|
|
|
Notícies :: corrupció i poder |
|
advocats submissos i covards, fiscals corruptes i jutjes prevaricadors, estrategia antirrepresiva
|
|
|
per dos passos |
13 feb 2013
|
|
Nomes un poble es gran, cuan es just. El poder judicial i la seva deimensio, nomes pot ser apreciat plenament si este en conta, com prenan posesio de las sevas togas, sense cuestionament del seus merits, i a traves del embut corporatiu continuan perpetuan el domini del m0n0poli de la llei per part de la elite dominant. Nomes si el poble es atreveix a eliminar el culte a la dependencia dels professionals de la llei, i dde aquesta manera trenagredir i saltarse la barrera de la civilitzacio ordenanda, democratica y capitalista i arrivar a la anarkia es pot buidar las pressons de la gent pobre |
De la societat obrera, marginal, precaria, insubmissa, rebel i subversiva, es de ahon son incriminats i condenats desde el primer moment. Totes les proves que s,haguessin pogut acumular per demostrar que no son culpables, ,una manera indiscutible no els hauria pogut salvar en aquets tribunals. Els jutjes son inflexibles, inamovibles. Cal condenarlos, ho han decretat els poders democrates-capitalistes existents. I no ha deferse ,altre manera, perque correrian el risc, de que els testimonis policials, autentics perjuris, resultassin masa indecents i escandalossos, i podrian mostrar la corrupcio absoluta de tots els processos, malgrat la conspiracio de la prensa per mantenir alpublic en la ignorancia de uns fets tan abjectes.
Deixant de banda la farsa repugnant dels judicis, que podrian acavar en quinze minuts , en aquets tribunals democratics-capitalistes, grans i petits, es podem veura en la insofrible tortura infligida als penats indefenssos amb condenas indefinidas, llargas i dolorosas.
Advocats covards i sumissos, fiscals i jutjes corruptes, al servei de la satisfaccio de la set de venganza dels esclavistes i estafadors, que s,engreixen i prosperen amb la explotacio del treball de la clase obrera, i que no perdonen mai als agitadors massa honrats per deixarse subornar, als valents per no deixar-se intimidar, i els insubmissos per transgredir las sevas lleis criminals. I precisament per aixo els malfactors dels bancs, dels partits politics, dels propietaris de las fabricas explotadors del obrers i els seus sequazos, els profeionals de la llei, no dubtan en saltar sobre ells amb las lleis espureas, i els tancan a la presso i els condenan als maltractaments i torturas per part del funcionaris de pressons.
Aquets tribunals democratics-capitalistas, que es maltracten dia i nit, i que devoran la carn del cossos dels que estan presos i torturan la seva anima, i tractan de donarlis el ultim cop despietat, amb la intencio d,enviarlos a la mort i dir que es un suicidi.
Tan de debo es pogue fer patir als jutjes ials seus acolits de la toga, durant un dia la dolorosa tortura, el terrible suplici, la crueltat implacable que ha infligit als condenats a la presso, amb condenas indefinidas, amb una augusta tranquilidad democrata d,allo mes insensible.
Potser algun dia, aquets servidors dels poders dominants, tan solemnes amb las sevas togas, hauran d,expia devant de la justicia del poble el seu crimen repugnant contra els obrers, i pot ser aquet dia no sigui molt llunya. |
This work is in the public domain |
