Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per mail aquest* Notícia
Notícies :: altres temes
«És possible crear un contrapoder relacionant carrer i les institucions»
24 feb 2013
Hasier Arraiz

President del Consell Nacional de Sortu

Hasier Arraiz (Gasteiz, 1973) presideix des d'ahir el Consell Nacional de Sortu, convertint-se en el càrrec polític més important de l'esquerra abertzale, encara que la pretensió del nou partit sigui portar una direcció col · legida i que el màxim de militants participin de la presa de decisions, encara que això impliqui un major compromís de tota l'estructura i pugui tenir algun tipus de peatge a l'agilitat del funcionament intern.
p006_f01_285x172.jpg
És difícil definir-se a un mateix i més si la pregunta es planteja a boca de canó a l'inici de l'entrevista. Hasier Arraiz es presenta com «un militant de l'esquerra abertzale, bastant desconegut en l'àmbit públic però ...», però recognoscible de portes cap a dins. Porta militant «més de mitja vida en diferents estructures polítiques» i el que el va portar a donar el pas és «probablement la mateixa raó que en qualsevol part del món impulsa a qualsevol persona a militar en una organització revolucionària».



El fet que sigui la persona més jove al capdavant d'un partit, té una lectura política?

A l'esquerra abertzale estem intentant fer un relleu generacional. Hi ha hagut persones reconeixibles en els últims temps però la il · legalització ha suposat un parèntesi que ha fet que persones que estaven treballant internament siguin gairebé desconegudes a dia d'avui. Al Congrés, aquest relleu s'ha fet visible. És un relleu parcial però no és gent que vingui del no-res, sinó que ha estat treballant en els deu últims anys.



També hi ha dirigents molt identificables, que poden portar a que es digui que Sortu és el mateix que Batasuna ...

L'esquerra abertzale ha tingut poques oportunitats de fer relleus ordenats, i és el que pretenem ara. La majoria s'han produït a causa de la repressió. Evidentment, Sortu no neix del no-res. Serà l'organització política principal de l'esquerra abertzale i neix amb tot aquest bagatge i tot aquest capital polític. Però no som Batasuna. Pensem que per a nous temps calen nous instruments. Sortu és fruit d'un canvi estratègic en l'esquerra abertzale i pretén ser l'instrument per portar aquest canvi a tota la seva extensió. Estem, a més, en un moment de crisi general, també de crisi de política, i cal aprofitar això per canviar la forma de fer política. I Sortu pretén representar una nova forma de fer política. En lloc de com un partit convencional, volem estructurar com un moviment polític integral.



Quina és la diferència?

Hi ha diverses. Una és la democràcia interna. Plantegem una nova forma de funcionar, que les principals decisions no les prengui el Consell Nacional, sinó que convoqui l'Assemblea Nacional, és a dir, que les decisions que en altres temps les hagués pres 22 persones, ara les prenguin 450. Això ens portarà a reunir la columna vertebral de Sortu en bastants ocasions. És difícil, perquè exigirà un major compromís a molts més militants, que de vegades hauran de reunir-se amb certa urgència per prendre una decisió. Una altra diferència és que Sortu no serà un partit que actuï només per i des de les institucions com els partits convencionals, ha d'haver una relació dialèctica entre les institucions-on estem i seguirem estant, perquè hi ha molt per fer-i el moviment popular. Des d'aquesta dialèctica creiem que és possible crear un contrapoder com a poble davant dels estats i el sistema capitalista.



Com pot participar la ciutadania en Sortu?

El decidit a les assemblees és que hi haurà dos nivells de participació, la base social i els militants, entenent per militant a tota aquella persona que participa en qualsevol òrgan intern de Sortu, sectorial o territorial, incloses les assemblees locals. I volem que el major nombre d'ells adquireixin altres compromisos, com el pagament d'una quota.


El finançament dels partits i els sous estan molt qüestionats. Quins són els criteris en aquest terreny?

En l'àmbit del finançament pretenem no dependre de les institucions, per al que necessitem en major nombre de sortukides, perquè les seves quotes ens poden garantir la independència econòmica. Al marge hi ha les aportacions que vénen dels càrrecs electes. En Sortu plantegem que no hi hagi diferències salarials entre els diferents càrrecs alliberats del partit. (Arraiz va fer públic recentment que dels 73.007 euros que rep del Parlament, lliurament 42.191 al partit. En net, cobra 14 pagues de 1.500 ¤).


Hi ha molts membres de la direcció de Sortu, vostè mateix, que estan pendents de processos judicials. Com afecta això a nivell tant personal com organitzatiu?

El disseny que es va fer va ser triar a les persones al marge dels criteris repressius de l'Estat. Però a l'hora de confeccionar tots els equips, tant nacionals com de herrialde, si hem procurat poder assegurar que, si qualsevol persona deixa d'estar en el seu lloc en un moment donat, hi hagi un relleu adequat.


Creuen que persisteix el perill d'il · legalització?

Advertim que ara mateix a l'Estat espanyol hi ha un ambient d'involució política general que afecta també el desenvolupament de la resolució del conflicte. Ara el PP està en una fase de negació del conflicte en el qual no va ni endavant ni cap enrere, però hi ha sectors que pressionen perquè hi hagi un gir involucionista. Per tant, no podem parlar que s'hagi superat el període d'excepció a Euskal Herria i encara hi ha un perill d'il · legalització. En concret, voldria esmentar que a dia d'avui membres del que serà la nova organització juvenil de l'esquerra abertzale estan patint greus episodis de persecució judicial que ens fan témer el pitjor.



La Comissió Internacional de Verificació ha tornat a estar aquesta setmana a Euskal Herria i constata una situació d'estancament. Planteja que es donin passos en desarmament, presos i víctimes. Creu Sortu que ETA hauria de donar passos unilaterals sobre desarmament?

La metodologia hauria de ser la marcada en Aiete, que hi hagi un diàleg dels governs espanyol i francès amb ETA per possibilitar un desarmament, i un desmantellament ordenat de les estructures militars d'ETA, un cop que aquesta organització ha manifestat públicament la seva predisposició a això. No entenem la posició de l'Estat de no admetre aquest diàleg i aquest desmantellament ordenat. Veiem que igual que hi ha sectors importants de la dreta espanyola que no volen tancar el cicle de la il · legalització, també són molt reticents a l'avanç en qualsevol àmbit del procés de resolució i que no els interessa que hi hagi passos per part d'ETA.


En matèria de presos s'atribueix a l'esquerra abertzale que estigui buscant una amnistia general que diuen impossible. És aquesta la posició de Sortu?

Amb vista a la resolució integral del conflicte, per a nosaltres és una prioritat la tornada a casa de tots els presos i refugiats polítics bascos. Significa això que han de venir tots el mateix dia i al mateix temps? Creiem que a dia d'avui això no és factible. Ha de ser fruit d'un moviment progressiu que, segurament, haurà de començar amb que primer els portin a tots i totes a presons d'Euskal Herria i que posteriorment se'ls vagi donant sortida d'una forma escalonada i dinàmica.


Atribueixen a l'esquerra abertzale que per a la legalització de Sortu ha complert una sèrie d'exigències i no deixa que els presos facin el mateix ...

Sortu és propietària de les seves pròpies decisions i al Col · lectiu de Preses i Presos li correspon les seves. Ells i elles estan fent els seus debats i hauran de decidir què faran i com ho faran. També és palpable la predisposició del Col · lectiu de Presos i Preses a fer passos per contribuir a la resolució integral del conflicte, és a dir, no només a la seva pròpia situació, sinó al conflicte en la seva totalitat.



En l'apartat de víctimes, quina és la posició de Sortu?

El reconeixement del dolor de totes elles.



La resta de partits han criticat molt que ETA hagi demanat disculpes només a les víctimes no relacionades amb el conflicte ...

És important entendre que ETA és una organització armada que durant dècades ha mantingut un enfrontament militar amb un altre tipus d'estructures i situa la confrontació en aquests termes. ETA parla com una organització armada del reconeixement a les parts no combatents. Amb altres paraules, és si fa no fa el que va expressar l'IRA en la resolució del conflicte a Irlanda. Ens sorprèn que el que s'ha dit per ETA no ho valoren com una aportació positiva en el camí del reconeixement del dany causat. I ens preocupa que darrere d'això hi hagi la interpretació que està fent el Govern espanyol, i al qual sembla anar sumant el PNB, que aquí no hi ha hagut un conflicte polític, que ETA no és conseqüència d'aquest conflicte, sinó que hi ha uns bons i uns dolents. Aquest simplisme ens porta a una lectura de vencedors i vençuts amb la qual és impossible la resolució de cap conflicte.



Com es pot moure al Govern espanyol?

Qui té la clau per obrir totes aquestes portes és la societat basca amb la seva mobilització i pressió. I cal començar a pressionar els agents polítics d'Euskal Herria, perquè aquests al seu torn pressions a l'Estat espanyol. El Govern pot estar bastant còmode si agents bascos importants amb responsabilitats institucionals, com ara el PNB, no el pressiona en absolut perquè participin activament en la resolució del conflicte.


El PNB sol retreure'ls que sempre els demanin coses a ells i vostès no facin res ...

A hores d'ara, dir que l'esquerra abertzale no ha fet res en la via de la resolució del conflicte és faltar a la veritat i insultar la gent d'Euskal Herria.


Quina relació vol tenir Sortu amb el PNB?

Diferent a la que existeix a dia d'avui. El fonamental no és que hi ha una pugna per l'hegemonia polític-institucional, que és la lectura que fa el PNB, el que hi ha és una pugna per l'hegemonia del pensament. El PNB abandera la idea que cal unir forces per mantenir el que tenim com està. El que Sortu planteja és que cal unir forces per aconseguir la sobirania d'Euskal Herria. Creiem que la crisi econòmica i del model de l'Estat fa que sigui la nostra posició la que es faci més fort amb el temps. Per això no entenem per què el PNB es resisteix a abandonar el territori on està. Per avançar, caldrà arribar a acords amb el PNB, i esperem que amb altres sectors, entorn del dret a decidir.



I la relació amb el PSE?

En aquesta matèria l'acord és difícil perquè el PSE acaba de prendre decisions que exclouen el dret a decidir. Hi pot haver coincidències a curt termini en el model socioeconòmic, encara que limitades perquè pretén només el maquillatge del sistema. En tot cas, també hem detectat que hi ha punts en què el PSE s'acosta a EH Bildu per fer una oposició virtual per tal de fer-se valer i després arribar als acords fonamentals amb el PNB.


Què planteja Sortu davant l'actual situació econòmica?

El nostre objectiu és fer una revolució democràtica nacional, cal fer un canvi radical i construir noves alternatives i portar-les a tots els àmbits de la societat. Cal acabar amb la dictadura dels mercats, que té a la política com a ostatge del capital financer. Cal posar la política al servei de la ciutadania per satisfer les seves necessitats i els seus drets, invertir les prioritats econòmiques actuals.


Com s'aconsegueix això?

L'avantguarda d'aquest moviment no pot estar en les institucions, ha d'estar al carrer. I Sortu estarà al carrer, en tots els espais de lluita, per donar la volta a aquesta situació. I Sortu estarà també a les institucions, dins d'EH Bildu, per poder implementar tots aquests canvis que han de venir des de fora de les institucions i regenerar la vida política i social d'aquest país.
Mira també:
http://gara.naiz.info/paperezkoa/20130224/389466/es/Es-posible-crear-contrapoder-relacionando-calle-instituciones

This work is in the public domain

Comentaris

Re: «És possible crear un contrapoder relacionant carrer i les institucions»
24 feb 2013
Ara l'Estat ja no és "l'Estat Capitalista", ara és "l'Estat Democràtic Segrestat pels Mercats".

Autonomia Vs. Parlamentarisme
Re: «És possible crear un contrapoder relacionant carrer i les institucions»
24 feb 2013
Jaja, el discurso radical es inversamente proporcional a los diputados obtenidos.
Re: «És possible crear un contrapoder relacionant carrer i les institucions»
24 feb 2013
http://borrokagaraia.wordpress.com/2013/02/21/sortu-ha-perdido-el-rumbo-antes-de-iniciar-su-camino/
Re: «És possible crear un contrapoder relacionant carrer i les institucions»
24 feb 2013
Al que diu l'article de "sortu ha perdut el rumb?", acceptant la crítica concreta del fet de convidar PSOE, diguem-ho tot: a l'entorn d'ANB (com aquest senyor) no li ha sentat massa bé quedar-se sense "poder" en aquest nou procés. Fixeu-vos que en tot moment parla de la invitació al PSOE i no al PNB, el partit de la dreta burgesa basca.

Aquest altre article és també autocrític però no està fet des de la pataleta del que s'ha quedat "sense cadira" i està enfadat:

El rumbo de Sortu
http://borrokagaraia.wordpress.com/2013/02/22/el-rumbo-de-sortu/

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more