|
|
|
|
|
Ada Colau, la veu de la diferència
|
|
|
per Iñaki Alonso. LQSomos |
11 feb 2013
|
|
Resulta tan estrany escoltar en aquesta Cambra una defensa tan sincera com lògica dels Drets Humans, que gairebé he estat a punt de creure que al Parlament es podia solucionar alguna cosa. Però clar, la paraula de Ada Colau és la veu de la "diferència", no és el discurs del col · laboracionisme a què estem acostumats, la seva paraula és la de la lluita combativa, la lluita real que els de la PAH realitzen cada dia. |
|
"Que paguin els estafadors, no les víctimes innocents".
Ella no és ningú important, no té càrrecs de president, ni d'ex president, la seva presència no és important per ella mateixa, sinó perquè és la cara visible d'un moviment ciutadà que implica a milers de persones. No va poder haver millor presentació que aquesta que va realitzar Ada Colau a l'inici de la seva compareixença al Parlament. Per primera vegada a la meva subsistència vaig tenir la sensació que el Congrés, servia per a alguna cosa.
La intervenció d'Ada Colau, va marcar la diferència del que hauria de ser un Parlament, una mena lloc on es debat i legisla per ia favor del poble. Pocs moments de color es poden trobar en la vida parlamentària, comptades excepcions.
"Som el país que més desahucia i el que té més habitatges buits. Tenim una llei anòmala que endeutament de per vida. Es crea un deute il · legítim per l'estafa que suposa una mort financera, que condemna a ser exclosa de per vida".
Senzillament, Ada Colau va dir les veritats tal com són, van anar caient pel seu propi pes, va exposar la dramàtica tragèdia dels desnonats, va assenyalar als criminals culpables i corruptes banquers, refregar a la cara als parlamentaris la complicitat del seu silenci. Va donar la veu als desheretats que pateixen cada dia les escomeses de la caterva financera. Primer és la gent del carrer, el poble.
I això que simplement participava com a ponent en la Comissió d'Economia i Competitivitat , com a representant de la Plataforma d'Afectats per les Hipoteques , però amb la seva declaració va donar tota una lliçó del que és la integritat, l'honradesa, la dignitat, valors que no s'acostumen a veure al Parlament, i jo diria que molts d'ells no saben ni tan sols que existeixen.
"Que els que ens han portat a la misèria diguin que la dació en pagament no és efectiva ens reafirma. La societat civil ha demostrat una paciència infinita".
Resulta tan estrany escoltar en aquesta Cambra una defensa tan sincera com lògica dels Drets Humans, que gairebé he estat a punt de creure que al Parlament es podia solucionar alguna cosa. Però clar, la paraula de Ada Colau és la veu de la "diferència", no és el discurs del col · laboracionisme a què estem acostumats, la seva paraula és la de la lluita combativa, la lluita real que els de la PAH realitzen cada dia.
I el millor de tot ha estat que la seva compareixença ha tingut una gran difusió mediàtica, cosa bastant inusual en aquests temes, que almenys ha servit per arribar fins al ciutadà que seu a la seva butaca, perquè comenci a tenir consciència del dramàtic desarrelament que produeixen els desnonaments.
"No és veritat dir que la dació en pagament enfonsaria el sistema, el sistema s'ha enfonsat sol i ho estem rescatant els ciutadans. ¿Els deutes es paguen? Depèn. Les immobiliàries i constructores, no. Alguns partits polítics tenen deutes condonats. Les entitats financeres també són moroses ... ".
La lluita és al carrer si volem canviar alguna cosa, està més que clar, i com a exemple tot el moviment de les Plataformes d'Afectats per les Hipoteques , que de forma organitzada ha crescut a tot l'Estat i està servint per poder fer front al crim organitzat del "Capital" a través dels seus bancs, a més d'haver aconseguit més de cinc-centes paralitzacions de desnonaments, renegociacions del deute pendent ... Una lluita organitzada que dóna resultats.
"Ha arribat un punt d'inflexió. Fins ara ens hem entossudit a esgotar les vies del sistema. Hem posat tots els recursos, hem esgotat els canals. No tolerarem la impunitat que condemna a un patiment intolerable".
El camí perquè això canviï és seguir actuant en defensa de la RAÓ, lluites al carrer des de la solidaritat i deixar clar que no hi haurà pau per als criminals de la crisi.
Si es pot! Això ho canviem. |
Mira també:
http://loquesomos.org/
http://loquesomos.org/index.php/es/autores/229-inaki-alonso
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Ada Colau, la veu de la diferència
|
|
per A |
12 feb 2013
|
Tot i que reconec l'esforç i valentia del PAH, crec que les seves reclamacions son pobres i d'un caire molt derrotista. La dació en pagament no aturaria els desnonaments i dubto que cap pare de familia estigui preocupat d'acabar de pagar la seva hipoteca un cop té a tota la seva famillia al carrer.
Em sembla també increïble que els medis ara li donguin bombo, quan porten 3 anys de desnonaments, al 15M ja es parlava del PAH. A aquestes altures n'hem de parlar, de desnonaments? Quan ja s'han suicidat diverses persones? Ara que han anat a la Cambra, ara sembla que tot sigui veritat?
Cal destacar que també som una de les capitals de l'okupació, pel que almenys podem penjar-nos la medalla de saber organitzar-nos per no dormir al ras, encara que no ens ampari la llei. |
|
Re: Ada Colau, la veu de la diferència
|
|
per Un dels "Uns" |
12 feb 2013
|
Ara diuen que #ILPesDemocràcia...
Democràcia és socialisme i autogestió/autodeterminació/autoorganització.
Democràcia vs. Estat i Capitalisme |
|
Re: Ada Colau, la veu de la diferència
|
|
per resist |
12 feb 2013
|
Tot i estar d'acord amb la majoria de punts que dones (A), el primer sona injust. Reclamacions pobres de caire derrotista ???.
La majoria de gent que llegim i/o escribim a IMC bcn estem en alguna lluita,col.lectiu... , la pràctica totalitat de persones que configuren les diferents PAH, eren gent que fins abans d'estar afectades per les hipoteques MAI abans s'havien auto-organitzat , mogut en res. Ara han pres conciència i estan lluitant , no venen d'un passat de militància revolucionària anticapitalista... |
|
Re: Ada Colau, la veu de la diferència
|
|
per A |
12 feb 2013
|
Doncs molt bé, però les pròpies accions del PAH hauríen de justificar les seves reclamacions, no? És a dir, que parin desnonaments és una feina envejable i coratjosa (això crec que tots ho veiem), però la seva principal reclamació és la dació en pagament. No seria normal que demanessin que s'aturessin desonaments per aturats o families en greu crisi o alguna cosa per l'estil? És com si fots bombes per demanar que baixin el preu dels bitllets de TMB.
Com he dit, la dació en pagament segueix deixant al carrer a les families per molta deuda que s'hagin tret de sobre, d'aquí a lo de derrotista, els afectats segueixen perden-t'hi, no hi ha cap justicia.
I tampoc diria que és apuntar a tant alt: les seves accions demostren el gran poder que tenen. |
|
Re: Ada Colau, la veu de la diferència
|
|
per A-2 |
12 feb 2013
|
Estic d' acord en que la dació en pagament i reclamar el lloguer social es queda curta.
Però sino som capaços ni d' aconseguir això, podem aspirar a més?
No se si has vist que no hem sigut capaços d' aturar res... ni la pujada dels preus del transport public. Anem de derrota en derrota.
Cita: "demanessin que s'aturessin desonaments per aturats o families en greu crisi o alguna cosa per l'estil?"
Això s' ha propossat desde moltes PAHs
A més la lluita de la PAH es diferent a cada localitat.
Et puc dir de poblacions on la PAH a okupat edificis i han "radicalitzat" les protestes.
Sino aconseguim que l' administracio "cedeixi" davant aquestes demandes, a la PAH i gent afectada no li quedarà cap altra alternativa que okupar. Com ja està passant...
Hem de recolzar aquesta lluita (encara que siguin proclames reformistes) per radicalitzar-la. |
|
Re: Ada Colau, la veu de la diferència
|
|
per resist |
12 feb 2013
|
La dació en pagament retroactiva, el lloguer social,aturada dels desnonaments, en diferents PAH's Okupacions d'habitatges, re-okupacions de vivendes desallotjades, condonacions del deute ,denunciar davant les entitats bancàries els responsables de les estafes, okupar oficines dels bancs ... Els partits que votin en contra de la ILP seran assenyalats.
Les protestes mica en mica pujant de to. |
|
Re: Ada Colau, la veu de la diferència
|
|
per UHP |
12 feb 2013
|
"Hem de recolzar aquesta lluita (encara que siguin proclames reformistes) per radicalitzar-la"
Perdona però discrepo. Podem (i crec que hem) de recolzar-la, però ja seran els afectats per la hipoteca qui la radicalitzin o no. Nosaltres podem anar a les seves convocatòries i actes, podem oferir la nostra experiència si la volen, però pocs de nosaltres, si és que hi ha algun, tenim hipoteca. Han de ser els mateixos afectats qui decideixin els ritmes i intensitat de la lluita. |
|
Re: Ada Colau, la veu de la diferència
|
|
per evaristo |
13 feb 2013
|
el problema que ve en un futur proper és, a bote pronto, quan s'accepti un mínim molt mínim i un volum prou important d'afectades es doni per satisfeta, podrem arribar a veure com les PAH es van quedant cada cop més soles, amb els membres que més fotut ho tinguin i els que s'hagin "radicalitzat", o que hagin desenvolupat un discurs més de classe. Llavors, un cop debilitat al punt de no representar cap "risc" per al poder, declarar que s'ha "solucionat" el tema de l'habitatge i tan panxos, o, de rebot, sentir-se legitimats per reprimir durament els okupes de tota mena.
Pot ser una bona idea redirigir el tema erconeixent d'una vegada que la forta reclamació de la dació en pagament té a veure amb el problema del deute financer, i no és un problema d'habitatge, tot ajuntant les posicions de la gent afectada per les preferents i la resta que som totes, les afectades pels rescats bancaris, tal com estan començant a fer els que criden "no pagarem el seu deute" i tal... |
|
Re: Ada Colau, la veu de la diferència
|
|
per i l'altre problema |
16 feb 2013
|
si la gent desisteix o no perque li ofereixen un bocí, ja no està a les meves, a les nostres mans, ...
també molt supermegaradical okupi, quan el papá li possa un piset i una feina deixa de ser tan megaradical chupi,
les 2 coses son certes tot i que no sigui lo que fa tothom. Només es pot aguantar una forma de vida tan megaradical si darrera tens alguna mena de coixí, si no, ni que sigui per salut mental, pots pensar una cosa, però no pots viure-la en solitari si no hi ha més gent que et recolzi |
|
|
