Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: guerra
crida al poble català per la construcció d'un estat propi sense exèrcit
per	31 gen 2013
Manifest Catalunya per la seguretat humana i la pau
Els sotasignats, persones de diversos àmbits de la societat catalana, amb l’objectiu de concretar propostes viables que permetin una política de pau i seguretat humana CONSTATEM Que Catalunya és una nació oberta al món amb un tarannà de diàleg i amb un esperit constructiu, de pacte, de convivència i solidaritat, que històricament s’ha mostrat a favor de l’entesa i l’harmonia entre els pobles. Això s’ha palesat sovint de maneres diferents i en molts àmbits, i també en pronunciaments institucionals del nostre Parlament, o en les paraules de Pau Casals en el marc de les Nacions Unides l’any 1971, reafirmant la seva identitat catalana i la de Catalunya com una nació de pau. Que aquests trets de la identitat catalana, que ja es manifestaven en temps medievals, en realitats com Pau i Treva, el Consolat de Mar o les Corts Catalanes, han alenat, en els nostres dies, multitudinàries mobilitzacions pacífiques (Volem l’Estatut, 1977; Aturem la guerra d’Iraq, 2003; Dret de decidir, 2006; Per la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut, 2010) o les Consultes sobre la independència, 2009-2011. Que la convivència, el respecte, el diàleg i la cooperació són valors vigents i compartits, majoritàriament i de forma molt transversal, per la societat catalana, com ho mostra l’esperit democràtic, pacífic, cívic i noviolent evidenciat el passat 11 de setembre en la concentració de la Marxa cap a la Independència; un fet històric no només per la seva magnitud sinó també pel seu desenvolupament modèlic, per la claredat de la reivindicació a favor de Catalunya i en contra de ningú i, sobretot, per l’absolut protagonisme del poble. Un precedent on poden emmirallar-se molts altres pobles, una acció cívica amb significació universal, com ho són la Marxa de la Sal encapçalada per Gandhi o la Marxa pels Drets Civils liderada per Martin Luther King. Que, malgrat els problemes que ha patit el poble català, ha preservat la seva identitat i descarta la violència per a la seva afirmació nacional, tot mostrant respecte cap a altres pobles, cultures, llengües i identitats. Que el catalanisme polític ha cercat, des de diferents opcions, l’entesa per modernitzar, democratitzar i desenvolupar l’estat espanyol; i que ara s’ha fet evident que aquest camí s’ha esgotat. Per això, davant la possibilitat real que Catalunya esdevingui un estat independent MANIFESTEM Que el procés de recuperar i exercir la nostra sobirania s’ha de fer amb els valors del respecte, del diàleg i de la cooperació, bases d’una cultura de pau, que Catalunya té com a propis. Que els mitjans que emprem per assolir aquest objectiu prefiguraran les característiques i els fonaments de les estructures del nou estat. Que Catalunya ha d’optar de manera decidida per la seguretat humana i la pau, atenent les necessitats i la seguretat de les persones. Garantir la defensa de les persones i del país no pressuposa necessàriament estructures pròpies de segles passats. Seria un greu error vincular la seguretat a la creació d’un nou d’exèrcit. La història mostra que els exèrcits han generat moltes desgràcies, inseguretat i malbaratament de recursos. Que volem, des de la seva gestació, un estat fonamentat en una societat democràtica, solidària, inclusiva, dialogant i pacífica, capaç d’afrontar els conflictes i de garantir una seguretat basada progressivament en mitjans civils noviolents. De manera concreta, PROPOSEM Fer un procés inclusiu i pacífic cap al nou estat, amb mitjans democràtics i noviolents, cercant el màxim consens a l’hora de prendre decisions de gran importància. Desarmar la paraula i no respondre a provocacions. Tenir en compte que, al costat dels arguments històrics, culturals i econòmics a favor de la independència, hi ha la vocació catalana de participar, activament i amb veu pròpia, en la construcció d’una societat internacional vers un món més solidari, equitatiu i sostenible. Promoure el diàleg i l’entesa intercultural. Optar decididament per la cooperació internacional, per la resolució noviolenta dels conflictes i pel rebuig a la violència, fent d’aquesta opció una característica distintiva de la nostra legislació i de la nostra pràctica sociopolítica, interna i externa. Col·laborar amb les organitzacions internacionals en operacions humanitàries i de manteniment de la pau, oferint forces civils de pau. Fer del diàleg i del respecte els instruments bàsics en les relacions amb l’estat espanyol, durant i després del procés de construcció de l’estat propi, amb un horitzó de relacions privilegiades, i de tot tipus de col·laboració i solidaritat amb els pobles que en formen part. Per tot això fem una crida al poble català i a tots els diputats del Parlament de Catalunya, amb el President de la Generalitat al capdavant, perquè, en el procés de construcció del nou estat independent, es recullin aquests valors als quals la població de Catalunya dóna suport i sent com a propis de forma majoritària. Catalunya, 30 de gener de 2013 , 65è aniversari de la mort de Gandhi PAU I TREVA Primers signants 2.-Pius Alibek, filòleg i restaurador 3.-Txe Arana, actriu i comunicadora 4.-Aureli Argemí, president emèrit del CIEMEN 5.-Jaume Arnella 6.-Jaume Asens, advocat 7.-Oriol Alsina, gerent 8.-Jordi Armadans, politòleg, periodista i director FundiPau 9.-Xavier Badia, professor de secundària 10.-Alfons Banda, patró i expresident FundiPau 11.-Pepe Beúnza, primer objector noviolent 12.-Jordi Bilbeny, escriptor i investigador 13.-Maria del Mar Bonet, cantautora 14.-Xavier Bosch i Garcia 15.-Núria Breu, Fundació Randa-Lluís Maria Xirinacs 16.-Joan Botam, caputxí 17.-Jaume Botey, professor UAB 18.-Jaume Cabre, escriptor 19.-Enric Campillo, pagès i insubmís 20.-Enric I. Canela, catedràtic de bioquímica i biologia molecular UB 21.-Toni Codina, gerent 22.-Joan Contijoch, demòtic 23.-Josep Ma. Corominas, pediatre 24.-Mireia Corominas, pediatre 25.-Emili Chalaux, president de l’ACAT 26.-Pep Cruanyes, advocat i historiador 27.-Jordi Cussó, president Fundació Carta de la Pau dirigida a la ONU 28.-Mossèn Dalmau 29.-Francesc de Dalmases, president IGMAN Acció Solidària 30.-Mònica Estruch, editora 31.-Núria Feliu, cantatriu 32.-Lluís Fenollosa, NOVA-Innovació Social 33.-Armand de Fluvià, genealogista i heraldista 34.-Josep Maria Figueres, professor UAB 35.-Vicenç Fisas, director Escola de Cultura de Pau UAB 36.-Tica Font, pacifista 37.-Teresa Forcades, monja de Montserrat, metgessa i teòloga 38.-Cesk Freixas, cantautor 39.-Carles Furriols, president Fundació humanitària Dr. Trueta 40.-Patricia Gabancho, escriptora 41.-Josep Lluís García, cap del departament d’economia UVIC 42.-Joan Gómez, secretari de Justícia i Pau 43.-Dani Gómez, Plataforma Aturem la Guerra 44.-Rafael Grassa, professor de relacions internacionals UAB 45.-Xavier Grasset, periodista 46.-Joan Granados, ex director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió 47.-Jordi Granados, empresari 48.-Òscar Intente, actor 49.-Joel Joan, actor 50.-Enric Larreula, escriptor 51.-Lluís Llach 52.-Jaume Llansó, gestor social i insubmís 53.-Sergi López, actor 54.-Ricard Lobo 55.-Manuel Manonelles, politòleg especialitzat en relacions internacionals 56.-Francesc Mateu 57.-Biel Majoral 58.-Màxim Muñoz, claretià i teòleg 59.-Xavier Masllorens, president FundiPau 60.-Fèlix Martí, filòsof 61.-Rita Marzoa, periodista 62.-Pau Mas 63.-Pilar Massana, treballadora social Aj. Hospitalet 64.-Angels Mataró, directora Associació per les Nacions Unides 65.-Josep M. Minguell 66.-David Minoves 67.-Montserrat Munté, vicepresidenta de l’ACAT 68.-Nora Navas, actriu 69.-Martí Olivella, objector i director Nova-Innovació Social 70.-Llorenç Olivé, Advocat i membre de la Junta de Justícia i Pau 71.-Arcadi Oliveres 72.-Albert Om, periodista 73.-Magda Oranich, advocada 74.-Jordi Oriola, realitzador audiovisual 75.-Xavier Padrissa, mestre i psicopedagog 76.-Mont Plans, actriu 77.-Josep Pla-Narbona, artista 78.-David Pérez, gerent 79.-Antoni Pigrau, catedràtic dret internacional públic URV 80.-Gerardo Pisarello, professor dret constitucional UB 81.-Guida Planes, editora 82.-Cesc Poch, historiador i sindicalista 83.-Lídia Pujol, cantant i intèrpret 84.-Marta Prevosti, arqueòloga 85.-Josep Maria Puigjaner, jesuïta i periodista 86.-Jordi Porta 87.-Roger Revilla 88.-Francesc Riera Isern, objector de Can Serra 89.-Joan Rigol, 11è President del Parlament de Catalunya 90.-Maria Mercè Roca, escriptora 91.-Ignasi Roda-Naccari, dramaturg 92.-Alvar Roda 93.-Jaume Rodri, escultor 94.-Josep Romero, cooperativista 95.-Marina Rossell, cantautora 96.-Mònica Sabata, directora Càtedra Josep Termes UB 97.-Pep Sala, músic 98.-Antoni Sansalvadó 99.-Josepmiquel Servià, escriptor 100.-Gabriela Serra, patrona FundiPau 101.-Eva Serra 102.-Lluís Sobrevia, arquitecte 103.-Jaume Sobrequés, historiador 104.-Carles Solà, catedràtic enginyeria química UAB 105.-Neus Sotomayor, directora Universitat per la Pau 106.-Martí Terés Bonet, comunicòleg 107.-Jaume Terribas, economista 108.-Matthew Tree 109.-Josep Maria Terricabras, catedràtic de filosofia UdG 110.-Rosa Torras, historiadora 111.-Rosa Toran, historiadora 112.-Francesc Tubau, activista antiguerra 113.-Manel Vila, funcionari. Administració pública 114.-Montserrat Viñas, Abadessa del Monestir de St. Benet de Montserrat 115.-Jesús Viñas, objector condemnat 116.-Josep Manel Ximenis
Mira també: http://www.pauitreva.cat
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more