Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: sense clasificar
Judici ¿dogmatic? a un pensador.
21 gen 2013
Darrerament han aparegut alguns articles que (des)qualifiquen l'obra de Nietzsche de nazista sense més. Intueixo ¿dogmatisme? entre els autors.
Els articles en qüestió són:

http://www.lahaine.org/index.php?p=66575

http://www.filosofia.mx/index.php?/perse/archivos/el_hombre_que_refuto_l

http://www.filosofia.mx/index.php?/perse/archivos/nicolas_gonzalez_varel

Al respecte vull dir que al meu entendre, la segona etapa de Nietzsche, la propositiva (poder algun dia hauríem de parlar dels autors que proposen sense experimentar), em sembla en alguns moments fins i tot delirant i penso que s'equivoca al proposar una "evolució" cap a "estadis superiors" de l'humà, car s'acull als preceptes d'aquell a qui tan agudament va criticar: la cultura occidental. Suposo que d'aquí i de la seva lluita contra la racionalitat li ve el qualificatiu de nazista. En canvi, a mi em sembla força més autoritari allò que va ser objecte de la seva crítica, punt de vista des del que se'l critica. Al respecte es pot llegir, per exemple, 'El crepuscle dels ídols'.

Com ja ha quedat palès en el paràgraf anterior, la seva primera època em sembla d'un vitalisme i una agudesa crítica respecte dels aspectes que conformen els nostres paradigmes occidentals inèdita a la nostra cultura i que, si volem superar la nostra llarga tradició de catàstrofes no projectant-la cap al futur, faríem bé en entendre.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Judici ¿dogmatic? a un pensador.
21 gen 2013
Sense haver llegir tota l'obra de l'autor, ni de bon tros, em permeto fer alguns apunts. Qui n'hagi llegit l'obra podrà considerar si aquestes coses que dic ell les plantejava o no (parlo d'idees que es relacionen amb ell, no d'ell i la seva obra):

Plantejar la "amoralitat" ("més enllà del bé i del mal") i la voluntat de poder individual com a plantejaments decents és una abominació.

La meva professora de filosofia de batxillerat em deia que Nietzsche era una espècie de "superfilòsof" que anava tant enllà que la majoria de mortals no el "compreníem". Això que em deia aquesta professora, que no era una mala professora, xocava amb la meva experiència, perquè moltes coses de les que vam llegir em semblava que sí que les entenia, el que passava és que veia horripilants coses que es pintaven com superiors.

Relacionar l'ètica i la moral (esforçar-se i servir els demés, voler fer el bé als iguals i promoure'l, i rebutjar i lluitar contra el mal, viure amb entrega i no atrapat en l'egocentrisme-egoïsme...) amb la religió (cristiana o la que sigui) o amb la inferioritat, és una catàstrofe.

Hi ha gent que quan sent parlar d'ètica, de moral, de virtut... titlla de "cura", "predicador"... però en què es pensa aquesta gent que es basa el socialisme, l'anarquisme i tots els anhels d'un món i una societat/humanitat molt millors?

Tinc pendent tornar a llegir Nietzsche, i llegir més del que havia llegit. Em sembla molt interessant, sa i necessari tenir aquesta mena de reflexions i debats.


Nicolas González Varela y Nietzsche

http://esfuerzoyservicio.blogspot.com.es/2013/01/nicolas-gonzalez-varela
Re: Judici ¿dogmatic? a un pensador.
21 gen 2013
Jo també trobo "necessari i sa" aquesta mena de debats.

Penso que la teva professora feia mal en "deificar" a ningú. Penso que en tant que Nietzsche es situava "fora" de l'imperant, és difícil d'entendre. Sol.lució per entendre'l: situar-se un mateix fora de l´'imperant :-)

Respecte de la moral i tenint en compte que no estic d'acord en la vessant propositiva nietzschiana, cal dir que trobo genial el missatge de "més enllà del bé i del mal". Abunda en la necessitat d'alliberar-nos de les cadenes que ens ha lligat aquesta cultura, en la necessitat de repensar els conceptes ètico-morals i, en la necessitat de des-homogeneïtzar-nos, car l'homogeneïtzació ètico-moral és condició sine-qua-non per la nostra esclavitud.

Clar, en la vessant propositiva jo diria: viu, experimenta amb la gent amb la que has decidit viure i decidiu quines són les formes adequades pel vostre viure en comú. per tant, viure i més viure sense cap precepte previ excepte els que decidiu recuperar a través d'una mirada crítica i en diàleg amb la praxi.
Re: Judici ¿dogmatic? a un pensador.
21 gen 2013
Jo avui en dia parlaria d'homogeneïtzació antiètico-inmoral, jeje.

No crec que una ètica-moral majoritària i compartida en una societat sigui un problema. El problema és el valor d'aquesta, i que hagi estat desenvolupada en les màximes condicions d'autonomia, diàleg i qüestionament social i personal... (un ideal al qual apropar-se) i sense els poders adoctrinadors que existeixen igualment (l'ensenyament estatal i els "experts acadèmics", la indústria del llibre, cine, etc., els massmierda amb tota la seva mierda, la maquinària de la publicitat i la propaganda... (una possibilitat real i difícil que necessita fets revolucionaris).

Tot això és el problema. Les elits del sistema s'ocupen que el paradigma social que el legitima sigui el que formi part del procés de socialització i auto-formació com a persones de la gent.

Jo crec que la cultura occidental té moltes coses vàlides pel que fa a l'ètica i la filosofia. El cristianisme (primitiu), per exemple. Això sembla que Marx i Engels ja ho van observar. Un cop apartes la submissió a Déu, el puritanisme, etc.

Vaja, que reafirmo el meu rebuig a la idea de "més enllà del bé i del mal", perquè en tot cas el que s'ha de fer és indagar en què valorem que està bé i què no.

Molt bé la teva propositivitat.

Aquí a IMC hi ha gent diferent, encara que a vegades als comenatris predominin els mateixos rolletes. A algunes persones ens fa molta il·lusió quan es parla des del bon rotllo, cosa que trobem elemental i bàsica.

Salut i bona nit!
Re: Judici ¿dogmatic? a un pensador.
21 gen 2013
"Más allá del bien y del mal", lo interpreto como un intento de salir de toda la concepción dual de nuestra cultura. Un mismo elemento, puede ser bien para unos y mal para otros, incluso en el mismo contexto. Eso que llaman crisis lo demuestra, el bien del capital es el mal del pueblo y sólo cuando trascendemos esa dualidad, nos sobreponemos a todo el horror de este sistema para construir un mundo nuevo...
De Nietzsche podremos decir muchas cosas. pero llamarlo nazi, eso sí que es una abominación.
Re: Judici ¿dogmatic? a un pensador.
21 gen 2013
Es que el bien de unos pocos a costa del mal de la gran mayoría, de la explotación, dominación...

No se considera "bien".

Discernir lo que parece bien de lo que parece mal no es característico concretamente de nuestra cultura, yo creo que es básico para el ser humano, que es un animal social y se relaciona, razona, siente, experimenta...

Porque valoramos como bien la justicia, el respeto, la libertad-autonomía individual y colectiva, la igualdad-equidad, la fraternidad, el amor, la solidaridad... podemos enfocarnos en nuestra lucha anticapitalista, antiestatal y contra todas las formas de dominación en general.
Re: Judici ¿dogmatic? a un pensador.
21 gen 2013
Si te dijera que eres un nazi, ¿qué te parecería? Eso es lo que hace Félix Rodrigo Mora, aparte de dar lecciones de lo que es ser anarquista y lo que no es, o qué es lo que hay que hacer para "remontar el vuelo".
Ya hay demasiados "gurús" en este jodido sistema, para tener que seguir a otro más.
Le duele Nietzsche, le duele Stirner y todo lo que se "desvía" para acabar bajo cuidados "psiquiátricos". ¿Quién se atreve a situar la normalidad? Sólo la iglesia y la ciencia se han atrevido y ambas son las inquisiciones de siempre.
Si Félix Rodrigo Mora descalifica a Nietzsche, es que hay que leerlo con intensidad, pues para descalificarlo, hasta se atreve a no decir la verdad. Nietzsche odia a Sócrates, pues es presocrático, y lo odia tanto que incluso lo ve grotesco físicamente y además reconoce que es el responsable de la muerte de lo dionisíaco y de quien instaura lo apolíneo, que es desde donde parte nuestra cultura occidental.
Félix Rodrigo Mora se llena la boca con las palabras "revolucionario" y "reaccionario", salvar occidente no es demasiado revolucionario y no entender que nuestra cultura no se merece nada que podamos rescatar, que nada nos vale, lo convierte a él en un reaccionario y a mi en un nihilista, aunque no lo sea, pues tengo la ilusión de que nuestras formas de vida puedan cambiar radicalmente... Vaya, la radicalidad, otra de las cuestiones que aborrece Félix Rodrigo Mora, porque él es un conservador que concibe un capitalismo "bueno", porque el que tenemos le resulta "malo". Esa es nuestra cultura de las dualidades, no cambia nada, sólo plantea colocar la otra cara del sistema y a eso le llama revolución.
Si Nietzsche se atrevió a decirnos que dios ha muerto, Félix Rodrigo Mora nos dice que lo que ha muerto es la revolución...
Seguid soñando, que la revolución sólo puede ser de las personas despiertas...
Re: Judici ¿dogmatic? a un pensador.
22 gen 2013
Hem deixat link a aquest post a:

http://esfuerzoyservicio.blogspot.com.es/2013/01/nicolas-gonzalez-varela

A veure si aprova la seva publicació o, millor, si es passa per aquí i ens explica.
felix: un ignorante y moralista
24 gen 2013
Si queréis conocer más al personaje, leer este gracioso fanzine que sus "fans" le han dedicado:

barcelona.indymedia.org/usermedia/application/6/Felix_NO!.pdf
Re: Judici ¿dogmatic? a un pensador.
24 gen 2013
http:// barcelona.indymedia.org/usermedia/application/6/Felix_NO!.pdf
Re: Judici ¿dogmatic? a un pensador.
24 gen 2013
Primero: deberían leer el libro; Segundo: deberían leer el reportaje de "El Viejo Topo"; Tercero: deberían leer el debate sobre Nietzsche y la Política (debato con varios sostenedores del Nietzsche progresista, anarquista y apolítico). Nada de lo que aquí se comenta toca en lo más mínimo lo que afirmo de Nietzsche. Cuarto: jamás afirmé que Nietzsche fuera "nacionalsocialista". Gracias.
Sindicato Sindicat