|
|
|
|
|
Anàlisi :: altres temes |
|
"Anarquismo social o anarquismo de estilo de vida. Un abismo insuperable" (Bookchin)
|
|
|
per Murray Bookchin |
06 feb 2013
|
|
Escrito en 1995. Primera edición en castellano por Virus Editorial, septiembre de 2012. |
Descarga, copia, comparte y difunde:
http://www.scribd.com/doc/119809661/Murray-Bookchin-Anarquismo-social-o-
En el presente libro, el ya fallecido Murray Bookchin, uno de los principales pensadores anarquistas contemporáneos, realiza una dura crítica de algunas de las nuevas corrientes que han cobrado fuerza en las últimas décadas dentro de la izquierda antiautoritaria y, en concreto, dentro del área anarquista. Bookchin, uno de los pioneros de la ecología social, analiza y cuestiona las bases de las corrientes de crítica de la civilización industrial, primitivistas, neomísticas e individualistas (y se enfrenta a algunas de sus figuras más relevantes como John Zerzan, David Watson o Hakim Bey), acusándolas de haber perdido el componente social y organizativo —y por lo tanto revolucionario— para convertirse, muchas veces, en una mera actitud nihilista postmoderna o, en el peor de los casos, en un mero objeto de consumo para pijoprogres.
¿Podrá el anarquismo continuar siendo un movimiento social revolucionario o acabará siendo una subcultura de moda? ¿Continuarán siendo sus principales objetivos la completa transformación de una sociedad jerárquica, clasista e irracional en una sociedad comunista libertaria? ¿O devendrá una ideología centrada en el bienestar personal, la redención espiritual y la autorrealización en el interior de la sociedad existente? Un debate complejo y necesario... |
This work licensed under a
Creative Commons license |
Comentaris
|
Re: "Anarquismo social o anarquismo de estilo de vida. Un abismo insuperable" (Bookchin)
|
|
per A |
06 feb 2013
|
|
Me resulta muy interesante. Pese a ello, ¿podéis colgar una versión donde no tenga que registrarme en una mierda de sitio para bajarmelo? Gracias mil |
|
Re: "Anarquismo social o anarquismo de estilo de vida. Un abismo insuperable" (Bookchin)
|
|
per Un |
06 feb 2013
|
|
Difonc aquest llibre perquè crec que és més que necessària la crítica que planteja a l'individualisme postmodern reaccionari, que quan no toca de ple influencia negativament, per tant, crec que cal visualitzar-ho bé i denunciar-ho. |
|
Re: "Anarquismo social o anarquismo de estilo de vida. Un abismo insuperable" (Bookchin)
|
|
per Un |
06 feb 2013
|
Disculpa, creía que no se tenía que estar registrado!
Aquí va otro enlace:
http://www.portaloaca.com/pensamiento-libertario/6371-anarquismo-social- |
|
Re: "Anarquismo social o anarquismo de estilo de vida. Un abismo insuperable" (Bookchin)
|
|
per A |
06 feb 2013
|
Aquet llibre hauria de ser com el llibre roig de mao tse tung pels anarquistes! XD
Fora conyes; akest llibre es el que mes m' ha influenciat a la hora de organitzar-me.
Aquest debat es necessari, urgent, imprescindible si el moviment llibertari vol començar a tenir incidencia en les lluites i a transformar el seu entorn; i molt mes si el que pretenem es la revolucio social (que no elimina la "revolucio" individual...)
Cansat ja de caminar sense rumb.
Sants, olot, sabadell, cornella... son els exemples mes propers que tenim. |
|
Re: "Anarquismo social o anarquismo de estilo de vida. Un abismo insuperable" (Bookchin)
|
|
per A |
06 feb 2013
|
|
Badalona... |
|
Re: "Anarquismo social o anarquismo de estilo de vida. Un abismo insuperable" (Bookchin)
|
|
per romainville |
07 feb 2013
|
L'anarquisme filosòfic i individualiste porta molt més temps deixant empremta en els racons de la "Història" que l'anarquisme dit social i revolucionari. Des de l'atomisme de demòcrit, el cinisme de diògenes de sinope, l'hedonisme d'epicur; passant per molts dels mìstics herètics medievals; i finalment arribant a godwin, stirner, libertad, armand, zo d'axa, novatore, filippi, martucci, etc; crec que està clar que "l'anarquisme com estil de vida" és l'únic amb el qual podem aprendre algo i recuperar les nostres vides!
I no oblidem que són els individualistes els pioners de l'ecologia i del naturisme.
Aixís que si hi ha alguna cosa de que tenim la certesa, és que si hi va haver alguna corrent anarquista derrotada a la història aquesta ha estat la social revolucionària i esquerrista, i no totes les altres, obviament perquè aquestes no han aspirat mai a arribar a cap triomf social de classe.
I per els que entenen l'anglès recomano que llegeixin la resposta de bob black al llibre del comunista bookchin <http://theanarchistlibrary.org/library/bob-black-anarchy-after-leftism&g;. |
|
Re: "Anarquismo social o anarquismo de estilo de vida. Un abismo insuperable" (Bookchin)
|
|
per Un |
07 feb 2013
|
Clar que el derrotat ha estat el social i no l'individualista...
Tot i que considero una derrota de l'individu caure en aquests individualismes egoïstes i egòlatres i renunciar a viure pels grans ideals i metes. |
|
Re: "Anarquismo social o anarquismo de estilo de vida. Un abismo insuperable" (Bookchin)
|
per Virus Editorial
virus ARROBA pangea.org |
07 feb 2013
|
http://www.viruseditorial.net/ |
|
Re: "Anarquismo social o anarquismo de estilo de vida. Un abismo insuperable" (Bookchin)
|
|
per ggg |
07 feb 2013
|
|
si, 'perdido el componente social y organizativo -por lo tanto revolucionaria', miremos el culo de cnt/cgt y demas 'libertarixs' empaladxs en el reformismo del 15-m y demas inercias democraticas! ah, como si alguna vez las estruturas cambiarian la sociedad, por contra de los intentos insurreccionarios inmediatos por parte de las proprias clases oprimidas - las estructuras solo sirvieron para perpetuar la hipocrisia. |
|
Re: "Anarquismo social o anarquismo de estilo de vida. Un abismo insuperable" (Bookchin)
|
|
per que patetic |
07 feb 2013
|
romainville, gggg, quina merda fumeu? si algun corrent ideologic ha triomfat aquest, ha estat el capitalisme postmodern. Totes les tentatives revolucionaries malauradent han estat vencudes, no sigueu ridiculs... Un individualisme naturista adaptat al nou ordre establert em val tant poc o menys que una revolucio del 36 aniquilida.
Patetica forma d-encarar el debat, de veritat. |
|
Re: "Anarquismo social o anarquismo de estilo de vida. Un abismo insuperable" (Bookchin)
|
|
per jon |
07 feb 2013
|
plas, plas, plas, plas!!! las cosas claras y el txokolate espeso...
.Indarrap live @ Gaztetxe Gasteiz - España Huele A Culo .
http://www.youtube.com/watch?v=gVnP-7QKgYE
no viene a cuento? pero con la derecha hacen cartera y con la izkierda el gal |
|
Re: "Anarquismo social o anarquismo de estilo de vida. Un abismo insuperable" (Bookchin)
|
|
per Un |
07 feb 2013
|
|
Que la CNT no hagi sabut actualitzar-se i caigui en el reformisme no vol dir, òbviament, que organitzar-se tingui res de dolent. |
|
Re: "Anarquismo social o anarquismo de estilo de vida. Un abismo insuperable" (Bookchin)
|
|
per memonic |
07 feb 2013
|
Jon fes el favor de no embrutar un dels pocs debats interessants amb videos i tonteries (i si us plau no contestis A aquesta part del meu comentari, en tot cas,si ho fas jo no et contestare de nou)
Opino que allò interessant es aprendre a respectar i fins la mesura del possible unir les dues postures, però crec que el més important és que cadascú treballi allà on es senti comode i penso que es la postura adient sense trepitjar ni menysprear la postura d'altres. Aixo si, amb espai per a la critica com la d'aquest o altres texts |
|
Re: "Anarquismo social o anarquismo de estilo de vida. Un abismo insuperable" (Bookchin)
|
|
per jon |
07 feb 2013
|
no ensucio ningun debate, el video y el comentario anterior no es ninguna tonteria, es un video grabado en el gaztetxe de gasteiz con 25 años a sus espaldas y bajo mi punto de vista tiene mucho ke ver con anarkismo social y anarkismo de estilo de vida, por cierto un abismo etre ambos inexistente, pero bueno ustds son lxs ke entienden de esto...
los aplausos iban pal comentario de "gggg", "miremos el culo de cnt/cgt y demas... las estructuras solo sirvieron para perpetuar la hipocrisia." |
|
Re: "Anarquismo social o anarquismo de estilo de vida. Un abismo insuperable" (Bookchin)
|
|
per Així parlà Murray Bookchin |
07 feb 2013
|
|
Com sempre, el punt zero al voltant dels postulats propis, com sempre, símbols (ídols?) combinats en un paper a mode d'escolàstica per omplir les biblioteques dels monestirs i crear nous catecismes (com ja han apuntat "gggg" i "jon"). Fugim del mesquí somni de l'Absolut! Busquem el nosaltres a traves de la nostra acció vital, una multiplicitat de nosaltres als que cadascú es pugui adherir segons viu i sent! és l'única manera de no substituir les velles estructures per noves presons, les velles veritats per noves i, de pas, la manera més efectiva d'erosionar l'establert i els seus paradigmes. |
|
alguna cosa no acaba de lligar
|
|
per anticiv |
07 feb 2013
|
Hi ha una trampa en el post de l'inici. Es defineix el que és social, s'oposa al que suposadament no és social (anticivilització, individualisme i el pobre Hakim) seguidament es dona una tomabarella ideològica i es contraposa el social a l'egoisme individualista postmodern (no en parlen però podrien, l'individualisme postmodern està emparentat amb el nazisme... tachan). Així definint els termes es pot deixar al suposat contrari en el camp "contrari"... Seria el mateix si jo utilitzés bajanades com que el "municipalisme llibertari" d'en Murray és electoralisme socialdemòcrata o que en Booking era un narcisista que s'inventava instituts quasi universitaris per ser adorat pels seus seguidors, seria una bajanada oi?.
Per acabar s'agafa uns exemples del que és social i es contraposa al que no entra a la definició, concretament "Sants, Sabadell, Olot, Cornellà" suposo que es deu referir a algun grup en concret, no se com està Olot o Cornella, però Sants i Sabadell semblen ser més plurals i potser, només potser, hi hagi algun representant del que arbitrariament es coloca a la part no-social... Això és semblant al que es fa des de determinats ambients marxistes o independentistes (o les dues coses) on s'interpela als crítics demanant que es mirin en els moviments socials i recomanant que es deixin de mirar al malic, suposant que els critics no fan res concret i que els moviments socials son totalment atribuibles als descalificadors.
Social i organitzatiu no vol dir anarquista o "revolucionari" hi ha moltes iniciatives que son socials i organitzatives i no son profondament autoritàries (molts moviments cristians), també hi ha iniciatives socials poc organitzatives i molt autoritàries (el the party), dels que no son socials i estan molt organitzats millor no parlar.
Suposar que tot el bo està en un camp i pujarse a lloms de la feina d'altres no és precisament social, encara que pot ser molt organitzat.
Poso alguns exmeples, Zerzan és molt criticable, el grup que editava Green Anarchy pot no agrdar-te, però considerar que l'impacte que van tenir en el seu moment a Eugene i desprès a Seatle no es social i revolucionari i, també perqué no, organitzat a la seva manera, és de cegs, m'atreviria que segurament aquest impacte va ser, al menys puntualment major que el de "l'autoenomenat anarquisme social". Un altra grup anticivilització, que suposo que deu quedar fora de l'apartat de l'anarquisme social (tan eficaç i efectiu i revolucionari) és Earth First, tant als EUA com a Europa, sobretot al Regne Unid... si aquesta gent no ha construït cose ja em diràs qui les ha construït, els del Earth Liberation Front ra estan la majoria a la presó, però durant quasi 10 anys van mantenir una lluita important contra l'ecocidi corporatiu (es pot fer si no s'és social i organitzat?)... no tot ha de ser anglosaxò, els companys anarquistes del Silvestre" han mantingut durant anys la seva publicació "Terra Selvatgia" (més de 40 num) malgrat tenir mitja dotzena de membres a la presó, també podem trovar companys italians compromesos en les lluites ocntra el TAV... i aquí a Catalunya?, no voldria caure en una llista de poblacions o de col·lectius, però hi ha gent fent feina de base a grups més o menys ecologistes, contra la discriminació de gènere... en fi ni tots els organitzativistes són tan bons ni tots els anticivilització i individualistes tan dolents... el maniqueisme ven be, però no va enlloc.
PD/ expressament he deixat la història dels anys 30 al marge, però també podriem prlar-ne.
Salut
Per un mon lliure i salvatge |
|
Re: "Anarquismo social o anarquismo de estilo de vida. Un abismo insuperable" (Bookchin)
|
|
per A |
08 feb 2013
|
|
Una cosa esta clara antiviv, als anarquistes ens fa falta esta organitzats, es igual k sigui en un grup especifocament anarquista com en un grup de repoblacio. |
|
|
