Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per mail aquest* Notícia
Notícies :: globalització neoliberal : laboral : pobles i cultures vs poder i estats
Las Asambleas de Parados y Paradas
31 gen 2013
1. Un poco de historia

Las asambleas de parados han sido una de las respuestas del movimiento obrero al paro masivo, fundamentalmente en los momentos de crisis económica, reconversión industrial y destrucción masiva de empleo, cuando el paro se ha convertido en el principal problema de la clase trabajadora, y se ha convertido en un elemento de división de clase y de debilitamiento del movimiento obrero.

En el estado español, surgieron con fuerza en los años 80, ante los efectos de la crisis económica y la reconversión industrial, especialmente en zonas como la Margen Izquierda en Bizkaia, y en otras zonas industriales. Y también en zonas rurales de Andalucía, con un alto porcentaje de población jornalera, y un paro masivo.

También en otros paises como Argentina, el movimiento de desocupados y piquetero surgió como respuesta al paro masivo entre otros efectos de la crisis de 2001, y guarda algunas semejanzas con las prácticas de las asambleas de parados.

De nuevo aquí, desde finales de los 90, con el boom inmobiliario y la burbuja especulativa, se puso en marcha un ciclo económico marcado por una fuerte generación de empleo, especialmente en sectores como la construcción y otros sectores, intensivos en mano de obra. Creación de empleo marcada por la precariedad, los bajos salarios, y que recaía en muchos casos en la economía sumergida, pero que hizo disminuir las tasas de paro.

Tras el pinchazo de la burbuja inmobiliaria y financiera, entran en crisis los sectores que habían impulsado la creación de empleo en el ciclo anterior , lo que unido a la falta de alternativas y a las políticas de austeridad y recortes han conducido al mayor incremento del paro, que alcanza tasas de más del 25%.

Ante esta situación, con 6 millones de trabajadores en paro, con una tasa de paro que en determinados territorios, sectores y edades supera el 50%, con cerca 2 millones de hogares con todos sus miembros en paro y el mismo número de trabajadores en paro que no reciben ninguna prestación, las asambleas de parados vuelven a surgir como herramienta y alternativa de lucha ante una situación sin perspectivas de cambio, si no viene de la autoorganización de los propios parad@s.

2. Las asambleas de parad@s ante la crisis económica y paro masivo.

Las asambleas de parad@s se caracterizan por tratar de recuperar el control social sobre los procesos de busqueda y selección de trabajadores, tratando de arrancarlos del control del Estado y de las empresas privadas, intentando enfrentar los mecanismo de división de clase de coacción que el desempleo ejerce sobre el conjunto de la clase trabajadora.

Las Bolsas de Trabajo

Un elemento fundamental en este sentido son las bolsas de trabajo vinculadas o controladas desde las Asambleas de parad@s. Estas bolsas de trabajo han sido en muchos casos el núcleo del funcionamiento de las asambleas y en torno a las cuales se ha dinamizado la organización de los trabajadores y trabajadoras en paro.

Las bolsas de trabajo tratan, desde esta perspectiva, de romper con la gestión estatal de la busqueda y de la oferta de empleo, cada vez más privatizada, a través de empresas de intermediación y ETT, y de imponer a las empresas que la contratación se haga a través de una bolsa de trabajo que se rija por criterios de solidaridad, rotación y reparto del empleo.

Planes de empleo públicos: Solidaridad, transparencia y control social

La acción de las asambleas de parad@s, tratan también de presionar a las empresas y a las instituciones para aumentar la oferta de empleo , tratando de implantar medidas de reparto del trabajo existente que aumenten la oferta como la reducción del tiempo de trabajo, la supresión de horas extras y destajos , entre otras. De igual forma se actúa promoviendo la creación de empleo por parte de la administración pública y incidiendo en los criterios de selección para estas contrataciones imponiendo criterios de solidaridad , reparto, rotación, trasnparencia y control social.

Prestaciones dignas y gratuidad de servicios

Las asambleas de parados actúan de igual forma como mecanismos para la presión social en favor de una mayor cobertura pública mediante prestaciones económicas y servicios públicos, y de la gratuidad del transporte y la energía, de la promoción del alquiler social y de la reducción de los bienes básicos.
Autogestión para la satisfacción de las necesidades

Las asambleas de parados y paradas no son solo una vía de reivindicación, sino que pueden ser también la base de iniciativas autogestionarias destinadas a la satisfacción de las necesidades más básicas de los trabajadores, tanto desde la puesta en marcha de cooperativas de consumo, como en la recuperación de empresas para su autogestión.

3. Las asambleas de parad@s desde el anarcosindicalismo

Para el anarcosindicalismo, la ruptura de la división entre empleados y parados, que es en muchos casos una cuña en el debilitamiento del sindicato y del movimiento obrero en general, es una necesidad fundamental. No podemos olvidar que ese , precisamente, es una de las principales efectos que se buscan con la promoción y el fomento del paro masivo desde la patronal y el gobierno.

Sindicatos , secciones sindicales y asambleas de parados

Desde esta perspectiva, la vinculación entre el sindicato , las secciones sindicales, y las asambleas de parados y bolsas de trabajo es una vía de trabajo imprescindible a desarrollar, desde las distintas fórmulas organizativas que los sindicatos están ya empezando a poner en marcha.

Dentro de la actividad de las asambleas de parad@s, el sindicato es fundamental a la hora de imponer condiciones laborales que maximicen la oferta de empleo (reparto del trabajo, eliminación de destajos y horas extras, etc), de la misma forma que lo es a la hora de tratar de imponer el control sobre la oferta de empleo o facilitar la actividad de la bolsa de trabajo.

También el sindicato es fundamental desde la perspectiva de la recuperación de empresas y la autogestión.

Esta vinculación es áun más necesaria, en un entorno laboral tan precario , dónde el paso de la situación de empleado a desempleado, y viceversa, es continuo , a fin de revertir el handicap que supone para la acción sindical.

Las asambleas de parados potencian además la vocación unitaria , y proporcionan una fuerte vinculación con el territorio y su problemática social, siempre más difícil desde la acción sindical en la empresa, y que puede ser muy importante para el apoyo a huelgas y conflictos sindicales , especiamente aquellos que se dirijan a implantar el control sindical y social del empleo.

Desde una perspectiva anarcosidindicalista, elementos como la autoorganización de los trabajadores para la consecución de sus objetivos, la acción directa y el trato directo con la patronal o la construcción de herramientas de empoderamiento y autonomía de la clase obrera, son junto al valor de la unidad de clase, elementos comunes y que impregnan la actividad de las asambleas de parados, acercándolas a la práctica anarcosindicalista.

No en vano la promoción de las asambleas de parad@s y bolsas de trabajo y su vinculación de los sindicatos, ha sido un elemento recurrente de los acuerdos de la CNT, y en determinados momentos históricos de su práctica.

La actual coyuntura, la especial incidencia de los efectos de la crisis sobre los sectores más precarios de la clase obrera, a los que la CNT se dirige y que forma buena parte de su afiliación, a hecho que se esté recuperando y actualizando esta línea de trabajo, con experiencias en distintos sindicatos, que ya se están poniendo en común y discutiendo.

Pablo Martínez
CNT Córdoba
Mira també:
http://www.cnt.es/noticias/15f-jornada-de-acci%C3%B3n-%C2%A1que-el-paro-no-te-pare

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Las Asambleas de Parados y Paradas
31 gen 2013
1. Una mica d’història

Les assemblees d’aturats han estat una de les respostes del moviment obrer a l’atur massiu, fonamentalment en els moments de crisi econòmica, reconversió industrial i destrucció massiva d’ocupació, quan l’atur s’ha convertit en el principal problema de la classe treballadora, i s’ha convertit en un element de divisió de classe i de debilitament del moviment obrer.

En l’estat espanyol, van sorgir amb força en els anys 80, davant els efectes de la crisi econòmica i la reconversió industrial, especialment en zones com el Marge Esquerra a Bizkaia, i en altres zones industrials. I també en zones rurals d’Andalusia, amb un alt percentatge de població jornalera, i un atur massiu.

També en altres països com Argentina, el moviment de desocupats i piqueter va sorgir com a resposta a l’atur massiu entre altres efectes de la crisi de 2001, i guarda algunes semblances amb les pràctiques de les assemblees d’aturats.

De nou aquí, des de finals dels 90, amb el boom immobiliari i la bombolla especulativa, es va engegar un cicle econòmic marcat per una forta generació d’ocupació, especialment en sectors com la construcció i altres sectors, intensius en mà d’obra. Creació d’ocupació marcada per la precarietat, els baixos salaris, i que queia en molts casos en l’economia submergida, però que va fer disminuir les taxes d’atur.

Després de l’esclat de la bombolla immobiliària i financera, entren en crisi els sectors que havien impulsat la creació d’ocupació en el cicle anterior, la qual cosa unit a la falta d’alternatives i a les polítiques d’austeritat i retallades han conduït a un major increment de l’atur, que assoleix taxes de més del 25%.

Davant aquesta situació, amb 6 milions de treballadors a l’atur, amb una taxa d’atur que en determinats territoris, sectors i edats supera el 50%, amb prop 2 milions de llars amb tots els seus membres aturats i el mateix nombre de treballadors en atur que no reben cap prestació, les assemblees d’aturats tornen a sorgir com a eina i alternativa de lluita davant una situació sense perspectives de canvi, si no ve de l’autoorganització de les pròpies persones aturades.

2. Les assemblees d’aturades davant la crisi econòmica i atur massiu.

Les assemblees d’aturades es caracteritzen per tractar de recuperar el control social sobre els processos de cerca i selecció de treballadors, tractant d’arrencar-los del control de l’Estat i de les empreses privades, intentant fer front als mecanismes de divisió de classe de coacció que la desocupació exerceix sobre el conjunt de la classe treballadora.

Les Borses de Treball

Un element fonamental en aquest sentit són les borses de treball vinculades o controlades des de les Assemblees d’aturats. Aquestes borses de treball han estat en molts casos el nucli del funcionament de les assemblees i entorn de les quals s’ha dinamitzat l’organització dels treballadors i treballadores a l’atur.

Les borses de treball tracten, des d’aquesta perspectiva, de trencar amb la gestió estatal de la cerca i de l’oferta d’ocupació, cada vegada més privatitzada, a través d’empreses d’intermediació i ETTs, i d’imposar a les empreses que la contractació es faci a través d’una borsa de treball que es regeixi per criteris de solidaritat, rotació i repartiment de l’ocupació.

Plans d’ocupació públics: Solidaritat, transparència i control social

L’acció de les assemblees d’aturats, tracten també de pressionar a les empreses i a les institucions per augmentar l’oferta d’ocupació, tractant d’implantar mesures de repartiment del treball existent que augmentin tant l’oferta com la reducció del temps de treball, la supressió d’hores extres i treball a preu fet, entre d’altres. D’igual forma s’actua promovent la creació d’ocupació per part de l’administració pública i incidint en els criteris de selecció per a aquestes contractacions imposant criteris de solidaritat, repartiment, rotació, transparència i control social.

Prestacions dignes i gratuïtat de serveis

Les assemblees d’aturats actuen d’igual forma com a mecanismes per a la pressió social en favor d’una major cobertura pública mitjançant prestacions econòmiques i serveis públics, i de la gratuïtat del transport i l’energia, de la promoció del lloguer social i de la reducció dels béns bàsics.
Autogestió per a la satisfacció de les necessitats

Les assemblees d’aturats i aturades no són només una via de reivindicació, sinó que poden ser també la base d’iniciatives autogestionaries destinades a la satisfacció de les necessitats més bàsiques dels treballadors, tant des de l’engegada de cooperatives de consum, com en la recuperació d’empreses per a la seva autogestió.

3. Les assemblees d’aturats des de l’anarcosindicalisme

Per a l’anarcosindicalisme, la ruptura de la divisió entre empleats i aturats, que és en molts casos un element clau en el debilitament del sindicat i del moviment obrer en general, és una necessitat fonamental. No podem oblidar que aquest , precisament, és una de les principals efectes que es busquen amb la promoció i el foment de l’atur massiu des de la patronal i el govern.

Sindicats, seccions sindicals i assemblees d’aturats

Des d’aquesta perspectiva, la vinculació entre el sindicat , les seccions sindicals, i les assemblees d’aturats i borses de treball és una via de treball imprescindible a desenvolupar, des de les diferents fórmules organitzatives que els sindicats estan ja començant a engegar.

Dins de l’activitat de les assemblees d’aturades, el sindicat és fonamental a l’hora d’imposar condicions laborals que maximitzin l’oferta d’ocupació (repartiment del treball, eliminació de preu fet i hores extres, etc), de la mateixa forma que ho és a l’hora de tractar d’imposar el control sobre l’oferta d’ocupació o facilitar l’activitat de la borsa de treball.

També el sindicat és fonamental des de la perspectiva de la recuperació d’empreses i l’autogestió.

Aquesta vinculació és encara més necessària, en un entorn laboral tan precari, on el pas de la situació d’empleat a aturat, i viceversa, és continu, a fi de revertir el handicap que suposa per a l’acció sindical.

Les assemblees d’aturats potencien a més la vocació unitària, i proporcionen una forta vinculació amb el territori i la seva problemàtica social, sempre més difícil des de l’acció sindical en l’empresa, i que pot ser molt important per al suport a vagues i conflictes sindicals, especialment aquells que es dirigeixin a implantar el control sindical i social de l’ocupació.

Des d’una perspectiva anarcosidindicalista, elements com l’autoorganització dels treballadors per a la consecució dels seus objectius, l’acció directa i el tracte directe amb la patronal o la construcció d’eines d’apoderament i autonomia de la classe obrera, són al costat del valor de la unitat de classe, elements comuns i que impregnen l’activitat de les assemblees d’aturats, apropant-les a la pràctica anarcosindicalista.

No en va la promoció de les assemblees d’aturades i borses de treball i la seva vinculació als sindicats, ha estat un element recurrent dels acords de la CNT, i en determinats moments històrics de la seva pràctica.

L’actual conjuntura, l’especial incidència dels efectes de la crisi sobre els sectors més precaris de la classe obrera, als quals la CNT es dirigeix i que forma bona part de la seva afiliació, ha fet que s’estigui recuperant i actualitzant aquesta línia de treball, amb experiències en diferents sindicats, que ja s’estan posant en comú i discutint.


http://www.cntolot.org/les-assemblees-daturats-i-aturades/

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more