Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Comentari :: antifeixisme : criminalització i repressió : educació i societat : laboral : guerra
"In Memoriam" de l'Oriol Solé Sugranyes, assassinat avui fa 37 anys
06 abr 2013
El membre del MIL-GAC Oriol Solé Sugranyes, va esser assassinat per els cossos repressius de l'estat, el 6 d'abril de 1976 , a pocs metres de la frontera francesa, quan va fugir de la presó de Segovia amb el seu company Josep Lluís Pons Llobet i un grup mes de presos, bàsicament eren membres d'ETA-pm i d'ETA VI-LCR.
L'Oriol va escriure el 2 de març de 1974, el dia de l'execució del Salvador Puig Antic.
L'UTOPIA DNAMITADA
"Mort construint una vida millor. 2 de març de 1974"
"La humanitat serà feliç el jorn en que el darrer capitalista morirà penjat dels budells de l'últim buròcrata"
"Jo no sé com, però un vent de profecia corre sobre eixos monts d'ací i d'allà; jo no sé quan, però vindrà un dia en que el Pirineu regnarà!

(Joan Maragall)
Als USA, a Europa, en les grans potències, el proletariat ha desaparegut. La societat ha engendrat una nova classe assalariada que crea plusvàlua, acumula capital i al mateix temps frueix de la plusvàlua generada per milions d'assalariats dels països pobres.
Una nova classe que construeix un paradís per ella a costa de la sang dels pobres explotats d'Àfrica, d'Àsia i d'Amèrica Llatina.
El capital ha creat avui un ésser assalariat, insolidari, xupa sangs i l'ha llençat en un mon de solitud absoluta, angoixant per la seva condició d'explotat i explotador alhora. Cal que ignori el veí, el company de cadena, la humanitat del con est.
Ritus i cadències, globalitats, processos, termes i paraules.
Els gestors, destruint els mots, han llençat l'home a la solitud. Han cregut que arrencant el contingut dels mots AMOR i LLIBERTAT n'hi havia prou, Però calia inventar nous mots a cada procés, a cada cadència. A la solitud no hi cap el mot AMOR!, no hi ha llibertat.
"El vostre paradís, la vostra utopia ha estat dinamitada"
Jo sóc d'un altre barri, d'un altre planeta que el vostre.
Escolteu aquest jove, escolteu aquest líric a l'Odeó. És maig, és Paris; Els crits s'alcen més amunt de les estèrils discussions de l'intel·lecte; és un crit sortit de la vostre solitud.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: "In Memoriam" de l'Oriol Solé Sugranyes, assassinat avui fa 37 anys
06 abr 2013
<img alt="oriol-record" src="http://ingovernables.noblogs.org/files/2013/04/oriol-record1.jpg";>

Oriol Solé Sugranyes. Impulsor inicial del MIL: convençut de la necessitat d’agafar les armes, va ser la persona que va posar en contacte els “francesos” amb els joves de Barcelona. Comunista revolucionari, enfrontat al leninisme i la socialdemocràcia. Col·laborador dels bascos d’ETA i dels obrers del sector autònom del moviment de fàbriques. Catalanista, com queda palès a la correspondència que envia mentre està pres, malgrat aquesta condició no va quedar mai reflexada en la producció teòrica del 1000 (sempre feta en castellà i sense discurs nacional).

Va atracar bancs, imprimir teoria, realitzar sabotatges i participar en manifestacions públiques dins d’una mateixa concepció integral de la lluita. Va entrar i va sortir varis cops de la presó. Dos d’aquests cops pel seu propi peu, fugant-se. En el darrer, el va matar a trets la Guardia Civil, mentre corria amb uns altres 28 presos que s’havien escapat de la presó espanyola de Segovia, rumb a França. Un poema de Goytisolo, escrit poc després de la seva mort, el recorda i el descriu:

(…)
la libertad a veces es una simple línea fronteriza
la libertad es la vida o es la muerte
la libertad es la ira
la libertad se bebe y se respira
la libertad es cantar en tiempos de silencio
la libertad si quieres será tuya
pero
solo por un momento
porque cuando la tengas
se escapará riendo entre tus manos
y tendrás que buscarla y perseguirla
por las calles, ciudades, praderas y desiertos
de todo el vasto mundo
(…)

( De http://www.ingovernables.noblogs.org)
Sindicat