Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: altres temes
No hi haurà pau fins que no hi hagi llibertat. Actualització dels casos repressius a Sants arrel de la passada vaga del 29 de Març.
08 mar 2013
Amb aquest text i el seu precedent: No demanem perdó per ser lliures, pretenem informar de la situació repressiva al barri barcelonès de Sants relacionada amb la passada vaga del 29M, amb l’ànim d’enfortir les nostres lluites sense caure en el victimisme, aprendre del passat i mirar amb força el futur; ja que com ja vàrem dir, la guerra pot portar més sofriment, però la pau segur ens portarà esclavitud.
Després de la jornada d’aturada general del 29 de Març del 2012, la maquinària repressiva de l’Estat es va posar en marxa per adonar del càstig que suposa la mobilització i la lluita de les oprimides. El mateix dia de la vaga ja va haver-hi desenes de detencions, que es van saldar amb tres companys en presó preventiva per delictes com desordres públics i danys. La cosa no va acabar així, i a les setmanes posteriors, la Conselleria d’Interior capitanejada per Felip Puig va donar ordre d’investigar a qualsevol preu els fets ocorreguts a la ciutat comtal: des de seguiments a militants dels moviments socials fins la creació de la famosa pàgina de col·laboració ciutadana en la que el susdit departament cercava que la gent de a peu delatés als seus iguals apel·lant a un pretès sentit de responsabilitat ciutadana.

Així, el 19 d’abril van ser detinguts al sortir de les seves cases 4 companys, tres d’ells militants anarquistes del barri de Sants. Després del registre d’alguna vivenda, es confirmen els càrrecs d’incendi i desordres públics lligats als aldarulls que es produïren la tarda del 29 de març. El jutge de guàrdia els posà en llibertat amb càrrecs, amb l’obligació d’anar a firmar cada quinze dies, i una fiança de 6000 euros i la impossibilitat de sortir del país per a un d’ells.

A finals de maig, continuaren les detencions contra vaguistes, aquesta vegada pels fets ocorreguts durant el piquet del matí convocat pel Comitè de Vaga de Sants, on es produïren diversos incidents per la tensió obvia entre esquirols i vaguistes. Foren detingudes tres persones, de las que es va decretar la presó preventiva per a dues d’elles. Un cop més, l’Estat s’empara en una mala intencionada llibertat individual (la llibertat per anar a treballar un dia de vaga) per armar un discurs que intenta deslegitimar l’acció dels oprimits que, mitjançant l’eina de la vaga, cerquen revolucionar el present per a construir una societat més justa i igualitària.

Els càrrecs que pesen contra els companys són diversos i, alguns, d’elevada pena. Els càrrecs varien d’una a un altre, però les imputacions van des de els delictes lligats al piquet matutí convocat pel Comitè de Vaga del barri (coaccions, danys, lesions, furt…) fins els aldarulls que es van produir a la manifestació unitària de la tarda (incendi, danys, desordres públics, etc.).

Aquest augment de la qualificació penal (el delicte d’incendis està castigat amb la pena de presó de deu a vint anys) dona màniga ampla a la brigada d’informació dels Mossos d’Esquadra per a fer una investigació que fins ara s’havia justificat únicament en casos considerats greus (com els delictes de terrorisme i tràfic de drogues, per exemple), engreixant els seus fitxers policials amb registres domiciliaris, intervenció i descàrrega de telèfons, gràfics de relacions, etc.

De moment, en delictes del matí ja hi hagut vàries declaracions davant del jutge, que ha tingut que absoldre o arxivar vàries causes per falta de proves. Encara això, queden pendents diverses acusacions de coaccions, amenaces, lesions i danys relacionats amb el piquet del matí.

En els casos de la manifestació de la tarda, se està seguint una investigació profunda que encara no ha conclòs, engreixant els atestats dels imputats.

De moment, las detingudes tenen mesures cautelars des del moment de la detenció: fiances, presentacions periòdiques als jutjats i restriccions per abandonar el país.

Amb aquest text i el seu precedent: No demanem perdó per ser lliures, pretenem informar de la situació repressiva al barri barcelonès de Sants relacionada amb la passada vaga del 29M, amb l’ànim d’enfortir les nostres lluites sense caure en el victimisme, aprendre del passat i mirar amb força el futur; ja que com ja vàrem dir, la guerra pot portar més sofriment, però la pau segur ens portarà esclavitud.

Visca l’anarquia

Visca la revolució social

Obrim el següent número de compte per a col·laborar econòmicament amb l’esforç antidepressiu de les companyes de Sants:

2100-0959-68-0100836750

Anirem actualitzant informació sobre els processos judicials oberts.

Per a contactar amb nosaltres, podeu escriure’ns a:

acciollibertariasants ARROBA riseup.net

Acció Llibertària de Sants
Mira també:
http://acciollibertariasants.wordpress.com

This work is in the public domain

Comentaris

Re: No hi haurà pau fins que no hi hagi llibertat. Actualització dels casos repressius a Sants arrel de la passada vaga del 29 de Març.
09 mar 2013
antirepressiu
Re: No hi haurà pau fins que no hi hagi llibertat. Actualització dels casos repressius a Sants arrel de la passada vaga del 29 de Març.
09 mar 2013
barceloní
Re: No hi haurà pau fins que no hi hagi llibertat. Actualització dels casos repressius a Sants arrel de la passada vaga del 29 de Març.
10 mar 2013
No habra paz, no habra paz, si si, ya se ve que sabeis muy bien copiar las frases para que quede supercañero y revolucionario, para luego decir que no pedis perdon por ser libres, teneis razon, no pedis perdon, lo que pedis limosna para comprar vuestra libertad. Que os ayude la clase obrera, l@s pobres y precarios, ni defendemos el trabajo, ni reconocemos a los amos, ni reconocemos la propiedad privada que les permite ser amos.
Mientras l@s anarkistas a pagar a pagar y a pagar.
Quiza deberiais pedir perdon a todo esa gente que se juega la vida y la libertad por un cambio social y que no tienen dinero ni las posibilidades de ir a llorar por todos laos. O como minimo no intentemos darle una contundencia politica a algo que no es mas que una bajada de pantalones ante el sistema judicial y policial
Re: No hi haurà pau fins que no hi hagi llibertat. Actualització dels casos repressius a Sants arrel de la passada vaga del 29 de Març.
10 mar 2013
Siempre puede haber críticas a como se llevan los diversos casos represivos. En Barcelona, hay un problema con esto des de hace años. Y si bien es cierto que se tienen que asumir ciertas cosas a nivel individual, también tenemos que ser capaces a nivel col·lectivo, però claro a ese nivel somos unos ineptos (en practicamente todo). Si somos incapaces de tractar el tema en col·lectivo, siguiendo miles de malos ejemplos y siguiendo creyendo en el "heroe encarcelado" y todo el mito que le envuelve (y que hemos construido y perpetuado entre todos), nunca seremos capaces de hacer nada más que echarnos mierda encima. Cuidar todo lo relacionado con lo antirepressivo, no es solo apoyo a presos o a casos y personas en concreto, también és de alguna forma, crear "estructura" y transmitir otras formas de lucha para que la gente en el futuro pueda adoptar los métodos que quiera de forma libre, sin que luego, salgan bien o mal las cosas, sienta que no està a la altura o no és o no tiene la actitud que el supuesto col·lectivo tiene o espera sobre esa o esas personas.
No creo que sea justo hablar así a compañeros y menos a través de internet. A pesar de todo, la solidaridad és lo único que tenemos.
Ànims companyes!
Re: No hi haurà pau fins que no hi hagi llibertat. Actualització dels casos repressius a Sants arrel de la passada vaga del 29 de Març.
10 mar 2013
baja de tu nube y díselo a la cara... ni siquiera explican como se van a afrontar los procesos y hablas de bajada de pantalones? me imagino que debes andar con los pantalones muy bajados viviendo en una sociedad que te obliga a ser terriblemente inconsecuente todos los días.

pedir la solidaridad es llorar¿?? leyéndolo creo que es un esfuerzo para intentar afrontar la represión de forma colectiva, ya que no disponemos de una organización antirepresiva anarquista fuerte es lo mínimo que pueden hacer...
Re: No hi haurà pau fins que no hi hagi llibertat. Actualització dels casos repressius a Sants arrel de la passada vaga del 29 de Març.
10 mar 2013
Ni puto caso al madero. Todos os apoyamos.
Para A
12 mar 2013
En parte creo que tienes razon en muchos de tus argumentos; si, pero tambien hay que darle a las palabras su verdadero significado. Antes los anarquistas gritaban ¡viva la anarquia! mientras expropiaban bancos, ahora lo gritan mientras dan un numero de cuenta. O los de antes no eran anarquistas o no lo son los de ahora. Hay que tener en cuenta el significado de las palabras, para mi cualquiera que escribe una A dentro de un circulo no significa nada, le doy significado a sus actos, de autonomia, autogestion, apoyo mutuo y sobre todo desobediencia. Lo que se ve en las ¿luchas sociales? es sumision, fustracion y una gran caja economico para abogados y todo el entramado judicial.igual que el poder cambia el significado de las palabras para su propio bien (ejem. terrorismo) los movimientos sociales tambien lo hacen, y si vienen cuatro niños gritando viva la anarquia cuando lo que hacen no se parece en nada, lo que jode es que no salga ningun anarquista de verdad a decirles que son ellos con sus propios actos, los que desprestigian la anarquia, no hay anarquia en la sumision y aceptacion del ser humano a los poderes economicos, laborales, judiciales y policiales.
Y al que me dice que soy madero, solo una cosa; madero sera tu padre
Re: No hi haurà pau fins que no hi hagi llibertat. Actualització dels casos repressius a Sants arrel de la passada vaga del 29 de Març.
12 mar 2013
No se qui ets, però crec que resulta molt fàcil parlar de sumisió al sistema judicial quan no t'enfrontes a penes elevadíssimes de presó, que ho digui el Gabriel Pombo da Silva, la penya de cel·lules,... vale, puc no estaré-hi d'acord però ells han demostrat el que diuen.
Porto anys escoltant moooolta gent amb aquest argument i a la que els hi cau un puro, canvien d'opinió, escurren el bulto, pacten amb fiscals,... I no crec que sigui xq no són anarquistes de veritat ( quants " anarquistes de veritat ", no tenen moltíssimes misèries tot i que siguin més coherents en altres parts de les seves vides ? ), per mi té més a veure en que no creuen que serveixi de massa estar a la presó durant anys, en que com a moviment o lo que sigui que som, no som capaços de fer-lis sentir que aquest esforç servirà per alguna cosa, que tenen moltíssima gent darrera que responen per elles, que no estaran soles a dins, que lo poc que hem construït no se n'anirà a la merda per el pés de suportar a les companyes preses i mil raons més.
I no ens inventem la història, molts dels anarquistes que mataven patrons, expropiaven bancs,.... també tenien abogats, anaven a judicis i es defensaven legalment.
Això no vol dir que permanentment no ens plantejem quines són les nostres fonts de financiació, que busquem les que ens semblin més coherents de forma REALISTA i tenint en compte els seus pros i contres.
En fi, que ja començo a estar molt tip de les que reparteixen carnets d'anarquistes i jutjen tant alegrement a companyes que estan passant uns moments molt durs i que lo que necessiten ara mateix és el nostre suport i carinyo. De fet, moltes de les que repartien carnets fa temps ni se sap on són i moltes de les que han pogut ser considerades " anarquistes de veritat" segueixen al peu del canó donant la cara.
Para anarquia donde??
12 mar 2013
Creo que hay que diferenciar entre los movimientos sociales y el supuesto movimiento anarquista. También hay que aceptar que los anarquistas de ahora no son los anarquistas de antes y que nos hemos encargado entre todos de construirnos la imagen de "lo que es anarquista". De acuerdo, hace tiempo los anarquistas hacían las cosas de otra forma, però ahora no tenemos la capacidad por lo que sea de hacerlo igual, y si no nos gusta tendríamos que empezar a pensar el porqué.
Por otro lado creo que tiendes razón, las palabras tienen que tener su significado, pero tambien creo que se las lleva el viento y que sobre papel todo se aguanta y que una persona no es lo que dice que és, si no lo que hace. Por eso mismo, nuestra solidaridad y apoyo a nuestros compañeros és esencial y no tan solo por ellos, tambien para garantizar la lucha en el futuro y evitar así que lo antirrepresivo acabe siendo el centro de todo y se dejen de lado otros proyectos igualmente necesarios.
Y creo que la sumisión la tenemos cada uno/a de nosotros/as bien metida, des del primer dia que nacemos en este mundo podrido, en todo nuestro cotidiano y es un curro que a mi parecer te lleva toda tu vida, si se consigue. No por ser anarquistas estamos exemptos de ello. Y sí, estoy de acuerdo en que tenemos que replantear muchas cosas, pero no es justo responsabilizar o culpar a nuestros compas que como dice la compañera de arriba lo están pasando mal, cuando no es solo su problema, és el de todos. És un problema col·lectivo. Personalmente no me considero nadie capaz de juzgar y decir quien és anarquista y quien no lo és.
Y tenemos un problema muy grande con la financiación, evidentemente. Pero no se podrá solucionar nunca este problema si no somos capaces de pensar en col·lectivo y hablarlo entre todos, echándonos mierda encima solo acrecienta la distancia, la desconfianza y la peña se pira frustrada y cansada.
Sindicat