|
|
|
Notícies :: altres temes |
|
La decadència absoluta de la política
|
|
|
per Dasein |
23 gen 2013
|
|
http://pensarhispanico.blogspot.com.es/2013/01/reflexions-politiques-amb |
"Aleshores Jesús s'adreçà a la gent i als seus deixebles i digué:
-Els mestres de la Llei i els fariseus s'han assegut a la càtedra de Moisès. Feu i observeu tot el que us diguin, però no actueu com ells, perquè diuen i no fan. Preparen càrregues pesades i insuportables i les posen a les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure-les amb el dit. En tot actuen per fer-se veure de la gent: s'eixamplen les filactèries i s'allarguen les borles del mantell; els agrada d'ocupar el primer lloc als banquets i els primers seients a les sinagogues, i que la gent els saludi a les places i els doni el títol de rabí, o sigui mestre.
Però vosaltres no us feu dir rabí perquè de mestre només en teniu un, i tots vosaltres sou germans; ni doneu a ningú el nom de pare aquí a la terra. perquè de pare només en teniu un, que és del cel; ni us feu dir guies, perquè de guia només en teniu un, que és el Crist. El més important d'entre vosaltres, que es faci el vostre servidor. El qui s'enalteixi serà humiliat, però el que si s'humiliï serà enaltit" Mt, 23: 1-12
Aquestes paraules de Jesús són tremendament actuals. Evidentment, ara no podem referir-les a les autoritats jueves que recolzaven el poder tirànic de l'Imperi Romà, però sí que podem referir-les als nostres polítics que, dit sia de pas, també recolzen un poder supracomunitari com és la Unió Europea (i que també té molt de tirànic, si bé sota una apareça democràtica).
Efectivament, els polítics parlen molt de democràcia, igualtat, drets socials, solidaritat, etc. Però, igual que els mestres de la Llei i els fariseus dels temps de Jesús, només parlen i no prediquen amb l'exemple. Ja és greu que salvin bancs amb diners públics i no fagin res per aturar els desnonaments perpetrats per aquests mateixos bancs (més enllà d'unes mesures que no poden ser definitives, i empesos per la pressió social més que per la convicció). Però això, malauradament, és el corrent econòmic actual que està seguint l'Occident decadent i capitalista (tot i que aquest matís no els en lleva llur responsabilitat).
El pitjor és que no renunciin als seus privilegis, als seus sous astronòmics, a les seves dietes, a les seves pensions guanyades amb menys de la meitat d'anys cotitzats que la resta d'espanyols, a despeses innecessàries en actes purament protocolaris, en regalets estúpids de Nadal, i un llarg i desesperant etc. Per no parlar, òbviament, de la nombrossísima corrupció política que afecta a tots els grans partits.
Sembla com si els anys no haguessin fet evolucionar la mentalitat dels governants (només les formes de govern). Fins que els polítics no es dediquin a la política per autèntic patriotisme altruístic i regint-se pels valors cristians, seguiran sent una casta social al marge de la resta de la societat.
Prou d'hipocresia i falsetat. Si el poble pateix degut a la situació política (i a les mesures que imposen els polítics), els governants han de patir les mateixes conseqüències de llurs decisions que pateixen els ciutadans. Potser llavors les seves decisions no serien tan dures. Potser trobarien altres mesures.
Prou de privilegis. Prou de corrupció. Prou d'ostentació. Prou de no carregar amb les conseqüències dels propis actes. Els governants no poden ser aliens al sofriment de llur poble. Com podem confiar en uns governants que estàn totalment desvinculats del sofriment popular i que tenen uns interessos propis? |
This work is in the public domain |
|
Re: La decadència absoluta de la política
|
per Luis
sticfart@hotmail.com |
23 gen 2013
|
|
Hablas de un tal Jesús. ¿Quién es? |
|
Re: La decadència absoluta de la política
|
|
per AV de Can Ricart |
23 gen 2013
|
|
Doncs sense tenir que anar 2000 anys enrera, amb metafores marineres que tant de moda estan http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2013/01/foragitem-als-corruptes-d diem aproximadament el mateix. |
