|
|
|
Anàlisi :: antifeixisme : criminalització i repressió : xarxa i llibertat |
|
En record de Yolanda González Martín
|
|
|
per Galileo Gali. LQSomos |
07 feb 2013
|
|
En aquests anys la repressió és l'habitual en les reivindicacions del poble, al cap ia la fi, poc han canviat les coses en l'actualitat. El desembre del 79 han estat abatuts per trets "a l'aire" de la policia: Emilio Martínez i José Luís Montañés. La imparable "Transició" segueix avançant a cop de porra i pistola... |
|
33 anys després del seu assassinat *
La dècada dels anys 80, s'inicia enmig de les mobilitzacions estudiantils contra la Llei d'Autonomia Universitària i l'Estatut de Centres Docents. A finals de l'any 79, es genera un moviment contra l'aplicació d'aquestes lleis, sota la convocatòria de la Coordinadora d'Estudiants, que entre altres mobilitzacions va portar a la vaga total de l'ensenyament dels dies 5,6 i 7 de desembre. El moviment estudiantil està organitzat, no està disposat a empassar amb les imposicions dels neofeixistes del govern d'UCD. A més està unit a les mobilitzacions obreres, que es viuen en aquests dies contra l'Estatut dels Treballadors, unint-se a les mobilitzacions sindicals de protestes, en aquests dies sona: "Obrers i estudiants, units Endavant!
En aquests anys la repressió és l'habitual en les reivindicacions del poble, al cap ia la fi, poc han canviat les coses en l'actualitat. El desembre del 79 han estat abatuts per trets "a l'aire" de la policia: Emilio Martínez i José Luís Montañés. La imparable "Transició" segueix avançant a cop de porra i pistola, obrint-se pas entre els crims i la repressió, el missatge ho deixo clar el dictador Franco, i els seus cadells acceleren la situació per poder complir el seu testament polític (l'herència en la qual vivim avui).
Yolanda González Martín, de 18 anys, és representant a la Coordinadora d'Estudiants, milita al Partit Socialista dels Treballadors, estudia electrònica al Centre de Formació Professional de Vallecas i és una destacada lluitadora de totes les mobilitzacions que s'estan vivint a Madrid ia tot Espanya. La nit de l'1 de febrer és segrestada al seu domicili d'Aluche, per un grup de feixistes, dels que campen amb total impunitat per tota la geografia espanyola, el seu cadàver apareix al matí següent, l'assassinat el reivindica el Batalló Basc espanyol, una organització feixista lligada a Fuerza Nueva i com es veurà després s'omple de connexions policials. L'ordre de l'assassinat ha partit de Martínez Loza-cap nacional de seguretat de Força Nova. El escarment està complert.
"Félix Pérez Ajero i Ricardo Prieto Díaz-membres de Força Nova-, el policia nacional Juan Carlos Rodes Crespo i el guàrdia civil Juan José Hellín Moro, es queden vigilant els voltants del portal 101 de carrer Tembleque, mentre Emilio Hellín i Ignacio Abad segresten Yolanda. La porten cap a Sant Martín de Valdeiglesias i allà, en plena carretera, li disparen dos trets en plena sent Hellín-i un al braç-Gil-. En la més pura tradició dels passeigs franquistes. L'atemptat el reivindica el Batalló Basc Espanyol, que també a fet el mateix amb l'assassinat a Eibar de José Miguel Zubikari, el mateix dia 1 de febrer. A Yolanda, probablement, la assassinen passades les 24 hores, ja al dia 2 ". (1 )
Quan detenen Hellín i Abad, es descobreix un autèntic arsenal a la seva disposició, des armes a goma-2, granades (les reglamentàries de l'Exèrcit espanyol) i un llarg etc.
"També tenen receptors d'emissors de la guàrdia civil i un terminal d'd'ordinador Scanner VHF, connectat directament amb l'ordinador central del Grup 8 dels Serveis d'Informació de la Guàrdia Civil. Es descobreix que aquest mini ordinador-terminal correspon a una partida d'enginys de la mateixa sèrie venuts a l'Estat i destinats al Ministeri de l'Interior. És desconnectat, sense ordre judicial, pels inspectors encarregats de la investigació i desapareix per sempre, malgrat totes les gestions que es fan per conèixer el seu parador i poder recuperar "(1)
En un camí d'obstacles i de fosques resistències judicials (típic de l'època) són condemnats Hellín (43 anys) i Abad (28 anys) com a autors materials de l'assassinat, un altre grup de feixistes col · laboradors també és condemnat a penes inferiors.
Emilio Hellín comptarà amb la col · laboració judicial en les seves curtes estades a la presó, el jutge Home Cobos, es negués a traslladar-lo a la presó de màxima seguretat d'Herrera de la Manxa (on en aquesta època s'aplicaven tortures de forma sistemàtica a altres presos, que no pertanyien als "escollits") fugándose Hellín de la presó d'Alcalá de Henares, tornarà a ser detingut i protegit, aquesta vegada per altres jutges, el jutge Jesús Valls que el canvia de classificació penitenciària i el jutge José Donato Andrés Sanz, que concedeix un permís de 6 dies a l'assassí Emilio Hellín, que aprofita l'ocasió per escapolir-se. L'any 87 serà localitzat a Paraguai per l'incombustible periodista José Luis Morales, se li extradeix i torna a presó. En l'actualitat tots els implicats es troben en llibertat.
Un cop més, es va desaprofitar una gran ocasió per poder demostrar l'entramat entre els feixistes i els cossos de seguretat de l'estat, al cap ia la fi tot obeïa a un pla de venjança i escarment cap als "vermells", ordit minuciosament pels hereus del "gran dictador".
La lluita de Yolanda, lligada a tota una generació, que esperàvem un altre canvi i un altre rumb, no pot caure en l'oblit. La lluita per la llibertat segueix, els que fa 25 anys feien de botxins, avui estan instal · lats en aquesta herència del franquisme que es diu "democràcia", molts d'ells són "respectables" membres del PP i de la vida pública. Se segueix apagant la llum del que va ser l'anomenada "Transició", una reconversió d'imatge del feixisme franquista, amb el beneplàcit d'uns quants traïdors a la lluita d'un poble, però segueixen estant aquí, els mateixos repressors, els mateixos jutges, els mateixos polítics del règim ... Recordar avui, l'1 de febrer del 2005, a Yolanda González Martín, és seguir demanant justícia on no hi va haver i no voler oblidar el terrorisme d'Estat que es va practicar en aquests anys ... i molt després.
Sense recuperar la memòria, seguirem ficats en aquesta gran farsa que ens han explicat. Yolanda González, tindria ara 52 anys i avui ens recorda i impregna d'aquest altre món més just pel que ella va lluitar, que és necessari i possible, salut companya de l'ànima, companya ...
Notes:
* Text escrit el 2005, la memòria segueix viva, ni oblit, ni perdó.
(1) Textos del llibre: L'ombra de Franco a la Transició, d'Alfredo Grimaldos Feito. OBERON, Grupo Anaya. |
Mira també:
http://www.loquesomos.org/index.php/es/autores/111
http://www.loquesomos.org/
|
This work is in the public domain |
