|
|
|
Notícies :: criminalització i repressió |
|
No demanem perdó per ser lliures. Repressió a Sants després de la vaga del 29 Març
|
|
|
per alls |
30 gen 2013
|
|
|
Han passat ja uns mesos des de la vaga del 29 de març i l’Estat pretén ancorar-nos en aquella data com un símptoma de derrota i desil·lusió. No obstant això, som conscients que l’acorregut va ser tan sols una petita mostra de la capacitat real que tenim les persones per fer front a l’estat de misèria que ens pretenen imposar. Per a nosaltres, no existeix distància alguna entre la crítica i la subversió del sistema polític, ja que pretenem atacar les causes de la desigualtat social, no gestionar-les. Una desigualtat que marca la diferència entre els que tenen molt i els que no tenen res, entre els armats i els desarmats, de voluntat i decisió. L’evidència de l’enfrontament fa que reprenguem la nostra capacitat d’acció per a incidir en totes aquelles realitats que fan fort el valor de la dissidència que lluita per la transformació social. D’un costat l’Estat i els símbols del capital amb els seus gossos de presa que a cop de porra i goma defensen la pau per als seus amos; de l’altre, nosaltres, les desposseïdes de casa i salari, però mai d’il·lusió. Il·lusió per veure caure als nostres amos i que ja mai puguin donar-nos i treure’ns més drets. Perquè aquell dia trencarem amb la legitimitat que pretenen imposar a les nostres accions: la legitimitat de la obediència. Sense la venia del govern vàrem aturar les màquines, vàrem deixar de repartir i de cuinar per als nostres marits, per què no necessitem permís del govern per a ésser lliures.
Tenim clar que el poder sempre governarà per a la seva pròpia perpetuació. La llibertat és, per a nosaltres, una conquesta irrenunciable que no pot conviure amb nocions com la de poder, domini i autoritat. És un principi que guia les nostres accions i es fa palès mentre aquestes duren. Llibertat és el que es respirava als carrers de Barcelona aquell dia 29, quan ens adonàrem que la nostra capacitat d’acció, de que els nostres objectius de canvi passen inevitablement per un enfrontament directe davant aquells que ens neguen la paraula i la decisió, sense més motiu que el utilitarisme del mercat.
I més tard… Més tard la repressió: judicis de tot tipus, telediaris, papers, advocats, pors i barrots. Alguns companys ja van sofrir l’amarg tacte del presidi, i uns altres encara no, però l’amenaça fa que visquin sempre amb una petita presó a dins. Sentiment de ràbia quan sents a les teves carns que poden fer amb tu el que vulguin. ¿En què moment els hem donat tant poder? ¿En què moment ens va semblar aquesta una bona idea? Ràbia quan t’envien a la presó; ràbia quan et treuen fora de casa teva; ràbia quan t’acomiaden del treball; ràbia quan et disparen i colpegen; ràbia, en definitiva, quan t’imposen una vida que et lliga a la seva voluntat.
Per tot allò, i per a no hipotecar la nostra activitat política a causa dels costos de la repressió, demanem el suport i col·laboració dels nostres companys, a través del qual és podrà diluir la carga que pesa sobre nosaltres per així tindre la possibilitat de continuar construint xarxes que ens permetin enfrontar-nos a l’Estat i construir alternatives.
Res ens importen els seus discursos mediàtics, ni les seves formes repressives contra militants llibertaris, perquè en aquesta batalla no està en joc la nostra vida, sinó el món i, per això, triomfarem. La nostra voluntat és ferma, perquè la guerra pot portar més sofriment, però la pau segur ens portarà esclavitut.
Visca la revolució social.
Visca la anarquia.
Per a col·laborar econòmicament amb l’esforç antirepressiu de les companyes de Sants, s’ha obert el següent número de compte:
2100-0959-68-0100836750
Per a contactar amb nosaltres, podeu escriure’ns a acciollibertariasants ARROBA riseup.net
Anirem actualitzant informació sobre l’estat dels casos.
Acció Llibertària de Sants.
http://acciollibertariasants.wordpress.com/
———————————————————————————————————
Han pasado ya unos meses desde la huelga del 29 de marzo y el Estado pretende anclarnos en esa fecha como un síntoma de derrota y desilusión. Sin embargo, somos conscientes que lo allí ocurrido fue tan solo una pequeña muestra de la capacidad real que tenemos las personas para hacer frente al estado de miseria que nos pretenden imponer. Para nosotras, no existe distancia alguna entre la crítica y la subversión del sistema político, pues pretendemos atacar las causas de la desigualdad social, no gestionarlas. Una desigualdad que marca la diferencia entre los que tienen mucho y los que no tienen nada, entre los armados y los desarmados, de voluntad y decisión. La evidencia del enfrentamiento hace que retomemos nuestra capacidad de acción para incidir en todas aquellas realidades que hacen fuerte el valor de la disidencia que lucha por la transformación social. De un lado el Estado y los símbolos del capital con sus perros de presa que a golpe de porra y goma defiende la paz para sus amos; del otro, nosotras, las desposeidas de casa y salario, pero nunca de ilusión. Ilusión por ver caer a nuestros amos y que ya nunca puedan darnos ni quitarnos más derechos. Porque ese día rompimos con la legitimidad que pretenden imponer a nuestras acciones: la legitimidad de la obediencia. Sin la venia del gobierno paramos las máquinas, dejamos de repartir y de cocinar para nuestros maridos, por qué no necesitamos permiso del gobierno para ser libres.
Tenemos claro que el poder siempre gobernará para su propia perpetuación. La libertad es, para nosotros, una conquista irrenunciable que no puede convivir con nociones como la de poder, dominio y autoridad. Es un principio que guía nuestras acciones y se hace patente mientras éstas duran. Libertad es lo que se respiraba en las calles de Barcelona ese día 29, cuando nos dimos cuenta de nuestra capacidad de acción, de que nuestros objetivos de cambio pasan inevitablemente por un enfrentamiento directo ante aquellos que nos niegan la palabra y la decisión, sin más motivo que el utilitarismo del mercado.
Y más tarde… Más tarde la represión: juicios de todos los tipos, telediarios, papeles, abogados, miedos y barrotes. Algunos compañeros ya sufrieron el amargo tacto del presidio, y otros aun no, pero la amenaza hace que vivan siempre con una pequeña cárcel dentro. Sentimiento de rabia cuando sientes en tus carnes que pueden hacer contigo lo que quieran. ¿En qué momento les hemos dado tanto poder? ¿En qué momento nos pareció esa una buena idea? Rabia cuando te envían a la cárcel; rabia cuando te echan de tu casa; rabia cuando te despiden del trabajo; rabia cuando te disparan y golpean; rabia, en definitiva, cuando te imponen una vida que te ata a su voluntad.
Por todo ello, y para no hipotecar nuestra actividad política a causa de los costos de la represión, pedimos el apoyo y la colaboración de nuestros compañeros, a través del cual se podrá diluir la carga que pesa sobre nosotras para así tener la posibilidad de seguir construyendo redes que nos permitan enfrentarnos al Estado y construir alternativas.
Nada nos importan sus discursos mediáticos, ni sus formas represivas contra militantes libertarios, porque en esta batalla no está en juego nuestra vida, sino el mundo y, por eso, venceremos. Nuestra voluntad es firme, porque la guerra puede traer más sufrimiento, pero la paz seguro nos traerá esclavitud.
Viva la revolución social.
Viva la anarquía.
Para colaborar económicamente con el esfuerzo antirrepresivo de las compañeras de Sants, se ha abierto el siguiente número de cuenta:
2100-0959-68-0100836750
Para contactar con nosotras, podéis escribirnos a acciollibertariasants ARROBA riseup.net
Iremos actualizando información sobre el estado de los casos.
Acció Llibertària de Sants.
http://acciollibertariasants.wordpress.com/ |
This work is in the public domain |
