Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Novembre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
            01
02 03 04 05 06 07 08
09 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30            

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: globalització neoliberal : corrupció i poder : criminalització i repressió : pobles i cultures vs poder i estats
Del partit-antipartit al partit-partit.
08 mar 2013
La decisió de traduir aquest text la vam prendre en el context de les eleccions autonòmiques del 25 de novembre del 2013. En aquell moment l’entrada de les Candidatures d’Unitat Popular al parlament autonòmic va suscitar un important debat al carrer que, tot i haver minvat molt, considerem necessari continuar desenvolupant . A nosaltres no ens incumbeix parlar de les CUP en sí mateixes -enteses com el projecte polític de l’Esquerra Independentista- però sí reflexionar i debatre sobre la tendència (en l’ampli àmbit de les lluites socials) a utilitzar la via parlamentària.
En aquest sentit, si som contraris a seguir aquest camí no és perquè la nostra religió bakuninista ens ho prohibeixi, sinó perquè la Història és la que és i les experiències que s’han donat fins ara omplen de raons i fets la nostra aversió a les institucions. Aquelles formacions que des de l’anomenada esquerra revolucionària han fet seva la màxima de participar “amb un peu al carrer i un altre a les institucions” han acabat, poc a poc, aixecant el peu que deixa de ser “pragmàtic” o “realista” i caminant exclusivament en el terreny de la política institucional, al ritme dels interessos que aquesta representa.

Les institucions de l’Estat no són simplement un front més, no són “una eina entre moltes altres”, no són un aparell que puguem subordinar a la nostra voluntat. Són un sistema, una estructura complexa de relacions, dependències mútues, i poder. Un no pot entrar en aquest sistema i modificar les seves dinàmiques, sense que alhora el sistema el canvii i en modifiqui les sevespròpies. Difícilment els moviments poden entrar a les institucions sense que alhora, en sentit invers, les institucions entrin als moviments.

La història dels Verds alemanys és una de les experiències històriques que mostren aquest procés. Fundat l’any 1980 auto-denominant-se com “el partit antipartit”, Els Verds (Die Grünen) neixen com l’eina institucional dels nous moviments socials alemanys, amb un discurs enfocat en la transformació radical de la societat alemanya i dotant-se de mecanismes de control que el prevenien d’integrar-se al sistema com un partit més. Unes dècades després els Verds ja són un partit més de l’establishment, plenament jeràrquic, purgat de discurs revolucionari, orientat a gestionar les desigualtats socials amb petites reformes, i que no només ha deslegitimat les bases polítiques dels moviments que el van ajudar a pujar el poder, sinó que també els ha perseguit i els ha colpejat policialment quan la raó d’Estat ho ha exigit.

El text de Katsiaficas és interessant perquè deixa veure com aquesta evolució no es va donar per la maquiavèl·lica traició d’unes poques persones amb poder a les mans, sinó per efecte d’un procés més sutil i complex, un procés en el que la participació del partit a les institucions va anar alimentant les contradiccions internes dels Verds fins que aquestes es van resoldre amb l’assimilació total de la formació…

Per altra banda, si publiquem aquest text no és perquè algú el pugui agafar i simplement llençar-lo contra tot aquella persona que defensi la via institucional. No és perquè algú pugui dir: “Ho veieu, capullos/es, això ja ha passat, esteu repetint la història i fracassareu”, i quedar-se tant ample. El repte no és criticar amb la teoria la via parlamentària, el repte es construir amb la pràctica el projecte revolucionari. El repte és traçar un camí de lluita al marge i en contra de l’Estat, un camí viable i real, que ens serveixi per avançar en la destrucció d’aquesta maquinària social putrefacte i en la construcció d’una societat de persones lliures. Al marcar-nos aquesta fita se’ns dirà que som utòpics, que demanem l’impossible, que som idealistes i hem de ser “pragmàtics”… Bé, a aixó nosaltres podem respondre que, com aquells, nosaltres també ho volem tot. Però quan diem tot, volem dir exactament això, TOT. I res menys.

Llegir text a http://ingovernables.noblogs.org/files/2013/01/grunen.pdf

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Del partit-antipartit al partit-partit.
08 mar 2013
Pregunta: quants cops es penjarà aquest text? Que potser s'ha de memoritzar o quelcom així?

A part, que és prou fluixet. Si el motiu de "som contraris a la participació a les eleccions" és perquè "la Història és la que és", vaja, per aquesta regla de 3, millor no sigueu anarquistes, no? la història és la que és, i com que arreu heu fracassat, la història certifica que ho continuareu fent... per mi aquest determinisme és del tot equívoc, però per vosaltres apareix com a argument.

A part, parlar de la degeneració dels Verds alemanys per comparar-ho amb la CUP (!) té tanta demagògia com que jo recordés que la Pilar Rahola va ser de les Juventudes Libertarias... amb el vostre determinisme en mà, acabareu també defensant el sionisme?


Bé, com que això de pensar cansa una mica, millor repetim el poc que fem a mode litúrgic:


hare-kṛṣṇa-hare-kṛṣṇa
kṛṣṇa-kṛṣṇa-hare-hare
cup-podrida-ei-nacionalistes
rāma-rāma-hare-hare
Re: Del partit-antipartit al partit-partit.
08 mar 2013
Aquesta noticia no ha estat posada per les persones que administren el blog... El debat ja va tenir lloc en el seu moment:

http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/462052/index.php
Re: Del partit-antipartit al partit-partit.
08 mar 2013
Resposta: les vegades què ens surti de la toma de terra.

A banda, senyor/a cansat/da de tant de pensar: l'anarquisme va tenir l'oportunitat de triomfar (o de fracassar per ell mateix) a Kronstand, a Ucraïna, al front d'Aragó, etc.???!!.... O, per contra, EL VAN ESCLAFAR (principalment els nazi-onanistes)?
Re: Del partit-antipartit al partit-partit.
09 mar 2013
El text le penjat jo... No sabia que tingues "copyreich" El debat es va fer el mes pasat i el pensament no es qualsevol tecnología que apareix un mes i al següent ja esta caducada.

El text es vigent, ara més que mai, encara que sigui "fluixet" i a tu t'empipi tant.

Al menys algunes s'ho han currat molt i han tingut la seva oportunitat. D'altres mai la tindran i això no em fa feliç.
Re: Del partit-antipartit al partit-partit.
09 mar 2013
Molt bon text. Penso que és realment important allunyar-se del parlamentarisme, ja que creure que aquest pot ser instrumentalitzat és il·lús. És un mitjà que juga a unes altres regles i que només té sentit en el context d'acumulació de poder.

L'acumulació de poder és, per la seva banda, l'antagonisme de la llibertat, i per tant, no hi ha cap resquici d'utilitat en el parlamentarisme.

D'altra banda, el típic argument de que optar pel parlamentarisme no implica desmobilització política no sembla gaire recolzat pels fets, ja que el partit polític s'ho empassa tot, doncs cap ocasió és dolenta per fer-se propaganda i convèncer a algú més per ficar la butlleta a la propera ocasió. Això, a més, provoca una criminalització moral de la crítica, com sovint em passa amb coneguts de l'EI, que no només prefereixen no parlar dels seus assumptes polítics obscurs sinó que senten important que no en parli, ni davant ni darrera d'ells, doncs això resta vots. Això ho he vist en certa mesura extés als moviments llibertaris, on sembla que dir el que es pensa d'un partit polític pot resultar ofensiu pels llibertaris que el van votar, i es asumir el rol de llibertari picat amb enveja per l'EI. Quina pena que caiguem en acusacions tan planeres.

Jo com a llibertari tinc ben presents els fracassos crònics de l'anarquisme històric i per això en sóc ben crític, desenvolupo noves estratègies i les recolzo. Penso que farieu bé els parlamentaristes (i perquè no, els comunistes) de fer el mateix exercici. Els primers per veure que no hi ha utilitat en aquesta tàctica, i els segons per entendre que l'estratègia basada en l'acumulació de poder no portarà mai a cap mena de llibertat, sino al que ja va portar al seu dia, al pitjor dels totalitarismes.
Re: Del partit-antipartit al partit-partit.
09 mar 2013
Tampoc cal emprenyar-se, és l'únic text que argumenta les coses i no es basa en criticar la CUP sinó en fer debat polític des d'un punt de vista llibertari.
Re: Del partit-antipartit al partit-partit.
09 mar 2013
Massa defensor de les CUP Camuflat d'anarco realista corre per Barcelona I rodalies...
Re: Del partit-antipartit al partit-partit.
09 mar 2013
Massa socialdemòcrata reformista defensor de moviments socials disfraçat de rupturista i revolucionari corre per Barcelona i rodalies...
Re: Del partit-antipartit al partit-partit.
10 mar 2013
es aqui l'horari dels rodalies? Indymedia-rodalies, anem avaçant

Rodalies triomfant tornaraa nanana

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more