Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Comenta notícia | Veure comentaris | Envia per mail aquest* Notícia
Notícies :: altres temes
Plega la revista "Cultura Obrera", un mirall del moviment anarquista a Mallorca
30 gen 2013
Durant 50 números aquesta publicació ha estat testimoni del rebrot de l’ideal llibertari i, per contra, de la feblesa del moviment.

Que una publicació com Cultura Obrera desaparegui enmig dels convulsius moments actuals és com a mínim contradictori. El sustent d’aquesta publicació ha estat sempre la lluita al carrer, la força dels moviments socials més combatius i els moments de confrontació amb el poder.
Sense ànim d’analitzar perquè i com hem arribat a aquesta situació, des de la redacció de la revista hem trobat interessant analitzar la relació que hem mantingut amb les lluites locals que aquesta publicació va veure néixer i les que va veurà finalitzar.

Podem situar l’aparició o reaparició del periòdic quan els moviments sorgits contra el projecte de construcció de l’autovia Inca-Mallorca havien fet un llar recorregut de lluites i resistències. Eren temps on el moviment anarquista estava majoritàriament focalitzat a Ciutat, si bé es començaven a donar projectes arreu de Mallorca.

La lluita en contra de l’esmentada via va significar una passa important dins la descentralització i la possibilitat de crear nous projectes, atès que alguns d’ells, com l’Ateneu Llibertari d’Inca o el propi Cultura Obrera, varen crear un nou corrent llibertari a l’illa. A Ciutat el sindicat CNT copava la majoria de l’activitat llibertària, si bé amb l’aparició de nous focus de conflicte social, com la lluita contra la construcció de l’hospital de Son Espases, s’ampliava l’àmbit d’influència o interès del moviment.

No podem deixar d’esmentar que aquestes lluites varen significar un punt d’inflexió en obrir la porta a l’organització assembleària entre els moviments socials majoritaris, reclamació històrica dels llibertaris. Fins aleshores, pel fet que els moviments socials estaven copats per corrents d’esquerra afins a interessos electorals, hi havia una manca de radicalitat i horitzontalitat, que era poc atractiva pels llibertaris locals. Però aquest petit gir cap a pràctiques més participatives i no tan dirigides, va fer que les lluites es radicalitzessin i apareguessin accions directes prou significatives. Cultura Obrera donà suport actiu a aquestes lluites, i moltes vegades la col·laboració va ser recíproca. La base del projecte i l’aportació econòmica que el feu viable, va venir de la mà d’aquestes lluites i dels activistes que hi formaven part.

Un dels mals que té el moviment llibertari i que s’ha vist accentuat en les darreres dècades, és que li falta implantació i per tant s’impossibilita la reafirmació dels projectes. Això ha fet que si bé, i les pàgines del Cultura Obrera en són un fidel reflex, han estat moltes i diverses les accions al llarg d’aquests anys, cap projecte, inclòs el propi Cultura Obrera, ha esta capaç de mantenir-se amb una mínima base sòlida.

Aquesta simbiosi entre les lluites socials dels primers anys de Cultura Obrera i el propi periòdic no s’ha vist reflectida amb l’aparició del 15M i la irrupció de projectes i col·lectius arreu de l’illa. El Cultura Obrera ha deixat de ser un referent, i com la majoria dels col·lectius llibertaris, aquesta onada de radicalitat ens ha agafat a contrapeu.

Un periòdic que beu directament de les fonts de la lluita social no té cap sentit si la pròpia lluita no el veu com a pròpia, com a necessari. I això potser és el que marca la diferència d’aquestes dues etapes. Són uns moments on l’ideal llibertari i la seva forma de funcionament estan més presents que mai, si bé els col·lectius no tenen cap força ni implantació. Per ventura l’aparició de la Coordinadora Llibertària de Mallorca i la idea d’ajuntar els col·lectius i els projectes d’aquest àmbit, potser trenqui aquesta dinàmica de feblesa. Però se’ns fa estrany que davant l’aparició, com diem, d’iniciatives locals i grups marcadament assemblearis i fins i tot llibertaris, el moviment estigui més fluix que mai. Potser els nous temps no són idonis per projectes com Cultura Obrera, i sí per altres formes de comunicació com poden ser el Contrainfo, SaTevaVisió o Ràdio 77, i esperam que siguin capaços d’omplir el buit deixat o que deixarà aquest periìodic.

El temps ho dirà. Nosaltres ara per ara hem finalitzat un projecte coherent, que creim que va ser i és encara necessari. Però la renovació està damunt la taula i volem fer un punt i final a una dinàmica de desgast que no ens duia a cap banda.

* Article publicat al núm 50 del Cultura Obrera i al núm. 146 de la revista Catalunya/Papers.
Mira també:
http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article8580

This work is in the public domain
veure comentaris / afegir comentari ...
La facilitat d'afegir comentaris als articles publicats té com a finalitat el permetre:
  • Aportar més informació sobre la notícia (enriquir-la)
  • Contrastar la seva veracitat
  • Traduir l'article

Comentaris

Re: Plega la revista "Cultura Obrera", un mirall del moviment anarquista a Mallorca
30 gen 2013
Enèssim exemple de projecte llibertari que plega.

I això que Cultura Obrera era de lo més decent i estructurat que existia, no era pas el somni d'una nit d'estiu sinó que ja portava temps amb la tasca. I que consti que no m'ho invento jo, ho reconeixen ells mateixos:

" [...] cap projecte, inclòs el propi Cultura Obrera, ha esta capaç de mantenir-se amb una mínima base sòlida."

Això que assenyalen continua sent el mal endèmic dels llibertaris, que no aborden realment el perquè. Deu ser més guai o productiu rajar de les CUP i de l'EI mentre aquests sí que consoliden i despleguen el seu moviment polític a diversos camps. Una llàstima per la fi d'aquesta publicació i sobretot per la gent que ho portava.

Coneixent-ne a algun, puc donar fe que la lluita no l'abandonaran.
Re: Plega la revista "Cultura Obrera", un mirall del moviment anarquista a Mallorca
30 gen 2013
Bastante razón tiene Epitafi. Muchos proyectos libertarios no se consolidan en el tiempo porque no son percibidos como "infraestructuras" necesarias para el Movimiento libertario. La cultura del chiringuito (yo monto cosas para mí y mis colegas que me animan) impera en el mundillo libertario haciendo que cuando una generación se cansa y lo deja, tenga que haber un hueco de uno o dos años hasta que una nueva generación aparece y tiene que comenzar casi desde cero en vez de seguir en donde la generación anterior lo dejó.

como dicen cultura obrera, plega en un momento en que en Mallorca hay más gente probablemente pululando por el ambiente libertario que en los últimos lustros.

Una de las bases a debatir urgentemente es cómo mantener estas infraestructuras (medios de comunicación, locales, imprentas, ateneos, etc) que requieren de un uso continuado, que requieren de que la gente los vea como suyos.
Re: Plega la revista "Cultura Obrera", un mirall del moviment anarquista a Mallorca
30 gen 2013
D'acord que hi han molts projectes llibertaris que han plegat, però també n'hi han altres que s'han creat de nou, s'han consolidat o han crescut.

Com per exemple:

Acció Llibertària de Sants
http://acciollibertariasants.wordpress.com/


L'Assemblea Llibertària del Vallès Oriental amb forces anys funcionant i amb bastant d'èxit
http://assllivo.blogspot.com.es/

O l'Assemblea Llibertària de Badalona
http://assembleallibertariabdn.wordpress.com/

Forces sindicats de la CNT que han passat en poc temps de ser quatre arreplegats a convertir-se en autèntics sindicats: Pineda, Premià, Manresa, Sabadell, Granollers, Barcelona, Olot o Hospitalet

Diversos ateneus llibertaris que s'han reactivat com el de Sants, el de la Bisbal, Sabadell, el nou ateneu anarquista de Castelló...

Una mala notícia, per això, Cultura Obrera era un molt bon diari sobre els moviments socials i el moviment llibertari de les illes.
Re: Plega la revista "Cultura Obrera", un mirall del moviment anarquista a Mallorca
30 gen 2013
lo del ateneu de castelló, en principio es una continuación del que hubo hace varios años, antes del casal popular. en el local del antiguo ateneo libertario se juntaba bastante gente, incluso indepes que no tenían local. De este entramado surgió la idea de crear algo colectivo, que acabó siendo el casal popular. no fue cosa de la EI.

Pero luego, como dicen los compas de arriba, por temas de falta de continuidad, por gente que se pira a otras ciudades, por gente que cambia de vida, que se quema, que tiene hijos, etc; el grupo del anterior ateneo quedó en cuadro. Pasaron algunos años hasta que creció otra generación que tuvo que refundar el ateneo en el 2010.

El tema es que tenemos que generar un movimiento que no deje que haya estos bajones temporales (de 1, 2, 3 años) sin actividad entre una generación y la siguiente. Supongo que en Barcelona no pasa, ya que el movimiento es más grande, pero en los pueblos y las ciudades pequeñas es una constante. Cada 5 años parece que haya que reinventarlo todo desde cero.
Re: Plega la revista "Cultura Obrera", un mirall del moviment anarquista a Mallorca
01 feb 2013
com els hi agrada chuparse la polla a alguns independentistes: que si, que sou els més guais.

Això no es una competició a veure qui la té més llarga. Aquesta actitud prepotent assenyala un fracàs assegurat: de boqueta sou molt unitaris i populars, però en el fons voleu hegemonia i control, sense acceptar pluralitat. Una copia cutre de l'esquerra abertzale, que en molts llocs també fa fàstic el personal que tenen, per cert.

Cal dir també que alguns dels projectes que esteu venent amb tant bon màrketing són una cutrada i una fotocòpia dolenta d'altres organitzacions, cas de la COS. Per cert, LAB carda bastant de fàstic quan està donant suport a les retallades que aplica Bildu als ajuntaments: és el que passa quan un sindicat està totalment subordinat a una organització política que a sobre és socialdemòcrata de facte. De la CUP al parlament ja en parlarem, de com funciona la CUP a moltes localitats actualment també en podríem parlar bastant, etc.

El moviment llibertari, apart dels citats, té altres projectes en curs. No és perfecte, es pot millorar substancialment, però almenys no porta el gèrmen podrit que teniu internalitzat els independentistes i que es visualitza de seguida que comenceu a ser un cagarro i mig a nivell social.

Per mi feu el que us sembli, no entro ni surto, ni m'agrada fer-ho perquè tinc coses més interessants a fer. Ara bé, si ens posem a llargar podem llargar tots i totes.
Afegeix comentari ràpid Supervisar la moderació
Títol (no cridis, fes un ús moderat de les majúscules)
Nom email

Comentari

Format de Text
Anti-spam Introdueix el següent text a la casella:
Per afegir comentaris més detallats, o per pujar fitxers, mira a formulari complert de comentaris.