Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Comenta notícia | Veure comentaris | Envia per mail aquest* Notícia
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
Proposta de FULL DE RUTA . Document resultant de la transacció d’esmenes presentades pel SN al text base aprovat pels grups de treball
03 feb 2013
2012.01.12
[1] INTRODUCCIÓ I ANTECEDENTS

[2] Aquest document és la continuació del full de ruta aprovat en la Conferència Nacional per l’Estat propi i el posteriorment aprovat a l'Assemblea General Constituent. Per tant, n’assumeix la introducció i les fases anteriors, n'incorpora tot allò vigent, fa un repàs de la situació i defineix una nova etapa: Fase d'Establiment de les Condicions Objectives per Aconseguir la Independència. Aquesta fase, iniciada després de la gran manifestació de l’11 de setembre, inclou i assumeix la majoria d’accions de les fases que s’anomenaven d’obtenció de la majoria social i final, adaptant-les a les circumstàncies.

[3] Aquest full de ruta ressitua el nostre camí en funció del context actual, tenint en compte que la praxis dels processos pacífics de transformació solen passar per les fases de diàleg, denúncia, no acceptació de les agressions i recerca de camins alternatius, desobediència i reconstrucció. Actualment, i un cop superats els dos primers estadis (diàleg i denúncia), considerem que la societat catalana ha entrat de ple en la fase de no acceptació, i ja han començat la recerca de camins alternatius, la desobediència i la reconstrucció.

[4] Aquest Full de ruta és un document obert i dinàmic. Les propostes i dates que s’hi contemplen s’hauran d’anar adaptant als esdeveniments que es vagin produint i al ritme que, entre tothom, poguem donar a l’acció de l’ANC. (ant.5)


[5] CONTEXT DE LA NOVA FASE

[6] El resultat de les eleccions al Parlament de Catalunya del 25 de novembre de 2012 han donat la victòria per àmplia majoria, tant en vots com en escons, a l’opció sobiranista, representada per partits que defensen que la sobirania de Catalunya, en tant que nació, resideix en el seu poble. Això representa la legitimació implícita del dret a l’autodeterminació.

[7] Aquestes eleccions al Parlament de Catalunya també han resultat en la victòria (per majoria absoluta en escons, i majoria gairebé absoluta en vots) dels partits favorables a construir un estat propi.

[8] El pacte entre la primera i la segona força política del Parlament resultant de les eleccions del 25N, segella el ferm compromís de realitzar, dins el 2014, una consulta o referèndum sobre la independència de Catalunya.

[9] Els darrers esdeveniments ocorreguts al país, des de la manifestació de l’11 de setembre fins a la signatura del pacte entre la primera i segona força del Parlament ha significat el reconeixement de la reivindicació independentista catalana en l’esfera internacional. Sovint la reivindicació és vista pels mitjans de comunicació internacionals com a democràtica, raonable i gairebé inevitable.

[10] A la Conferència Nacional per l’Estat Propi es va constatar que la via autonomista iniciada amb la transició democràtica és morta, atès que no només no ens permet avançar en la reconstrucció nacional, sinó que ens condueix inexorablement a la desaparició de la nostra cultura, de la nostra llengua i, en definitiva, de la nació catalana. Aquest procés ens porta, també, a l’empobriment econòmic i intel·lectual de tota la societat catalana, tant a nivell individual com a nivell col·lectiu. Aquesta constatació es va percebre i fer clarament palesa a partir dels esdeveniments dels anys 2009 i 2010 (consultes populars, sentència del TC contra l’Estatut, manifestació del 10 de juliol). (ant.29)

[11] Els atacs continuats contra el poble català i contra la llengua catalana arreu del territori nacional estan desenvolupant accions de resistència que porten a reforçar i estendre actituds cíviques d’insubmissió com a formes d’insubordinació als diferents abusos dels representants de l’Estat.

[12] Aquesta nova consciència ens ha esperonat a buscar vies de sortida a l’ofec polític, econòmic i cultural que patim. El debat independentista ha passat de ser minoritari, a ser el centre del debat polític català. (ant.30).

[13] Durant els darrers anys han nascut una sèrie d’entitats i associacions que tenen per objectiu l’exercici del dret a l’autodeterminació o directament l’assoliment de l’estat propi. [32] També han nascut nous actors polítics amb l’esperança i l’objectiu de traslladar al Parlament de Catalunya aquesta nova realitat sociològica i política de la societat catalana. (ant.31)

[14] L’actual situació de crisi econòmica mundial, coincident amb la pròpia crisi econòmica interna de l’Estat espanyol per la fallida del seu model econòmic estructuralment dèbil, ha fet que en el cas de Catalunya, la situació sigui doblement greu i preocupant degut a l’espoli fiscal que patim, i posi en risc la cohesió social. Cal remarcar que només el projecte d’un estat propi pot reconvertir aquesta situació en una oportunitat i en un motiu per a l’esperança. (ant.41)

[15] D’altra banda, l’escanyament econòmic que practica el govern espanyol està posant l’estructura econòmica i política de la Generalitat de Catalunya en una situació crítica que exigeix la creació immediata d’estructures que comportin l’ingrés de tots els nostres recursos fiscals i la gestió independent en tots els àmbits, tot accelerant el procés de construcció de l’estat propi.

[16] L’Assemblea Nacional Catalana, com a entitat transversal que representa una massa social molt diversa, ha demostrat la seva capacitat de diàleg i d’incidència amb totes les forces polítiques, entitats i agents socials. A partir d’una àmplia xarxa territorial i sectorial, amb un nombre molt important d’adherits i simpatitzants, una bona base d’activistes qualificats, i un argumentari positiu i racional, ha deixat palesa una important capacitat d’influència en el procés sobiranista mitjançant la conscienciació i la mobilització popular.


[17] IDEARI BASE PER LA NOVA FASE

[18] La singularitat de la nació catalana, la qual té el seu propi àmbit territorial, es fonamenta en la seva identitat cultural, la llengua comuna i la voluntat de ser. L’acció política de l’ANC és indissociable d’aquest fet. L’objectiu de l’assemblea, en primera instància, és assolir la independència del Principat, de manera que esdevingui un estat sobirà, sense renunciar mai a la construcció d’un projecte compartit amb la resta dels Països Catalans.

[19] L’Estat espanyol i els seus poders han perdut la seva credibilitat de manera definitiva. La història demostra que tots els gestos cap a Catalunya, quan aquests no han estat d’hostilitat o indiferència, són falses propostes fetes exclusivament per calmar situacions conjunturals de descontentament o reivindicació general a Catalunya, però mai són esforços sincers d’integrar el fet diferencial català dins un concepte plurinacional de l’Estat que pugui ser satisfactòri per Catalunya. L’encaix de Catalunya dintre d’Espanya ha esdevingut, per tant, impossible.

[20] Catalunya és tractada com una colònia, segons la lògica del dret de conquesta. Qualsevol proposta d’aliança amb Espanya hauria de partir de la negociació entre iguals, no d’entre metròpoli i colònia. Per tant, qualsevol escenari de vinculació entre Espanya i Catalunya ha de passar primer necessàriament perquè Catalunya sigui un estat sobirà.

[21] La lluita de l’Assemblea per assolir la independència es fonamenta en la democràcia participativa, la justícia i la llibertat. Treballar sobre aquests tres pilars legitima el procés de cara a la comunitat internacional.

[22] Tres principals condicions importants (sense negar la possibilitat d’obrir altres vies) perquè la independència sigui no només possible sinó també viable són: (ant.33)

[23] a) Que hi hagi una majoria social de ciutadans que la vulguin. (ant.34)

[24] b) Que la Generalitat, els Ajuntaments i una majoria de diputats del Parlament català assumeixin la voluntat de la majoria del poble català i, des de la unitat d’acció, estiguin disposats a emprendre les accions polítiques necessàries per aconseguir la independència de Catalunya. (ant.35)

[25] c) Que Catalunya aconsegueixi el reconeixement com a estat sobirà per part de la comunitat internacional (ant.36)

[26] Per tal que la unitat d’acció dels diferents partits polítics sobiranistes sigui possible, primer cal que aquesta unitat d’acció política es doni en el si de la societat catalana. (ant.39)

[27] Som tots i cadascun de nosaltres els qui, dotant-nos d’una organització unitària, plural, democràtica i participativa com l’ANC, continuarem treballant per fer possible l’assoliment de la independència i la creació de l’estat propi i sobirà. Seguirem empenyent els nostres representants polítics per tal que assumeixin la voluntat majoritària del poble català. (ant.40)

[28] Els emissors dels missatges de l’ANC han de ser tots els seus membres, essent actius i plenament conscients del seu paper, i actuant com a veritables militants del moviment per la independència. (ant.66)

[29] Per assolir el nostre objectiu cal convidar a participar en les nostres accions al màxim nombre possible d'entitats, associacions i organitzacions socials de cada lloc, així com als ciutadans en general, per aconseguir tot el ressò possible. A més d’aplegar la resta d’independentistes convençuts, cal arribar a tots els ciutadans que, sense declarar-se sobiranistes, vegin que l’Estat propi és l’única eina per aconseguir majors cotes de benestar, de llibertat, d’igualtat i de justícia. (ant.67)


[30] OBJECTIUS DE LA NOVA FASE

[31] Ampliar i consolidar la majoria social a favor de la independència de Catalunya.

31.1 Continuar alimentant el debat sobre la legitimitat i la necessitat d’aconseguir l’estat propi, fent que el debat arribi a tots els racons del país i a tots els sectors. (ant.61)

31.2 Mantenir el debat sobre la necessitat d'aconseguir l'Estat propi i donar arguments per demostrar-ne la legitimitat.

31.3 Constituir tantes assemblees territorials i sectorials com sigui possible, d’acord amb els propis mecanismes establerts per l'ANC. (ant.11/16)

31.4 Les assemblees territorials i sectorials han de fomentar i consolidar les relacions amb totes les entitats i organitzacions socials i polítiques del seu àmbit. (ant.63)

31.5 Engrescar els joves i la població nouvinguda a participar en l'ANC (ant.63)

31.6 Estendre la formació al màxim nombre possible de membres de l’ANC per tal que estiguin capacitats per a exercir d’agents emissors dels missatges a difondre en les fases posteriors. Aquesta formació facilitarà la difusió de l'argumentari polític, econòmic, social, cultural,... que ens permeti disposar de tots els elements necessaris per a poder convèncer tots els nostres conciutadans dels beneficis de disposar d’un Estar propi. (ant.19)

[32] Visualitzar aquesta majoria per legitimar, tan nacionalment com internacional, la continuació del procés.

[33] Continuar pressionant l’estament polític per que no es desviï de l’objectiu final.

[34] Aconseguir que el 2014 quedin establertes les condicions objectives i necessàries per a aconseguir la independència

[35] Treballar per a què el procés constituent del nou estat sigui un procés participatiu obert a tothom.

[36] Donar suport als nostres representants polítics en totes aquelles decisions i accions que em prenguin encaminades a avançar cap al'Estat propi. No obstant això, i de manera autònoma, l'ANC continuarà treballant, organitzant-se i mobilitzant la societat per aconseguir l'objectiu de la independència.

[37] Assumir com a tasca permanent la denúncia de la manipulació i dels missatges demagògics que amaguen que una de les principals causes de la greu situació econòmica que pateix Catalunya és l'espoli fiscal que l'Estat espanyol practica sistemàticament a Catalunya.

[38] Enfortir l'estructura operativa de l'ANC, per tal d'adaptar-la al gran creixement que ha tingut i per tenir la màxima força i efectivitat en les nostres accions.

[39] Fer arribar especialment els missatges positius i racionals als sectors ­­–socials, polítics , econòmics, …­– més refractaris, contraris o indiferents al procés d’independència.

[40] Aconseguir una àmplia extensió i difusió del conflicte a nivell internacional.

[41] Conscienciar la població que a partir d'ara, a més de la mobilització col·lectiva de la majoria de la societat, caldrà la implicació activa individual per combatre pacíficament i reivindicativa les dificultats del procés i els greuges que continuarem rebent. Mantenir activa aquesta majoria social per tal que manifestin de forma pacífica i reivindicativa el seu rebuig total als greuges rebuts.

[42] Treballar coordinadament amb els moviments cívics independentistes similars al nostre de la resta de països catalans.


[43] FASE D'ESTABLIMENT DE LES CONDICIONS OBJECTIVES PER ACONSEGUIR LA INDEPENDÈNCIA

[44] El 12 de setembre de 2012 va produir-se un canvi de rumb substancial en tots els nivells de la nostra societat, iniciant-se "de facto" aquesta nova fase que finalitzarà amb la proclamació formal del nou estat català. Tot i així, formalment aquest full de ruta té vigència a partir del moment que s'aprovi (previsiblement el 16 de Març del 2013) i fins que s'aprovi el següent.

[45] El procés cap a la creació d’un estat sobirà genera, sens dubte, un moviment ciutadà ple d’il·lusió i de voluntat de canvi, com ho han manifestat recentment un milió i mig de persones; però pot comportar d’altra banda moments d’incertesa i amenaces estratègiques i puntuals per part dels qui s’hi oposen. No és possible preveure amb certesa totes aquestes amenaces, ni quan es produiran, ni les accions per afrontar-les.

[46] L’ANC, mitjançant els mecanismes que estableixi a l’efecte, farà un atent seguiment al procés i a les dificultats que sorgeixin per tal de, a partir de l’anàlisi d’escenaris i precedents similars extrapolats a la nostra situació, i mecanismes propis, proposar la resposta més adient a cada situació. Caldrà estar especialment atent als discursos tergiversadors i amenaçadors de l’estat, d’agents socials, de poders econòmics i financers catalans contraris, i dels potents mitjans de comunicació unionistes per tal de rebatre’ls i combatre’ls.

[47] L’ANC farà tot el necessari per tal que el procés de secessió sigui el més ràpid possible. En aquest sentit, es farà un seguiment exhaustiu dels compromisos i tempos establerts en el Pacte entre la primera i la segona força parlamentària . Amb l’esperit manifestat de màxima celeritat, cal haver materialitzat la consulta abans del 31 de maig de 2014.

[48] Caldrà cercar activament el consens polític suficient per fer la consulta, mantenint i reforçant el diàleg (a tots els nivells de l’ANC) amb els principals agents polítics i socials perquè s'incorporin a l'exigència de la consulta. Idealment, cal aconseguir que tots els partits que defensaven el dret a decidir en les passades eleccions del 25 de novembre de 2012 donin suport a les accions del govern català dirigides a fer la consulta, sempre i quan aquesta consulta es fonamenti en la sobirania del poble català i es mantingui en els temps compromesos..

[49] Un cop establerta la data de la consulta i davant la convicció de la victòria de l’opció independentista, caldrà exigir al govern català la presentació prèvia d’un calendari detallant el procés post-referèndum de transició cap a l’estat sobirà. Idealment el procés culminarà en una cerimònia solemne de cessió definitiva i pacífica de poders per part del Cap d’Estat espanyol i de constitució formal del nou estat català.

[50] En el cas que l’Estat espanyol no accepti la celebració d'un referèndum o consulta o, fins i tot, n’impedeixi la celebració, l'ANC donarà suport a les accions de la Generalitat o el Parlament encaminades a l'assoliment de la independència, inclosa la Declaració Unilateral. (ant.113) En última instància, i en cas d’inhabilitació de les nostres institucions de govern nacional, l’ANC promourà una Assemblea de Càrrecs Electes o una Assemblea constituent per que proclamin la Independència i es mobilitzarà per que, mitjançant la resistència pacífica i la desobediència total, es forci la inhibició dels poders espanyols i es reinstauri l’estat de dret amb un govern propi sobirà.

[51] L’ANC dóna suport i promou la creació d’una “taula de partits i entitats per a la consecució de l’Estat propi” (que pot ser el ‘Consell Català de la Transició Nacional’, si aquest s’acaba formant) constituïda per partits i entitats que facin un compromís explícit per l’obtenció de la independència. Aquest compromís ha de ser públic i documentat.

[52] L’ANC promourà, en la mesura del possible i amb escrupolosa neutralitat, la unitat d’acció de la ciutadania, les institucions i les forces polítiques i socials, consensuant objectius comuns. Si es considera necessari, l'ANC pot promoure la formació d’una coalició unitària independentista en unes hipotètiques eleccions futures. (ant.103)

[53] La principal tasca de l’ANC en aquesta fase és la d’extensió del missatge independentista a la població encara indecisa. En aquest sentit:
a) Caldrà fomentar el debat especialment en aquelles àrees que es considerin d’intervenció prioritària.
b) Caldrà actuar de forma coordinada per maximitzar el rendiment dels nostres efectius.
c) Cal fer actes i accions per demostrar que amb la independència hi guanyem tots.
d) Cal organitzar 2 o 3 grans accions nacionals, d’àmbit general, que s’han d’anar compaginant amb els actes organitzats per les assemblees territorials i sectorials. Tots els actes i accions nacionals han de ser multitudinaris, amb un ampli suport popular i un ressò internacional cada cop més gran. (ant.95)

[54] Cal continuar el diàleg social sobre els fonaments bàsics que han de constituir el nou estat català, i en concret, la nova constitució catalana. Cal consolidar els mecanismes adients per al debat, l’anàlisi i la participació, i promoure la producció dels estudis i propostes necessaris que aportin rigor, solvència i credibilitat al debat. És necessària la reflexió, implicació i participació de tothom en el projecte, entre altres coses per combatre la falsa idea que el discurs independentista perjudica la sortida de la crisi.(ant.96/105)

[55] A partir de les propostes d’accions i les experiències recollides en l’etapa anterior, en aquesta fase caldrà multiplicar les accions de denúncia sobre tot allò que ens perjudica pel fet d’estar sotmesos a un Estat que no és el nostre (ús de la llengua, condicions laborals, accés a l’habitatge, aplicació de drets bàsics,...), aplicant mètodes de desobediència civil i de resistència col·lectiva i pacífica. (ant.97)

[56] Durant aquesta fase s’han d’anar realitzant actes de desobediència civil de diferents nivells, per reforçar el convenciment de la població i que aquesta perdi la por, i seguir impulsant un creixement segur i constant de l’ANC. Alhora es busca convèncer el sector de la població avui contrari que ha de veure el seu futur amb molta tranquil·litat en una Catalunya independent; (ant.102)

[57] Caldrà demanar als Ajuntaments i entitats que participin o donin suport a les accions de reivindicació de la pròpia sobirania, de desacatament de l’autoritat espanyola, i de contestació a les agressions de l’estat espanyol. En això l’ANC cercarà la unitat d’acció amb l’Associació de Municipis per la Independència, prioritzant una estratègia de poques accions però de seguiment massiu davant de moltes accions amb poc seguiment.

[58] Davant l’intent d’asfixiar financerament les administracions catalanes (Generalitat i Ajuntaments) per part de l’estat espanyol, la societat ha d’estar preparada per reaccionar adequadament. L’ANC treballarà, conjuntament amb altres entitats afins, la insubmissió fiscal, per tal de disposar d’aquesta eina a ple rendiment quan sigui necessària.

[59] Accions definides i engegades en fases anteriors que cal mantenir en la fase actual:

[60] Impulsar la constitució d’assemblees en els pobles i ciutats fins a cobrir tot el mapa del país i assemblees sectorials que cobreixin tots els sectors d’activitat professionals, culturals, socials, cívics, etc., que facin la tasca de “think tanks” per la independència; (ant.75)

[61] Consolidar l’estructura territorial/sectorial i de funcionament dels organismes de coordinació dels diferents tipus d’assemblees, alhora que s'estudien noves fórmules de mobilització i participació. (ant.50)

[62] Fer contacte amb totes les entitats, associacions i partits polítics de l’àmbit territorial de cada AT per establir acords de col·laboració, que poden anar des del compromís de fer arribar la informació als seus socis, fins al suport de l’entitat als objectius i activitats de l’ANC. (ant.46/47)

[63] Aprofitar tots els actes i esdeveniments locals per a fer visible, al carrer, l’ANC i els seus objectius. (ant.48)

[64] Recollir, des de les assemblees territorials i sectorials, propostes d’accions globals i contundents. (ant.49)

[65] Aplicar un pla de comunicació que ha de redactar o encarregar l’òrgan de govern sorgit de l’Assemblea Nacional, i que ens asseguri la difusió dels missatges i les notícies relacionades amb el progrés del procés tant en els mitjans de comunicació del país com en els internacionals. (ant.78)


[66] FASES POSTERIORS

[67] L’assoliment dels objectius de l’ANC probablement desencadenarà moviments semblants en els altres països de la nació catalana, amb qui caldrà establir vincles de coordinació suficients. El desplegament de les diferents propostes serà marcada per les diferents realitats de cada territori. (ant.120)

[68] L’ideal al qual aspira el moviment és la plena reunificació de la nació catalana, si aquesta és la voluntat majoritària de la població de cadascun dels seus territoris. La concreció d’aquest ideal, en qualsevol model de relació que decideixin, dependrà del procés amb què s’hi arribi, però serà en base al respecte a les singularitats i de comú acord entre cada part dels Països Catalans.

This work is in the public domain
veure comentaris / afegir comentari ...
La facilitat d'afegir comentaris als articles publicats té com a finalitat el permetre:
  • Aportar més informació sobre la notícia (enriquir-la)
  • Contrastar la seva veracitat
  • Traduir l'article

Comentaris

Re: Yo tengo mis principios, pero si no le gustan tengo otross
03 feb 2013
la parte contratante de la primera parte.... no.
La parte contratante de la segunda parte... esto tampoco.
La parte contratante de la parte restante... nada
Afegeix comentari ràpid Supervisar la moderació
Títol (no cridis, fes un ús moderat de les majúscules)
Nom email

Comentari

Format de Text
Anti-spam Introdueix el següent text a la casella:
Per afegir comentaris més detallats, o per pujar fitxers, mira a formulari complert de comentaris.