Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: altres temes
Ernai: «La desobediència serà el nostre instrument per visualitzar les injustícies»
24 mar 2013
En qüestió de mesos, la vida ha situat aquestes dues joves com a encarregades de transmetre les reflexions i decisions de la nova organització juvenil de l'esquerra abertzale. Irati Sienra (Deustua, 1990), a punt d'acabar la carrera de Dret, i Maialen Etxeberria (Iruñea, 1987), titulada en Filologia Anglesa, accepten el repte amb ilusióny moltes ganes de posar-se a treballar des de ja per donar-li la volta a un futur que els joves veuen cada vegada més negre.
p006_f01.jpg
Mikel PASTOR | Bilbo

Es van presentar al Congrés fundacional que Ernai celebrar a Lizarra el 2 de març, amb tres portaveus nacionals. «Estàvem nerviosísimes» reconeixen. En aquestes setmanes, però, ja han acumulat quilos d'experiència davant dels mitjans. Tot serà necessari per transmetre les preocupacions i expectatives d'una joventut que travessa moments molt difícils.

Després tot el procés de formació teòrica de Zukgua, la creació de l'organització, etc ... Quin serà la primera iniciativa, la primera campanya, el primer objectiu de Ernai?

Irati SIENRA: L'objectiu immediat és que la Gazte Danbada, una iniciativa de quatre dies que se celebrarà a partir de divendres que a Urduña, surti bé. A partir d'aquí, prenem l'1 de maig com una data important de treball per tot el que aquest dia significa per a la lluita obrera, el socialisme, i sobretot per denunciar la situació de precarietat a què ens aboca aquest sistema.

Maialen Etxeberria: A més, cal deixar clar que el rumb de les iniciatives, plantejaments o campanyes que es facin dependrà molt de les decisions de cada poble agafar en el seu àmbit, adequant als seus ritmes i necessitats.

IS: És a dir, que sigui una organització de baix a dalt i no de dalt a baix.

Es nota entre els militants de Ernai aquest ànim d'arrencar, de passar de la teoria a la pràctica, de «vingui, ens posarem mans a l'obra»?

ME: Sí, al final es noten les ganes de portar aquesta filosofia del procés Zukgua a la pràctica. Després de sis mesos debatent i reflexionant, i un cop que tenim ja una organització estable, la gent crema en desitjos de posar-se a treballar.

IS: El millor exemple de tot això és que en el seu moment no es plantejaven fer presentacions de Ernai poble a poble i des del 2 de març s'estan realitzant desenes d'elles per presentar l'organització juvenil a nivell local i promocionar la Gazte Danbada.

Ernai. Per què aquest nom, què es volia reflectir, quines altres alternatives es van manejar?

ME: La veritat és que es va obrir un termini perquè els pobles fessin propostes, i tot i que sí hi va haver alguna idea, no rebem massa. En aquest sentit, es va decidir Ernai perquè es volia reflectir aquest esperit d'estar atents, d'estar alerta, de deixar clar que els joves hem d'estar desperts davant del sistema i davant nostre.

Com va a funcionar Ernai a la pràctica, mitjançant mètode assembleari, amb una direcció estable ...?

IS: La idea és que l'organització sigui el més participativa i horitzontal possible. És per això que les diferents realitats dels pobles tindran un paper fonamental en Ernai. No hi haurà un plantejament general que els pobles i barris hagin de seguir estrictament. El grup de cada poble ha d'analitzar i detectar les necessitats pròpies i plantejar alternatives en funció d'aquestes. Es vol impulsar que la lluita sigui local, i que mitjançant aquestes alternatives locals es vagi generant una alternativa global a nivell nacional. En aquest sentit la línia de treball principal té a veure amb els models de vida, perquè si no canviem aquests estem perpetuant el sistema capitalista, reproduint l'únic model de vida que ofereix, basat en el consumisme, en l'individualisme, en la competitivitat. .. Si alguna cosa ha quedat clar en aquesta crisi és que amb aquest model no hi ha futur per als joves, i que si volem un altre sistema, l'hem de començar a crear des del nostre dia a dia, des de les nostres pròpies actituds. És a dir, des de la nostra revolució interna, iraultza gure baitan hasten dóna.

La preocupació principal dels joves avui dia és socioeconòmica (altíssims nivells d'atur, precarietat laboral, augment de les taxes universitàries ...) Va a centrar Ernai en això, i sobretot, com ho farà?

ME: Com comentava Irati, els models de vida tindran un paper important en la nostra estratègia. També altres iniciatives com les cooperatives, per exemple, que vagin en el sentit de construir una alternativa socioeconòmica. En l'apartat universitari defensarem el currículum basc, la sobirania també en aquest àmbit, una universitat de qualitat, pública i euskaldun.

IS: Ernai se situa dins del moviment juvenil, de manera que si algun organisme en algun poble decideix posar en marxa alguna iniciativa que vagi contra el model productiu actual, o que plantegi un altre model de consum, Ernai ho va a donar suport. Creiem en el model de auzolan, de pluralitat, i en aquest sentit no ens tanquem cap porta a col · laborar amb altres moviments socials. Totes estan obertes.

Durant el procés ZukGua s'ha subratllat la necessitat de la desobediència civil o la insubmissió. Com cristal · litzaria aquesta teoria en actes del dia a dia? Dit d'una altra manera, ¿què es pot fer contra aquest sistema aquí, ara i amb aquests mitjans?

IS: A les ponències inicials sí que apareixia el terme «desobediència civil», però va generar moltes discussions per les diferents connotacions que pot tenir el terme «civil». Hem tingut debats molt interessants sobre què són mitjans pacífics. Al final, es va arribar a la conclusió d'eliminar el terme «civil» i deixar-lo en simple «desobediència». Nosaltres mateixos hem de ser els que construïm el nostre model de desobediència propi.

ME: Definim desobediència com un acte de comunicació. És molt important saber quan, com i per què fem les accions que es realitzin. I això pot passar per encadenar-se a un banc, per penjar d'un pont o per tallar una carretera amb bidons, en funció de la situació i del que vulguem comunicar.

Per què estarà marcat llavors el nivell de protesta, pel context?

ME: Més aviat per l'objectiu. I és molt difícil definir quin és el nivell, perquè al final una cosa que sembli menys violent pot tenir més repercussió, més ressò que altres accions. De tota manera, sí que marquem la desobediència com un instrument fonamental de treball per visualitzar en la societat les injustícies d'aquest sistema de manera molt pedagògica. Els joves tenim la clau per encertar en la denúncia i arribar a la societat.

Abans parlaven de la necessitat de teixir complicitats amb altres moviments socials amb vista a articular alternatives. Després de la ronda de contactes mantinguda durant el procés, què sindicats, organismes o altres moviments han mostrat la seva predisposició a fer passos conjunts a curt termini?

IS: Parlaria de dues línies de treball. D'una banda, l'apartat de la resolució del conflicte, i de l'altra, el de fer front a aquest sistema polític i econòmic. En el meu cas, jo vaig estar en diverses reunions amb moviments socials i vaig poder constatar que l'anàlisi en el pla socioeconòmic era molt similar.

ME: Jo vaig estar amb diversos moviments de Nafarroa lligats al món de l'euskara, amb els que hi ha una proximitat lògica per la situació del herrialde en aquest aspecte. Altres grups lligats a la història i la memòria històrica també comparteixen una visió propera a la nostra. Crec que aquest és un camí en el qual encara ens queda molt per explorar.

On entenen que pot haver més punts de trobada a curt termini, en la resolució del conflicte oa la lluita social?

IS: A dia d'avui jo veig més factible avançar pel terreny de la baralla social, de les aliances contra aquest sistema, perquè no hi ha tantes coses d'acordar, es parteix de bases parelles, i sobretot perquè no hi ha tantes pressions externes.

ME: Hi ha certs grups amb els que ha coincidit des d'un principi a assenyalar els culpables d'aquesta crisi, partim d'una anàlisi molt semblant. El tema de la resolució del conflicte necessita d'un treball més profund, de més «cuina».

Ernai és una organització juvenil de l'esquerra abertzale, però, ¿farà una oferta més enllà d'aquest sector, a tot el jovent?

IS: Ernai té una ideologia ben definida, però també té una filosofia de cooperació, de auzolana, aspirem a treballar amb altres agents. Tenim un objectiu comú, és lògic pensar que no podem recórrer sols aquest camí.

ME: Nosaltres hem d'aportar a la problemàtica juvenil des de la nostra òptica. Aquesta cooperació serà fonamental.

Quina és la relació amb Sortu?

IS: Ernai s'emmarca dins de l'esquerra abertzale i fa seu el plantejament `` Zutik Euskal Herria », però a la vegada som un organisme autònom, amb les nostres línies de treball i estratègia pròpia.
«Gazte Danbada ha de ser un` xut 'd'il · lusió »

Parlant de la Gazte Danbada. Quanta es gent s'espera per a la cita de Urduña, com està funcionant l'organització?

ME: Hi ha diversos grups de treball organitzats per aquests dies perquè tot surti el millor possible. La gran majoria dels tallers, xerrades i taules rodones ja estan lligades.

IS: I pel que fa a la gent, volem que sigui el màxim possible, però sobretot que sigui una experiència enriquidora.

¿Gazte Danbada pot funcionar com a ganxo per socialitzar Ernai entre la joventut?

ME: L'objectiu ha de ser mostrar la filosofia de Ernai als joves propers al nostre arc ideològic perquè es decideixin a militar. Ha de ser un punt d'inflexió per reforçar l'aposta de Ernai.

IS: Si el Congrés va ser un «xut» d'il · lusió, això ho ha de ser encara més. Que la gent torni a casa pensant que podem guanyar, que tenim les eines per fer-ho.

Com es planteja la iniciativa, com una cosa festiu o en un pla més reivindicatiu?

IS: La idea és ser capaços d'unir ambdues mitjançant un programa ampli i plural. El plantejament és que sigui una Gazte Danbada per a tots, amb diferents ambients. Fins i tot en el pla musical s'ha apostat per estils molt diferents, perquè qualsevol pugui gaudir d'aquests dies.

En què s'assemblarà i diferenciarà la Gazte Danbada d'anteriors iniciatives similars?

IS: Tindrà la similitud del format de quatre dies, de l'acampada a un recinte ... etcètera. Les principals diferències seran al propi contingut dels tallers i xerrades.

ME: Es tracten temes que fins ara havien quedat en un segon pla, com són la sobirania alimentària, el feminisme o el plantejament de reciclatge Zero Zabor.
Mira també:
http://gara.naiz.info/paperezkoa/20130324/394250/es/La-desobediencia-sera-nuestro-instrumento-para-visualizar-injusticias

This work is in the public domain
Sindicato Sindicat