Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Juliol»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
          01 02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31            

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: laboral
Marcos Andrés: 'L'any que em van acomiadar els directius es van repartir 18 milions'
17 gen 2013
Entrevistem el treballador de Telefónica acomiadat per agafar la baixa mèdica · Els partits d'esquerra portaran el cas al parlament



El cas de Marcos Andrés, el treballador de Telefónica que va ser acomiadat per baixes mèdiques justificades, agafa cada vegada més ressò. Andrés, acompanyat d'uns quants treballadors de la companyia que li han donat suport, ha protagonitzat diverses protestes demanant la readmissió, com la vaga de fam que van fer durant vint-i-tres dies. Ahir diputats d'ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP s'hi van reunir i s'han compromès a portar el seu cas al parlament. En aquesta entrevista, Andrés ens parla de la seva situació actual i de les accions de protesta que pensen dur a terme enguany.


Quan fou acomiadat de Telefónica, Andrés feia vint-i-quatre anys que hi treballava i patia una hèrnia causada per la postura repetida en el lloc de treball. Tot i això, Andrés 'va intentar faltar a la feina les hores mínimes', però després de presentar-se a les eleccions sindicals pel sindicat COBAS l'empresa el va acomiadar. Això va permetre-li denunciar l'empresa per discriminació sindical i ser readmès, però Telefónica va demanar la revisió del cas i la jutgessa va declarar improcedent el seu acomiadament. Amb aquesta sentència a la mà, l'empresa va poder decidir sobre la seva readmissió.



—Heu estat l'únic treballador de Telefónica acomiadat per baixes mèdiques a Catalunya.
—Penso que va ser una simple excusa. L'empresa ha reduït la plantilla original de 65.000 treballadors a 20.000 en tan sols 15 anys i busca substituir-nos a tots per treballadors amb contractes precaris. De fet, dos mesos més tard del meu acomiadament van presentar un ERO voluntari que pretenia reduir 6.500 treballadors majors de 53 anys. Això només té una explicació: volien espantar la plantilla perquè s'hi adherissin.
—Creieu que aconseguireu la readmissió?
—És difícil perquè l'empresa està molt tancada i estic segur que es penedeixen d'haver-me escollit a mi i no un altre. A més, si em readmeten serà una batalla perduda i servirà de precedent. Tot i això, crec que ho podem aconseguir perquè tenim la força necessària. Només cal que sentin l'alè dels treballadors al clatell.
—Hi ha hagut algun altre acomiadat?
—No, ara volen que la gent es calmi. De fet, tan bon punt vam començar la vaga de fam els directius de l'empresa es van reunir amb caràcter d'urgència amb CCOO i UGT per establir una taula de revisió de casos extraordinaris de baixes mèdiques. Aquesta ja existia al conveni quan em van acomiadar a mi, però la van activar després per fer veure a la gent que el meu cas no es repetiria.
—Has rebut força mostres de suport.
—Sí, la veritat estic molt content perquè la plantilla de Telefònica és força covarda i en canvi el dia que em van acomiadar van sortir quasi 2.000 persones al carrer. A més, també hem rebut molt suport extern de col·lectius i gent que se sent representada amb el conflicte, perquè de fet la reforma laboral afecta molta gent.
—Com s'arriba a una vaga de fam?
—Després de l'última sentència, vaig dir als meus companys que no volia recórrer més, però que si volien estava disposat a lluitar contra la llei que havia causat el meu acomiadament. Volia la meva readmissió, però també que no s'acomiadés ningú més per baixes mèdiques. Fins aquell moment havíem estat invisibles i estàvem tips de protestar i que ningú ens fes cas, per això calia fer alguna cosa grossa. Va ser aleshores quan ens vam plantejar la vaga de fam.

—A part d’això, el patiment va servir per alguna cosa més?
—Dues setmanes després de la vaga de fam em van trucar els interlocutors de l’empresa per oferir-me diners a canvi de callar. Es pensen que tots tenim els mateixos valors que ells, però jo no vaig acceptar perquè no lluitàvem per diners, sinó pels drets de les persones. El més important és que la protesta va servir per remoure la consciència de molts treballadors i alguns polítics d’esquerres es van acostar a nosaltres.
—De fet ja us hi heu reunit...
—Sí, s’han compromès a enviar una carta als directius de Telefónica per reunir-se amb ells i introduir una proposició al Parlament de Catalunya. A més, tenir parlamentaris al nostre costat és molt important perquè és una finestra més als mitjans de comunicació.
—Quines accions més fareu?
—L’únic que sabem és que aprofitarem el Mobile World Congres per tornar atacar la imatge de l’empresa, que és el que els fa mal. Potser fem una acampada, una altra vaga de fam o una tancada però no volem que un acomiadament per baixa mèdica els hi surti gratuït, mentre ells s’emporten una gran quantitat de diners.
—I Rodrigo Rato fitxa per Telefónica...
—I l'Urdangarin... Però el més fort no és això, sinó que l'any que em van acomiadar, els tres directius més importants de l'empresa es van repartir 18 milions d'euros i l'empresa va fer el record de beneficis guanyant 10.000 milions d'euros.


Autor/s: Lluís Chamorro

http://www.vilaweb.cat/noticia/4074739/20130117/marcos-andres-lany-em-ac
Mira també:
http://www.vilaweb.cat

This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more