Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Comenta notícia | Envia per mail aquest* Notícia
Notícies :: laboral
Entrevista a Àngel Bosqued, Secretari General CGT Catalunya
24 gen 2013
ngel Bosqued Tapia, sóc nascut a Barcelona el 1957. Pare d’una filla ja emancipada, d’una altra que sempre tindrà quatre mesos i d’un fill de nou anys. Company de la Maite.

Vaig començar a treballar als 17 anys, com a meritori; desprès vaig fabricar mantega i repartir butà, vaig treballar a la Borsa i a un despatx d’advocats, sempre com a auxiliar. Des de fa 32 anys treballo en una companyia d’assegurances. No sé explicar acudits, però tinc molt sentit de l’humor.

Sempre he cregut que “qui perd els orígens, perd identitat” i, per això, em vaig incorporar a la Fundació Salvador Seguí fa 25 anys i crec que la memòria històrica col·lectiva és vital. Crec en la perseverança i l’esforç de les persones per a construir una organització, però perquè aquesta sigui transformadora cal també formació individual i projecte col·lectiu.
- Quants mesos portes de Secretari General de la CGT de Catalunya?

Des del 30 de juny de 2012, ara fa gairebé set mesos.

- Fes una valoració de tot aquest temps com a Secretari General. Com t’has trobat l’organització?

La CGT de Catalunya està forta en la seva presència a les empreses, clara en els mètodes de lluita i en els conceptes a defensar però massa enfeinada en el dia a dia com per poder planificar tasques i plantejar reflexions sobre el treball que fa i propostes teòriques de creació d’alternatives.

- Per a quan una nova vaga general i vagues conjuntes amb altres sindicats europeus?

És una cosa que ha de ser la pròpia CGT qui decideixi, jo no tinc la capacitat orgànica per decidir això. De tota manera, la meva opinió és que el regust que van deixar les convocatòries del 29M, 31O i del 14N determina la necessitat d’arribar d’una vegada a aconseguir una Vaga General que realment provoqui un canvi de tendència en el procés de pèrdua de drets laborals i socials que patim. No es tracta d’aconseguir la caiguda d’un govern, ni pretenem que la VG permeti la instauració d’un nou procés constituent per instaurar un parlament d’esquerres.

La nostra fita seria que un nombre determinant de persones, independentment de si són treballadores o no, surtin un dia o més al carrer per deixar clar que s’ha arribat a un punt de no retorn, que s’ha recuperat la confiança en què l’acció militant continuada pot canviar la situació i que la patronal i els polítics entenguin que funcionar únicament amb el criteri de benefici econòmic comporta, a la fi, la destrucció del teixit productiu, a l’igual que les retallades en matèria social comporten la desestructuració i la pèrdua de valors morals i ètics. I que, en aquest punt, amb tot perdut, ni ells fan por ni la policia serà prou. És per això que la CGT ha de treballar cada dia, ja mateix perquè, quan torni a existir una convocatòria, la feina preparatòria, conscienciació, logística, consignes, participació, alternatives, ... estiguin preparades. Cada dia és un pas endavant cap a la Vaga General, si és que les coses no canvien. Definíem això com una “Vaga en General”.

- La vaga indefinida és una utopia?

Segurament sí, però no em fa problema que ho sigui. En definitiva són les utopies les que ens alimenten cada dia per continuar treballant cap a un món llibertari. En qualsevol cas no ha de ser un objectiu immediat, la lluita de cada dia hauria de fer innecessària la convocatòria de Vaga i, si cal fer-ne més, aquestes haurien de ser cada vegada més àmplies en la seva durada i en la seva extensió participativa; si això no triomfa, caldrà la vaga indefinida. Però, certament, arribar aquí voldria dir que portem molt de temps en conflicte i que hi ha massa gent treballant com esclaus o desocupats com a escombraria.

- Com valores la passivitat i manca de reacció dels sindicats institucionals després de la vaga general del 14N?

La valoració de la feina d’aquests sindicats s’ha fet clarament en moltes ocasions i des de fa massa temps: col·laboració amb el sistema. De tant menjar a la taula dels amos, les cúpules i els buròcrates d’aquests sindicats, s’han arribat a creure que ells formen part de la salvació dels cambrers que els hi posen el plat a taula.

- La mobilització permanent que promou la CGT, en què consisteix?

D’una banda està el que anomenem lluita al carrer, la defensa concreta de drets i contra la repressió. D’altra banda està la difusió d’idees, la creació de pensament, fer que la gent cregui en ella mateixa com a eina de transformació. La primera ens la determina la realitat existent i és la resposta a l’agressió, la segona és el futur, l’esperança i l’objectiu real. Ambdues han de caminar sempre i, de vegades, una va més ràpida que l’altra, però mentre siguem en aquesta societat cap de les dues és més important ni pot existir sola si estem en una organització anarcosindicalista.

- Quines mobilitzacions i accions en perspectiva destacaries?

Hem passat una tardor i entrada d’hivern prou moguda com per tenir ara mateix grans noves mobilitzacions a la vista. Però sí és veritat que s’estan preparant dinàmiques de treball molt àmplies contra la pujada del transport a la ciutat de Barcelona, contra la privatització de l’aigua o la sanitat a nivell de Catalunya com també per la recuperació d’una escola i universitat que no sigui fàbrica de mà d’obra sinó d’individus amb valors col·lectius i amb esperit racionalista i creador. O la PAH, o l’antifracking, o l’antirepressiva, ...

- Des de la CGT es promou que els manifestants promoguin pancartes pròpies, expressions pròpies, creatives, reivindicatives, festives, punts de trobada i discussió, etc?

No a tot arreu, però sens dubte ho hauria de fer. Els eslògans tancats, fabricats des del comitè executiu, el soviet o el líder van contra els nostres principis antiautoritaris. Sempre és més plaent manifestar-se amb música viva, amb pancartes amb frases noves i originals, amb gent somrient i creativa que anar com a convidats de pedra a la processó que un altre t’ha fabricat. Això explica en bona mesura perquè cada dia determinades convocatòries territorials o sectorials tenen poc èxit i han d’anar a arreplegar-se amb d’altres.

- Hi ha alternativa a la banca privada i als rescats dels governs a la Banca?

Alternatives a aquest sistema bancari? Sí, hi ha diverses propostes a tot el món: microcrèdits, banca ètica, banca pública (que no nacional), cooperatives de crèdit, bancs mutuals, ... són realitats existents, cada una amb una limitació o un “però” ideològic, malgrat això viables econòmicament dins d’un sistema no capitalista, moralment molt més acceptables i socialment més justes. La causa final, òbviament, fóra la desaparició del diner com a valor suprem.

Alternatives als rescats? Rescatar la Banca és rescatar els “Botins”, els seus amics i a qui, com ells, tenen milions en accions bancàries i d’empreses. Està clar que l’alternativa és rescatar els aturats, les persones desnonades, els mileuristes ... tots aquests diners, posats al servei de les persones ajudarien, sens dubte i amb un punt de vista merament economicista, a millorar la capacitat de compra i a l’activitat econòmica general. I, sota un punt de vista d’economia social, és més distributiu i equitatiu.

- El govern segueix retallant drets laborals i socials malgrat les mobilitzacions i vagues dels sindicats. Com ho valores, què es pot fer?

El govern retalla allò que qui té el poder econòmic li demana. De vegades, els governs tenen un cert caire social i frenen una mica aquestes ànsies, actualment la correlació de forces és monstruosament favorable al capital. Només hi ha un camí: enfrontar-s’hi amb una mà a les retallades i amb l’altra construir teixit sindical, social i alternatiu.

- La CGT i altres organitzacions i moviments socials estan en el punt de mira dels Mossos? Què en penses?

De joves cridàvem allò de “dissolució dels cossos repressius”. Era contra els grisos. Més tard vam dir que tant feia que la policia parlés en català, reprimiria igual tot defensant a qui li paga. Avui hem de tornar a dir que el camí no és la repressió sinó l’educació i la justícia social. Els Mossos fan la feina que els hi encomanen i, en aquesta societat real i podrida, de vegades, no s’ha de negar que ajuden; però hi ha peces com la BRIMO que només poden tenir una funció i aquesta mai no llença gasos a casa dels Millet ni dispara bales de goma contra el cotxe de l’evasor fiscal ni tira avall la porta del patró, molt patriota català ell, que provoca la fallida de la seva empresa per muntar-ne una altra al Marroc.

- Hi ha democràcia directa i autogestió a la CGT? Què es pot millorar en aquests àmbits fonamentals per a l’anarcosindicalisme?

Mai serà prou, però si que n’hi ha molta tot considerant la realitat que som. L’autogestió real l’hem de recuperar i treballar molt encara.

- Quins són els problemes més importants avui dintre de la CGT? I quines les alternatives?

La feina reivindicativa se’ns menja molt de temps, moral i energies i ens queden poques forces per ser actius en creació de projectes o de realitats. D’altra banda, som una organització de persones i massa vegades acabem reproduint en els nostres comportaments i dinàmiques, models que critiquem. L’alternativa, sempre, està en la formació moral i ideològica, sense adoctrinament. I també, sens dubte, en l’augment de militància derivat d’un increment d’afiliació conscient.

- Quins són els punts forts que destacaries de la CGT avui?

La combativitat, la diversitat de la seva presència gairebé en totes les lluites laborals i socials i les ganes i confiança que, malgrat tots els desànims i fracassos, continuem tenint en la transformació social.

- Creix l’afiliació de la CGT? S’afilien precaris, immigrats, aturats, joves?

Segueix la tendència de créixer lentament i continuadament. Estem satisfets perquè anem diversificant per sectors de producció, territoris, gènere i edat. Personalment, estic força esperançant que el grup del Jovent Llibertari així com les dones esdevinguin un motor important.

- En què esteu treballant actualment en el Secretariat Permanent? Com funcioneu?

Som 10 persones, de les quals dues no tenen hores sindicals, un és aturat i un està prejubilat. La resta compaginem la feina remunerada amb la sindical. Fem reunions cada 7 o 15 dies, en funció de les circumstàncies i tractem d’entrar a fons dels temes quan no hi ha unanimitat per tal d’arribar a posicions de consens. Tenim clar que som un òrgan de gestió que no executiu. Confiem en què anar creant grups de treball com gènere, aigua, serveis públics, economia social, ... pot aportar a la CGT el grau de creació de propostes i projectes que necessita. Això, junt amb la recuperació d’activitat en alguns territoris i procurar una certa homogeneïtat d’acció.

- Com veus les divisions dintre l’anarcosindicalisme? Com estan les relacions entre CGT i les dues CNT i altres sindicats anticapitalistes?

Les divisions mai no són positives sinó és per a l’enemic. Entre CGT i CNT el procés de respecte mutu és creixent, en general, i la possibilitat d’accions conjuntes cada dia més probable i visible. Amb els altres sindicats anticapitalistes les relacions fluctuen i depenen molt dels sectors on coincidim. La meva voluntat és sempre de col·laboració.

- Com estan les relacions amb els moviments socials i demés grups llibertaris, en un context com l’actual en què les retallades ens afecten a tots i cal anar junts?

Amb els moviments socials la relació pràctica i gairebé quotidiana funciona molt correctament; amb els grups llibertaris funciona millor l’afinitat d’idees que no la feina pràctica conjunta.

- Què penses de la lluita electoral i de confiar lluites a representants? És una opció vàlida avui o una opció que minva la lluita directa dels treballadors?

Tota delegació ens fa perdre paper com a individus; de vegades però, és inevitable. Aleshores aquesta delegació ha de ser del mínim possible de capacitat de decisió, pel mínim temps possible i amb el màxim control. I no per desconfiança o per creure que tots ens corromprem, sinó per convenciment de què el col·lectivisme llibertari és un excel·lent model de societat.

- Està en crisi el sindicalisme? I els sindicats revolucionaris? Segueix tenint sentit organitzar-se en un sindicat o és una forma d’organització que s’ha quedat desfasada davant altres fórmules organitzatives?

Continua tenint tot el sentit sindicalitzar-se donat que la lluita laboral per un treball digne, ben remunerat i ecològicament i socialment sostenible continua viva. De tota manera, és obvi que els actuals sistemes d’organització del treball, la globalització de la producció i els nous sistemes de relacions laborals fan necessari que repensem els mètodes de lluita i les alternatives al sistema industrial. També els lligams amb la societat i amb els moviments socials obliguen a adaptar l’estructura interna clàssica; però això no ha de ser problema pel corrent anarcosindicalista que mai s’ha pensat com una part tancada en si mateixa del procés revolucionari.

- Com veus les privatitzacions d’aigua, llum, salut, educació, que generalment són espolis dels béns públics pels corruptes de sempre?

Ho respons ja perfectament a la teva pregunta. És immoral que aquests elements fonamentals per a la construcció d’una societat es converteixen en mers productes mercantils, més encara quan el producte original ens el dóna la natura de manera, diguem-ne, gratuïta. Privatitzar l’educació fa que l’evolució mental sigui un objecte de consum i control social.

- La biblioteca de la Fundació Salvador Seguí com està? Esteu dintre la Xarxa de Biblioteques Socials? Quin treball esteu fent? On anirà a parar la Biblioteca?

Fa un any vam decidir començar a posar en caixes tot el nostre material, per no anar amb presses quan s’iniciés el, aleshores, imminent trasllat de local de la CGT de Barcelona i Catalunya. El temps ha passat i tot just ara sembla que el dia s’acosta. Massa temps per a un centre de documentació. Malgrat tot, hem continuat treballant per atendre consultes com hem pogut i mantenim l’esperança de poder oferir una millor atenció a la nova seu. Estem, efectivament, a la Xarxa de Biblioteques Socials, havent passat només una petita part del nostre catàleg per qüestions de tècnica informàtica, però amb la voluntat de ser aviat al 100%. Hi som allà perquè ens va semblar una molt bona idea i una excel·lent forma de compartir el coneixement i la cultura i posar-la a l’abast de moltíssima gent.

- Uns llibres i autors que ens recomanis.

Com autors, em surten ara Orobón Fernández, Félix Carrasquer o Benguerel entre els del segle passat i Michel Onfray, Daniel Pennac o Tomás Ibáñez a l’actualitat. Com a llibres, l’Escola de Rebel·lia (Seguí, és clar), Les Ruïnes de Palmira (Volney) o 10 Tesis sobre el Anarquismo (García Moriyón).

- Com valores els mitjans de comunicació de la CGT (Catalunya/Papers, els diferents Webs, Twitter, Facebook,...). Com valores el treball que s’està fent des de l’Equip de Comunicació, què es pot millorar?

Crec que tant tota la part digital com l’edició del Catalunya en paper són un gran exemple de molt bona feina, dedicació i entusiasme. I els resultats em plauen i la difusió i els lectors ho refermen. La part digital ha ajudat moltíssim en tasques de solidaritat i de compartir lluites, més enllà de la mera comunicació; el paper ajuda a aprofundir en els fets que han passat i a mantenir l’intel·lecte en funcionament per les opinions o temes que s’hi exposen. Al meu entendre al grup de comunicació li queda una assignatura pendent: fer arribar a la premsa escrita de difusió massiva les noticies i els comunicats de la Confederació.

- El teu lema de vida

No en tinc. Cada dia les situacions són noves i cal afrontar-les amb plantejaments particulars. Això sí, penso sovint en el que em deien a l’escola: al pati només es queda quiet qui està malalt i a classe tots som savis.

- Com vares esdevenir anarcosindicalista?

Tot just fer els 18 anys vaig anar a viure a Nou Barris (Barcelona); allà hi havia l’Ateneu Popular en plena construcció (gràcies a la destrucció veïnal de la planta asfàltica), el bar “els Propis”, gent del PCE-ML, la ORT, el PTE, ... i la CNT encara no legal. Aquests últims em van engrescar.

- Si Madrid i els mercats ens fessin el favor de deixar-nos decidir, votaries independència?

Si votés, seria perquè algú m’ofereix un nou país sense estat ni polítics professionals.

- Unes paraules als militants, afiliades i simpatitzants de la CGT i als lectors i lectores del Catalunya/Papers.

Ja n’he dit moltes, no? No defalliu en l’intent de transformar aquesta societat. I no sigueu perfectes, ni immaculats, ni sense contradiccions, però no deixeu de ser mai igualitaris i antiautoritaris.

- Un desig per aquest any 2013

Igualtat, Llibertat, Fraternitat. I molta Salut!

* Entrevista realitzada per Txema Bofill i Joan M. Rosich, publicada al núm. 146 de la revista Catalunya/Papers.
Mira també:
http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article8579

This work is in the public domain
afegir comentari ...
La facilitat d'afegir comentaris als articles publicats té com a finalitat el permetre:
  • Aportar més informació sobre la notícia (enriquir-la)
  • Contrastar la seva veracitat
  • Traduir l'article
Afegeix comentari ràpid Supervisar la moderació
Títol (no cridis, fes un ús moderat de les majúscules)
Nom email

Comentari

Format de Text
Anti-spam Introdueix el següent text a la casella:
Per afegir comentaris més detallats, o per pujar fitxers, mira a formulari complert de comentaris.