Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: altres temes
A les professores, investigadores i altres treballadores que encara pensen que estem aquí defensant la Universitat.
per assamblea inexistent d'exestudiants rebotades	26 feb 2013
Un altra cop tornem a dir el mateix. El saber no està a les universitats, els títols si.
No, avui no hem vingut aquí a defensar la Universitat, ni la pública ni la privada. No, avui no hem vingut a defensar-la, i tampoc demà. Hem vingut perquè estan en joc els vostres llocs de treball igual que ho estan els nostres...hem vingut per solidaritat i perquè sabem que soles no podem lluitar contra el capitalisme, us necessitem, ens necessiteu, ens necessitem! Algunes ja vàrem estudiar abans de Bolonya i sabem que, tot i que hi ha un procés de pauperització de la Universitat pública, la universitat en la que nosaltres estudiàrem ja era una autèntica merda. No sabem si algun dia la Universitat fou aquell lloc que tan idealitzaren els nostres pares i mares —potser perquè mai van poder anar— o les pàgines que ens recordaven aquell Maig estudiantil però el cas es que la majoria de nosaltres hem entrat a la facultat perquè el mercat laboral ens exigia un títol per poder-nos fer més suculentes. Aquelles que en un primer moment vàrem pensar que la Universitat era un focus de saviesa vàrem quedar desencantades en un tancar i obrir d’ulls; la realitat era punyent: estàvem allà per aconseguir un títol que acredités que teníem dret a cobrar un sou menys miserable que el d’algunes de les nostres companyes de feina i, si en algun moment se’ns oblidava, l’avaluació, els exàmens, i la disciplina acadèmica ens posaven ràpidament al seu lloc i ens recordàvem que aquí no estàvem per plaer. No mireu a una altra banda, sabeu per a qui treballeu. La Universitat, o més ben dit, la empresa universitat, és una simple expenedora de títols i, com qualsevol empresa, segueix la lògica del màxim benefici. D’ón treu el benefici?, doncs, com qualsevol empresa, de les seves treballadores i de les persones que consumeixen els seus productes. I com pot augmentar el seu capital?, doncs, explotant més a les seves treballadores i/o pujant el preu dels productes...i això és senzillament el que està passant. Com a qualsevol gran empresa hi ha càrrecs intermitjos que, tot i ser també treballadores es reconeixen en els interessos de les classes dominants i dels seus privilegis. En un hospital tindríem a la «casta» mèdica i a les universitats a la «casta» de les catedràtiques. Amb això no diem que no hi hagin doctores que encara creguin en la medicina i estiguin disposades a fer una forta denuncia de la indústria farmacèutica, igual que potser existeix alguna catedràtica que senti un desig irrefrenable per estendre la seva saviesa...però no ens enganyem, són les menys. La seva poltrona i el seu sou fa que no es preocupin per les nimietats de la «plebe». El saber no està a les Universitats, els títols sí. Algunes vàrem aprendre a la Universitat, però no gràcies a ella sinó en oposició a ella. Les que vàrem créixer a partir de la repulsa al procés de Bolonya. Les que vàrem aprendre,a base d’hòsties, què suposa qüestionar les institucions de la democràcia. Les que vàrem tastar què suposa aprendre de l’altra amb l’altra. Les que a partir d’aquells dies ja mai hem tingut suficient. Les que hem alliberat espais. Les que hem entès allò que les velles anarquistes ens ensenyaren: conèixer el món per així poder transformar-lo. Som les hereves d’aquelles que obrien Ateneus als barris per tal de potenciar la cultura, la solidaritat i el suport mutu. Som a les places, ocupant els carrers, ens pots veure en rotllana discutint aferrissadament...perquè ens hi va la vida! Pots mirar cap a una altra banda i pensar que la Universitat és i ha de ser el centre del saber...però llavors no contis amb nosaltres; ja hem començat a experimentar que la coacció d’una avaluació i una acreditació eximeix qualsevol experiència educativa i la transforma en una relació conductual basada en el «bastó i la pastanaga». Si seguiu defensant aquesta institució heu de saber que sou culpables de que la majoria de nosaltres —en un moment o altre— patim depressions, angoixes, estrés, atacs de pànic degut a la pressió que exigeix aquest model de formació. Podreu dir-nos que espereu canviar aquest model des de dins i us respondrem que això es el mateix que els hi van dir als nostres pares i mares als 70’s aquelles militants de base que van ocupar llocs de poder a CCOO o les reformadores de les presons y psiquiàtrics que han substituït la contenció física amb la contenció psicofarmacològica. Si seguiu defensant la Universitat no podreu dir que no sabeu el que esteu defensant. Si el que defenseu és el vostre treball ens trobareu al costat perquè nosaltres també tenim por a quedar-nos sense feina. Però respecte al saber, al coneixement, us demanem si us plau que no ens vengueu més fum: Les universitats, al igual que les escoles i els instituts, són centres d’extermini de la imaginació, el deliri, la crítica i el pensament! No volem la universitat, patim la universitat! Donem-nos suport mutu, creem coneixement compartit! Als centres socials, a les assemblees de barri, als centres d'estudi o de treball, arreu!
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more