Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Anàlisi :: educació i societat
Si defensem la universitat... defensem les nostres cadenes!
per el joan petit	28 feb 2013
Si defensem la universitat... La universitat pretén fer-nos creure que necessitem el món tal com és i alhora preparar-nos per reproduir-lo de forma encara més alienant. Darrere tota la parafernàlia es veu clarament que en les humanitats el que es diu són poc més que parides d'intel·lectualoides que no han doblegat el lomo en la seva vida. Per altre banda, la promoció de les carreres científiques es deu a la necessitat del Capitalisme i l'Estat d'obtenir el coneixement científic per desenvolupar encara més la tecnologia per tal d’augmentar el creixement econòmic, els seus beneficis i la potència de les armes. Tot això en un planeta finit, recordem-ho. No cal ser molt avispat per adonar-se’n que una institució de l’Estat, del Sistema, no ens donarà les eines per subvertir-lo. Totxs hem tingut el “profe progre” o inclús el “profe revolucionari”, però no oblidem qui mana a aquesta gent, ni que viuen de la nostra feina (a través dels impostos) i que la seva tasca és el coneixement, com si nosaltres no poguérem accedir a ell sense una professionalització. El saber no està a les aules. Està a les bastides (andamios), a la realitat, la cua de l'atur, a l'amor, a l'amistat, però no a la universitat, que es rodeja d'una falsa aura per justificar-se. Una aura que no és més que pedanteria i hiperespecialització. En fi, la universitat forma part del “pack” d’aquesta societat: l’escola, la presó, el psiquiàtric, l’autopista, la policia, la contaminació, els mitjans de comunicació de masses, els experts, la fàbrica, el metro, els tancs, l’hospital, l’oficina, la discoteca, el geriàtric, la central nuclear, el cotxe, les drogoaddiccions (a Espanya hi ha 3 milions d’alcohòlics), els antidepressius, el parc temàtic, el centre comercial, la incineradora, la depuradora, els escorxadors, el reformatori, camions plens d'animals, edificis que no ens deixen veure el sol, llums que ens impedeixen contemplar les estrelles, el mòbil (sense el qual fa 15 anys i durant tota la història se n'ha viscut sense i ara sembla imprescindible), pesticides, el TAV, la MAT, etc. Defensar una d’aquestes parts de la societat és defensar-la totalment, ja que les unes depenen de les altres. Per exemple: per tenir persones que es dediquin exclusivament a la tasca del coneixement cal que menys persones es dediquin a cultivar aliments, per la qual cosa es necessita que s'augmenti la productivitat (en els últims 50 anys la productivitat agrícola s'ha duplicat). Aquest augment s'aconsegueix amb la industrialització del camp, que comporta aliments nocius i contaminació que ens perjudiquen la salut. Per la qual cosa necessitem més gent més experta treballant en la medicina, que comporta més especialització, més industrialització i per tant un ambient encara menys saludable. Per poder-nos moure en aquest món megaindustrialitzat on les necessitats no s'abasteixen localment necessitem grans quantitats de transport motoritzat (públic o privat, és gairebé igual de nociu) que l'any passat va generar 1304 morts en “accidents” de tràfic interurbans (només es compta els que moren en menys de 24 hores després de l'accident). Cal reflexionar si que una persona mori quan s'esta movent a una velocitat de 100 km/h dins d'un calaix metàl·lic junt amb altres calaixos metàl·lics és un accident o és allò normal. Amb això no estem negant la necessitat d’un transport, una educació, una sanitat o una defensa, però no de la forma actual. Ja que aquesta forma condemna a la misèria espiritual i material a la majoria de la població. Per mantenir una societat on sigui possible una “universitat pública i de qualitat” són necessàries la invasió a l'Irak, el canvi climàtic, xinesxs treballant 14 hores diàries, l'expoli de recursos a l'Àfrica, etc. No és pot deslligar la nostra societat (inclosa la universitat) i, per exemple, les seves enormes demandes d'energia, amb la misèria de la resta del món. L'alternativa viable és una societat descentralitzada i rural on la majoria de necessitats es puguin satisfer localment. Una societat sense Estat ni Capital autogovernada per assemblees sobiranes. Una societat on el coneixement sigui cosa de totxs i no es deixi en mans de 4. En fi... si encara ens queda sang a les venes i una mica de dignitat comencem a assenyalar i atacar les fal·làcies d'aquesta societat, no intentem reforçar-la! Subvertim aquesta societat i creem la que volem! ...defensem les nostres cadenes! alaúltimafilalaprimerapedra
Mira també: http://libertadotranquilidad.wordpress.com
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more