Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per mail aquest* Notícia
Notícies :: guerra
Armes
26 des 2012

(A well regulated Militia, being necessary to the security of a free State, the right of the people to keep and bear Arms, shall not be infringed) Una milícia ben reglamentada és necessària per a la seguretat d’un estat lliure, el dret del poble a posseir i dur armes no serà resringit.
Segona Esmena de la Constitució dels EUA. Declaració de Drets, 1791.


Sempre és el mateix. Escoltem moltes lliçons cap als EUA des d’unes terres on també tenim capitalisme neocon, crisis especulatives, consumisme irracional, desmantellament dels instruments d’estat per a l’educació igualitària i la sanitat universal, acumulació de la riquesa i expansió de la pobresa, manipulació informativa, alternatives polítiques aparents i al servei dels mateixos interessos, eleccions amb resultats cantats… I armes.

Ens diuen que la matança a una escola de Newton, on un jove de 20 anys matà 28 persones, no és possible amb les nostres lleis restrictives amb la possessió d’armes. Només és una mitja veritat que s’assembla molt a una mentida, perquè la restricció real pel que fa a determinats tipus d’armes es converteix en aparent quan es tracta del negoci de la caça.

El Periódico de Catalunya publicà ahir un article on senyalava que, als EUA, es pot comprar fàcilment un fusell de combat com el que utilitzà l’assassí de Newton (2) . Exactament dos anys abans, aquest diari publicà altre article molt semblant, però referit a la facilitat d’obtindre el permís d’armes per a caça a l’estat espanyol, amb un examen de salut mental que sovint no supera els 15 minuts (3). L’article estava relacionat amb l’assassinat a Olot de 4 persones per un home que utilitzà la seua escopeta de caça (4).

Podem fer un repàs de matances amb armes de caça, des de Puerto Hurraco (5) fins a El Salobral (6). Podem fer un recompte de totes les dones víctimes de terrorisme masclista que han caigut davant d’assatjadors, torturadors i assassins armats i amb llicència de caça. Podem comptar les persones mortes i ferides en accidents de caça, gent caçadora i gent que recollia bolets, feia esport o passejava sense saber que les escopetes eren a prop. Podem recollir l’allau de testimonis que han patit les amenaces de persones que, amb les armes a les mans, no fan cas de les vedes, proven el tir contra animals domèstics, disparen a prop de zones d’habitatges, entren propietats privades amb tanques, etc. Les dades són aclaparadores i demostren que les armes de caça són un perill que acaba en mans de qualsevol i, davant d’aquesta veritat, la situació no és molt distinta a la dels EUA.

A una crònica del corresponsal de TV3, Antoni Bassas, la conductora del bus escolar que havia portat diverses vegades alguns dels xiquets i xiquetes assassinades a Newton digué que la tragèdia no justificava la regulació sobre la tinença d’armes, entre d’altres coses, perquè les necessita la gent caçadora. A l’estat espanyol, el negoci de les armes de caça salta com un moll quan es parla de més rigor en el control de la capacitació, la tinença o la custòdia d’armes, i més encara quan es parla d’establir limitacions sobre certs tipus d’armes.

El 2010, es debatia una reforma del reglament d’armes espanyol que anava a deixar fora de la caça les semiautomàtiques amb carregador mòbil (no està integrat a l’arma, es pot traure per a recarregar projectils). El lobby de la caça protestà dient que això deixaria fora d’ús 800.000 armes a tot l’estat, 4.000 de les quals es trobarien al xicotet territori de Múrcia (7). El “noble art de la lluita per la vida amb igualtat de condicions” acumula un arsenal de centenars de milers d’armes semiautomàtiques amb carregadors mòbils, molts manipulats per a que disparen 5 bales contra animals que fugen per a salvar la vida. Es per això que tota eixa gent que es fotografia al costat de Joan Carles Borbó amb sobreprès evident i poc aspecte de poder córrer més de 50m sense ofegar-se, aconsegueixen matar. Cacen les armes que disparen 3, 5 o més tirs un darrere l’altre en mans de gent massa acostumada a eixir-se amb la seua.

El debat és el mateix. Als EUA, la indústria de la mort apel•la a l’essència americana, que conquerí l’Oest passant per sobre dels pobles nadius i imposà la llei de les armes. Ací, apel•la a la tradició de la caça i mostra els seus números en milions d’euros i un cert nombre de llocs de treball (8), els mateixos que poden desaparèixer amb el bufit d’uns quants ERO o d’algunes deslocalitzacions per a anar a explotar ma d’obra encara més barata i amb menys drets laborals que nosaltres. Els mateixos que es podrien crear ràpidament amb negocis fonamentats en una relació de respecte als altres animals i a la natura.

Als EUA van a parlar d’un món on aquella milícia armada ha estat substituïda per policies, exèrcits o milícies de reservistes preparades para la mobilització i amb les armes custodiades en lloc segur. Ací, també podem parlar d’un món on el respecte pels altres animals fa injustificable que alguna gent passe l’estona matant, per a fer-se fotos amb els cadàvers o, pitjor encara, amb els testicles sagnants d’un cérvol sobre el cap. Si el negoci es tradueix en la massacre de milers i milers d’animals i de centenars de persones que cauen víctimes de les armes de caça, no té cap justificació.

Potser que ens falte molt del que podem trobar a aquelles terres de l’altra banda de l’Atlàntic que han de rebre les nostres lliçons. No tenim molts dels seus mecanismes democràtics participatius, com els que permeten elegir fiscalies o els que regulen l’aprofitament les jornades electorals per a fer consultes vinculants a països com els EUA o Equador, on el 2011 pogueren votar SI a la #8 per l’abolició de la tortura taurina. No tenim mecanismes per a revocar representats electes com els que existeixen a Veneçuela, amb les que es podria donar la resposta que es mereixen les estafes de Zapatero i Rajoy. Amb les últimes reformes electorals que obliguen recollir signatures i avals a les candidatures que no obtingueren representació en les eleccions anteriors, no tenim el ple dret de sufragi com a Cuba …

Potser, amb el tema de les armes ens tornen a donar una lliçó a nosaltres. Potser ens mostren el camí a seguir a la terra del masclisme armat amb escopeta.

(1) http://www.elperiodico.cat/ca/
(2) El Periódico.cat, 17.12.2012, Un fusell de combat com el de la matança de Newton, a l’abast de qualsevol per menys de 1.000€. http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/fusell-combat-lanza-cost
(3) El Periódico.cat, Societat, 17.12.2010, p. 30. Una curta prova psicològica és el principal filtre del permís d’armes. http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/20101217/una-curta-prova
(4) aragirona.cat, 15.12.2010. Un xec sense fons ha estat el detonant de la matança d’Olot. http://www.aragirona.cat/noticia/48575/un-xec-de-sense-fons-ha-estat-el-
(5) Les enemistats entre dues famílies portaren a la matança del 26 d’agost de 1990, quan dos homes mataren 9 persones i feriren 15 més. Quan eixiren de casa amb les escopetes de caça, digueren que anaven a caçar tórtores.
(6) El 20 d’octubre de 2012, un home matà a tirs la xiqueta de 13 anys a qui assetjava i un veí. L’assassí, que es va suïcidar, era conegut com a caçador i tenia fama de bon tirador.
(7) La Opinión de Murcia, 26.12.2010, Los cazadores critican que la nueva ley obligará a destruir más de 4.000 armas. http://www.laopiniondemurcia.es/comunidad/2010/12/26/cazadores-critican-
(8) La Opinión de Murcia, 26.12.2010, Es la norma más restrictiva y dejará tocado al sector. http://www.laopiniondemurcia.es/comunidad/2010/12/26/norma-restrictiva-e

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Armes
27 des 2012
I aqui mentred tant el nostre gobern autoritza xirintguitos militars a fires infantils...

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more