|
Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
|
|
Notícies :: @rtivisme |
|
M'han demanat que parli de la meua Europa
|
|
|
per Salvador Espriu |
17 gen 2013
|
|
|
Jo sóc d’una petita terra
sense rius de debò, sovint assedegada de pluja,
pobra d’arbres, gairebé privada de boscos,
escassa de planures, excessiva de muntanyes,
estesa per llevant al llarg de la vella mar
que atansa el difícil i sangonós diàleg
de tres continents.
Unes palmeres que amb els ulls closos
miro sempre immòbils sota l’oreig
tanquen el meu país pel migjorn.
Pel nord, unes maresmes. I a posta de sol
hi ha unes altres terres que anuncien el desert,
les nobles, agostades, espirituals terres germanes
que jo estimo tant.
Alts cims trenquen la meva pàtria en dos Estats,
però una mateixa llengua és encara
parlada a banda i banda,
i en unes clares illes endinsades en el mar antic,
i en una contrada també insular, més llunyana,
que avui pertany a un tercer poder.
Que diversa la meva petita terra
i com ha hagut de sofrir, durant segles i mil·lenaris,
la violència de diversos pobles,
les aspres guerres civils enceses dintre els seus límits
i més enllà del palmerar i els aiguamolls,
de la seca altiplanura i de les ones!
Perquè prou sap el nostre llarg dolor
que qualsevol guerra desvetllada entre els homes,
la més estranya o grandiosa lluita
que s’abrandi entre els homes,
és tan sols una guerra civil
i ens porta a tots patiment i tristesa,
la destrucció i la mort.
Per això ara és tan profunda la nostra esperança
—en el meu somni, ja contemplada realitat—
d’integrar-nos, en un temps que sentim proper,
salvades la nostra llengua i la nostra història,
en una unitat superior que duu el nom,
obert, bellíssim, d’aquella filla d’Agènor,
que un savi esguard veié prodigiosament passar
de la costa fenícia a les platges de Creta.
Quan arribi el dia, haurem fet el primer
i inesborrable pas vers la suprema
unió i igualtat entre tots els homes.
I potser aleshores ens serà permès de començar,
sense classes socials, ni odis religiosos,
ni diferències cruels i injustes pel color de la pell,
la nostra peregrinació a través de l’espai,
cap a la pensada llum,
i de seguir sense temença les misterioses
vies interiors de Déu, del no-res,
els infinits i lliures i alhora
necessaris camins veritables de la bondat.
Que no sigui decebuda la nostra esperança,
que no sigui escarnida la nostra confiança:
així molt humilment ho demanem. |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: M'han demanat que parli de la meua Europa
|
|
per luzifer |
17 gen 2013
|
confederacion de yo-es
Kiero gritar desde dentro, dar patadas , romper el fuego
descubrir la mentira, de que yo soy unoi,
una unidad con coordinacion central.
NONONONO,NO, atreverme a comprender
LAVERDAD! YO SOY
una confederacion de yo-es
una unidad con anarkia comunal.
La normalidad es solo un resultado, no una premisa.
SANARSE es de jarse llevar por la confederacion,
fluir por la anarkia,
y no tratar de compensar el sufrimiento
con comidas, dulces y drogas.
Si amas la libertad huye del sistema
usando el medio.
La realidad no es la unica verdad,
solo el punto de vista de la mayoria.
Vivir la anarkia es una actitud, no una tendencia de estilo.
No es necesario la llave para entrar,
la puerta esta abierta,
para ir a donde no se sabe, hay que ir por donde no se sabe.
La confederacion de yo-es, es la inteligencia kuantika,
electro, electron ELECTRON,
positron, positron, POSITRON,
van al encuentro de mis yo-es, negativo-positivo,
ying-yang, elhoim-luzifer, FOTONES, FOTONES, FOTOOONES
estoy o no estoy, soy o dejo de ser.
Inteligencia kuantica, la confederacion de yo-es,
y yo soy, Y Y O SOY AQUI Y AHORA ANARKIAAAAA.
NI DIOS NI PATRIA NI AMO
el patriotismo es el ultimo refugio de los burgueses. |
Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more
|
