|
|
|
Notícies :: @rtivisme : un altre món és aquí : globalització neoliberal |
|
La violència de l'Euro
|
|
|
per Agustín Morán/LQSomos |
23 feb 2013
|
|
La pertinença d'Espanya a l'Europa de l'Euro està en l'arrel de totes les polítiques especulatives, privatitzadores i precaritzadores que qüestionen els drets econòmics, socials i culturals dels treballadors i els pobles d'Espanya. |
|
Amb motiu del Consell Europeu que se celebrarà a Brussel · les el 14 i 15 de març de 2013, nombroses organitzacions, col · lectius i "marees" convoquem sota el lema de "L'Europa de les persones contra la UE dels Mercats" una setmana de mobilitzacions del 11 al 17 de març de 2013.
La pertinença d'Espanya a l'Europa de l'Euro està en l'arrel de totes les polítiques especulatives, privatitzadores i precaritzadores que qüestionen els drets econòmics, socials i culturals dels treballadors i els pobles d'Espanya.
La Unió Europea es construeix, des de 1986, per l'Acta única que estableix com a objectiu el Mercat únic europeu. El Tractat de Maastricht, el 1992, imposa la unitat monetària-l'euro-com a necessitat del Mercat Únic i constitueix, a partir del 2001 la moneda única en el veritable protagonista de l'Europa de Capital. Si fracassa l'euro, fracassa la Unió Europea.
L'establiment del 3% del PIB com a límit del Dèficit Públic dels Estats Membres suposa, des del Tractat de la Unió Europea de 1992, una cessió de sobirania de cada país a favor del Banc Central Europeu (BCE), el que suposa renunciar voluntàriament a establir les polítiques econòmiques i socials adequades a les seves necessitats. Aquest marc, acceptat per la dreta i per l'esquerra fa impossible, en el context d'economies obertes al lliure comerç qualsevol política keynesiana. El resultat és una política econòmica que utilitza, tant l'auge com la crisi per augmentar l'explotació, i el desmantellament de la protecció social.
La modificació de l'article 135 de la Constitució Espanyola a finals de 2011, subordinant l'economia nacional a la reducció del dèficit i el deute causats per la crisi bancària, té el seu origen llunyà en la inclusió d'Espanya en el Tractat de Maastricht, el Tractat de Amsterdam (1997) i l'euro (2001). A Espanya, el pagament d'interessos per finançar el deute públic causada pels bancs, supera la massa salarial dels empleats públics.
L'euro serveix per potenciar el domini del capital en cada país i el domini del capital alemany sobre els altres països europeus. Les polítiques del BCE, la missió és garantir l'estabilitat de preus, han creat les condicions per a la bombolla immobiliària i financera causant de la caiguda de l'economia i l'atur massiu a Espanya. El BCE no està sotmès a les institucions polítiques, sinó que són les institucions les que estan sotmeses a les polítiques monetaristes i neoliberals del BCE. La permanència en l'euro s'utilitza com a coartada per implacables retallades socials.
La Política Agrària Comuna (PAC), en plegar a les exigències de l'Organització Mundial del Comerç (OMC), intensifica la competitivitat i la caiguda dels preus agraris en origen. Aquesta política contribueix a la despoblació del camp, la destrucció de recursos alimentaris autòctons, la contaminació, la pèrdua de biodiversitat i el lliurament de la seguretat alimentària a les multinacionals de l'agronegoci. Assentar l'euro i reclamar una Europa Social i respectuosa amb el medi ambient, és demanar la quadratura del cercle.
Les bones intencions sobre creació d'ocupació i respecte als drets socials es converteixen en precarietat per tots i totes, atur massiu, dissolució del dret laboral, verticalització dels sindicats i eliminació de les barreres de protecció a la feina i les cures.
A l'Europa de la Moneda Única, el capital augmenta la seva llibertat de moviments a escala continental sense un poder polític que l'obligui a respectar lleis, drets i llibertats. Els governs responsables de ficar-nos a l'euro i en l'OTAN, utilitzen les exigències d'aquestes institucions per incrementar les seves polítiques antisocials i militaristes.
Per sortir de la crisi no s'ha de recuperar el camí del creixement capitalista dins de l'Europa de l'euro, sinó el camí de la mobilització social, cultural i econòmica contra la dictadura de l'euro i les institucions que el sostenen. D'aquesta mobilització sortiran les forces capaços de construir una sociabilitat cooperativa, sostenible i segura per a tothom.
Per això cal posar límit a la llibertat de multinacionals i especuladors. Aplicar el codi penal a banquers i polítics des d'una comissió per la veritat i la justícia, demanant-los comptes per alta traïció a l'estat democràtic i social de dret i la sobirania nacional.
La desconnexió de l'euro suposa un procés complex que requereix un ampli consens social. No obstant això, el panorama de la nostra pertinença a l'euro contra vent i marea és més complex encara. Si ens autodeterminamos dels mercats que succionen la nostra energia vital, tindrem l'oportunitat de tornar a unir-nos, poble a poble, per a una vida millor.
* Membre de CAES |
Mira també:
http://www.caesasociacion.org/
http://www.loquesomos.org/index.php/es/component/content/article/24-la-diana/7388-la-violencia-del-euro-
|
This work is in the public domain |
