|
|
|
|
|
Notícies :: globalització neoliberal : pobles i cultures vs poder i estats |
|
Teresa Forcades i Arcadi Oliveres impulsen confluència sociopolítica x a fer nou pas endavant cap a la nova República k és a punt de nàixer
|
|
|
per Manifestació |
14 abr 2013
|
|
MANIFEST PER A LA CONVOCATÒRIA D’UN PROCÉS CONSTITUENT A CATALUNYA |
Procés Constituent a Catalunya
TEXT COMPLET DEL MANIFEST
TEXT COMPLET DEL MANIFEST
MANIFEST PER A LA CONVOCATÒRIA D’UN PROCÉS CONSTITUENT A CATALUNYA
Els sota-signants fem una crida a la ciutadania de Catalunya a adherir-se a aquest manifest que té per objectiu la convocatòria d’un procés constituent a Catalunya que permeti que el poble català decideixi de forma democràtica i pacífica quin model d’estat i de país és el que desitja.
Les mobilitzacions dels darrers dos anys han mostrat un potencial de lluita social creixent i un ampli rebuig a les polítiques que pretenen resoldre la crisi premiant amb diners, reconeixement i privilegis els seus responsables directes i endeutant de per vida a la majoria de la població.
L’actual model econòmic, institucional i d’ordenament polític ha fracassat.
És urgent que creem entre totes un model polític i social nou i cal fer-ho sense repetir fórmules del passat, conscients que el procés no serà fàcil ni curt. Requerirà l’autoorganització i la mobilització social continuada. Només amb una ciutadania activa, participativa i al carrer serà possible garantir un procés de canvi social profund.
Per a aconseguir-ho, cal impulsar un procés de reflexió i confluència ampli, plural i participatiu capaç de reconèixer en la seva competència i diversitat els múltiples col·lectius que ja fa temps que treballen pel canvi democràtic i pacífic, i capaç de fer-los lloc en una plataforma unitària que cristal·litzi el malestar social creixent en una majoria política organitzada a favor d’un canvi de model.
Es tracta d’iniciar un procés des de baix, creant espais de trobada entre el màxim nombre de col·lectius i persones a barris i pobles, per tal de bastir una nova eina plural i diversa i articular una candidatura el més àmplia possible per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya amb l’objectiu de defensar la convocatòria d’una Assemblea Constituent per definir quin nou model d’estat i d’ordenació sòcio-econòmica volem.
El nostre objectiu no és crear un nou partit polític. Cap de les dues persones que presentem aquest manifest no pensem concórrer a les eleccions, sinó que volem contribuir a impulsar un procés des de baix que culmini en la creació d’una candidatura unitària que tingui com a objectiu la convocatòria de l’assemblea constituent que necessitem per fer una Constitució nova per a la República catalana, de manera que no sigui possible en el futur que els interessos d’uns pocs passin per davant de les necessitats de la majoria.
Un projecte de canvi social i de ruptura amb l’actual ordre haurà de defensar un seguit de mesures bàsiques i d’urgència. Definir-les és una feina col·lectiva a realitzar per part de totes les organitzacions i persones que participin en aquest procés. Una primera llista provisional, orientativa i no exhaustiva de punts a considerar és la següent:
Expropiació de la banca privada, defensa d’una banca pública i ètica, fre a l’especulació financera, fiscalitat justa, auditoria del deute i impagament del deute il.legítim.
Salaris i pensions dignes, no als acomiadaments, reducció de la jornada laboral i repartiment de tots els treballs, inclòs el treball domèstic i de cura no-remunerat.
Democràcia participativa, reforma electoral, control dels càrrecs electes, eliminació dels privilegis dels polítics i lluita decidida contra la corrupció.
Habitatge digne per a tothom, moratòria dels desnonaments i dació en pagament retroactiva.
No a les privatitzacions, reversió de totes les retallades i potenciació del sector públic sota control social.
Dret al propi cos i no a la violència de gènere.
Reconversió ecològica de l’economia, expropiació i socialització de les empreses energètiques i sobirania alimentaria.
Drets de ciutadania per a tothom, no a la xenofòbia i derogació de la legislació d’estrangeria.
Mitjans de comunicació públics sota control democràtic, programari i xarxa lliure i desmercantilització de la cultura.
Solidaritat internacional, no a la guerra, i per una Catalunya sense exèrcit i fora de l’OTAN.
Ens trobem en una cruïlla històrica on és necessari fer un pas endavant i aplegar forces.
Fem una crida a la ciutadania de Catalunya a signar aquest Manifest i a ajudar a construir entre totes i tots aquesta iniciativa de canvi a favor d’un model social, econòmic i polític igualitari i participatiu que es nega a separar la Llibertat de la Justícia i de la Solidaritat.
Arcadi Oliveres i Teresa Forcades |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Teresa Forcades i Arcadi Oliveres impulsen confluència sociopolítica x a fer nou pas endavant cap a la nova República k és a punt de nàixer
|
|
per Josep Romeu |
14 abr 2013
|
En sentir la proposta de la Teresa Forcades i de l’Arcadi Oliveres sobre la impulsió d’un moviment unitari cap a un procés constituent, i llegint el seu manifest, la primera reacció que se m’acut és la de felicitar-los per la iniciativa i córrer a formalitzar la meva adhesió. Els seus arguments em resulten del tot convincents. Tenim un país condemnat a la depauperació econòmica mentre es mantingui dins d’aquesta Espanya que ens odia amb tota la seva ànima, i estem gestionant el país i els nostres recursos de la pitjor manera possible a base d’afavorir els grans interessos econòmics i deixar sense cap protecció els més febles.
Suposo que és una reacció semblant a la que ja he tingut en d’altres ocasions davant d’iniciatives que em semblaven plenament justificades, absolutament justes, i sobretot urgentment necessàries. Sense anar a remuntar-nos massa enllà en el temps, recordo mobilitzacions com la del No a la guerra, la manifestació del 10 de juliol, la Plataforma pel Dret a decidir, la creació de Solidaritat Catalana, l’Assemblea Nacional Catalana i la magna manifestació de l’11 de setembre. No necessito saber quina és la posició oficial del meu partit per adherir-me i col·laborar en el que pugui amb causes i moviments com aquest. A més, la proposta del Procés Constituent lliga plenament amb la doble aspiració de molts catalans, i és del tot coherent per als qui hem militat sempre a favor de l’alliberament nacional des d’una perspectiva d’esquerres. Volem decidir el nostre futur, oi tant com sí. I no només volem decidir com s’ha d’organitzar políticament aquest país, a partir de l’exercici del dret a l’autodeterminació, sinó que també volem decidir com volem que sigui aquest país, més just, més solidari, més respectuós amb els drets de les persones i amb el medi.
Tot just s’ha fet una primera crida. Tot està per fer, i de moment les portes són obertes a tothom. El projecte és engrescador i pot coincidir amb el pensament majoritari del poble de Catalunya. Els mateixos impulsors ja deixaven anar una primera prevenció, coneixedors de les dificultats de bastir un moviment clarament unitari sense caure en les lluites internes, les ambicions personals i les pugnes partidistes. Jo també tinc els meus dubtes sobre l’èxit de la iniciativa, i vull formular-los no pas per aigualir les esperances sinó per a prevenir-ne els perills.
Els mateixos promotors ja admeten que la proposta no sorgeix per a crear un estat d’opinió favorable a l’exercici del dret a decidir, sinó que partint de la base que ja hi ha una majoria favorable la seva proposta pretén servir d’aglutinador de les diferents iniciatives existents. En principi, la cosa sona prou bé si no fos perquè el nou moviment sorgeix sense haver considerat prèviament la validesa dels ja existents; i, un cop creat, es pot convertir en un moviment més en el ja prou triturat panorama polític català. De fet, quan es van crear les CUP, ja pretenien ser això: unes Candidatures d’Unitat Popular, amb uns postulats molt similars als que presenta ara aquest Procés Constituent. Solidaritat Catalana va sorgir en un moment en què, davant del desconcert d’aquella Esquerra, semblava que calia crear una nova força que sumés l’independentisme conseqüent. Tot just fa un any que es va crear l’Assemblea Nacional Catalana, amb el mateix objectiu aglutinador, encara que en aquest cas es centra bàsicament en la qüestió nacional, i deixa més de banda els aspectes de caràcter social o ideològic. I fa relativament poc també es va crear una mena de Coordinadora de Plataformes i Moviments perla Independència.Nosé si l’ANC s’ha d’adherir a la iniciativa del Procés constituent o si ha de ser a l’inrevés. Sila Coordinadorade Plataformes i Moviments perla Independència, on no hi ha l’ANC s’ha d’adherir al Procés constinuent, si ha de ser a l’inrevés o qui s’ha d’adherir a qui. Però, em sembla que ara mateix tenim una eina que està funcionant, com és l’ANC, i convindria salvaguardar-la de tots aquests moviments que tenen un component més ideològic com la iniciativa dela Teresai l’Arcadi.
El nou Procés Constituent es planteja ja com una prioritat clara la de formar una candidatura de cara a les properes eleccions. Ja és positiu que es faci ara, que no hi ha cap urgència especial, i que no s’esperi a tenir una convocatòria electoral a la vista. També especifiquen els seus impulsors que no volen crear una força més, sinó ser un aglutinador de les existents. L’objectiu és més que lloable, i certament agosarat tenint en compte les experiències viscudes fins ara. Quelcom de semblant va passar amb Solidaritat, i no va ser capaç de confluir ni amb Reagrupament que era l’altra força sorgida molt poc abans en unes circumstàncies i amb uns objectius molt similars. A partir d’aquí, es va constituir en un aglomerat de sigles i moviments pràcticament residuals amb una escassíssima incidència en la política del país. Aleshores, el dubte serà el mateix: a qui pretén aglutinar aquest Procés Constituent? Probablement, aquesta mateixa rèmora de partits i grups testimonials, amb SI al capdavant, s’hi pot apuntar de seguida perquè pot ser la seva única possibilitat de tenir una sortida electoral; però, a la vegada, la presència d’aquests grups pot ser un fre perquè s’hi sumin altres organitzacions més consolidades. Ideològicament, segur que la nova plataforma coincideix molt més ambla CUPque amb cap altre partit polític, però és quela CUPja es va crear amb aquest objectiu aglutinador l’esquerra independentista radical. És molt difícil pensar que IC-V i ERC vulguin apuntar-se al carro; primera perquè la seva praxi política, fins ara, ha distat força dels plantejament que fa el manifest dela TeresaForcadesi l’Arcadi Oliveras, amb temes que no han estat mai al programa d’aquests partit com ara la nacionalització de la banca, i segona perquè difícilment renunciaran a les seves sigles, a no ser que es considerés que hi ha una situació d’emergència nacional. Per al bé de la nova iniciativa, l’ideal seria que no s’hi adherissin grups polítics sinó persones a títol individual per tal de forçar després les direccions dels partits a formar una candidatura unitària. I si no hi fossin ni ERC ni IC-V podríem tornar-nos a trobar amb una iniciativa molt lloable, però amb una incidència real molt feble.
El Procés Constituent proposat perla TeresaForcadesi l’Arcadi Oliveras és d’una radicalitat revolucionària senzillament encantadora; i convincent. Ara mateix firmaria perquè es portés a terme. I com jo suposo que devem ser molts els qui estem farts de veure com ens prenen el pèl amb l’excusa de la crisi, com ens retallen sous, serveis i drets adquirits per ajudar a l’enriquiment personal dels més poderosos. El problema, doncs, no rau en l’atractiu de la seva proposta, sinó en la seva viabilitat. Els catalans no ho tindrem pas fàcil per aconseguir una majoria suficient per a tirar endavant el procés sobiranista. L’Estat, hores d’ara, ja hi està invertint gran quantitat de diners, els nostres diners, per a impedir-ho. Hi ha sectors de la societat catalana que encara tenen dubtes, que haurien preferit trobar una fórmula d’encaixar-nos millor dins d’Espanya abans que el trencament, que espiraven il·lusòriament a un model federal; i d’altres que, veient-ho clar, tenen por de les conseqüències que es poden derivar de tot el procés, sobretot la incertesa dels mesos en què es produirà la secessió definitiva. I per això, l’existència d’una ANC sense components ideològics marcats és una eina immillorable per aglutinar tots els sectors sobiranistes del país. El caràcter trencador, també socialment, del nou Procés Constituent ens pot il·lusionar a molts, però també pot espantar a d’altres que, altrament haurien estat companys de viatge en el camí cap a la independència. I és evident que un manifest amb un primer punt que parla de l’expropiació de la banca i l’impagament del deute no és la millor carta de presentació per a tenir el suport internacional, tanmateix imprescindible, a les nostres aspiracions. |
|
Re: Teresa Forcades i Arcadi Oliveres impulsen confluència sociopolítica x a fer nou pas endavant cap a la nova República k és a punt de nàixer
|
|
per bb |
14 abr 2013
|
|
Aquest procés només té sentit si el fa seu el moviment anticapitalista. Arcadi ha de veure que Iniciativa és només el rostre humà del capitalisme, amb el qual no hi ha futur |
|
Re: Teresa Forcades i Arcadi Oliveres impulsen confluència sociopolítica x a fer nou pas endavant cap a la nova República k és a punt de nàixer
|
|
per bluf |
14 abr 2013
|
Aviam, el resum real d'això és fer una "Syriza Catalana", amb CUP i ICV com principal subjectes d'unió electoral, i amb un programa de mínims dissenyats per aquests amics del Vaticà.
Bàsicament una Syriza indepe però centrada només a les 4 províncies de Catalunya i renegant absolutament de la violència són les principals diferències amb la CUP.
Jo sóc de la CUP i ja us dic que entre les diverses famílies hi ha bastant rebuig per ICV-IU. |
|
Re: Teresa Forcades i Arcadi Oliveres impulsen confluència sociopolítica x a fer nou pas endavant cap a la nova República k és a punt de nàixer
|
|
per per bluf |
14 abr 2013
|
|
Jo no soc de la cup, i et puc dir que en diverses families que poblen IMC, hi ha bastant rebuig per els partits polítics i per ents religiosos. |
|
Re: Teresa Forcades i Arcadi Oliveres impulsen confluència sociopolítica x a fer nou pas endavant cap a la nova República k és a punt de nàixer
|
|
per k |
15 abr 2013
|
tampoco se puede decir que IMC represente la variedad de intereses y gustos de las y los catalanes. Como mucho representará una gama de opiniones de "activistas" de Catalunya. Y generalmente el activismo rechaza estas iniciativas.
Sin embargo, estamos en un proceso cada día más acelerado de destrucción del modelo tradicional español y de reconstrucción de vías alternativas como la República española o la independencia catalana. En este debate a gran escala, el activismo o los movimientos sociales o populares, no están participando. |
|
Re: Teresa Forcades i Arcadi Oliveres impulsen confluència sociopolítica x a fer nou pas endavant cap a la nova República k és a punt de nàixer
|
|
per bb |
15 abr 2013
|
penso que la importància i objectiu del procés no és fer cap coalició, sinó crear -o reforçar- vincles socials
article al respecte d'oscar simón
http://www.enlluita.org/site/?q=node/6266 |
|
Re: Teresa Forcades i Arcadi Oliveres impulsen confluència sociopolítica x a fer nou pas endavant cap a la nova República k és a punt de nàixer
|
|
per con la iglesia hemos topado, el espiritu de comin |
15 abr 2013
|
ls partits politics, son la manera mes desvergonyida d,arrabassar la riquesa del pais, i donarsela als rics. Amb els partits politics es crean las realitats que deixan a ingents quantitats de persones en la mes absoluta miseria, mentras que els liders politics parlam del sexe dels angels, en els seus parlaments, i el masmerda santifican la democracia amb la seva festigosa propaganda.
Despres del 25n, certament els partits politics, no han exercit el paper que se,n profetitzva la solucio als problemas del poble, com qualsevol partit politic els independentistas, contribuexen al domini d,estat sobre la gent, i acavan en allo, de que el sacrifici d,ara es per el benefici comu del futur, es a dir en el mite del nacio estat com solucio als problemas del poble, es a dir: que els partits politics son la garantia del sacrifici de molts per el benefici d,uns quants privilegiats.
Los partits politics son einas de las que es serveis l,estat, per mitjanzan la democracia el poble pagui per rebre la merda embolicada, que le dona com regal. El independentisme, no es altra cosa , que una de les tantes inciatives electorals plenes de corrupcio i vanalitat, i els seus liders, disposan de la targeta de pagament que els facilita l,empresa per la que travallen, el parlament, el estat paga las facturas, i tot continua igual els mes pobres subvencionan la vida regalada dels mes rics.
Ja seria hora, de desmitificar, que el parlamentarisme es ineficas, inepte i corrupte, pero en el fons es bondados i essecialment democratic, i pot canviar i es pot fer votan. La veritat es que el parlament, no nos enganyen, segueix un metode, precis i impacable, i no fracas con tal, ben al contrari consegueix un exit impresionant en allo que es proposa fer, la seva eficacia ha estat formidable a l,hora d,apropiarse dels recursos del pais, i redistribuir-los entre uns pocs afortunats, a canvi d,alguns favors sens dubte.
De nou asistin desde el 25n, a un parlament que fa una bona feina democratica, protegint els seus bens pagats partits politics, els seus quadres d,elit amb els seus metodes per polveritzar els que posem obstacles, son d,un refinament admirable. La seva mes gran proesa es aconseguir continuar manegan amb el engranatge parlamentari, el expoli, la estafa, el robatori i continuar endevant sen fer-se ni una rascadeta.
La clase politica, la bancaria i la empresarial, tots a una s,espavilam per guardar els secrets, per-fer que la informacio que afecta de manera fonamental la vida diaria de milions de persones, no trancedeixi dels cercles oficials, perque sigui accesible nomes als mes honorables de la patria, als guardians del foc sagrat democratic, alts funcionaris de l,estat, estrategues policials i militars i per descomptat els parlamentaris, tots els que se beneficiem de la politica democratica, i el seu teatret parlamentari, ahon gracies als liders politics, la independencia arrivara- i se inira-, les eleccions venen y van, pero ni ni ha canvis al post del comandament, ben al contrari, al independentisme el vell ordre s, ha consagrat i l,abisme s, ha eixamplat.
De fet es l,estat el que crea els problemas, i amb la maquina del parlament i els partits politics, crea la pobresa, desde la tecnica de la dominacio de la democracia com govern, empenya als pobres contra els que encara ho son mes i tira engrunes als precaris, perque malgastin les energies lluitan entre ells, mentres la pau regna en la mansio senyorial, i la propaganda dels massmerda ens diuen que vivin en el millor dels mons posibles , la democracia.
La democracia continua sent la mascara benevola darrere la qual la pestilencia de les desigualtats socials corre lliure |
|
Re: Teresa Forcades i Arcadi Oliveres impulsen confluència sociopolítica x a fer nou pas endavant cap a la nova República k és a punt de nàixer
|
|
per L'Abominable |
15 abr 2013
|
|
Doncs al marge de purismes ideologics i de cantinel.lea partidistes / sectariès, fer una Syritza catalana sembla una molt bona noticia... sempre que es respecti (clara i explicitament) el vot de la gent que no creu ni en deus ni en fronteres ni en les senyeres! |
|
|
