Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per mail aquest* Notícia
Notícies :: globalització neoliberal
Crida a la desobediència civil pels drets ciutadans i contra la dictadura financera
08 gen 2013


Les polítiques que, des que va començar la crisi, venen dictant l’oligarquia financera i els polítics i tecnòcrates de la troika europea, de l’estat espanyol i del govern català, són una declaració de guerra a la ciutadania; porten de dret a la ruïna social i econòmica a milions de persones i pretenen posar la por al cos a tots aquells que encara tenen un lloc de treball relativament segur.

Algunes armes d’aquesta guerra són: enfonsament de l’economia real amb milions d’aturats i milers d’empreses tancades, desmantellament del sistema públic de salut i d’educació, així com d’ajuts a la dependència; retallades a la ciència i la cultura; abaratiment dels acomiadaments i la precarietat; retardament de l’edat de jubilació; baixada de sous i increment de la jornada laboral; encariment dels productes i serveis bàsics; privatització d’empreses públiques; desnonaments d’aquells que no poden pagar una hipoteca…

A això hi hem d’afegir l’asfíxia econòmica a què l’estat espanyol sotmet Catalunya, i altres pobles i comunitats. Com és possible tanta injustícia? Com podem acceptar viure sota una dictadura financera?

Recordem que el malson actual té el seu origen sobretot en l’esclat de la bombolla immobiliària i la fallida dels bancs i caixes que l’havien alimentat. El primer rescat del sistema financer, que aplicà el govern de Zapatero, amb el suport de PP i CiU i la benedicció de la troika, va convertir allò que era el deute privat d’una colla de bancs i caixes en un deute públic, de tots i totes nosaltres. A partir d’aquí, vam entrar en l’espiral infernal del deute.

Els governs espanyol i català han optat per anar pagant venciments del deute i interessos als prestamistes (entre els quals hi ha els mateixos bancs que fan endeutar-nos per rescatar-los), i ho paguen amb els nostres diners, retallant serveis públics i apujant l’IVA, en comptes de fer-ho augmentant els impostos a les grans fortunes i a les grans empreses, i reduint despeses inútils. De manera que els menys responsables de tot el que ha passat, que coincideixen amb els més desfavorits socialment, som culpabilitzats i els més castigats.

Mentrestant, els responsables i els màxims beneficiaris d’aquesta situació, que més que una crisi és una estafa dels súper rics per ser-ho més encara, continuen impunes i, en la majoria de casos, ocupant algun càrrec en una gran empresa o en l’administració pública. Les retallades i reformes aplicades pels governs de torn han deixat fins ara intactes les seves fortunes i influències. És indignant que els Millet, els Urdangarín, els Rato i els Botín es passegin tranquil•lament pel carrer o segueixin manant des dels despatxos, en comptes d’estar a la presó i de retornar el que presumptament han robat!

No podem permetre que el Banc Central Europeu, la Comissió Europea i els governs espanyol i català ens collin encara més, si no volem acabar sumits en la misèria, endeutats per generacions.

Ja hem expressat la nostra indignació amb centenars de manifestacions i assemblees, acampades del 15M, insubmissió als peatges de les autopistes, ocupacions de centres de salut, vagues, etc., però ens cal una estratègia global i a mitjà termini per aconseguir que les nostres protestes i accions obtinguin millors resultats. Pensem que hem de reaccionar amb més contundència i intel•ligència que mai, però també amb creativitat i innovació.

Per això, nosaltres, que participem o donem suport en coordinadores en defensa de l’educació i de la sanitat públiques; en plataformes de persones d’afectades per les hipoteques, per les participacions preferents o contra els peatges; en assemblees de persones aturades o en sindicats; en grups ecologistes, pacifistes, antiracistes i feministes; en el moviment cooperativista i d’economia solidària; en assemblees i comissions del 15M; en entitats de cooperació internacional i per la justícia econòmica global; en associacions de defensa dels drets humans; en el moviment veïnal i ciutadà, en candidatures municipals alternatives i progressistes; en col•lectius de treballadors, usuaris i familiars d’entitats d’acció social; en moviments universitaris contra l’augment de taxes; en mobilitzacions de treballadors públics; etc., manifestem la ferma voluntat d’impulsar la confluència de les diferents legítimes reivindicacions plantejades des de pràcticament tots els sectors de la població de Catalunya en una campanya conjunta i global, planificada i prolongada, que es basi en una estratègia noviolenta de mobilització, de no cooperació i desobediència civil, en la qual pugui participar el conjunt de la població, i orientada pels següents principis:

Apostar per una estratègia noviolenta de transformació social, orientada a assol•lir objectius concrets amb el diàleg, la denúncia, la no cooperació, la desobediència civil i la creació i impuls d’alternatives.

Ser un moviment de ciutadania activa, independent i no partidista.

Ser el màxim d’inclusius, de tots els sectors i territoris catalans.

Ser col•laboratius en xarxa amb moviments existents i evitar la suplantació.

Ser propositius i no sols crítics.

Exercir la participació, la deliberació i la transparència.

Ser un moviment bàsicament de persones individuals. Les organitzacions poden recolzar-lo, amb excepció dels partits polítics.



Una campanya orientada a canviar de manera radical l’escena política dels qui ens governen, amb l’articulació de noves majories i amb la perspectiva d’un procés constituent, que portin a noves polítiques al servei de la població, amb governs que apliquin un pla d’emergència fonamentat en les mesures següents:

Recuperar, aprofundir i ampliar els drets civils, socials i laborals avui retallats i amenaçats per la Comissió Europea i els governs espanyol i català, per poder garantir que tota persona tingui cobertes les seves necessitats bàsiques: una alimentació adequada, un habitatge i un lloc de treball dignes i l’accés a l’educació, la sanitat i la cultura.

Deixar de pagar el deute il•legítim, contret amb els especuladors com a camí legítim per reactivar l’economia real i aconseguir els recursos destinats a cobrir les necessitats bàsiques per a tothom. Abolició de la reforma del punt 2 de l‘article 135 de la Constitució espanyola que, en la seva nova versió de 2011, estipula que “el pagament dels interessos i el capital del deute públic tindrà prioritat absoluta”.

Encausament judicial dels responsables que ens han portat a aquest desastre: directius i consellers delegats de bancs, caixes i empreses amb actuacions fraudulentes, responsables bancaris de les participacions preferents, polítics corruptes, grans evasors fiscals i de capitals, alts directius del Banc d’Espanya, etc., I, l’anul•lació de totes les causes pendents i les condemnes contra aquelles persones i entitats acusades d’activitats de desobediència civil o de resistència pacífica relacionades amb protestes contra les retallades, i per exercir el dret legítim de rebel•lió contra la injustícia.

Control i qualitat democràtica de la política.

Elaboració d’un projecte de nova llei electoral que impedeixi el segrest de la democràcia pels partits majoritaris i reconegui el dret a la revocació dels qui no compleixin promeses electorals. Elaboració també d’un projecte de llei de consultes populars vinculants que orientin les línies mestres d’actuació que hauran de seguir els governs per gestionar els assumptes col•lectius d’acord amb la voluntat popular.

Impuls d’un nou model socioeconòmic: penalització del capital especulatiu i regulació dels mercats financers; creació d’una banca social i pública que doni crèdits a les famílies i a les petites i mitjanes empreses; promoció de nous sectors econòmics sostenibles i de l’economia cooperativa, social i solidària. Augment dels ingressos públics: persecució efectiva del frau i l’evasió fiscals; reforma de la fiscalitat perquè paguin més els qui més tenen i per acordar un equilibri equitatiu de les balances fiscals entre les comunitats autònomes. Reducció de despeses vergonyants, com la compra d’armament militar, la casa reial o la construcció d’infraestructures inútils i antiecològiques.

Endegar un procés constituent per evitar que la partitocràcia es perpetuï de nou, un procés que inclogui mecanismes de deliberació popular per decidir quin model social, polític i econòmic de país volem, tot elaborant de manera participativa una nova Constitució.




Per avançar en aquesta campanya som conscients que:

Només si mantenim una vigilància i una mobilització permanents aconseguirem que un nou govern posi en pràctica mesures com les que hem detallat, en comptes de sucumbir a les pressions de les persones corruptes, l’oligarquia financera i la troika. Ens comprometem a partir d’ara a seguir impulsant la mobilització social per aquestes mesures, independentment del partit que governi, sigui a Catalunya o a l’Estat espanyol.
Sabem que la mobilització social no es pot cenyir a casa nostra. Ens comprometem també, doncs, a contactar amb persones i col•lectius dels altres pobles de l’Estat espanyol i d’Europa per proposar-los aquests mateixos objectius i, en allò que els facin seus també, coordinar-nos per aconseguir-los.

Les mesures socioeconòmiques d’urgència que exigim ens ajudaran a sortir del pou en què ens han tirat, però no resoldran el problemes de fons de naturalesa econòmica, social, ecològica, política i de valors que es troben al darrere de la situació actual. Per això, cridem també la societat catalana a:

3.1. Exercir el dret a l’autodeterminació que ens permeti al conjunt de ciutadans i ciutadanes de Catalunya decidir democràticament la nostrarelació amb l’estat espanyol i la Unió Europea.

3.2. Multiplicar les experiències autogestionàries per resoldre de manera alternativa les necessitats (de treball, de consum, d’habitatge, de cultura, d’oci, de relació…) que estan proliferant arreu del país en forma de cooperatives de tota mena, d’iniciatives comunitàries per la sostenibilitat, de xarxes de suport mutu, d’assemblees populars de barri, de finances ètiques i de monedes socials, d’ateneus, casals i centres socials…, així com d’enfortir-les i enxarxar-les. Aquestes experiències constitueixen la matriu inspiradora d’una nova societat més democràtica, equitativa (també entre homes i dones), solidària i sostenible.

3.3. Promoure l’autoorganització de la ciutadania amb formes de democràcia participativa i directa perquè decideixi progressivament en els diferents nivells, des dels més locals fins als més generals, les línies mestres d’actuació que hauran de seguir els governs per gestionar els assumptes col•lectius d’acord amb la voluntat popular.




Les persones que signem aquesta Crida iniciem una campanya de desobediència civil noviolenta pels drets ciutadans i per posar fi d’una vegada, a la dictadura financera que estem patint.

om a primer pas, emplacem la ciutadania i les seves organitzacions a donar suport a les accions de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH):

recollir més d’un milió de signatures de la Iniciativa Legislativa Popular per la dació en pagament i el lloguer social abans del 25 de gener de 2013

participar activament en els actes d’STOP desnonaments

recolzar les noves accions de la PAH per aconseguir un canvi legislatiu urgent
abcd – acció base de ciutadania desobedient (de moment 910 signatures, de 150 poblacions catalanes)
www.cridadesobediencia.cat

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Crida a la desobediència civil pels drets ciutadans i contra la dictadura financera
09 gen 2013
el arcadi oliveras, la monja coraje y la cup al rescate.

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more