Del partit-antipartit al partit-partit. - Indymedia Barcelona

Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/

Independent Media Center


Notícies :: sense clasificar
Del partit-antipartit al partit-partit.
per ingovernables.noblogs.org	02 feb 2013
Breu història del partit verd alemany. Traducció d’algunes parts del llibre “The subversion of politics” de Georgy Katsiaficas.

La decisió de traduir aquest text la vam prendre en el context de les eleccions autonòmiques del 25 de novembre del 2013. En aquell moment l’entrada de les Candidatures d’Unitat Popular al parlament autonòmic va suscitar un important debat al carrer que, tot i haver minvat molt, considerem necessari continuar desenvolupant . A nosaltres no ens incumbeix parlar de les CUP en sí mateixes -enteses com el projecte polític de l’Esquerra Independentista- però sí reflexionar i debatre sobre la tendència (en l’ampli àmbit de les lluites socials) a utilitzar la via parlamentària. En aquest sentit, si som contraris a seguir aquest camí no és perquè la nostra religió bakuninista ens ho prohibeixi, sinó perquè la Història és la que és i les experiències que s’han donat fins ara omplen de raons i fets la nostra aversió a les institucions. Aquelles formacions que des de l’anomenada esquerra revolucionària han fet seva la màxima de participar “amb un peu al carrer i un altre a les institucions” han acabat, poc a poc, aixecant el peu que deixa de ser “pragmàtic” o “realista” i caminant exclusivament en el terreny de la política institucional, al ritme dels interessos que aquesta representa. Les institucions de l’Estat no són simplement un front més, no són “una eina entre moltes altres”, no són un aparell que puguem subordinar a la nostra voluntat. Són un sistema, una estructura complexa de relacions, dependències mútues, i poder. Un no pot entrar en aquest sistema i modificar les seves dinàmiques, sense que alhora el sistema el canvii i en modifiqui les sevespròpies. Difícilment els moviments poden entrar a les institucions sense que alhora, en sentit invers, les institucions entrin als moviments. La història dels Verds alemanys és una de les experiències històriques que mostren aquest procés. Fundat l’any 1980 auto-denominant-se com “el partit antipartit”, Els Verds (Die Grünen) neixen com l’eina institucional dels nous moviments socials alemanys, amb un discurs enfocat en la transformació radical de la societat alemanya i dotant-se de mecanismes de control que el prevenien d’integrar-se al sistema com un partit més. Unes dècades després els Verds ja són un partit més de l’establishment, plenament jeràrquic, purgat de discurs revolucionari, orientat a gestionar les desigualtats socials amb petites reformes, i que no només ha deslegitimat les bases polítiques dels moviments que el van ajudar a pujar el poder, sinó que també els ha perseguit i els ha colpejat policialment quan la raó d’Estat ho ha exigit. El text de Katsiaficas és interessant perquè deixa veure com aquesta evolució no es va donar per la maquiavèl·lica traició d’unes poques persones amb poder a les mans, sinó per efecte d’un procés més sutil i complex, un procés en el que la participació del partit a les institucions va anar alimentant les contradiccions internes dels Verds fins que aquestes es van resoldre amb l’assimilació total de la formació… Per altra banda, si publiquem aquest text no és perquè algú el pugui agafar i simplement llençar-lo contra tot aquella persona que defensi la via institucional. No és perquè algú pugui dir: “Ho veieu, capullos/es, això ja ha passat, esteu repetint la història i fracassareu”, i quedar-se tant ample. El repte no és criticar amb la teoria la via parlamentària, el repte es construir amb la pràctica el projecte revolucionari. El repte és traçar un camí de lluita al marge i en contra de l’Estat, un camí viable i real, que ens serveixi per avançar en la destrucció d’aquesta maquinària social putrefacte i en la construcció d’una societat de persones lliures. Al marcar-nos aquesta fita se’ns dirà que som utòpics, que demanem l’impossible, que som idealistes i hem de ser “pragmàtics”… Bé, a aixó nosaltres podem respondre que, com aquells, nosaltres també ho volem tot. Però quan diem tot, volem dir exactament això, TOT. I res menys. Llegir text a http://ingovernables.noblogs.org/files/2013/01/grunen.pdf
Mira també: http://ingovernables.noblogs.org
This work is in the public domain

Comentaris

Re: Del partit-antipartit al partit-partit.
per fazerias	02 feb 2013
El capital explota, el estado tiraniza, y la religion y los partidos politicos atrofian la inteligencia. Ante la actitu del gobierno mas, en los ultimos grandes conflictos sociales, se demuestra de una manera clara y concisa el ruidoso fracaso de los partidos politicos, no ya de derechas por todos sabidos, sino de esos llamados de izquierda e incluso los que se ponen etiqueta de revolucionarios, la encajada de manos de mas y fernandez, es de lo mas gracioso visto ultimamente. En momentos de derrumbamiento moral de todos los gobiernos y de todas las instituciones que a su alrededor se cobijan, pero donde mas se ve el fracaso es en el encallanmiento y la cobardia, de los politicos profesionales, que actuan como caudillos de la democracia, en portavoces del dolor del pueblo, ya que el pueblo los encumbro, y que a cambio, cuando el pueblo es atropellado por los tiranos de siempre, estos caudillos que dicen ser los representantes, de los sagrados derechos de la razon del pueblo, callan por patriotismo, secundando las maquinaciones que el gobierno trama contra el pueblo obrero, tomando la revolucionaria actitud del cambalache politico, el compadreo ( el abrazo del fernandez con el mascarell, tiene guasa), con la burguesia mas rancia, eso si pasando al veraneo con dietas, los viajes con plus, y asi sufragar los enormes gastos que toda esa mierda parlamentaria en el tan sobao, "fondo de reptiles", a cambio de esta espurea traicion que quieren dispensar con el nombre de patriotismo y toda esa jerga de mierda, del derecho a decidir, creacion de nuevo estado, bla blabla. Este fracaso, esta traicion, de los caudillos democraticos, no tenemos que olvidar ni tan solo un instante, los obreros, ya que al no hacerlo, nos podemos convencer de una vez para siempre, que la causa de los obreros, solo los obreros la podemos y tenemos que defender los obreros. Somos obreros y vivimos como obreros, desde la inteligencia obrera nos apartamos de los partidos politicos de derechas, de izquierdas, republicanos, monarquicos...., pues son los esbirros de nuestro enemigo el sistema capitalista y su monstruos de tres cabezas, el estado, la nacion y la religion.

Re: Del partit-antipartit al partit-partit.
per ??	02 feb 2013
Sempre que es publica un escrit interessant, te que sortir un gilipolles als comentaris ultra anarKista per tirar-ho per terre??

Re: Del partit-antipartit al partit-partit.
per gilipollisme	02 feb 2013
és sempre la mateixa persona. No entenc perque no esborren els comentaris...

Re: Del partit-antipartit al partit-partit.
per reïra	02 feb 2013
Felicitats!! ja era hora, que sortís alguna persona, grup ,col.lectiu ,afinitat ,individualitat que vagi més enllà dels: insults ,vómits de bilis o crítiques destructives.

Re: Del partit-antipartit al partit-partit.
per Le dijo la sartén al cazo	02 feb 2013
I què collons us importa que una persona expressi la seva opinió als comentaris? No estan precissament per això? Els articles "es tiren per terre" quan només poseu comentaris de merda insultant a aquest o aquell altre: si de debó us sembla interessant, aporteu alguna cosa i deixeu que tothom faci el mateix.

Re: Del partit-antipartit al partit-partit.
per Le dijo la sartén al cazo	02 feb 2013
I què collons us importa que una persona expressi la seva opinió als comentaris? No estan precissament per això? Els articles "es tiren per terre" quan només poseu comentaris de merda insultant a aquest o aquell altre: si de debó us sembla interessant, aporteu alguna cosa i deixeu que tothom faci el mateix.

Re: Del partit-antipartit al partit-partit.
per P	02 feb 2013
El text, que està prou bé, parla bastant de la divisió interna que es va produïr al partit dels Verds Alemanys entre realistes o "realos" (que van acabar convertint el partit en el que és avui dia, un partit més com qualsevol altre dels que estan al poder) i fonamentalistes o "fundis" (aquells que volien que el partit fos la veu dels moviments socials, que exercís únicament com a oposició collonera i que no entrés mai dins el joc del poder)... Però, voleu dir que dins les CUP pot existir aquest debat? Creieu que hi ha algun "fundi" de debó? Jo diria que no li fan cap fàstic a governar i pactar amb qui calgui, deixant-se portar més pel pragmatisme pur i dur que per altra cosa.

Re: Del partit-antipartit al partit-partit.
per grande	02 feb 2013
En cuanto se pasó del "no nos representan" al "caballo de troya de las clases populares" me acordé de la historia de los verdes, hay muchas analogías con las CUP, al menos en el apoyo parcial del movimiento autonomo, okupa y anticapitalista en sus inicios, y ese discurso aglutinador de los movimientos sociales. Echo en falta en el texto varias cosas, ya que el tema tiene miga. Uno, el turbio asunto de Petra Kelly y su pareja Gert Bastian, politicos de los verdes muertos en extrañas circunstancias. La policia alemana dictamino que Gert la habia matado y luego se habia suicidado. Y conociendo los "suicidios" del estado alemán, no sería extraño pensar en la teoría del crimen de estado. ¿Por que será que la democracia burguesa siempre acaba matando a los políticos molestos? Por otro lado, el infame personaje de Joschka Fischer, que de radical antisistema (famoso su delicado golpe de casco a un antidisturbios y su paso por prisión) evolucionó de manera políticamente natural. Con él tambien su partido, los verdes, hasta llegar al punto en que la OTAN atacó Yugoslavia con su decidido apoyo (entonces estaba como ministro de exteriores). De partido decididamente pacifista al imperialismo salvaje en menos de 20 años. Que cada uno saque sus conclusiones y se rasque si le pica. Saludos

Re: Del partit-antipartit al partit-partit.
per ep!	02 feb 2013
Molt a la lleugera aquest argument crec jo. El sorgiment de Die Grüne neix enmig d´un panorama de radicalització de les lluites antinuclears a finals dels setanta i primera meitat dels vuitantafruit de l´acció militant des del 1969. Així doncs, el caracter pacifista i pro institucional del nou partit, és considerat per un ample contingent dels colectius antinuclears i anti OTAN com una maniobra de l´estat alemavy de dinamitar la lluita militant. Fer comparacions amb les CUP és una bajanada i d´una amnèsia historica total ignorant olimpicament el llarg camí recorregut per l´EI els ultims 30 anys plegats d´escisions, presons, tortures. morts, i un llarg etzètera. Crec que tota aquesta CUPitis que ultimament s´ha escampat com una epidemia l´entenc més com una excusa d´algun sector del moviment llibertari que s´està trovant totalment descolocat devant de la crescuda ( innegable ) de l´EI. Autocrítica és el que manca i menys rabaqueries!!! Salut

Re: Del partit-antipartit al partit-partit.
per ep! no t'enfadis	03 feb 2013
Les diferències entre les CUP i Els Verds, tant de context com de contingut, són òbvies, com també ho són els paral·lelismes en els plantejaments (un peu al carrer, un peu a les institucions). T'agradarà o no la comparació, però senzillament hi ha declaracions entre membres d'ambdos partits que es repeteixen pràcticament paraula per paraula. Personalment cec que conec prou bé la història de l'EI (jo diria dels ultims 44 anys, no 30, si prenem com a referència la creació del PSAN), i no crec que en el debat polític sobre la via parlamentaria vinguin a col·lació ni els morts ni els represaliats. Davant una crítica un no pot respondre ensenyant el patiment com una medalla, a part de que el que està en qüestió -ja ho diu el text- no es el que la EI faci o deixi de fer, sinó com es relaciona la "lluita institucional" am els moviments socials. Si penses que perquè hi hagut repressió contra la EI les CUP estan al marge dels processos històrics i son immunes davant el poder d'assimilació del sistema, vas apanyat...

Re: Del partit-antipartit al partit-partit.
per de nuevo	03 feb 2013
Bueno, los verdes y su entorno tambien fueron reprimidos y asesinados, hasta que se consolidaron como partido "serio". Rudi Dutschke, fundador del partido Alianza 90 (Bündnis 90), que luego se uniría a los Verdes, sufrio un ataque ultraderechista que años despues causaría su muerte por las graves secuelas del mismo. De hecho, desde el atentado su actividad política se resintió y no volvió a ser el mismo. Siguiendo con la lógica represión sufrida - coherencia garantizada, podríamos llegar a extremos bastante dantescos. En este pais grandes enemigos de la clase trabajadora han pasado por la carcel por "rojos" o "separatistas" y no por ello son menos vomitivos. Salud

Re: Del partit-antipartit al partit-partit.
per perro del hortelano	03 feb 2013
Doncs sincerament, a mi em sóna a propaganda política per desprestigiar una aposta determinada, de l'estratègia coneguda com a "perro del hortelano" (ni menja ni deixa menjar). Recordem un fet: que la CUP sigui al Parlament no és una aposta exclusiva de l'EI (de fet una part no s'ho mirava inicialment amb entusiasme excessiu, ja que l'aposta pel municipalisme està arrelada), sinó d'una sèrie d'entorns (llibertaris, indignats, troskos, comunistes històrics, i un llarg etc.) que entenien que en l'actual context l'intentar INTERVENIR políticament era la millor opció. La clau de volta de tot plegat, doncs, està en que una sèrie de persones es noten INCAPACES de vehicular una alternativa en clau llibertària. Ningú els hi "compra" aquesta oferta, ni tan sols ells mateixos (no aglutinen a l'entramat llibertari), i per tant, a falta de poder oferir res, intenten, ALMENYS, desprestigiar a l'altre, perque no continui consolidant posicions. És un intent desesperat de guanyar temps, perquè, diguem-ho clar: que passa si el dia de demà l'EI són 10.000 militants? Que passa si la correlació de forces de moviment de l'EI vs. món llibertari acaba sent similar a la del País Basc? com aquests, que % cada cop representen menys en l'anticapitalisme, poden aspirar a parlar "de tu a tu" amb una EI que sí que té alternativa política i la desplega en tots els camps? És doncs aquí on situo aquest text, aquest intent, de "desprestigiem l'altre a falta de poder construir RES MILLOR PER OFERIR a la gent. D'aquí allò de El perro del hortelano. PS: És curiós perquè intueixo que qui ha escrit això prové d'aquells sectors que quan es compara l'EI catalana amb la basca et diuen "on vas a parar, és un context totalment diferent", i ara es treuen de la màniga l'exemple alemany dels anys 90 i en la conjuntura de la reunificació. En fi, el que fa la desesperació... XD

Re: Del partit-antipartit al partit-partit.
per perro del hortelano	03 feb 2013

I perquè veieu que el que dic, que l'EI està desplegant alternativa política progressivament, aquí us deixo aquesta foto (la de dalt), de l'assemblea oberta a Ciutat Meridiana, Vallbona i Torrebaró. I us deixo també alguns comentaris que han deixat públicament a facebook de la CUP alguns assistents a l'assemblea (perquè a que alguns us adoneu de fins on està arribant realment la CUP, pq això reflexa un procés que s'està donant i que molts no sou conscients fins ON està arribant, en serio): Montse Ortiz Ruiz Me gustó ayer participar en la primera asamblea popular en mi barrio, espero que no sea la última. Una abraçada Agus Vidal mejor unidos mas fuerza Jaime Nou Barris yo tambe participe en mi primera sali muy satisfecho y me di cuenta lo sencillo del acto y hablamos como cup todos nos sentimos identificados eramos 45 aprox con la presencia del david contad conmigo soy uno mas

Re: Del partit-antipartit al partit-partit.
per cansino	03 feb 2013
Fa mal la crítica quan no és irracional i destructiva, o que? Certament, la mateixa comparació amb els Verds es podria fer amb el context basc en molts sentits (nomes cal mirar, desde el respecte, l'actual deriva de l'esquerra abertzale, amb el pes que ha agafat el "front institucional" o la manera en que s'estan forman sortu o la nova organitzacio juvenil), però no crec que nosaltres poguem parlar d'una realitat que no és la nostra, en tot cas si apareix un text escrit per algu que visqui aquell context, benvolgut sigui. Desviar el debat polític a l'etern "anarcos vs indepes" i a veure qui la te mes llarga no et cansa?. A molts anarquistes no ens fa cap vergonya acceptar els avenços de l'EI, si en un context de creixent sentiment independentista i malestar degut a la crisi, el vostre discurs cala, no ens descol·loca en absolut, és lògic. Sort amb lo vostre, que nosaltres prou feina tenim. I ara que hem aclarat aixo,podem deixar de banda els piques adolescents per veure qui mola més i és mes fort, i parlar d'una vegada del perill històricament demostrat que representa la lluita institucional per a tots els moviments, ja que com tu mateix dius no és un tema que afecti unicament a l'EI, sinó a tots els entorns que estem implicats en les lluites actuals? O això no interessa? Gràcies.

Re: Del partit-antipartit al partit-partit.
per gos de l'hortel·là	03 feb 2013
Calla "cansino" home, és que no has vist els tres comentaris del facebook de les CUP? Jo amb això ja he tingut suficient com per callar-me de per vida, total, a partir d'ara tinc les CUP al Parlament perquè sigui la meva veu... Visca la democràcia! Tots a votar! I convenceu els vostres amics i veïns!

Re: Del partit-antipartit al partit-partit.
per perro del hortelano	03 feb 2013
"Desviar el debat polític a l'etern "anarcos vs indepes" i a veure qui la te mes llarga no et cansa" Li diu el mort al degollat... No te n'adones que precisament que el text original és això? anarcos vs apostes de l'EI? En condicions normals, els anarcos dirien "nosaltres proposem això, això i allò" perquè lo de l'EI és tal i pasqual. En el moment però en que no hi ha la primera part i només hi ha el "tal i pasqual", perdona que t'ho digui però la sensació de ràbia o enveja de qui ha escrit el text és més que constatable. No destaco que es critiqui a l'EI, sinó de que no sigueu capaços de dir "critico a l'EI perquè JO HO PUC FER MILLOR, AQUESTA ÉS LA MEVA ALTERNATIVA". La realitat és que no hi ha contradiccions visibles perquè no oferiu cap alternativa, per tant, més enllà de les reflexions destinades a l'autoconsum, no crec que convenceu a ningú més enllà dels que ja compartiu aquest posicionament. QUÈ els oferiu al vostre entorn? a aquest subjecte més o menys llibertari que s'organitza en la CUP? PER QUÈ vosaltres ho podeu fer millor? aquestes són les qüestions clau que heu d'abordar, perquè sinó no sumareu a ningú. I per cert, em sembla que no entens que no ja la lluita institucional, sinó tota lluita, té el seu perill. En el front que sigui. O quan es recorre a la participació per exemple en els processos judicials (pensem per exemple en els encausats de la vaga general), als seus judicis, no és una manera de "legitimar el sistema"¿??¿?¿?¿? els revolucionaris armats a Europa històricament deien que no participaven de judicis farsa, o fins i tot els de l'IRA, tots deien que eren responsables de TOTS els actes de l'organització, rebent així penes elevadíssimes, però NO PARTICIPAVEN en la farsa. En el moment que tothom diu que ell no va fer res, que "passava per allà", senyor jutge m'ha de creure, senyor fiscal mai he trencat un plat jo, etc. i confia en la benevolència d'aquests, està legitimant un espectacle que li diuen "justícia". I podríem parlar de mil i un àmbits més on qualsevol que es mogui cau en contradiccions (que les vegi o no ja és una altra història). La qüestió és tenir sempre les contradiccions presents i intentar resoldre-les en la mesura del possible. La inacció per no caure en la contradicció provoca immobilisme. Jo personalment prefereixo còrrer el risc de poder-me equivocar ABANS que no moure'm per contemplar aquest risc. La segona la trobo una posició profundament conservadora i antirevolucionària. salut.

Re: Del partit-antipartit al partit-partit.
per perro del hortelano	03 feb 2013
"gos de l'hortel·là" si a part de parlar parlar i parlar escoltessis (sembla una tonteria però l'avantguarda llibertària no escolta el que diu la gent, aneu a la vostra), veuries que el que està dient aquesta gent no es que voti o no a la CUP, sinó que està contenta de PARTICIPAR en una assemblea oberta, que es senten agents actius de canvi. El veritable èxit no és treure més o menys vots, sinó servir per l'ACTIVACIÓ POPULAR i l'empoderament (que la gent se senti això, subjecte de canvi i participi) Et pregunto: no és això el que preten l'anarquisme? no es cert que no ho aconsegueix (ni s'hi acosta)? i llavors, concloc: com diu a aquell que sembla encaminat si més no que "s'equivoca" o que "s'equivocarà" i no entona principalment un "potser sóc jo el que m'equivoco"?

Re: Del partit-antipartit al partit-partit.
per la tens més llarga, ara podem parlar?	03 feb 2013
Que la gent es senti agent actiu de canvi significa que ho sigui realment? És sumar forces un objectiu prioritari, fins a superar per a què s'estan sumant aquestes forces? No tenir cap altra alternativa impedeix criticar el criticable de les existents? Etc. etc. etc.

Re: Del partit-antipartit al partit-partit.
per can de l'hortelà	03 feb 2013
A veure, que vengueu que sou llibertaris, assemblearis,etc no fa que ho sigueu, de fet la majoria de vosaltres que conec sou marxistes-leninistes i el terme anarquisme us provoca alèrgia. A veure a l'ateneu on estic també fem assemblees obertes on tothom pot dir la seva, fer propostes i portar-les a terme, això és anarquisme. No els discursos bonics agafant tal autor del Fernandez, les seves encaixades de mans amb el Mas i els vostres liderets. També hi han altres ateneus, CSO'S o sindicats que fan assemblees obertes i no van fent fotos, ni demanen cap vot a ningú. Però bé, ja sabem que l'EI és la hòstia i els llibertaris (els que no voten la CUP) estem acabats.

Re: Del partit-antipartit al partit-partit.
per ?¿?	03 feb 2013
Perdona, insinues que els anarquistes no han impulsat, creat o reforçat assemblees obertes on s'han donat aquests processos? A quin barri vius? Jo et puc dir uns quants on membres de la CUP només han aparegut a lluir enganxina al pit i sortir a la foto, quan ja s'havia fet tot el curro organitzatiu. I no generalitzo, estic convençut de que molts altres membres si que s'ho curren. De nou insisteixes en contraposar anarquistes i indepes i ami això no m'interessa (qui ha escrit el text penso que tampoc ho fa). De totes maneres les apostes que els col·lectius llibertaris estàn fent crec que estan força clares i les pots constatar per la feina diaria que es fa en àmbits molt diversos: auto-organització social HORITZONTAL, mobilització i accio directa per vehicular les reivindicacions/lluites (desonanments, conflictes laborals, etc.) i difusió d'una critica social que apunti a prendre consciència sobre les causes dels problemes que ens afecten, més enllà de la defensa de l'Estat del Benestar davant les retallades, etc., etc. Amb més força o amb menys, amb més ressò o menys, amb més detinguts o menys, amb el teu beneplacit o no, aquesta és la nostra aposta. Penso que no cal que la gent vagi amb la xapa d'(A) a tot arreu o fer públics el percentatge de detinguts anarquistes entre tots els repressaliats per les darreres vagues, desnonaments, mobilitzacions, etc. Crec que la feina que fem es prou visible, ara que si tu vols fer veure que no existeix, bé... Al menys, al final, darrera de tota aquesta mala llet que et suposa haver de posar-te a la defensiva i que et molestin en la teva enorme complaença amb el teu immillorable projecte polític, has assumit que hem d'estar alerta i ser conscients de com evolucionen les contradiccions per poder afrontar-les. Bé, aquest és el punt. Salut

Re: Del partit-antipartit al partit-partit.
per kike	03 feb 2013
La cosa es que como yo sì sé quién es este resentido bipolar del 3gos del l'hortela3, porque le conozco el tono de estrella del rock version ultranarka... El profeta que guarda nuestra revolucion... Tu nos puntuas, tu nos apruebas... Como diria un gran escritor chileno contemporaneo (no lo cito, no lo has leìdo), es de aquellos que solo le gusta lo que él propone. Estas relagado a tercera linea y te pica? Te rascas en tu rincon, pero no estorbes. Arriba la cup, esa unidad popular que no se achique.

Re: Del partit-antipartit al partit-partit.
per esto es debatir	04 feb 2013
gran aportacion kike, eres el messi de la argumentacion.

Re: Del partit-antipartit al partit-partit.
per laing	06 feb 2013
kike, pero tu sabes que es ser bipolar, eres atrevido a diagnosticar, y lo de viva la cup, ya te pone en lo que eres, un tonto util, como lo de los escritos de faceboc de la cup, que patetico. hay una cosa que se llama tiempo, y como puso al psuc de los 70 en su sitio, ahora tambien la cup ira al suyo que es el mismo, pues los mismos procedimientos los mismos resultados, solo engañais a quien se deja, y aqui los unicos que estorban son los que se creen que haciendo lo mismo que los mandamases de siempre ellos tendran resultados diferentes, en cuanto a los insultos en lo personal nada mas demuestra la falta de argumentos de los que estan acostumbrados a funcionar desde la autoridad y no pueden soportar el anonimato, es decir el ser uno mas, porque en realidad no importa quien dice sino lo que se dice, pero los de la cup como todos los cretinos autoritarios comunistas necesitan los aplausos y el culto a la personalidad, y sentirse representados por tipos como el fernandez, que ya tiene guasa el periolisto. Ala a seguir funcionando como un partido, a financiar las campañas y a celebrar los triunfos de las elecciones, que el dia 25n., la torna parecia la sede de ciudadanos en clave catalana, que dabais asco, como si eso a hecho cambiar para mejor a la gente precaria de barcelona, sois lo que sois, y por eso haceis lo que haceis, y si miras la serie de insultos contra cualquier critica argumentada da el nivel de vuestra catadura, unos jefes listillos y unos tontos ignorantes que le son de utilidad, que la foto de la asamblea de valbona tiene tela, y tu hablas de bipolarismo, y resentiemiento joder kike di lo que te llama el cuerpo que es visca el barca y visca catalunya, sencillamente me recordais a los de joc, es decir que sois la misma mierda que los catolicos, de ahi que el fernandez se diga discipulo del curita arcadi.

Sindicato Sindicat