|
|
|
|
|
Notícies :: un altre món és aquí : xarxa i llibertat : pobles i cultures vs poder i estats |
|
Generalitzem la desobediència, estenguem la Revolució Integral. Crida a l’acció
|
|
per Enric Duran
Correu-e: info ARROBA enricduran.cat (verificat) |
22 feb 2013
|
Mentre vivim aquest nou món que estem construint, hem de tenir en compte les interferències que provoquen els intents de coerció i assimilació dels estats, sense que això centri tota la nostra atenció i intenció. Potser seria el major acte revolucionari prescindir de tots ells i deixar els amos sense esclaus, però com que els del poder no prescindeixen de nosaltres, no ens en queda cap altra sinó desobeir; se’ns ataca per la normalitat amb la qual desacatem l’autoritat, ja sigui judicial, sanitària, intel·lectual, cultural, econòmica o política.
És per això que optem per la Desobediència Integral com a condició necessària per a continuar construint. |
Comunicat d’Enric Duran (2/3)
El desarrelament que patim com a espècie, inherent a les dinàmiques d’aquest sistema, no té precedent conegut. La colonització de les nostres vides va més enllà del que se simplifica com a crisis econòmica, ja que es tracta d’una crisi que afecta tots els àmbits, que ens fa oblidar els valors i perdre les habilitats bàsiques per a la vida i la convivència.
Mentre es degraden durament els drets socials i econòmics —aconseguits durant dècades de lluites—, la deshumanització potenciada pel foment de l’individualisme i la superficialitat, junt amb el control social exercit per l’Estat a través de la repressió, l’assistencialisme, la desinformació i l’educació autoritària, estan destruint la nostra capacitat de reflexionar, actuar i estimar la vida mateixa. Agonitza el que s’ha anomenat l’essència concreta humana.
Per a no perdre aquesta essència es fa imprescindible una reconstrucció conscient, tant a nivell individual com col·lectiu, que serà el primer pas per a assolir el renaixement del que ja està putrefacte en aquest sistema i en la nostra pròpia persona.
La presa de consciència, que comença a fer-se patent en l’actualitat, va acompanyada d’una ruptura radical amb les necessitats imposades, materials o no; simplicitat voluntària, però sense limitacions en l’abundància del que és fonamental, en el fluir dels sentiments, la vida alegre i el viure bé. Per a això, estem aprenent a autogestionar en col·lectiu els recursos que ens permetran abastir-nos dignament del que de veritat necessitem, amb la construcció de formes de vida que tenen com a substrat bàsic el suport mutu en xarxes de confiança.
Alhora, hem de trencar la verticalitat que sustenta aquesta societat, i no serà possible fer-ho des de la passivitat perquè la violència estructural del sistema de dominació requereix d’una resposta vivencial i organitzada des de la base, amb projectes horitzontals d’acció política i emancipació ideològica. Ja no es tracta d’estar a la dreta o a l’esquerra, ni tan sols es tracta de qui està a baix i qui està a dalt; es tracta de sortir juntes, totes les que vulguem de manera organitzada, cap a un altre sistema que posi en valor els béns comuns i relacionals, la cooperació, la reciprocitat, la mutualitat i la multiculturalitat, tot assumint els límits de la Terra i centrant-nos en la cura d’aquesta com a llar comuna.
Tota aquesta evolució cap a l’alliberament i la reconstrucció del subjecte col·lectiu i de les condicions de la nostra existència és el que anomenem Revolució Integral. Un procés de construcció des de l’autogestió que es basa en l’autonomia i l’abolició de les formes de dominació vigents: els estats, el capitalisme i tot el que interfereix negativament en les relacions humanes i en la relació amb la natura. La Revolució Integral implica una acció conscient per a millorar i recuperar les qualitats i valors de la vida en comú i, alhora, la construcció de noves formes organitzatives que garanteixin igualtat de decisió i equitat en la cobertura de les necessitats vitals.
La Revolució dels que viuen cada dia com senten; de les que refan pas a pas, els llaços de comunitat entre veïns, de les que no es fiquen ni a baix ni a dalt, de les que escolten, de les que riuen, de les que ballen, dels que saben donar una segona oportunitat, de les que saben quan s’han de saltar fins i tot les seves pròpies normes , dels que no tenen por. dels que confien, de les que estimen,… Totes aquestes persones ja estan fent la Revolució Integral.
Molts individus i col·lectius ja fa temps que estan en aquest camí. Inclús, hi ha generacions nascudes en el si de societats lliures i autònomes, fora de l’abast de les urpes autoritàries de tots els sistemes coneguts. Un exemple en són els pobles originaris que resisteixen amb la consciència que els seus actes no només repercuteixen en l’ara i l’aquí, sinó que han de cuidar-se de tot allò que permet la vida com a bé comú. Són els més radicals anticapitalistes, moltes vegades sense saber-ho, sense posar-se cap anti que els referenciï a una altra cosa. Els i les que estem vivint en l’anomenat Occident, també podem reprendre la construcció contínua de la identitat col·lectiva i l’acció directa en l’exercici dels propis drets, sense demanar permisos a cap autoritat fora del procés assembleari local, perquè nosaltres tenim igualment la capacitat de recuperar la identitat dels nostres pobles, de vincular-nos amb els elements de l’entorn i de recuperar els sabers ancestrals que combinats amb la intel·ligència col·lectiva ens donen les eines per a la Revolució Integral.
Mentre vivim aquest nou món que estem construint, hem de tenir en compte les interferències que provoquen els intents de coerció i assimilació dels estats, sense que això centri tota la nostra atenció i intenció. Potser seria el major acte revolucionari prescindir de tots ells i deixar els amos sense esclaus, però com que els del poder no prescindeixen de nosaltres, no ens en queda cap altra sinó desobeir; se’ns ataca per la normalitat amb la qual desacatem l’autoritat, ja sigui judicial, sanitària, intel·lectual, cultural, econòmica o política.
És per això que optem per la Desobediència Integral com a condició necessària per a continuar construint.
Per facilitar la comprensió sobre aquest terme, introduirem el concepte de «contracte social». El contracte social és un concepte filosòfic i polític en el qual se sustenten les bases de la vinculació d’un individu a una societat.
La Desobediència Integral implica trencar el contracte social amb l’Estat del territori on es viu, per a poder realitzar un nou contracte social amb una comunitat amb la qual l’individu se sent realment vinculat.
En el marc del procés de Revolució Integral srogeixen noves comunitats de referència on les persones ahi som acollides i podem participar activament del procés de definició de drets i deures propis d’aquest contracte social que fa possible viure en societat. Una comunitat rural autogestionada, una zona autònoma o una cooperativa integral serien tres exemples d’aquestes noves institucions amb les quals escollim fer aquest nou contracte social. En lloc de delegar el dipòsit de sobirania a una suposada democràcia parlamentària, participem directament de les decisions a través d’una vertadera democràcia assembleària. Quan passem d’un contracte implícit, que realment no hem signat, a un contracte explícit estem fent un salt d’empoderament perquè viure en societat sigui, també, viure en llibertat. En aquest marc, podem escollir igualment ser part alhora de diverses comunitats, entre les quals repartim la nostra participació i compromís; des de la més vivencial i petita, a la més estructurada i àmplia, unes quantes es poden complementar perquè cap no és totalitària, com si que ho és l’Estat, i per tant cap no pretén controlar totes les esferes de l’individu sinó només aportar-li aquells àmbits en què cada persona decideixi vincular-s’hi.
Les assemblees locals, que tracten de ser cada vegada assemblees més constructives, espais autogestionats per cobrir necessitats comunitàries, i les cooperatives integrals que s’estan fent realitat dia a dia, són alguns dels exponents de la Revolució Integral, exemples molt més mereixedors del dipòsit de la sobirania popular de persones que participem diàriament en la política des dels moviments assemblearis que no pas les institucions suposadament democràtiques de l’Estat. Quan fem Desobedìencia Integral estem desmuntant la legitimitat del sistema de l’estat capitalista i aportem la nostra participació legitimadora a un sistema nou.
A partir del context expressat, no és la nostra estratègia a llarg termini la millora de la societat des de dins per vies institucionals o reivindicatives, ni a través de reformes, accions de lobbies, etc… De fet, la regressió en drets socials que es viu aquest darrer quinquenni, ens demostra que allò que pot costar dècades d’aconseguir per la via de la lluita i de les mobilitzacions socials, el sistema capitalista és capaç de desmuntar-ho en una sola legislatura.
Tot i així, reconeixem el valor de denúncia, conscienciació, dignitat i empoderament social que signifiquen els processos de mobilització que es viuen de manera il·lusionant, seriosa i persistent; i les victòries a curt termini que es poden aconseguir per aquesta via, no deixen de ser importants. En són un viu exemple d’actualitat la lluita aferrissada per la defensa del dret a l’habitatge de la Plataforma d’afectats per la Hipoteca (PAH) —que va mobilitzar centenars de milers de persones el passat 16F per defensar una ILP amb 1.402.854 signatures— i la Marea Ciutadana que el 23F, l’endemà que es publica aquest comunicat, viuran una mobilització important sota el lema: «Marea Ciutadana contra les retallades i per una vertadera democràcia».
«Mai no s’ha de dubtar que un petit grup de persones pot canviar el món»
Potser us ve al cap la idea que som minoria en la societat les persones que estem disposades a assumir aquests valors de transformació integral en les nostres vides. Podríem arribar a la conclusió que aproximadament un 1% de Catalunya participa activament en alguna iniciativa autogestionària, i que entre un 5 o un 10% hi és directament afí, encara que no hi participi o només ho hagi fet esporàdicament. Si haguéssim estat pensant en això ara fa 15 anys, quan no existien gairebé cooperatives de consum, ni centres socials autogestionats, ni xarxes d’intercanvi, ni escoletes lliures, ni molt menys el plantejament de dur a terme cooperatives integrals, hauríem conclòs segurament que el nombre de participants era com a mínim 10 vegades menor; però sense l’esforç d’aquella petita minoria ara seríem ben lluny d’on estem.
Si continuem aquesta progressió el 10% de la població hi participarà activament el 2028 i pel cap baix el 50% hi serà afí directament i/o hi haurà participat en algun moment de la seva vida.
Més val una llibertat perillosa que una servitud tranquil·la
Ara mateix no és el fet de ser minoria, ni els diners, ni la presó, ni la policia, el que ens ha de fer por, el que ens ha de fer por és la pròpia por, perquè és l’únic que realment ens separa de l’empoderament que necessitem per recuperar el control de les nostres vides i permetre’ns construir la societat que volem. Així doncs, companys, companyes, us demanem que supereu les vostres pors.
No hi ha seguretat a curt termini que pugui ser excusa per deixar per després el compromís per a una altra societat. El que està en joc és el compromís amb nosaltres mateixos per viure de la manera com volem viure i sentir-nos bé així.
Sortir al carrer fins a esgotar-nos no és suficient. Podem anar més enllà. Podem desobeir qualsevol autoritat imposada, podem deixar de comprar a les multinacionals i fer-ho en comerç local, directe, podem autoabastir-nos, fer intercanvis; podem usar monedes socials. Podem transformar les nostres relacions personals. Podem deixar d’acceptar discriminacions de cap tipus… Siguin quines siguin les nostres cadenes, podem trencar-les.
No n’hi ha prou amb la indignació i només el compromís revolucionari que vagi acompanyat d’una actitud de Desobediència Integral respecte del poder legal-polític-financer, podrà dur-nos a aconseguir els canvis que volem veure en el món.
:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
Crida a l’acció per estendre la Revolució Integral
Amb aquesta crida proposem 3 accions que tenen una relació directa amb el fet d’ampliar camins que ja s’han iniciat:
1a acció. PER NOSALTRES; PER LA REVOLUCIÓ INTEGRAL: 15, 16 i 17 de març. 1r aniversari de la publicació Rebel·leu-vos i 4t aniversari de la publicació Podem!
Cridem a totes les cooperatives integrals, projectes autogestionats, nuclis d’autogestió local, ecoxarxes i, també, les iniciatives autònomes afins als principis de la Crida a la Revolució Integral, perquè s’organitzin jornades descentralitzades d’informació i acollida, es faciliti la participació a totes les persones que vulguin conèixer el que s’està fent i es faci ja el pas de començar a ser part d’un procés de construcció autogestionària, fora del capitalisme.
Proposem una acció similar a la que ja es va fer el 17 de setembre de 2009, quan més d’un centenar de «punts de trobada» van sortir al carrer. Ara, però, amb l’oportunitat de vincular-hi realitats de construcció social molt més avançades de les que hi havia en aquell moment. I en aquesta ocasió no proposem una manera concreta d’acollir a les persones interessades, sinó que convidem a la creativitat de cada procés per adaptar i donar forma a la proposta segons el moment en que s’estigui.
Provisionalment, anirem penjant les novetats d’aquesta acció en aquest enllaç: http://www.enricduran.cat/15-17M i en breu activarem una altra pàgina específica per recollir totes les informacions, entre elles un mapa de les convocatòries de jornades que es vagin realitzant i un calendari comú.
2a acció ENFRONT DE LA BANCA: Del 18 de març al 17 d’abril. Cridem a una transferència de dipòsits bancaris. A tancar accions, fons d’inversió i dipòsits i traslladar-los per obrir nous dipòsits en la banca ètica i cooperativa. Només així promourem la reactivació del tipus d’economia que es desitjable per al bé comú i per a la majoria de la població. Deixarem de finançar l’economia de casino i contribuirem a finançar projectes cooperatius, autogestionats, que cobreixin necessitats reals de la gent.
Alhora convidem a tancar comptes dels que es pugui prescindir en banca convencional.
Possibles opcions on transferir els dipòsits:
Fiare. Projecte de banca ètica cooperativa d’àmbit europeu. Ja fa anys que accepta dipòsits bancaris i realitza préstecs a projectes socials i cooperatius. El darrer trimestre d’enguany també començarà a acceptar comptes corrents. Més info: http://www.fiare.org
Coop 57. Cooperativa de serveis financers ètics i solidaris, que gestiona estalvi i préstecs a projectes d’economia social que promoguin l’ocupació, fomentin el cooperativisme, la solidaritat i la sostenibilitat sobre la base de principis ètics i solidaris. Més info: http://www.coop57.coop
Som Energia. Cooperativa de comercialització, producció i consum d’energies renovables. No és un banc, ni una entitat financera, però amb els estalvis dels socis desenvolupa la creació de projectes cooperatius d’energies renovables. Més info: http://www.somenergia.coop
Casx: Cooperativa d’Autofinançament Social en Xarxa. Es un projecte incipient, de caire assembleari i sense interessos, que presta els estalvis dels seus socis a projectes autogestionats i afins als seus principis, que són similars als de la Revolució Integral. Coincidint amb aquesta acció viurà el primer aniversari des de la seva posta en marxa. Més info: http://www.casx.cat
[En d'altres territoris, si es vol participar es podrien substituir o ampliar aquestes propostes amb d'altres entitats pròpies de cada indret.]
El significat d’aquesta acció és evident. Cal que tallem, en la mida que ens sigui possible, qualsevol col·laboració amb la banca capitalista, que amb la seva pràctica especulativa ha enfonsat l’economia de milions i milions de persones. L’elecció d’on tenim dipositats els estalvis és una de les maneres més contundents de definir els nostres valors i la nostra manera de viure.
3a acció. ENFRONT DE L’ESTAT. De cara a l’abril i el maig. Crida a la insubmissió fiscal a la declaració de renta. Com ja vam promoure l’any passat amb el Manual de desobediència económica, aquest cop tornarem a participar de la crida per iniciar i estendre una acció d’insubmissió fiscal a l’Estat espanyol, i cap a aquells que el controlen, com una acció conseqüent per demostrar que no pagarem els seus deutes perquè no reconeixem aquesta Constitució, ni l’actual govern de titelles del capitalisme financer global, ni tampoc,doncs, els pressupostos de l’Estat 2013.
En comptes d’això, recolzem l’autogestió fiscal. Per això promourem que els recursos que no volem pagar-li a l’Estat es derivin a projectes autogestionats que siguin útils per cobrir les necessitats de la població.
Per seguir amb aquesta campanya farem una edició actualitzada del Manual de desobediència económica i actualitzarem la pàgina www.derechoderebelion.net
Alhora, també, reconeixem i donem suport a d’altres iniciatives que s’impulsen al respecte, com la «Campanya de penyora fiscal contra la corrupció», promoguda per la Crida a la desobediència que consisteix a consignar un dipòsit a l’Agència tributaria que Hisenda no podrà cobrar si no compleix les demandes de transparència institucional que demana la campanya.
::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::.:::::::::::::::::::::::::
I més enllà de les accions coordinades que ens poden ajudar a reconèixer-nos i a aglutinar més participants, el fonamental és continuar amb el dia a dia que estem construint.
Amb el suport mutu ens ajudarem en les dificultats; des de l’autogestió podem solucionar els problemes de veïns i veïnes, molt millor de com ho està fent l’estat.
Totes les que som ens podem enxarxar per convertir les nostres vides en una Desobediència Integral al poder i en una construcció conjunta de la societat que duem a dins. Per això, fa uns dies, un grup de persones de projectes afins a la Revolució Integral vam engegar la Crida a la Revolució Integral, per construir un espai ideològic i polític internacional. La podeu trobar a http://www.integrarevolucio.net
Que visquin els i les desobedients, que visqui la Revolució Integral!
Enric Duran Giralt
22 /02/2013
P.D.: vull aclarir que en aquest comunicat i en aquesta crida a l’acció només hi faig la funció d’altaveu d’un pensament i d’un procés que són col·lectius, i que és el col·lectiu qui l’està fent i la continuara fent possible. Per les circumstàncies judicials ara mateix em correspon tenir una visibilitat simbòlica, alhora que una invisibilitat física. Seria desitjable que en una altra ocasió li pertoqués a una altra persona. I no em refereixo a la farsa judicial, sinó al paper d’altaveu ;-) |
Mira també:
http://enricduran.cat/
http://integrarevolucio.net/ca/
|
This work licensed under a
Creative Commons license |
Comentaris
|
Re: Generalitzem la desobediència, estenguem la Revolució Integral. Crida a l’acció
|
|
per E |
22 feb 2013
|
|
Tot un encert tornar a posar l'article amb punts i a part, s'agraeix un munt! |
|
Generalicemos la desobediencia, extendamos la Revolución Integral. Llamamiento a la acción
|
per Enric Duran
info ARROBA enricduran.cat (verificat) |
22 feb 2013
|
Comunicado de Enric Duran (2/3)
El desarraigo que venimos sufriendo como especie, inherente a las dinámicas de este sistema, no tiene precedente conocido. La colonización de nuestras vidas va más allá de lo que se simplifica como crisis económica, ya que se trata de una crisis que afecta a todos los ámbitos, que nos hace olvidar los valores y perder las habilidades básicas para la vida y la convivencia.
Mientras se degradan duramente los derechos sociales y económicos -conseguidos durante décadas de luchas-, la deshumanización potenciada por el fomento del individualismo y la superficialidad, junto con el control social ejercido por el Estado a través de la represión, el asistencialismo, la desinformación y la educación autoritaria, están destruyendo nuestra capacidad de reflexionar, actuar y amar a la vida misma. Agoniza lo que se ha llamado la esencia concreta humana.
Para no perder esta esencia se hace imprescindible una reconstrucción consciente, tanto a nivel individual como colectivo, que será el primer paso para lograr el renacimiento de lo que ya está putrefacto en este sistema y en nuestra propia persona.
La toma de conciencia, que comienza a hacerse patente en la actualidad, va acompañada de una ruptura radical con las necesidades impuestas, materiales o no; simplicidad voluntaria, pero sin limitaciones en la abundancia de lo que es fundamental, en el fluir los sentimientos, la vida alegre y el vivir bien. Para ello, estamos aprendiendo a autogestionar en colectivo los recursos que nos permitirán abastecernos dignamente de lo que de verdad necesitamos, con la construcción de formas de vida que tienen como sustrato básico el apoyo mutuo en redes de confianza.
Al mismo tiempo, tenemos que romper la verticalidad que sustenta esta sociedad, y no será posible hacerlo desde la pasividad porque la violencia estructural del sistema de dominación requiere de una respuesta vivencial y organizada desde la base, con proyectos horizontales de acción política y emancipación ideológica. Ya no se trata de estar a la derecha o a la izquierda, ni siquiera se trata de quién está abajo y quién está arriba, se trata de salir juntas, todas las que queramos de manera organizada hacia otro sistema que ponga en valor los bienes comunes y relacionales, la cooperación, la reciprocidad, la mutualidad y la multiculturalidad; asumiendo los límites de la Tierra y centrándonos en el cuidado de ésta como hogar común.
Toda esta evolución hacia la liberación y la reconstrucción del sujeto colectivo y de las condiciones de nuestra existencia es lo que llamamos Revolución Integral. Un proceso de construcción desde la autogestión que se basa en la autonomía y la abolición de las formas de dominación vigentes: los estados, el capitalismo y todo lo que interfiere negativamente en las relaciones humanas y en la relación con la naturaleza. La Revolución Integral implica una acción consciente para mejorar y recuperar las cualidades y valores de la vida en común y al mismo tiempo, la construcción de nuevas formas organizativas que garanticen igualdad de decisión y equidad en la cobertura de las necesidades vitales.
La Revolución de los que viven cada día como sienten, de las que rehacen paso a paso los lazos de comunidad entre vecinos, de las que no se ponen ni abajo ni arriba, de las que escuchan, de las que ríen, de las que bailan, de los que saben dar una segunda oportunidad, de las que saben cuándo deben saltarse incluso sus propias normas, de los que no tienen miedo, de los que confían, de las que aman … Todas estas personas, ya están haciendo la Revolución Integral.
Muchos individuos y colectivos ya hace tiempo que están en este camino. Incluso, hay generaciones nacidas en el seno en sociedades libres y autónomas, fuera del alcance de las garras autoritarias de todos los sistemas conocidos. Un ejemplo son los pueblos originarios que resisten con la conciencia de que sus actos no sólo repercuten en el ahora y en el aquí, sino que debe cuidarse todo aquello que permite la vida como bien común. Son los más radicales anticapitalistas, muchas veces sin saberlo, sin ponerse ninguna anti que los referencie a otra cosa. Los y las que estamos viviendo en el llamado Occidente, también podemos retomar la construcción continua de la identidad colectiva y la acción directa en el ejercicio de los propios derechos, sin pedir permisos a ninguna autoridad fuera del proceso asambleario local, porque nosotros tenemos igualmente la capacidad de recuperar la identidad de nuestros pueblos, de vincularnos con los elementos del entorno y de recuperar los saberes ancestrales que combinados con la inteligencia colectiva nos dan las herramientas para la Revolución Integral.
Mientras vivimos este nuevo mundo que estamos construyendo, debemos tener en cuenta las interferencias que provocan los intentos de coerción y asimilación de los estados, sin que ello centre toda nuestra atención e intención. Quizá sería el mayor acto revolucionario prescindir de todos ellos y dejar a los amos sin esclavos, pero dado que los del poder no prescinden de nosotros, no nos queda más que desobedecer; se nos ataca por la normalidad con la que desacatamos la autoridad, ya sea judicial, sanitaria, intelectual, cultural, económica o política.
Es por eso que optamos por la Desobediencia Integral como condición necesaria para seguir construyendo.
Para facilitar la comprensión sobre este término, introduciremos el concepto de «contrato social». El contrato social es un concepto filosófico y político en el que se sustentan las bases de la vinculación de un individuo a una sociedad.
La Desobediencia Integral implica romper el contrato social con el Estado del territorio donde se vive, para poder realizar un nuevo contrato social con una comunidad con la que el individuo se siente realmente vinculado.
En el marco del proceso de Revolución Integral van surgiendo nuevas comunidades de referencia donde las personas vamos siendo acogidas y podemos participar activamente del proceso de definición de derechos y deberes propios de este contrato social que hace posible vivir en sociedad. Una comunidad rural autogestionada, una zona autónoma o una cooperativa integral serían tres ejemplos de estas nuevas instituciones con las que elegimos hacer este nuevo contrato social. En lugar de delegar el depósito de soberanía en una supuesta democracia parlamentaria, participamos directamente de las decisiones a través de una verdadera democracia asamblearia. Cuando pasamos de un contrato implícito, que realmente no hemos firmado, a un contrato explícito estamos haciendo un salto de empoderamiento para que vivir en sociedad sea, también, vivir en libertad. En este marco, podemos elegir igualmente ser parte al mismo tiempo de varias comunidades, entre las que repartimos nuestra participación y compromiso; desde la más vivencial y pequeña, a la más estructurada y amplia, unas cuantas se pueden complementar porque ninguna es totalitaria, como si que lo es el Estado, y por lo tanto ninguna pretende controlar todas las esferas de el individuo sino sólo aportarle aquellos ámbitos en los que cada persona decida vincularse.
Las asambleas locales, que tratan de ser cada vez asambleas más constructivas, espacios autogestionados para cubrir necesidades comunitarias, y las cooperativas integrales que se están haciendo realidad día a día, son algunos de los exponentes de la Revolución Integral, ejemplos mucho más merecedores del depósito de la soberanía popular de personas que participamos diariamente en la política desde los movimientos asamblearios que las instituciones supuestamente democráticas del Estado. Cuando hacemos Desobediencia Integral, estamos desmontando la legitimidad del sistema del estado capitalista y aportamos nuestra participación legitimatòria a un sistema nuevo.
A partir del contexto expresado, no es nuestra estrategia a largo plazo la mejora de la sociedad desde dentro por vías institucionales o reivindicativas, ni a través de reformas, acciones de lobbies, etc … De hecho, la regresión en derechos sociales que se está viviendo este último quinquenio, nos demuestra que aquello que puede costar décadas de conseguirse por la vía de la lucha y las movilizaciones sociales, el sistema capitalista es capaz de desmontarlo en una sola legislatura.
Aún así reconocemos el valor de denuncia, concienciación, dignidad y empoderamiento social que significan los procesos de movilización que se viven de manera ilusionante, seria y persistente; y las victorias a corto plazo que se pueden conseguir por esta vía, no dejan de ser importantes. Son un vivo ejemplo de actualidad la lucha encarnizada por la defensa del derecho a la vivienda de la Plataforma de Afectados por la Hipoteca (PAH) que movilizó a cientos de miles de personas el pasado 16F para defender una ILP con 1.402.854 firmas y la Marea Ciudadana que el 23F, día siguiente de publicar este comunicado, vivirán una movilización importante bajo el lema: «Marea Ciudadana contra los recortes y por una verdadera democracia».
«nunca se debe dudar que un pequeño grupo de personas puede cambiar el mundo»
Quizás os viene a la cabeza la idea de que somos minoría en la sociedad las personas que estamos dispuestas a asumir estos valores de transformación integral en nuestras vidas. Podríamos llegar a la conclusión de que aproximadamente un 1% de Cataluña participa activamente en alguna iniciativa autogestionaria, y que entre un 5 o un 10% es directamente afín, aunque no participe o sólo lo haya hecho esporádicamente. Si hubiéramos estado pensando en eso hace 15 años, cuando no existían casi cooperativas de consumo, ni centros sociales autogestionados, ni redes de intercambio, ni escuelitas libres, ni mucho menos el planteamiento de llevar a cabo cooperativas integrales, habríamos concluido seguramente que el número de participantes era al menos 10 veces menor; pero sin el esfuerzo de aquella pequeña minoría ahora estaríamos muy lejos de donde estamos.
Si seguimos esta progresión el 10% de la población participará activamente en 2028 y al menos el 50% será afín directamente y/o habrá participado en algún momento de su vida.
Más vale una libertad peligrosa que una servidumbre tranquila
Ahora mismo no es el hecho de ser minoría, ni el dinero, ni la cárcel, ni la policía, lo que nos debe dar miedo, lo que debe darnos miedo es el propi miedo, porque es el único que realmente nos separa del empoderamiento que necesitamos para recuperar el control de nuestras vidas y permitirnos construir la sociedad que queremos. Así pues, compañeros, compañeras os pedimos que superéis vuestros miedos.
No hay seguridad a corto plazo que pueda ser excusa, para dejar para después el compromiso con otra sociedad, lo que está en juego es el compromiso con nosotros mismos, para vivir de la manera que queremos vivir y sentirnos bien así.
Salir a la calle hasta agotarnos no es suficiente. Podemos ir más allá. Podemos desobedecer cualquier autoridad impuesta, podemos dejar de comprar a las multinacionales y hacerlo en comercio local, directo, podemos autoabastecernos, hacer intercambios; podemos usar monedas sociales. Podemos transformar nuestras relaciones personales. Podemos dejar de aceptar discriminaciones de cualquier tipo… Sean cuales sean nuestras cadenas, podemos romperlas.
No basta con la indignación y sólo el compromiso revolucionario que vaya acompañado de una actitud de Desobediencia Integral respecto al poder legal-político-financiero, podrá llevarnos a conseguir los cambios que queremos ver en el mundo.
::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
Llamamiento a la acción para extender la Revolución Integral
Con este llamamiento proponemos 3 acciones que tienen una relación directa con el hecho de ampliar los caminos que ya se están haciendo:
1ª acción POR NOSOTRAS; POR LA REVOLUCIÓN INTEGRAL: Del 15, 16 y 17 de marzo. 1º aniversario de la publicación Rebeláos y 4º aniversario de la publicación Podemos.
Llamamos a todas las cooperativas integrales, proyectos autogestionados, núcleos de autogestión local, ecoredes, y también a las iniciativas autónomas afines a los principios del Llamamiento a la Revolución Integral, para organizar jornadas descentralizadas de información y acogida, para facilitar la participación de todas las personas que quieran conocer lo que se está haciendo y dar ya el paso de empezar a ser parte de un proceso de construcción autogestionaria, fuera del capitalismo.
Proponemos una acción similar a la que ya se hizo el 17 de septiembre de 2009, cuando más de un centenar de «puntos de encuentro» salieron a la calle. Ahora, con la oportunidad de vincular a realidades de construcción social mucho más avanzadas que las que había en ese momento. Y en esta ocasión no proponemos una manera concreta de acoger a las personas interesadas, sino que invitamos a la creatividad de cada proceso para adaptar y dar forma a la propuesta según el momento en que se esté.
Provisionalmente, iremos colgando las novedades de esta acción en este enlace: http://www.enricduran.cat/15-17M y en breve activaremos otra página específica para recoger todas las informaciones, entre ellas un mapeo de las convocatorias de jornadas que se vayan realizando y un calendario común.
2a acción FRENTE LA BANCA: Del 18 de marzo al 17 de abril.
Llamamos a una transferencia de depósitos bancarios. A cerrar acciones, fondos de inversión y depósitos y trasladarlos para abrir nuevos depósitos en la banca ética y cooperativa. Sólo así promoveremos la reactivación del tipo de economía que es deseable para el bien común y para la mayoría de la población. Dejaremos de financiar la economía de casino y contribuiremos a financiar proyectos cooperativos, autogestionados, que cubran necesidades reales de la gente.
Al mismo tiempo invitamos a cerrar cuentas de las que se pueda prescindir en banca convencional.
Posibles opciones donde transferir los depósitos:
Fiare: Proyecto de banca ética cooperativa de ámbito europeo. Ya hace años que acepta depósitos bancarios y realiza préstamos a proyectos sociales y cooperativos. En el último trimestre de este año, empezará también a aceptar cuentas corrientes. Más info: http://www.fiare.org
Coop 57: Cooperativa de servicios financieros éticos y solidarios, que gestiona ahorro y préstamos a proyectos de economía social que promuevan la ocupación, fomenten el cooperativismo, la solidaridad, la sostenibilidad sobre la base de principios éticos y solidarios. Más info: http://www.coop57.coop
Som energa: Cooperativa de producción y consumo de energías renovables. No es un banco, ni una entidad financiera, pero con los ahorros de sus socios, desarrolla la creación de proyectos cooperativos de energías renovables. Más info: http://www.somenergia.coop
Casx: Cooperativa de Autofinanciación Social en Red. Es un proyecto incipiente, de carácter asambleario y sin intereses, que presta los ahorros de sus socios, a proyectos autogestionados y afines a sus principios que son similares a los de la Revolución Integral. Coincidiendo con esta acción vivirá el primer aniversario desde su puesta en marcha. Más info: http://www.casx.cat
[En otros territorios, si se quiere participar se podrían sustituir o ampliar estas propuestas con otras entidades propias de su lugar]
El significado de esta acción es evidente. Es necesario que cortemos, en la medida que nos sea posible, cualquier colaboración con la banca capitalista, que con su práctica especulativa ha hundido la economía de millones y millones de personas. La elección de dónde tenemos depositados los ahorros es una de las maneras más contundentes de definir nuestros valores y manera de vivir.
3a acción FRENTE DEL ESTADO: De cara a abril y mayo.
Llamada a la insumisión fiscal en la declaración de renta. Como ya promovimos el año pasado con el Manual de desobediencia económica, esta vez volveremos a participar de la llamada para iniciar y extender una acción de insumisión fiscal en el Estado español, y hacia aquellos que lo controlan, como acción consecuente para demostrar que no pagaremos sus deudas, porque no reconocemos esta Constitución, ni el actual gobierno de títeres del capitalismo financiero global, ni tampoco, por lo tanto, los Presupuestos del Estado 2013.
En lugar de ello apoyamos la autogestión fiscal. Por eso promoveremos que los recursos que no queremos pagarle al Estado se deriven a proyectos autogestionados que sean útiles para cubrir las necesidades de la población.
Para seguir con esta campaña haremos una edición actualizada del Manual de desobediencia económica y actualizaremos la página www.derechoderebelion.net
Asimismo, también reconocemos y apoyamos otras iniciativas que se están trabajando al respecto como la “Campaña de prenda fiscal contra la corrupción” promovida por la Llamada a la desobediencia que consiste en consignar un depósito a la agencia tributaria que hacienda no podrá cobrar si no cumple las demandas de transparencia institucional que solicita la campaña.
:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
Y más allá de las acciones coordinadas que nos pueden ayudar a reconocernos y a aglutinar nuevas participantes, lo fundamental es continuar en el día a día que estamos construyendo.
Con el apoyo mutuo nos ayudaremos en las dificultades; desde la autogestión podemos solucionar los problemas de vecinos y vecinas, mucho mejor de como lo está haciendo el Estado.
Todas las que somos nos podemos enredar para convertir nuestras vidas en una Desobediencia Integral al poder y en una construcción conjunta de la sociedad que llevamos dentro. Por eso, hace unos días, un grupo de personas de proyectos afines a la Revolución Integral, pusimos en marcha el Llamamiento a la Revolución Integral, para construir un espacio ideológico y político internacional. Lo podéis encontrar en http://www.integrarevolucio.net
¡Que vivan los y las desobedientes, qué viva la Revolución Integral!
Enric Duran Giralt
22/02/2013
Pd: Quiero aclarar que en este comunicado y en esta llamada a la acción sólo hago la función de altavoz de un pensamiento y de un proceso que son colectivos, y que es el colectivo que lo está haciendo y lo seguirá haciendo posible. Por las circunstancias judiciales ahora mismo me corresponde tener una visibilidad simbólica, a la vez que una invisibilidad física. Sería deseable que en otra ocasión le correspondiera a otra persona. Y no me refiero a la farsa judicial, sino al papel de altavoz. ;-) |
|
Re: Generalitzem la desobediència, estenguem la Revolució Integral. Crida a l’acció
|
|
per alliberament animal! |
22 feb 2013
|
|
una desobediència i revolució integral seria la que inclogués totes les espècies animals, si no això seria una mica de mentida, l'alliberament animal es una extensió contra totes les formes d'explotació. |
|
Re: Generalitzem la desobediència, estenguem la Revolució Integral. Crida a l’acció
|
|
per a alliberament animal |
23 feb 2013
|
endavant!! participa, fes teva la revolució integral..
a desobeir i fer acció directa els de l'alliberament animal ja en teniu experiència, però seria interessant que aportessiu els vostres punts de vista a moviments més amplis... |
|
Re: Generalitzem la desobediència, estenguem la Revolució Integral. Crida a l’acció
|
|
per Joan |
23 feb 2013
|
Ànims amb la crida per la integrarevolució! Interessantísim fer una crida a un bloc comú de mínims que ens uneixin i que no mirin de cooptar els moviments socials!
Jo lliurement m'adereixo a les idees que aquí si expressen i animaré a la gent a fer-ho! |
|
Re: Generalitzem la desobediència, estenguem la Revolució Integral. Crida a l’acció
|
|
per Un |
23 feb 2013
|
|
Brutal. |
|
Re: Generalitzem la desobediència, estenguem la Revolució Integral. Crida a l’acció
|
|
per A Joan |
23 feb 2013
|
Un bloc comú de mínims bastant màxims, que és el que feia falta!
"Rebutgem qualsevol forma de dominació o discriminació entre les persones, ja sigui per raó de sexe, gènere, orientació sexual, ètnia o cultura, edat, herència, classe… Apostem pel suport mutu i la solidaritat, la confiança, el respecte, la fraternitat i, en general, l’amor entre els éssers humans."
"L’assemblea, com a forma de prendre decisions amb igualtat de veu i de vot, és la forma legítima d’organització de qualsevol comunitat, poble o col·lectiu, ja que és una condició necessària per a la llibertat. Assemblees populars sobiranes: autodeterminació dels pobles mitjançant aquesta forma d’organització horitzontal i lliure adhesió de les persones i els pobles a les comunitats i a les confederacions. Relacions entre pobles i comunitats basades en la solidaritat, la llibertat i la descentralització: interdependència horitzontal i equitativa, disposició a relacionar-se i a coordinar-se, des dels àmbits més locals i regionals als àmbits geogràfics majors, decidint a petita escala el que es pugui i a major el que sigui necessari (principi de subsidiarietat, confederació, fractalitat…). Construcció en la diversitat, amb respecte per les diferències humanes i personals, incloent-hi les minories en totes les decisions assembleàries. Per tant, impugnació de l’Estat, en totes les seves versions."
http://integrarevolucio.net/ca/revolucio-integral/bases/ |
|
|
