|
|
|
Notícies :: educació i societat |
|
Llibertat d'expressió universitària. El cas del Brooklyn College per Todd Gitlin
|
|
|
per 10/02/13. |
19 feb 2013
|
|
|
En els últims dies, Brooklyn College s'ha vist convertit en blanc d'una vehement campanya en contra de la decisió del seu departament de Ciències Polítiques de *copatrocinar un fòrum de debat el dijous %[7 de febrer] en el qual s'espera que dos dels oradors defensen una postura que de tot cor qüestionen qui participen en la campanya. Hi ha fins i tot polítics de la ciutat i de l'estat [de Nova York] que han demanat la retirada de les subvencions que rep la universitat.
La postura en qüestió es refereix a si deuen els nord-americans boicotejar, desinvertir i aplicar sancions a Israel (el que s'abreuja en les sigles BDS, habituals del moviment). Que conste que jo m'opose a qualsevol crida a castigar a tots els israelians per les errònies accions d'alguns d'ells. Però el que ací es discuteix no són els mèrits d'aquesta postura. La qüestió és: tenen dret els membres de Ciències Polítiques a fomentar la controvèrsia política? Deurien els polítics retirar els fons públics — en un eco inconscient de l'objectiu de BDS — perquè discrepen d'una taula rodona?
Els contratemps van començar degut al fet que un grup denominat Estudiants per la Justícia en Palestina va demanar als membres de Ciències Polítiques que copatrocinaran la xarrada de dues persones, una filòsofa feminista nord-americana, Judith Butler, i un activista palestí, Omar Barghuti, alineats amb el moviment de BDS. No van tardar a sorgir les objeccions. Allí on BDS té oportunitat de fer-se escoltar — per exemple, a UC [Universitat de Califòrnia] Irvine i a UCLA [Universitat de Califòrnia los Angeles] en anys recents — s'organitza la martingala.
Quan dos estudiants van expressar la seua preocupació en el Brooklyn College, Paisley Currah, que dirigeix el departament de Ciències Polítiques, els va respondre per escrit: "Vosaltres i aquells dels vostres companys que pensen de manera semblant hauríeu d'assistir a l'acte, fer escoltar les vostres opinions i utilitzar-lo com oportunitat per a generar més diàleg i debat entre els estudiants. Tal vegada vosaltres i els vostres companys podríeu fins i tot organitzar una taula rodona per pròpia iniciativa".
Amb aquestes paraules, Currah donava pas A John Stuart Mill, en el sentit que l'educació i la il·lustració ixen beneficiades quan s'escolten els punts de vista d'una minoria, en part perquè pot resultar que aquestes opinions acaben sent correctes en certa mesura, i en part perquè la majoria, quan es veu obligada a enfrontar-se a objeccions, pot descobrir que ha afinat la seua comprensió i que s'ha revitalitzat un punt de vista que estava obsolet.
Evidentment, Mill no està avui molt en voga, doncs els defensors d'Israel-amb-raó-o-sense-ella creuen que el seu cas és una delicada flor d'hivernacle que es marcirà si la hi deixa exposada a qualsevol adversitat.
Es va obrir un abisme retòric a Brooklyn, i un parlamentari de l'Assemblea de l'Estat de Nova York, Dov Hikind, va proclamar que, ja que la presidenta de la universitat, Karen L.Gould, es negava a "prendre mesures per a impedir que el centre fora utilitzat per un grup amb un programa racista", Gould "és un desastre per als estudiants del Brooklyn College". *Hikind creu que l'amplificació d'un punt de vista que deplora "crea un efecte *escalofríante entre els estudiants del Brooklyn *College", quan realment, tal com demostra bastant àmpliament la controvèrsia, té l'efecte oposat: les coses es caldegen.
Pot ser que això no t'agrade, però en eixe cas, no t'agradaran les universitats. Més aviat, si el que vols són afirmacions de fe per a marxar al pas, el teu lloc és l'el Vaticà o el Partit Comunista de Xina.
AL mateix temps, un antic i renomenant alumne de Brooklyn College, Alan Dershowitz [1], va deplorar "que un departament acadèmic... prenga partit en aquest debat. Aquest departament mai em convidaria a mi, per exemple, a parlar i deixar constància d'un punt de vista oposat com és el meu". De fet, en 2008, el mateix departament de Ciències Polítiques copatrocinà una conferència de Dershowitz en la qual una de les seues controvertides opinions — si escau, el seu defensa de la tortura — es va manifestar sense oposició.
Mentrestant, Gould, alhora que afirmava la seua posició respecte al dret dels especialistes en Ciències Polítiques a patrocinar l'acte del dijous, va declarar que la universitat oferirà "múltiples oportunitats de debatre els assumptes…que estan en el centre d'aquesta controvèrsia". El departament de Ciències Polítiques, que manifesta no haver rebutjat mai una petició dels estudiants de *copatrocinar un acte, ha deixat clar de manera explícita que està obert a tota sort de debats controvertits.
La qüestió central és que la llibertat d'expressió — en un campus universitari, més que en cap altre costat — significa llibertat. No tots els actes exigeixen equilibri. Els punts de vista divergents requereixen tenir obert accés. Mantenir l'equilibri en tota ocasió és cosa d' equilibristes, no d'universitats robustes.
Funciona ací un motlle sinistre. La incomprensió respecte als objectius de les universitats s'ha descontrolat en l'Amèrica del Nord d'avui per temor que algú en algun costat puga albergar pensaments incorrectes o poc rendibles. Recaptar fons és el primordial. Les universitats consolidades s'amplien gràcies als centenars de milions de dòlars recaptats, amb l'esperança que la investigació a la qual es dediquen produïsca finalment beneficis financers per a la universitat. Açò pot dur a noves i notables iniciatives acadèmiques, però també a la timidesa.
Les universitats d'Amèrica del Nord són l'esbalaïment del món, i no degut al fet que s'arruguen davant la controvèrsia. A les nostres portes criden estudiantes de tot el món (com director del programa doctoral d'una universitat, responc tots els anys a més d'un centenar de sol·licituds d'informació procedents d'un o altre país). No hi ha dubte que aqueixos estudiants tenen motius nombrosos i de segur hi ha en joc oportunitats pràctiques. Certament es pot aconseguir un capital cultural i econòmic gràcies a les credencials nord-americanes.
Però també, de segur, qui arriben als nostres campus s'admiren i meravellen del dret a dissentir, arribant, com arriben, de països en els quals s'assassina i tortura a la gent per reivindicar-lo.
Nota del t.:
%[1] Alan Dershowitz (1938), un dels advocats i juristes més notoris dels Estats Units pel seu defensa en casos d'extraordinària ressonància pública com els de Mike Tyson, Patty Hearst, Claus von Bülow, Michael Milken i O. J. Simpson, va ser professor de la Facultat de Dret d'Harvard i polemista de fust en causes cèlebres relatives a drets i llibertats. Dershowitz, no obstant això, no és menys conegut per la seua intolerant, virulenta i bel·ligerant defensa d'Israel, havent advocat per l'ús de la tortura i les represàlies col·lectives, i distingint-se per acerbs atacs personals als seus adversaris.
Todd Gitlin, professor de periodisme i sociologia, és director del programa interdisciplinari de comunicacions de la Universitat de Columbia. Lo seu últim llibre és Occupy Nation: The Roots, the Spirit, and the Promise of Occupy Wall Street. http://toddgitlin.net |
This work is in the public domain |
|
Re: Llibertat d'expressió universitària. El cas del Brooklyn College per Todd Gitlin
|
|
per A |
19 feb 2013
|
|
Carai, així penses que alguna universitat és o ha estat diferent del vaticà o del partit comunista? |
