|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
115.000 persones exigeixen a Bilbo a Madrid i París que donin passos en favor de la solució
|
|
|
per naiz.info |
13 gen 2013
|
|
Bilbo ha estat aquest dissabte escenari de la major mobilització de la història d'Euskal Herria. Al voltant de 115.000 persones, segons el recompte realitzat per GARA, han col · lapsat i desbordat els carrers de la capital biscaïna, un any més, per reclamar que els presos polítics bascos siguin repatriats amb tots els seus drets i exigir a París i Madrid que deixin de banda seu immobilisme i atenguin la petició majoritària de la societat basca de donar passos en favor de la solució. |
|
Les furgonetes que setmanalment traslladen als familiars dels presos a les presons més allunyades han estat les encarregades d'obrir la marxa, passades les 17.45. En aquells dies, però, tot el trajecte, des de La Casella fins a l'Ajuntament, ja estava abarrotat de gent, el que ja apuntava a una nova mobilització històrica.
Després de les furgonetes s'han situat els familiars de presos i refugiats, en files i amb banderoles per la repatriació. Han obert camí a la pancarta principal que recollia el lema de la mobilització: 'Gizeh eskubideak, irtenbidea, Bakea. Euskal presoak Euskal Herrira. Repatriate all basque prisoners '.
Portaven la pancarta alguns dels impulsors de la mobilització, com Eñaut Gantxegi, Iñaki Olasolo, Paulo Agirrebaltzategi, Arantza Gutiérrez, Paco Letamendia, Eba Ferreira, Itxaso Fernández, Estitxu Garai, Irati Tobar, Begoña Zabala, Joan Ibarrondo, Juanje Sòria i Oskar Bañuelos .
Els representants dels agents polítics, socials i sindicals que han mostrat la seva adhesió, tant d'Euskal Herria com l'àmbit internacional, s'han col · locat darrere seu i, després, desenes de milers de persones que no han volgut perdre la cita.
EH Bildu, l'esquerra abertzale, EA, Aralar i Alternatiba han enviat una àmplia representació (Laura Mintegi, Pernando Barrena, Tasi Erkizia, Rufi Etxeberria, Pello Urizar, Oskar Matute, Patxi Zabaleta ....), des Abertzaleen Batasuna ha participat Mertxe Pujol i també han estat la militant abertzale Aurore Martin, recentment excarcerada , així com la consellera ecologista Alice Leiciaguezahar. José Luis Uriz del PSN i l'exconseller de Lakua amb Ibarretxe Javier Madrazo també han estat a la manifestació. Des de Catalunya han acudit Joan Tardà (ERC) i David Fernández (CUP), per ELA i LAB han assistit els seus màxims responsables, Adolfo Muñoz i Ainhoa Etxaide, i les dones de Ahotsak han estat representades per Jone Goirizelaia i Ainhoa Aznarez (PSN), entre altres.
Des de Madrid ha arribat un autobús, mentre que 20 persones s'han desplaçat a Bilbo des d'Itàlia. No han faltat ciutadans catalans, ni tampoc kurds, enarborant la bandera amb la imatge del seu líder empresonat, Abdullah Ocalan.
La marxa, silenciosa encara gira l'alguns moments per consignes de 'Euskal presoak etxera', s'ha hagut de parar en molts moments pel fet que tot el recorregut estava a rebentar. Davant la impossibilitat d'avançar, s'han improvisat manifestacions paral · leles als carrers adjacents.
A les 18.30, quan els familiars arribaven a Abando, la pancarta encara estava en Zabalburu. La capçalera ha arribat a l'Ajuntament hora i mitja després d'iniciar el seu camí. Sobre les 19.10 i després de dos bertsos de Beñat Gaztelumendi i Alaïa Martin, han pres la paraula els impulsors de la mobilització i de Herrira.
Emplaçament a París i Madrid
La representant de Herrira Nagore García, en euskara, el periodista Iñaki Olasolo, en castellà, l'advocada i integrant de Bake Bidea Laurence Hardouin, en francès, i Ainhoa Moiua, en llenguatge per a sords, han estat els encarregats de llegir el manifest final. Les seves primeres paraules han estat per als familiars que han obert la marxa, els qui han traslladat el seu reconeixement i ànim pel sofriment i la vulneració de drets que estan patint, i «per l'exemple que esteu donant». «Euskal Herria mai oblidarà la dignitat que esteu demostrant», han remarcat.
Han estès l'agraïment a totes les persones que s'han sumat a la marxa perquè "una vegada més, aquest poble ha demostrat de manera colossal que camina ferm cap endavant per aconseguir la pau i la convivència».
Han ressaltat que "entre tots estem construint un nou temps per a Euskal Herria» i que estem davant «una oportunitat històrica d'aconseguir una pau sobre bases sòlides: de justícia, de reconeixement i reparació a totes les víctimes del conflicte, i de respecte a tots els drets, individuals i col · lectius, per a totes les persones i en tot moment ». La Declaració de Aiete, han afegit, és «un clar exemple d'aquest nou temps».
En la seva intervenció han incidit que la «cruel i dolorosa» política penitenciària que apliquen els governs francès i espanyol continua vigent, «provocant la permanent pèrdua de drets humans de presos i familiars». Per això, entenen que «és l'hora de la societat basca, però també de la política escrita amb majúscules, de polítics que actuïn amb responsabilitat». A «aquests polítics que reivindiquen amb arrogància que han llançat les claus de les presons al fons del mar» els han exigit que «deixin de jugar amb la vida dels presos bascos i amb la necessitat de pau, justícia i llibertat de la ciutadania» -
Per la seva banda, a París i Madrid els han demandat que posin fi a la dispersió i traslladin els presos a Euskal Herria, que posin en llibertat els que pateixen malalties greus, que es deroguin «totes les mesures que suposen una cadena perpètua de facto »i que es garanteixi l'accés a la llibertat condicional als que han complert 2/3 o 3/4 de la condemna.
Així mateix, els han reclamat que «canviïn d'arrel la política penitenciària» i que «aquesta s'adapti a un procés de pau i solucions basat en criteris de justícia transicional i de respecte als drets de presos i refugiats».
«Sumar voluntats amb perseverança, amb el cap i el cor»
«Els governs espanyol i francès han de donar passos. Aquest poble es el reclama, per tant que els donin més aviat millor. La crueltat sempre ha estat agafador de la covardia. Siguin valents. Per una vegada, poseu-vos al nivell que exigeix la situació », els han interpel · lat.
Abans d'agrair el suport i solidaritat rebuts i posar colofó a aquesta «colossal mobilització», els seus impulsors han remarcat que «a partir de demà, el treball per presos i refugiats continua en els nostres barris, fàbriques, escoles i pobles». En aquest sentit, han animat a "seguir ferms en l'exigència dels drets de presos i exiliats» ia «sumar voluntats, amb perseverança, amb el cap i amb el cor».
Josu Zabala, Inés Osinaga, Txuma Murugarren i Petti han posat el punt final a l'acte interpretant la cançó 'Herrira noa', poema compost expressament per Joseba Sarrionandia per a l'ocasió. |
Mira també:
http://www.naiz.info/eu/actualidad/noticia/20130112/la-multitud-congregada-en-las-inmediaciones-de-la-casilla-y-autonomia-augur
|
This work is in the public domain |
