Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Novembre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
          01 02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Envia per mail aquest* Notícia
Anàlisi :: xarxa i llibertat
Certs jutges
19 feb 2013
Els jutges dels jutjats normals de qualsevol localitat estan cada matí en el seu jutjat celebrant proves o judicis, dictant sentències o actuacions, prenent declaracions, atenent a la gent que demana parlar amb ells i intercanviant impressions amb els seus col · legues o amb el fiscal, secretari o funcionaris de la seva seu judicial.
losotros183.jpg
Un jutge, encara que sigui obvi dir-ho, és una persona que, com a tal, neix, creix i mor com qualsevol altra. Les seves inquietuds, il ·
lusions, ambicions o somnis són, com queda dit, similars als que podria tenir qualsevol persona, els seus desenganys, decepcions o fracassos, igual. La seva tasca diària (impartir justícia) és primordial, però no menys que curar un malalt o ensenyar i instruir a un nen o un jove i, de la mateixa manera que un metge, per exemple, necessita estudiar els avenços de la medicina, els jutges necessiten informar de les novetats legislatives i jurisprudencials, molt abundants i contradictòries, per poder exercir correctament la seva funció, el ​​que implica una dedicació addicional.

Els jutges dels jutjats normals de qualsevol localitat estan cada matí en el seu jutjat celebrant proves o judicis, dictant sentències o actuacions, prenent declaracions, atenent a la gent que demana parlar amb ells i intercanviant impressions amb els seus col · legues o amb el fiscal, secretari o funcionaris de la seva seu judicial. Moltes vegades se'ls veu sortir o entrar amb voluminoses maletes de rodes on porten expedients que necessiten estudiar o resoldre tranquil · lament a casa perquè no han tingut temps de fer-ho al matí i és que, com és notori, els jutjats d'aquest país estan gairebé tots col · lapsats. Quan van a redactar o dictar una sentència a casa o al despatx del seu jutjat estan sols encara que els envolti la gent perquè, davant la controvèrsia de les parts abocada en paper escrit apilat en toms, només estan ells davant la llei. Almenys així ho exigeix ​​la nostra Constitució. Però no tot el que diu la Constitució és veritat, ni tot el que fan alguns jutges és com diu la Constitució.

La justícia-postula la Constitució-emana del poble i és administrada en nom del rei per jutges i magistrats, integren el Poder Judicial, independents, inamovibles, responsables i sotmesos únicament a l'imperi de la llei.

Per descomptat que la justícia no emana del poble en sentit literal, ja que els ciutadans només poden participar-hi a través del jurat, el qual està previst per a casos penals molt específics. Únicament en el seu context genèric es pot sostenir que sigui així, ja que la sobirania nacional resideix en el poble espanyol del que emanen els poders de l'Estat. És, per tant, una mera declaració programàtica.

No obstant això, la justícia sempre, sense excepció, s'administra en nom del rei, fins i tot encara es jutgi, com sembla que pot passar, a algun membre de la seva família. El que no succeirà mai és que els jutges diguin a declarar o jutgin al monarca en nom perquè el rei és inviolable i no serà mai responsable. Per ell respondrà el president del Govern o el ministre corresponent, però només políticament, ja que la responsabilitat civil i penal no se li podrà exigir. Fins a tal punt és així que si Diego Torres, el exsoci d'Iñaki Urdangarín, aportés nous correus electrònics al cas Palma Arena on es demostri la implicació directa del rei en aquesta causa penal, el monarca no serà mai jutjat, però potser, per ètica, no seguiria regnant, encara que no hi ha ni un sol precepte que ho impedeixi.

La justícia s'administra per jutges i magistrats, però la funció jurisdiccional (jutjar i fer executar el jutjat) l'ostenten els jutjats i tribunals que integren en conjunt el poder judicial, és a dir, que el tercer poder de l'Estat no és exclusiu d'ells , doncs un jutjat o un tribunal està format per un jutge o magistrat, el secretari judicial i el personal auxiliar. Com que hi ha dubtes sobre si el poder judicial està conformat només per jutges i magistrats o per més components, alguns jutges arrogándoselo en exclusivitat, han arribat a afirmar que són el poder judicial parodiant, així, al Rei Sol quan va dir allò de que l'Estat sóc jo. Aquesta conclusió és tan absurda com si els diputats afirmessin, per exemple, que són el poder legislatiu quan, el cert és que, aquest poder l'ostenta les Corts Generals, però no un diputat o un senador en concret, o que un ministre digués que ell és el poder executiu quan qui el forma és el Govern. L'afirmació s'ha fet, sobretot, a l'reclamar augments salarials al · legant que són un poder de l'Estat i, com a tal, han de cobrar per això. Però si són un poder de l'Estat tampoc podrien anar a la vaga i, però, han exercit aquest dret en diverses ocasions com qualsevol funcionari públic, però amb importants diferències: mai se'ls ha descomptat per això ni se'ls ha imposat uns serveis mínims.

Donada la important tasca que realitzen (administrar justícia) se'ls obliga que siguin, abans que res i sobretot, independents. La independència suposa resoldre els assumptes amb imparcialitat i, alhora, impedeix qualsevol intromissió o ingerència externa del tipus que sigui. Aquesta independència, en la seva doble vessant, es requereix individualment a cada jutge i, col · lectivament, a tot el poder judicial. La independència és, o ha de ser, la seva nota característica. El sector conservador de la carrera judicial s'agrupa en l'Associació Professional de la Magistratura (APM), la qual reclama amb afany per boca de la seva secretària, fins fa uns dies el seu portaveu, independència per a la carrera judicial, doncs bé, l'APM té signat un acord ni més ni menys que amb una de les empreses més estafadores d'aquest país, especialitzada a més, en contractar delinqüents de coll blanc: Telefónica. Telefónica els finança trobades interterritorials de jutges, l'últim a Còrdova, celebrat el setembre de l'any passat, al qual van assistir diversos vocals del CGPJ, magistrats de l'Audiència Nacional i del Tribunal Suprem, bastants jutges i, per descomptat, el mateix president de la APM. Què passa amb la ingent quantitat de procediments incoats en tots els jutjats d'Espanya, per estafes, reclamacions, etc.? Són independents aquests jutges per jutjar aquests assumptes quan amb una mà escriuen la sentència i amb l'altra gaudeixen de viatges, menjars i estades pagades? I és que la imparcialitat no només cal sentir-la, cal, també, manifestar-la i no només en les resolucions perquè no doni lloc a cap indici de sospita com va passar en certa dinar de comiat d'un magistrat que acabava de ser nomenat vocal del actual Consell General del Poder Judicial, en la taula presidencial, va seure a la seva dreta, per raons de protocol, el president del Tribunal Superior i, a la seva esquerra, un directiu d'un important banc. Què agraïment s'expressava si no era membre de la carrera judicial ni de la seva família? Què es podia esperar ja de la seva actuació bastant ben remunerada en el Consell?

És el CGPJ l'òrgan que garanteix la independència dels jutges en atorgar empara als que se sentin inquietats o pertorbats en l'exercici de la seva funció i tenir competències pel que afecti al seu estatut personal com selecció, nomenament, destinacions, ascensos, permisos , incompatibilitats, sancions, inspeccions, etc. L'actual ministre de justícia, Ruiz Gallardón, donant mostres de la seva fúria legislativa, pretén arrabassar competències, canviar el sistema de nomenament dels vocals i obligar la major part d'ells a simultaniejar la judicatura amb la vocalia. En llevar competències al Consell, justament fa el contrari del que ha de fer, ja que si el Consell és l'òrgan del poder judicial, totes les matèries relacionades directament o indirectament amb ell hauria adjudicar, inclosa la gestió dels mitjans personals i materials, per garantir així una plena independència i evitar reiteracions burocràtiques i pressupostàries. És més: el ministeri de justícia hauria de desaparèixer com a tal i quedar reduït a una simple secretaria d'estat, precedents n'hi ha hagut al nostre país. Sobre aquests temes l'APM, apartant-se de la vaga, anuncia que iniciarà un procés de diàleg i de sensibilització de l'opinió pública. Esperem que no torni a utilitzar el tema dels desnonaments en profit propi com va fer fa poc per les seves reivindicacions laborals, que és l'únic que veritablement li importa.
Segueix dient la Constitució que els jutges poden incórrer en responsabilitat. No obstant això, sovint s'observen múltiples situacions que han hagut de ser objecte, si més no, de sanció disciplinària, com ara desatenció o retard reiterat i injustificat de la funció judicial (molts amb anuència dels serveis d'inspecció), absència injustificada del lloc de treball, abusar de la condició de jutge per obtenir tracte favorable i injustificat, faltes de respecte (són molt escasses o nul · les respecte dels seus superiors, però freqüents respecte dels seus companys i molt freqüents amb secretaris, fiscals, advocats i funcionaris dels jutjats ), exercir activitats compatibles amb la seva professió, però sense autorització (un alt percentatge ha impartit o imparteix classes a opositors que es preparen per ser jutges, fiscals o secretaris, usant les mateixes instal · lacions judicials i cobrant un preu que mai declaren, doncs són diners B), etc. Quina és la raó de que no se'ls denunciï ni demani? L'explicació és que qui jutja la causa civil o penal contra un jutge és company i qui coneix l'expedient disciplinari, també. Així ve establert: les sancions per faltes molt greus i greus les imposa la comissió disciplinària del CGPJ que està formada majoritàriament per membres de la carrera judicial, i les lleus les sales de govern corresponents, també compostes per membres de la carrera judicial i per un secretari judicial que actua amb veu però sense vot.

Per acabar, unes paraules d'Emilio Zola: "Quant a les persones a qui acuso, he de dir que ni les conec ni les he vist mai, ni sento particularment per elles rancor ni odi. Les considero com entitats, com esperits de maleficència social. I l'acte que faig aquí, no és més que un mitjà revolucionari d'activar l'explosió de la veritat i de la justícia ".
Mira també:
http://loquesomos.org/
http://loquesomos.org/index.php/es/la-calle/los-otros-y-yo/7289-ciertos-jueces

This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more