Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Comenta notícia | Veure comentaris | Envia per mail aquest* Notícia
Anàlisi :: guerra
Sobre la intervención del imperialismo francés en Malí
19 gen 2013

La excusa de la intervención, la lucha contra los “extremistas islámicos”, es la tapadera para mantener las fronteras imperialistas de Africa y para que las empresas francesas sigan controlando las materias primas de esta región. Es una guerra de agresión colonial en apoyo a un régimen títere cuyo objetivo es masacrar al pueblo tuareg.
mali.jpg
Desde el 11 de enero Malí está bajo intervención francesa, con el apoyo del Consejo de Seguridad de la ONU y la colaboración (aunque no como Francia quisiera) de las principales potencias imperialistas.

La justificación del presidente “socialista” Hollande es el “combate al terrorismo”. Es la misma excusa de los EEUU para invadir y ocupar Afganistán. Pero la intervención imperialista francesa no tiene otro objetivo que mantener el control sobre su ex-colonia e impedir que el pueblo tuareg, que lucha por su autodeterminación, consolide los avances que conquistó luchando.

Con extrema arrogancia, el gobierno francés habla de impedir que se instale la “barbarie” salafista, ¡como si las bombas de sus aviones sobre las ciudades, que caen sobre la población civil, no fueran la expresión de la barbarie imperialista!. No será la intervención del imperialismo francés, uno de los mayores responsables de la pobreza extrema de Africa, la que libere al continente del hambre y el retraso secular. Si las intervenciones imperialistas fueran garantía del progreso, África sería muy próspera.

La excusa de la intervención, la lucha contra los “extremistas islámicos”, es la tapadera para mantener las fronteras imperialistas de Africa y para que las empresas francesas sigan controlando las materias primas de esta región. Es una guerra de agresión colonial en apoyo a un régimen títere cuyo objetivo es masacrar al pueblo tuareg.

Un poco de historia: la independencia y los tuaregs

Malí fue colonia francesa desde finales del XIX hasta 1960, en que conquistó su independencia. En un primer momento el país estrechó lazos con la URSS y fue dirigido por nacionalistas, pero el control francés siempre estuvo presente. Después de la crisis de la deuda de los 80, este control se reforzó por la privatización y la presencia de multinacionales franceses en las minas de uranio, la telefonía (Orange), electricidad (Bouygues), algodón…

Uno de los grandes problemas de Malí, consecuencia de la presencia imperialista, es la división entre los pueblos de la región. Entre estos se encuentran los tuaregs, un pueblo seminómada que habita una zona entre Argelia, Malí, Níger, Libia, Chad, Burkina-Fasso y Nigeria (ver mapa). Existen entre 1 y 1,5 millones de tuaregs. Desde la independencia de Malí, los conflictos con este pueblo fueron constantes, pues reivindica su propio Estado nacional.

La primavera árabe y los conflictos en el Norte de Malí

En medio de la “primavera árabe” contras las dictaduras del Norte de África y Oriente Medio, la caída de Gadafi en octubre de 2011 provocó que se desplazaran al norte de Malí los combatientes tuaregs del derrotado ejército de Gadafi y que llegaran importantes cargamentos de armas procedentes de la guerra de Libia. Cuatro grupos se reforzaron: el Movimiento Nacional de Liberación del Azawad (MNLA), grupo nacionalista laico que lucha por la autodeterminación tuareg; el grupo Ansar Dine, de orientación salafista; el grupo Al Qaeda del Magreb Islámico (AQMI) y su escisión, el Movimiento por la Unidad y la Yihad en África del Oeste (Mujao), ambos también islamistas. Los tres últimos cuentan con alguna relación con Al Qaeda. En enero de 2012, el MNLA tomó las ciudades de Ménaka, Aguelok y Tessalit, ofensiva a la que se unieron otros grupos, principalmente Ansar Dine.

Debido a la inestabilidad en el norte, el gobierno de Toumani Touré desplazó tropas para sofocar el avance tuareg. Pero el ejército fue derrotado, lo que provocó un golpe de Estado en marzo, liderado por el capitán Amadou Sanogo y apoyado por el imperialismo francés. A finales de mayo, el MNLA y Ansar Dine declararon el Estado independiente de Azawad, que no fue reconocido por ningún país de la región. Este es el verdadero telón de fondo de la intervención.

En el intervalo entre el golpe y la proclamación del Estado Azawad los grupos salafistas iniciaron su ofensiva, tomando ciudades del norte como Kidal, Gao y Tombuctú. Al no reconocer el Estado Azawad, el imperialismo francés creó las condiciones para aislar al MNLA. A finales de junio de 2012, Ansar Dine y el Mujao (con apoyo del AQMI) avanzaron sobre las áreas controladas por el MNLA, que acabó perdiendo el control a manos de los “islamistas radicales”, que imponen poco a poco la Sharia. Mientras tanto, se reorganizó bajo patrocinio francés el régimen de Malí, formándose un “gobierno de unidad nacional” a instancias de la “Comunidad Económica de los Estados Africanos del Oeste” (CEDAEO).

La preparación de la intervención francesa

En este escenario, Francia fue abriendo las puertas de una intervención armada. El antiguo jefe de la diplomacia de Sarkozy, Juppé, declaró en febrero de 2012 que la clave era la “integridad territorial de Malí”. La política de Hollande siguió el mismo camino. Una de sus maniobras fue conseguir el visto bueno de la ONU en octubre de 2012 para preparar una intervención. El 20 de diciembre el Consejo de Seguridad aprobó el envío de militares.

¡Abajo la intervención imperialista francesa!

El imperialismo francés, encabezado por el gobierno “socialista”, justifica la intervención en “detener la amenaza terrorista”, pero su objetivo es garantizar la división de África como la fijaron hace más de un siglo los imperialistas, separando pueblos con las mismas tradiciones y lenguas en diferentes Estados para garantizar el saqueo imperialista.

La postura del Partido Comunista Francés (PCF) y el Parti de Gauche (PG) de Melenchon, las principales organizaciones del Front de Gauche (FdG), es lamentable: no han condenado la intervención y no han dicho nada sobre el legítimo derecho a la autodeterminación del pueblo Tuareg ni reconocido al MNLA. Sólo han matizado la intervención, diciendo que debería ser bajo la bandera de la ONU (PCF) o limitarse a “impedir” el avance rebelde a Bamako (FdG).

Es urgente desenmascarar la política imperialista francesa, emprender una campaña contra la intervención y desenmascarar la unión sagrada que, en nombre de los “derechos humanos”, perpetrará una nueva matanza en África.

Artículo publicado en Página Roja, publicación mensual de Corriente Roja y Corrent Roig.
Mira també:
http://www.correntroig.org/spip.php?article3603

This work is in the public domain
veure comentaris / afegir comentari ...
La facilitat d'afegir comentaris als articles publicats té com a finalitat el permetre:
  • Aportar més informació sobre la notícia (enriquir-la)
  • Contrastar la seva veracitat
  • Traduir l'article

Comentaris

Re: Sobre la intervención del imperialismo francés en Malí
19 gen 2013
pues nada, trosquetes; coged el kalashnikov, poneros el turbante y a inmolarse por mahoma, por la sharia, con los mercenarios del Gaddafi... ¡¡incluso podreis apedrear hasta la muerte a mujeres presuntamente infieles o tirotear a niñas que quisieron ir a la escuela!!

De verdad que hay 'dilemas' en la vida que mas vale eludir.
Re: Sobre la intervención del imperialismo francés en Malí
19 gen 2013
a vore...

deu haver alguna part que no has entes. incidim i ampliem: l'Estat de Mali, (ex)colonia francesa, un pais molt i molt pobre, amb dues arees geografiques molt diferents i clares, una en ple Sahara i l'altre al Sahel, climatica, poblacionalment, etnicament, historicament... molt diferents, amb una poblacio tuareg (amazigh) molt important al nord que reinvidica des dels anys 60 la independencia (pots veure la plana de l'MNLA a internet)

que en virtud de tot els proces de les primaveres arabs el Nord s'insurgeix i proclama la seva independencia, Nord que té una influencia important de l'islamisme com molts paisos del món arab i no tan arab (tot el Sahara es una de les arees d'influencia historica de la cultura arabo-musulmana des de fa mes de mil anys, fins i tot estats i regnes de l'Africa subsahariana -l'Africa "negra"- són de profunda cultura musulmana des de l'epoca de l'Imperi de Shongai, de l'imperi de Mali o de Niger fa 500 anys), que ens agradi o no l'islamisme creix en aquests paisos (es pot estar en contra, pero es absurd des d'Europa tractar-ho de "terrorisme" minories i altres fantasmades, es de cecs no voler veure la incidencia social que te per moltes causes)

(ja en el seu moment en la conquesta americana i la submissio dels indigenes es solia recorrer en justificar-la pels seus costums "barbars" com el canibalisme, els sacrficis etcetera?)

que l'imperialisme colonialista frances -i altres, incloent l'espanyol- que va ser foragitat amb insurreccions armades que van costar el terror de centenars de milers de morts no ha deixat d'intervenir per controlar la zona i els seus grans recursos naturals mentre la gran majoria de la seva poblacio viu en una miseria esfereidora

que es darrera d'un cop d'estat militar des de la primavera passada, que en teoria tots els estats "democratics" han condemnat i en teoria s'ha suspes la colaboracio amb l'estat del Mali pero en la practica a banda de ser fals se li dona suport militar -als colpistes i el seu estat

que en la practica una colla de neocolonialistes sonats intervenen a un altre pais on estant fins els sants collons dels europeus i la seva merda imperialista i les seves massacres salvadores no-televisades, preparant el foc perque algu es torni a emprenyar i foti un petardo potser aquest cop enlloc d'Atocha a Sants i es carregui 500 persones de classe obrera que no se'ls ha perdut res a 4 o 5000 qm de casa seva (com no sels havia perdut res als que es revoltaren a la Setmana Tragica, també els venien una moto, no era per res)

que l'exercit feixista espanyol ja hi esta intervenint ja que segons el gilipolles de ministre espanyol Montoro, s'ha d'evitar que l'islamisme reconquereix l'Andalus i que el tenim a les portes!

que per qui sotasigna malgrat estar d'acord i celebrar totes i cadascuna de les insurreccions arabs del 2011-12, es obvi que l'imperialisme de tots colors ha intervingut tot el que ha pogut i mes per portar-se l'agua al molino, no perdre el control i reforçar les politiques agresives de reconquesta neocolonial en epoca de crisi capitalista mundial, a tot l'area d'influencia musulmana que cada cop mes escapa del seu control politic, economic i cultural, un cop perdut el seu domini absolut a Asia o Llatinoamerica, tant pel competidor xines com pels regims progressistes llatinoamericans

que totes els estats excolonials europeus porten mig segle potinejant i intervenint tot el que han pogut i mes a l'Africa, des de l'assassinat de Lumumba fins el sosteniment de l'apartheid, passant per sagnants guerres entre tutsis i hutus, al Congo, a Sierra Leona... sostenint dictadors, genocides, autocrates... amb publiques conegudes i fins i tot televisades violacions fetes pels cascos blaus... que solen tractar als africans i africanes en una gradacio que va del paternalisme idiotitzant i paralitzant fins al racisme mes salvatge hereu de l'esclavisme genocida portat a terme per Europa durant 400 anys

(i aixo de l'11m no es broma: com es possible ser tant dallonses per no veure que anar carregant les tintes d'aquesta manera i agredint constantment per salvar els pobres amb exercits "humanitaris" i armes "humanitaries" fara que no n'hi hagi un sino 15 mes de 11m que no pagarant ni els Aznar ni els Bush ni els Hollande sino els Vallecas de tot arreu i que a mesura d'anar emprenyant no es pot esperar sino una reaccio contraria i haurem de viure dins la fortalesa europea amb una bomba atomica a punt a cada frontera ?? es que algu es pensa seriosament que viurem tant tranquils mentre escampem massacres arreu i "terrorisme" -aquest ho es com a minim tambe- de estats neocolonials?)
Re: Sobre la intervención del imperialismo francés en Malí
19 gen 2013
(que consti que no soc ni tinc relacio amb els autors i organitzacions de l'article)
Re: Sobre la intervención del imperialismo francés en Malí
19 gen 2013
http://bolgaia.blogspot.com.es/2013/01/mali-francia-y-los-extremistas.html

Mali, Francia y los extremistas
Tariq Ramadan


El mundo observa y la clase política francesa parece apoyar de forma unánime una intervención militar en el norte de Mali contra los islamistas, los yihadistas, los extremistas. Algunos, es cierto, reprochan al gobierno haber actuado en solitario, pero estiman «correcta» la decisión de llevar a cabo una acción militar. El presidente francés, François Hollande, que parecía perdido en el seno de un gobierno confuso, restaura su figura y se crea una imagen de estadista, de jefe militar, que quiere «destruir al enemigo», «impedirle hacer daño». El norte de Mali es, por tanto, donde Francia ve reflejarse, por fin, la imagen de un presidente fuerte, decidido, bien instalado en París.

....

Hay que empezar por el principio y adoptar una posición clara. La ideología y las prácticas de las redes y grupúsculos salafistas-yihadistas y extremistas deben condenarse del modo más firme. Su comprensión del islam, su manera de instrumentalizar la religión y aplicarla imponiendo penas físicas y castigos corporales de manera odiosa es inaceptable. Una vez más, la conciencia musulmana contemporánea e internacional debe expresarse alto y claro, decirlo y repetirlo: esta comprensión y esta aplicación del islam es una traición, un horror, una vergüenza, y los primeros que deberían oponerse a ella son los propios musulmanes y los Estados y sociedades mayoritariamente musulmanas; política e intelectualmente, y con toda la fuerza de su conciencia y su corazón. Esta posición no debe ser alterada en modo alguno.

A esta firme postura de principios hay que añadir el análisis geoestratégico y evitar confundir la claridad de la posición moral con la ingenuidad de una posición política binaria simplista. ¿Estar contra los extremistas yihadistas implica necesariamente estar de acuerdo con la política francesa en la región? La expresión «estar con nosotros o contra nosotros» de George W. Bush es fundamentalmente falsa y peligrosa tanto en su esencia como en sus consecuencias. Detrás del noble compromiso de Francia con los pueblos africanos en peligro existen ciertas preguntas que hay que plantear de forma explícita. Occidente en general —y Francia en particular— ha olvidado durante décadas a los pueblos sometidos a las dictaduras tunecina, egipcia y libia antes de cantar alabanzas a las revoluciones, a la primavera árabe y a las libertades. En Libia, la intervención humanitaria tenía aspectos turbios, olor a intereses petroleros y económicos poco disimulados, asumidos incluso.
...
El contraban de Marlboro, peça clau de la guerra a Mali
20 gen 2013
El contraban de tabac americà a Europa i a Àfrica té la gran base al Sahel 
.

Font: Vilaweb.Cat

Quan s’analitzen els actors del conflicte en marxa a Mali sorprèn que el principal dirigent gihadista, Moktar Belmoktar, sigui conegut per tothom com ‘Mr. Marlboro’. No sembla un nom apropiat per a un gihadista moralment intransigent, com el pinten. Però tampoc no és cap anècdota. Mr. Marlboro té aquest nom i no un altre perquè és el principal traficant conegut de Marlboro al món. Una activitat que contràriament al que podia semblar és una de les més lucratives i poc cridaneres del planeta. De fet el tabac és la mercancia objecte principal del contraban mundial.

Oficialment el govern francès ha emprat dos arguments per justificar l’atac a Mali. Per una banda, ha dit que al-Qaida instal·la una base molt important a la regió que amenaça la seguretat d’Europa. Però en segon lloc sempre s’ha referit al ‘problema del contraban’. I si és indiscutible que és un greu problema amb moltes derivacions, una és, inevitablement, la del tabac. Un tabac que pel que fa als seus productors a Europa, acorralats per la convivència entre les empreses americanes i els contrabandistes, ja s’ha hagut de refugiar en una sola gran empresa, Imperial Tobacco. On hi ha els abans poderosos productors britànics, espanyols i francesos, ara desplaçats per l'efectivitat del Marlboro. 

Contraban a la llum del dia 

La xifra és sorprenent, però tothom hi coincideix. Un terç de la producció anual de cigarretes ‘desapareix’ en el trànsit cap a països on no arriba mai. La producció de cigarretes és coneguda i controlada pels Estats Units. El Departament d’Agricultura publica constantment quantes cigarretes s’exporten i quantes són adquirides, importades, per països tercers. Sorprenentment, com es pot veure en aquest quadre, prop d’un terç de les exportades no arriba mai enlloc. Es perden.

Bé, no es perden del tot. Van a parar a ports com ara el d’Anvers, Odessa o Dubai, en concepte de ‘trànsit’. La Unió Europea ha demanat que es prohibeixi aquesta activitat, però no se’n surt. El ‘trànsit’ vol dir que aquests ports reben grans carregaments de tabac que no són per a consum intern. Des d’allí s’exporten a uns altres països. Cosa que només passa en part. La major part del tabac de trànsit simplement va a parar a les xarxes de contraban, un enorme negoci amb implicacions de tota mena.

La Unió Europea creu que el contraban mundial de marques de tabac mou entre cinquanta mil i vuitanta mil milions d’euros. Amb un gran avantatge: és molt senzill i segur. Fer contraban d’armes o de droga requereix molta seguretat, però el de tabac no, perquè els carregaments ocupen poc espai i desapareixen sense que ningú ho noti. A més, els gossos no el detecten i ningú no es passa cinquanta anys a la presó per contraban de tabac. La gran marca del contraban és Marlboro, de Philip Morris. Perquè és una marca coneguda i fiable arreu.

El Sahel ha esdevingut un dels grans focus de distribució de Marlboro de contraban 

Moktar Belmoktar, Mr. Marlboro, és considerat pels experts un dels més grans contrabandistes de tabac del món. Al Sahel i al Sàhara les fronteres no són a la línia de demarcació de l’estat. No tindria sentit en una zona on amb prou feines si hi ha carreteres. Les duanes són dins les ciutats i sobretot dins les capitals. De manera que és molt senzill de moure carregaments des de la mar Roja a la Mediterrània i des d’aquí a Europa, sobretot via Algèria i l’Àfrica subsahariana.

Això fa que es trafiqui amb tot i de tot. Però el tabac és especialment atractiu. Pesa poc, ocupa poc espai, aporta molts diners... i ja ve preparat per al contraban. La Unió Europa va demostrar que al port franc de Dubai, ben allunyat d’Itàlia, hi arribaven caixes de tabac etiquetat en italià. Per quin motiu Philip Morris ha d’enviar caixes de tabac en italià a Dubai si no és perquè sap que acabaran venent-se a Itàlia?

Segons un informe militar dels Estats Units un paquet de Marlboro es ven a 250 francs CFA a Burkina, a 650 a Mali i a 850 a Algèria, des d’on passa a Europa. Un contenidor ple de tabac té un valor aproximat d’un milió d’euros.

Què hi guanya Philip Morris? 

La Unió Europea ha acusat constantment les empreses americanes de tabac de practicar i incentivar el contraban. Però què hi guanyen?

Per a les empreses com ara Philip Morris, el contraban és un aliat excel·lent de les seves polítiques comercials. Cobren igual, però aconsegueixen dos efectes que els afavoreixen molt: fer baixar el preu mitjà de mercat i evadir restriccions.

Des que els governs de tot el món, però sobretot els occidentals, han identificat el tabac com un dels grans problemes de salut mundial, s’ha aplicat la política d’encarir les cigarretes. La mesura és dissuasòria per als consumidors. Com més car és fumar, menys es fuma. Envaint el mercat amb tabac de contraban, les empreses americanes fan baixar el preu mitjà de mercat, de manera que contraresten l’efecte de les mesures del govern.

I, a més, arriben sense entrebancs a sectors de població especialment vigilats, sobretot menors, i entren en països on la venda de marques estrangeres no és legal. Una cosa que han aconseguit a tots els països és liquidar les empreses locals i instal·lar, ‘de facto’, un monopoli de les dels Estats Units sobre els consumidors europeus. En vint anys, el tabac europeu, que dominava completament el mercat, ha passat a ser marginal.

El govern italià va ser l’únic que es va plantar i va abordar un procés que va culminar el 2004 amb un acord entre Philip Morris i la Comissió Europea. Itàlia va acusar Marlboro de destruir el mercat local. Als anys setanta la majoria del fumadors italians consumien MS, una marca manufacturada per la companyia estatal Ente Tabacchi Italiano, que es venia a una mica més de mil lires per paquet. Però a totes les ciutats i pobles es podia trobar Marlboro de contraban a cinc-centes.

El govern italià exigí a la companyia americana els impostos que no havia pagat i una compensació per haver portat a la ruïna les empreses de tabac italianes. El conflicte va acabar amb un acord entre la Comissió Europea i Philip Morris pel qual la companyia americana acceptava de pagar uns ridículs mil milions d’euros, cosa que desfermà la indignació dels grups antitabac i de les organitzacions que vigilen el contraban de tabac arreu del món.

o0o

Què hi ha a Mali?

Els esdeveniments de les darreres hores a Mali i al Sahel en general han posat a totes les pantalles, de sobte, el mapa d’una regió molt desconeguda i més mal compresa encara. Invocant al-Qaida, França ha envaït Mali i ara podria entrar a Algèria, on s’ha traslladat el conflicte d’una manera tan oportuna com dramàtica. Recupera així un vell espai colonial i consolida els seus interessos a la zona, i els d’occident en general.

Però és cert que al-Qaida ha creat una gran base al Sahel que és la principal amenaça contra Europa? Això justifica la invasió de Mali, com sempre en nom de la democràcia i els drets humans?

El Sahel, el territori perifèric pel sud del Sàhara, és un dels terrenys menys controlats del món. Per motius obvis: és un desert immens, amb molt poca població. Les fronteres estatals hi són una entelèquia, al Sahel perquè els tuaregs, especialment, les ignoren sense que ningú puga impedir-ho. I això, lògicament, vol dir contraban.

La caiguda de Gaddafi a Líbia va portar al carrer enormes estocs d’armes que van viatjar pel desert. Una part va anar a parar als tuaregs, amazics, de Mali que han encadenat insurreccions, una darrere una altra, des del 1911 per a establir una forma de govern que s’avinga amb la seua manera de ser. El gener del 2012, els tuaregs, més ben armats que mai, van proclamar la independència del nord de Mali, l’Azawad, un territori molt buit i que ells han compartit històricament amb els fulbe (o peul), els songhai i els àrabs.

La independència de l’Azawad va portar un cop d’estat a Mali, encara per aclarir, i un notable conflicte polític enmig del qual apareix una guerrilla, Ansar Dine, vinculada amb grans titulars a al-Qaida però que tothom qui hi entén defineix més aviat com un grup mafiós, contrabandista sobretot de tabac, i dirigit per un personatge que encaixa poc en les pautes d’actuació gihadistes.

El problema és que ens arriben massa poques notícies de tot el que passa a l’Azawad. I no són gens fiables. Però la versió europea no té fissures i insisteix a dir que s’hi han fet forts els gihadistes i que per això s’ha convertit en una amenaça contra occident, que cal combatre amb una intervenció armada.

És possible que siga cert, no ho sé, però em sobta que no ens expliquen de manera convincent com és possible que el gihadisme (‘afganès’ ens diuen...) es consolide entre els tuaregs, tenint en compte que és una societat bàsicament matriarcal. Com quadra el menyspreu gihadista a les dones amb una societat organitzada a l’entorn seu? O què ha passat perquè canvie tan sobtadament un territori on tuaregs, forbe, songhai i àrabs han conviscut des de segles respectant sempre les seues diferències religioses? Com esdevé un fortí intransigent d’avui per demà una terra de pas i oberta?

Jo no en tinc cap resposta, però la manca d’explicacions complexes em retorna la sensació que podríem tenir davant un altre cas de desinformació intencionada –i ho dic amb tota la prevenció del món. No sabem què passa, però tampoc no tenim cap explicació lògica sobre això que passa. Hi tenen a veure alguna cosa els minerals com l'urani? O el contraban de tabac i droga?

De moment, l'única cosa segura és que les tropes franceses ja hi són i fins i tot ara tenen una excusa fantàstica per a entrar també a Algèria.

director@vilaweb.cat

o0o

Mira també:
http://lombradelatzavara.blogspot.com.es/2013/01/el-contraban-de-marlboro-peca-clau-de.html
http://lombradelatzavara.blogspot.com
Re: Sobre la intervención del imperialismo francés en Malí
20 gen 2013
els barbars sempre violen dones (como toque a mi mujer te mato) i trenquen coses (cremen esglesies, maten capellans, arrasen ciutats i monuments d'incalculable valor per la humanitat senceramen, viuen en pecat i sodomitzen, menjen carn humana, tenen costums bestials, no estan civilitzats, fan pudor)... per aixo son barbars

i es clar s'han de fer guerres per defensar-nos d'aquests terroristes: Atila los hunos y los otros els barbars i els berebers, la invasion de los ladrones de cuerpos, los rusos come niños, alien y los putos moros de siempre... que esta a tocar i acabara amb la nostra vida occidental que tan be va, ni crisi ni osties

Gila: hola, esta el enemigo? a ver que se ponga

Endavant amb la nova Creuada!

(els negres em cauen be perque son bona gent, els moros no que són uns malparits, gozas negro? tope buana, negro gozas? en las chozas)
Re: Sobre la intervención del imperialismo francés en Malí
20 gen 2013
"l'11m no es broma" no es broma no, el 11m es el cesid, el mossad y la cia, ¿estais ya preparando el segundo 11m?, ¿ke sera esta vez un mercado, autobuses bomba, escuelas?, claro ya sabeis, la estrategia de dejar a la poblacion en estado de shock siempre funciona a las mil maravillas

es una historia muy africana, zumo de negro a la americana... gozas negro?, tope wana
Afegeix comentari ràpid Supervisar la moderació
Títol (no cridis, fes un ús moderat de les majúscules)
Nom email

Comentari

Format de Text
Anti-spam Introdueix el següent text a la casella:
Per afegir comentaris més detallats, o per pujar fitxers, mira a formulari complert de comentaris.