|
|
|
|
|
Notícies :: antifeixisme |
|
Manifesto from The Ateneu Enciclopedic Popular - Barcelona
|
|
|
per @ |
14 abr 2013
|
All things considered, it is plain that the representatives of the institutions vested with the ability to remedy, albeit only in part, the losses suffered by the AEP, lack any political will to do so.
Please find enclosed a statement reviewing all of the ups and downs and all of the institutional vicissitudes suffered by the AEP and which reaffirms our determination to stick with the campaign to recover that which was stripped from the working class in this country.
Putting paid to worker culture … through red tape. We return to the charge with this expose of the non-implementation of the agreement made to endow the Ateneu Enciclopèdic Popular and its vitally important documentary resources – bearing witness to the working class’s culture and its struggles - with a suitable premises.
MANIFESTO FROM THE ATENEU ENCICLOPÈDIC POPULAR (BARCELONA)
AN INJUSTICE IN NEED OF REPAIR
The Ateneu Enciclopèdic Popular (AEP) was launched in 1902 by two working men, Eladi Gardo and Josep Tubau and a 22 year old student, Francesc Layret, in Layret’s home.
Later the AEP moved into premises at No 30, Carrer del Carme (Barcelona) where it occupied 4 floors, each in excess of 100 square metres, plus basements. In addition, it had premises on the Carrer Portaferissa, a chalet in La Molina (seized by the Francoists and now occupied by the Generalitat) and a plot of land on the Ramblas adjacent to Pintor Fortuny, presently the site of a hotel. It boasted an important library divided into several sections – Literature & Fine Arts, Economics, Naturism, and a Commerce Studies and Languages Night School –where its members (upwards of 25,000 of them) pursued their interests.
The AEP represented a place where workers could find a quality popular educational alternative to the bourgeois version and this was maintained by the workers themselves in the form of commitment and subscriptions, together with students and professionals who made their expertise available.
A wide spectrum of individuals of great civic talent and importance belonged to the AEP: people such as Layret, Companys, Joan Bastardes, Jaume Aiguader, Josep M De Sucre, Ángel Pestaña, Joan Salvat Papasseit, Joan Amades, Salvador Seguí, Victor Colomer, Amadeu Hurtado, Joaquim Maurin, Jaume Serra Hunter, J P Fábregas …
The AEP was to play a leading part in setting the tone of city life. It mounted numerous campaigns in defence of the rights of workers and citizens and against war and militarism. It laid on a huge number of debates and lectures with a very wide variety of contributions from all who had something to say in order to enrich Catalan culture. It also promoted other sots of cultural activities, such as poetry recitals by Federico García Lorca and Margarita Xirgu at the Barcelona theatre, held to mark the reopening of various libertarian workers’ ateneos shut down as a result of the revolution in Asturias in 1934. The day after that recital, Lorca penned a moving letter to his parents about it, explaining how things had gone, how it had drawn thousands of people, inside and outside the theatre. Lorca signed off by saying: “It was the most moving gathering in my entire life.”
The AEP carried on with its activities up until Francoist troops overran it on 26 January 1939, being the first non-governmental premises taken over by the Francois troops commanded by General Yagüe. Its resources were confiscated – the archives along with the books held in its library were burnt on the Ramblas.
From that date forward, the AEP was non-existent throughout the nearly forty years of the cruel Francoist dictatorship.
In 1977, thanks to the efforts of a small number of people, the AEP was reborn, ready to salvage the memories not just of the Ateneu itself, but that of an entire people that had fought fascism and which, at certain points, had managed to defeat it, and eager to carry on with the cultural and educational mission that the AEP had performed during the years between 1902 and 1939. Following a fire at the premises on the Carrer Reina Amalia, it moved first to the No 5, Carrer Montalegre and thence to No 26 Passeig de S. Joan, in precarious circumstances and temporarily throughout. At present it has a membership of 200.
The Ateneu has played a significant part in the recovery of Historical Memory. Together with the Centre de Documentació Histórico-social it currently holds thousands of documents and publications – upwards of 12,000 titles – rescued for classification and archiving over the past thirty years, plus some 30,000 books and currently represents an indispensable source consulted by all investigating the workers’ movement or popular culture in Catalonia.
Furthermore, it has engaged in intensive educational and cultural work, staging numerous events: lectures, debates, poetry recitals, book launches and documentary launches, travelling exhibitions like the ones on Ferrer i Guardia, the social ferment of the 1920s, the libertarian press during the underground years ..
And it has also been actively involved alongside other collectives and individuals, in civic projects like “Re-thinking Barcelona”, the DVD on “La ciutat suplantada”, etc.
With the ending of the Dictatorship, the matter of the confiscated asses of the AEP became a matter of justice to be sorted out with the utmost urgency. But, more than 37 months on from the death of the Dictator and upwards of 34 months on from the approval of the current Constitution, nothing has been done to remedy that confiscation despite the multiple overtures made.
Those overtures began back in the days when Narcis Serra was mayor of Barcelona and in recent years they have been stepped up. Thus, in 2004, the AEP held talks with the supervisors of Ciutat Vella (Old City) district, Carles Martí and Itziar Gonzáles and with the Generalitat’s head of archives, Ramón Albert. In October 2006, the AEP issued a statement calling for its assets to be returned, a statement that was submitted first to the CCCB and subsequently to other bodies such as the Ateneu Barcelonés. In 2008, it issued a letter in which it spelled out its position and demands, to the mayor of Barcelona, to the Generalitat’s Councillor in charge of Culture and to the Speaker of the Parliament of Catalonia and the teaching staff at the Contemporary History Department at Barcelona University forwarded to the Councillor for Culture a letter endorsing the demands of the AEP. In 2009, the AEP issued a letter, similar to the one just cited, to all the political parties represented in the institutions.
Finally, at the 3 March 2009 Municipal Plenum of the Ciutat Vella district, at the suggestion of the Republican Left of Catalonia (ERC), supported by every other political party with the exception of the PP (Partido Popular), which chose to abstain, it was determined that the AEP should be furnished with fixed premises of considerable area in the El Raval barrio where it might get on with its activities.
That resolution from the Plenum was, however, not implemented during its recent term, albeit that the district president, Senyor Carles Martí, gave an explicit undertaking in response to the challenge brought by the AEP before the Public High Court on 9 March 2010. Given the persistent failure to implement the resolution, the AEP brought a second complaint before the Public Court on 10 March 2011. The mandate expired before a calendar could even be agreed or a premises selected.
On foot of the second challenge, in March 2011, His Excellency Senyor Jordi Hereu Bhoer, speaking for the Most Excellent City Council of Barcelona and Senyor Manel Aisa Pampols, representing the Ateneu Enciclopèdic Popular in his capacity as President signed a cooperation agreement between Barcelona City Council and the Ateneu Enciclopèdic Popular apropos of the usufruct of premises, in which agreement it was stated, among other things, that “Barcelona City Council, within no more than two years from the signing of this present Protocol, is to offer the Ateneu Enciclopèdic Popular premises to be used as its base and for the pursuit of the activities proper to it.” “The premises to be offered to the Ateneu Enciclopèdic Popular shall meet the requisite specifications so that the latter can, in appropriate circumstances, pursue its ateneo-related activities (lectures, debates, recitals, exhibitions, documentation, etc.) as well as its archival and public reference activities” … “Said premises must consist of a usable floor space of between 750 and 100 square metres. The premises shall consist of at the least a ground floor.”
As of today’s date, however, now that the period of grace laid down in the Protocol has run out, and despite any talks held with the City Council, the latter has not offered any premises meeting the specifications laid down in the afore-mentioned Protocol, which constitutes another blatant failure to deliver on the part of the city authorities, on the accords to which Barcelona City Council had signed up.
All things considered, it is plain that the representatives of the institutions vested with the ability to remedy, albeit only in part, the losses suffered by the AEP, lack any political will to do so. Thereby constituting a blatant injustice, a grievance which in this specific instance is all the more outrageous in that the AEP was such a significant factor in the forging of the mind-set of the Barcelona which on 19 July 1936 proved capable to defeating the army in its attempt to impose fascism.
So much so that it is as if General Mola’s war-time watchword “We must put paid to worker culture” were still in force. A motto which General Yagüe so diligently enforced against the AEP on 26 January 1039. |
April 2013 |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
[BCN] L’Ateneu Enciclopèdic Popular. Una injustícia pendent de reparar.
|
|
per llibre pensament |
14 abr 2013
|
L’Ateneu Enciclopèdic Popular. Una injustìcia pendent de reparar.
L’Ateneu Enciclopèdic Popular (AEP) fou fundat l’any 1902 per dos obrers, Eladi Gardo i Josep Tubau, i un estudiant de 22 anys, Francesc Layret, a la casa d'aquest últim.
Posteriorment, l’AEP va establir la seva seu al Carrer del Carme Nº 30 on ocupava 4 pisos, de més de 100 m2 cada un, i els baixos. A més, disposava d’un pis al carrer Portaferrissa, d'un xalet a la Molina, espoliat pels falangistes i avui ocupat per la Generalitat, i d’un terreny a les Rambles cantonada amb Pintor Fortuny, on actualment hi ha un hotel. Comptava amb una important biblioteca i amb diverses seccions – Literatura i Belles Arts, Economia, Naturista, l’Escola Nocturna d'Estudis Mercantils i d'Idiomes ...- on els socis realitzaven les seves activitats, tenint en total més de 25.000 afiliats.
Constituïa un espai en el que els treballadors trobaven una cultura popular de qualitat i alternativa a la burgesa, sent sostingut pels propis obrers amb la seva dedicació i quotes, junt amb estudiants i professionals que aportaven els seus coneixements.
Formaren part de l’AEP un ampli ventall de persones de gran capacitat i significació ciutadana, com Layret, Companys, Joan Bastardes, Jaume Aiguader, Josep M. De Sucre, Angel Pestaña, Joan Salvat Papasseit, Joan Amades, Salvador Seguí, Victor Colomer, Amadeu Hurtado, Joaquim Maurin, Jaume Serra Hunter, J.P. Fàbregas,....
L’AEP va tenir un paper prominent en l’orientació de la vida ciutadana. Va realitzar nombroses campanyes: en defensa dels drets dels treballadors i dels ciutadans, contra la guerra i el militarisme,...Organitzà un gran nombre de debats i conferencies amb aportacions ben diverses de tots aquells que tenien alguna cosa a dir per enriquir la cultura catalana. També promogué altres tipus d'activitats culturals, com el recital poètic de Federico García Lorca i Margarita Xirgu al teatre Barcelona que es va fer per celebrar la reobertura de diversos ateneus obrers llibertaris clausurats a conseqüència de la revolució d'Astúries de 1934. Arrel d'aquest recital Lorca escriví l’endemà una emotiva carta als seus pares en la que explicava com es desenvolupà l’acte que va congregar a milers de persones, dins i fora del teatre. Lorca conclou dient: “Ha sido el acto más emocionante de toda mi vida”.
L’AEP desenvolupà la seva activitat fins que les tropes franquistes el van ocupar el mateix 26 de gener del 1939, sent el primer indret no institucional que ocuparen les tropes franquistes comandades pel general Yagüe. S’espolià el seu patrimoni, i els seus arxius juntament amb els llibres de la seva biblioteca van ser cremats a les Rambles.
Des d'aquesta data i durant els casi quaranta anys que durà la cruenta dictadura franquista l’AEP deixà d’existir. El 1977, a partir de l’esforç d’un reduït nombre de persones, l’AEP renaixia de nou disposat a rescatar la memòria no tant sols de l’Ateneu, si no també la de tot un poble que havia lluitat contra el feixisme i que en determinants moments havia estat capaç de vèncer-lo, i disposat a continuar la tasca cultural i pedagògica que l’AEP havia realitzat durant el període 1902-1939. Després del incendi del local de Reina Amalia, s’ubicà primer al carrer Montalegre 5 i desprès al Passeig de S. Joan 26, sempre en condicions precàries i de forma provisional. Avui compta amb més de 200 socis.
L’Ateneu ha realitzat una important tasca de recuperació de la Memòria Històrica. Com a Centre de Documentació Històrico-social disposa en l’actualitat de milers de documents i publicacions – més de 12.000 capçaleres- recuperats durant els darrers trenta anys, que ha anat classificant i arxivant, i d’uns 30.000 llibres, constituint avui una font imprescindible de consulta per tot aquell que investigui sobre el moviment obrer o la cultura popular a Catalunya.
A més ha desenvolupat alhora una intensa activitat pedagògica i cultural, amb la realització de nombrosos actes: conferències, debats, recitals poètics, presentacions de llibres i de documentals, exposicions itinerants, com la de Ferrer i Guardia, la de l’efervescència social dels anys 20, la de la premsa llibertària en la clandestinitat,...
I també ha participat activament, junt amb altres col·lectius i individus, en projectes ciutadans com el de “Repensar Barcelona”, el DVD “la ciutat suplantada”, etc.
Amb el fi de la Dictadura constituïa una qüestió d'elemental justícia que l’espoli que patí l’AEP fos reparat amb el màxim de rapidesa. Però més de 37 anys desprès de la mort del Dictador i més de 34 d'haver se aprovat l’actual Constitució, l’espoli encara no ha sigut ni mínimament reparat, malgrat les nombroses gestions realitzades.
Gestions que s’iniciaren en la etapa en la que Narcís Serra fou Alcalde de Barcelona i que en els darrers anys s’han intensificat. Així des del 2004 l'AEP manté converses amb els regidors de Ciutat Vella, Carles Martí i Itziar González, i amb el Cap dels arxius de la Generalitat, Ramón Albert. L'octubre del 2006 presentà un manifest reclamant la restitució del seu patrimoni, manifest que es presentà primer al CCCB i posteriorment a altres entitats com l’Ateneu Barcelonès. L'Any 2008, envià una carta, en la que exposava la seva situació i les seves reclamacions, a l’Alcalde de Barcelona, al Conseller de Cultura de la Generalitat i al President del Parlament de Catalunya, i el professorat del Departament d’Història Contemporània de la UB va enviar una carta al Conseller de Cultura recolzant les demandes de l'AEP. El 2009, l’AEP envià una carta, similar a l'anterior, a tots els partits polítics amb representació institucional.
Finalment, en el Ple Municipal del Districte de Ciutat Vella del 3 de març del 2009, a proposta de ERC i recolzat per tots els partits polítics excepte el PP que es va abstenir, es va prendre l’acord de proporcionar a l’AEP un local estable i de considerables dimensions on poder desenvolupar les seves activitats, en el barri del Raval. Aquest acord del Ple però no s'executà durant el darrer mandat, tot i que el President del Districte, senyor Carles Martí, si va comprometre explícitament en la seva resposta a la interpel·lació que feu l'AEP en la Audiència Pública del 9 de març del 2010. Davant el persistent incompliment de l’execució de l’acord l'AEP formulà una segona interpel·lació en l'Audiència Pública del 10 de març del 2011. El mandat finalitzà sense que ni tant s'hagués establert un calendari ni s'hagués concretat un local.
A rel de la segona interpel·lació, l'Excm. senyor Jordi Hereu Bhoer, en nom i representació de l'Excm. Ajuntament de Barcelona i el senyor Manel Aisa Pàmpols en nom i representació de l'Ateneu Enciclopèdic Popular en la seva qualitat de President, amb data ... de març del 2011, signaren un Protocol de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i l'Ateneu Enciclopèdic Popular per a la cessió d'us d'un local, en el que entre d'altres extrems s'especifica que: "L'Ajuntament de Barcelona, en el termini màxim de dos anys, a comptar des de la signatura del present Protocol, oferirà a l'Ateneu Enciclopèdic Popular un local per a la instal·lació de la seva Seu i desenvolupar les finalitats que li son pròpies." ..."El local que s'oferirà a l'Ateneu Enciclopèdic Popular reunirà les condicions necessàries perquè aquest pugui desenvolupar en condicions adequades les seves activitats tant ateneístiques (conferències, debats, recitals, exposicions, documentals, etc.) com arxivístiques i de consulta publica."... "Aquest local haurà de disposar d'una superfície útil compresa entre els 750 m2 i els 1000 m2. El local haurà de disposar com a mínim de planta baixa.".
A data d'avui però, havent-se superat el plaç màxim establert en el Protocol, tot i les converses que s'han mantingut amb l'Ajuntament, aquest no ha ofert cap local que s’ajusti a les condicions establertes en l’esmentat Protocol, el que representa un altre flagrant incompliment, per part de les autoritats municipals, dels acords a que s'ha compromès l'Ajuntament de Barcelona.
Amb tot plegat, queda palès que els representants de les institucions que disposen de la capacitat per reparar, encara que sigui parcialment, l’espoli que patí l’AEP, els hi manca la voluntat política per fer-ho. I d'aquesta manera no fan més que consagrar una flagrant injustícia, un greuge, que en aquest cas concret és d'allò més punyent, donat que l’AEP va contribuir de forma important a conformar l’ànima d'aquella Barcelona que el 19 de juliol del 1936 fou capaç de vèncer l’exèrcit que es va aixecar per imposar el feixisme.
Sembla talment, com si avui encara estigués vigent la consigna de guerra del general Mola: “Hay que acabar con la cultura obrera”. Consigna que el mateix 26 de gener del 1939 el general Yagüe aplicà amb diligència a l’AEP. |
|
|
