiaven en l’encaix impossible amb Espanya un petit grup d'homes no deixava d'avançar cap a la independència. Els separatistes -quin nom més bonic!- d'abans de la guerra del desastre nacional, no van ser mai un corrent hegemònic dins del catalanisme. Al contrari, van ser menyspreats i sovint vists com uns folls, uns eixelebrats perillosos i uns il·luminats de terregada. Però no van renunciar mai a la idea de pàtria plena, que és avui, curiosament, la idea que l'independentisme del segle XXI, ara sí ja majoritari en el catalanisme, ha recollit. Per aquella idea van patir tota mena de persecucions i vexacions. Molts, van pagar un preu altíssim simplement per voler ser -per voler ser catalans-. Ells sí que mereixen ser la panteó de catalans honorables. A ells, doncs, cal que els agraïm la seva lluita, perquè ara sabem que era la nostra.

Els germans Badia en són un dels millors exemples. El proper diumenge, dia 28 d'abril, recordem el seu assassinat i commemorem la seva lluita per les llibertats nacionals. Al punt exacte on van ser tirotejats pels failangistes de la FAI (carrer Muntaner, 38, cantonada Diputació), a les 12 del migdia, es farà un petit acte en record seu, i hi participaran Oriol Junqueras, i l’amic Lluís Duran. M’han fet l’honor de convidar-m’hi, honor que trasllado a tots els lectors d’aquest diari. Un moment per recordar, en paraules d’Antoni Rovira i Virgili, la seva mort “empesos per un deure de ciutadania i per un ideal de pàtria, havien lluitat, impàvids, contra les ombres i contra aquells que les mouen i les paguen. Ells volien per al bé de Catalunya, trencar i desfer el mecanisme del crim'.
Re: Prou de reivindicar els germans Badia!
26 abr 2013
Badia = Puig

si cert independentisme adhora als primers, el segon ve de regal.

Dit això, cal dir que dins l'independentisme hi ha moltes corrents, algunes de les quals es troben amb el moviment llibertari i anarcosindicalista: ara i abans, mal que li pessi a alguns.
Re: Prou de reivindicar els germans Badia!
26 abr 2013
Es veritat. A partir d´ara, a la bandera, al vell mig, posarem la cara del fernandes.

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more