Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Desembre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
          01 02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31            

can not create file
Accions per a Avui
19:00

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Comenta notícia | Veure comentaris | Envia per mail aquest* Notícia
Notícies :: @rtivisme : altres temes
10 llibres per començar el 2013
26 des 2012
Us proposem una selecció de llibres per començar el 2013. Es tracta d’una selecció de deu d’alguns dels llibres que hem llegit i d’algunes novetats recents que ens han cridat l’atenció i que no descartem com a properes lectures del Club
TOTS ELS ENLLAÇOS A ---->
http://www.noucicle.org/lhora/?p=7349




Primer

Tony JUDT (amb Timothy Snyder). Pensar el segle XX. La Magrana. Barcelona, 2011 (publicat en castellà per l’editorial Taurus de Madrid; títol original: “Thinking the Twentieth Century”)

Comencem per l’impressionant obra pòstuma de Tony Judt, “Pensar el segle XX”, fruit d’una sèrie de converses amb el també historiador Timothy Snyder . Tot resseguint la història personal i professional de Judt, el llibre ens introdueix en els principals dilemes del segle XX i en com el pensament polític els ha interpretat i formulat: tot un cabal de lliçons, de les que us en oferim una petita mostra:

“Qualsevol compromís amb una decisió política ha de ser triangulat mitjançant tres qüestions diferents. Una és la qüestió de les conseqüències. Estem segurs que les conseqüències d’una determinada elecció no són perilloses -ja sigui directament o a través d’exemples i precedents? Fins i tot si la guerra de l’Iraq hagués donat bons resultats en termes bushians, podria haver estat igualment … una idea pèssima, fomentant que d’altres actuessin sense obtenir èxit i per tant tenir unes conseqüències terribles. Per tant, el simple fet d’haver reeixit no seria una justificació suficient.
En segon lloc hi ha la conversa realista: què en traiem nosaltres? Això ha de formar part de qualsevol decisió política, al capdavall, tracta del govern, i tracta de crear resultats que siguin suposadament d’interès d’aquells que han emprès l’acció. Però és molt fàcil de creuar la fina línia que separa el realisme polític del cinisme moral -i el preu de fer-ho, amb el temps, és un espai públic corrupte.
I aleshores la tercera qüestió ha de ser: és una cosa bona, o correcta, o justa, per dur a terme -independentment de les meves anteriors consideracions? És precisament la nostra incapacitat contemporània de mantenir aquests tres conjunts de consideracions en joc (però ben diferenciats) el que reflecteix el gran fracàs del raonament polític.” (p. 390-391).


Podeu llegir-ne alguns avenços a:
- L’Avenç nº 379 (maig 2012)
- El País Domingo (13-05-12): “Viviendo en la era del miedo”
- Claves nº 222 (mayo/junio 2012): “La banalidad del bien”.
- Primeres pàgines i dossier de premsa a la pàgina web de l’editorial Taurus
També els comentaris de:
- Tereixa CONSTENLA, “Tony Judt dicta su epílogo” a El País (21-05-12)
- Enric SÒRIA, “Fins al final: l’exigència incoercible de la veracitat” a Ara (7-07-12)

Segon
Edward de WAAL. La llebre amb ulls d’ambre. Una herència oculta. Quaderns Crema. Barcelona, 2012 (publicat en castellà per l’editorial El Acantilado de Barcelona; títol original: “The Hare with Amber Eyes”)

Per acompanyar la gran panoràmica del segle XX que ens ofereixen Judt i Snyder, no hem trobat res millor que la mirada micro que ens ofereix la narració d’Edmund de Waal en un llibre deliciós sobre la seva família, “La llebre amb ulls d’ambre”. El llibre ens ofereix un viatge per la història europea dels segles XIX i XX a través de la saga familiar dels Ephrussi, originària de Ucraïna, amb el periple d’una colecció de “netsukes” que ens transporta al París de Proust, la Viena de Karl Kraus … i d’Adolf Hitler, al Toquio posterior a la Segona Guerra Mundial, per acabar al Londres d’avui en dia en mans de l’autor.
Un tast de les primeres pàgines del llibre


Alguns comentaris:
- Xavi AYÉN, “El hombre que hablaba con las miniaturas” a La Vanguardia Magazine (8-07-12)
- Jordi LLOVET, “Història i menudeses” al “Quadern” de El País Cataluña (12-09-12)

Tercer
Joseph STIGLITZ. El precio de la desigualdad. El 1% de la población tiene lo que el 99% necesita. Taurus. Madrid, 2012
(Títol original: “The Price of Inequality”)

Retornant al fil del llibre de Judt ens trobem amb un dels grans temes de la nostra crisi actual: l’increment sostingut de la desigualtat. Joseph Stiglitz el tracta en el seu darrer llibre “El precio de la desigualdad”, on denuncia les conseqüències de la creença cega en els beneficis col·lectius dels mercats desregulats.
Índex i prefaci i extractes seleccionats a la pàgina web de l’editorial Taurus


Sobre el llibre pot llegir-se:
- Entrevista a Joseph STIGLITZ a El País Semanal (16-09-12)
- Justo BARRANCO a La Vanguardia Diners (23-09-12): “Diagnòstic: error del sistema”
- Joaquín ESTEFANÍA, “Ganar la guerra de clases” al suplement “Babelia” deEl País (15-09-12)

Quart
Pierre ROSANVALLON. La sociedad de los iguales. RBA. Barcelona, 2012
(Títol original:”La société des égaux”)

Entorn de la idea d’igualtat i de la seva reconquesta després de la demolició efectuada pel neoliberalisme, tenim la proposta de refundació de la filosofia de la igualtat que ens aporta Pierre Rosanvallon en el seu nou llibre “La sociedad de los iguales”. Es tracta d’un llibre major que fa un recorregut per la gènesi i evolució del concepte d’igualtat fins arribar al zènit de l’Estat social redistribuidor i que analitza sense embuts la seva crisi en topar amb una societat més individualista i competitiva. Rosanvallon proposa superar la igualtat-distribució per un nou concepte d’igualtat-relació, per entendre la igualtat com una manera de fer societat, de considerar-la com una qualitat democràtica i no solament com una mesura de distribució de les riqueses:
“Le projet de l’égalité-relation s’était … decliné sous les espèces d’un monde de semblables, d’une société d’individus autonomes et d’une communauté de citoyens. L’égalité était de la sorte pensé comme position relative des individus, règle d’interaction entre eux, et principe de constitution de leur commun; ce qui correspondait aux trois figures possibles du lien social. Les droits de l’homme, le marché et les suffrage universel …”.
“L’avenir de l’idée socialiste au XXIe siècle se jouera autour de cet approfondisement sociétal de l’ideal démocratique …” (p.22-23)


Sobre el llibre:
- Entrevista a Pierre ROSANVALLON a El País (24-10-12)
- Comentari de José María RUIZ SOROA, “El cáncer de la democracia” a El País (5-05-12)

Cinquè
Josep RAMONEDA. La izquierda necesaria. RBA. Barcelona, 2012

El propòsit de reconstruir l’esquerra sobre noves bases és també compartit per Josep Ramoneda, amb el seu llibre “La izquierda necesaria”. Ramoneda vincula la crisi de l’esquerra a l’avenç imparable i subtil del nou autoritarisme postdemocràtic, afavorit per la cultura de la indiferència. I proposa una idea de l’esquerra com a afirmació i no com a negació, tot desgranant set raons que la fan necessària: per defensar la política, per civilitzar el capitalisme, per promoure el reconeixement, per trencar les fronteres, per combatre les desigualtats, per defensar un nou humanisme i per reinventar l’espai comú.
“… la izquierda tiene que renovar las ideas, el lenguaje, los hábitos y las personas. Ideas: empezando por rechazar que no hay alternativa; lenguaje: renovar las palabras no significa mimetizar el lenguaje de la derecha, sino encontrar respuestas nuevas a problemas nuevos; hábitos: abandonando los comportamientos de casta y osando poner en cuestión la forma de partido, que necesita una renovación a fondo; personas, capaces de inseminar la tradición de izquierda desde horizontes culturales nuevos.” (p. 132-133)

Sobre el llibre:
- Entrevista a Josep Ramoneda al programa “Maneres de viure” de La Xarxa (6-11-12)
- Eduard GÜELL, “Renovar la izquierda, defender la política” al blog “Agenda Pública” de eldiario.es (23-11-12)

Sisè
Richard SENNETT. Juntos. Rituales, placeres y política de cooperación. Anagrama. Barcelona, 2012
(Títol original: “Together. The Rituals, Pleasures and Politics of Co-operation”)


Aquest llibre “Juntos” és el segon de la trilogia que Sennett dedica a la cultura material, després d’un primer dedicat a l’artesà (la moral de les coses ben fetes) i d’un tercer que estarà dedicat a la construcció de la ciutat. El propòsit de l’autor es aprofundir sobre la cooperació com una habilitat pràctica que fa possible l’acció col·lectiva i que requereix d’un aprenentatge i del respecte a una certa ètica basada en la comprensió recíproca i en la voluntat de respondre a les necessitats dels altres. No queda lluny aquest enfocament de la necessitat de canviar els hàbits de la política que, en tant que acció col·lectiva, ha de recuperar la cultura i la pràctica de la cooperació.

“La cooperación lubrica la maquinaria necesaria para hacer las cosas y la coparticipación puede compensar aquello de lo que tal vez carezcamos individualmente. Aunque inserta en nuestros genes, la cooperación no se mantiene viva en la conducta rutinaria; es menester desarrollarla y profundizarla (…) La modernidad puede reprimir y distorsionar nuestra capacidad de vivir juntos, pero no puede borrar esta capacidad. Como animales sociales somos capaces de cooperar más profundamente que lo que el actual orden social imagina”.

Prefaci i introducció: “El marco mental de la cooperación”
Comentaris
- José LÓPEZ PONCE, “Lectura del último libro de Sennett sobre la cooperación” al blog “Rizomática” (23-05-12)

Setè
Robert SKIDELSKY y Edward SKIDELSKY. ¿Cuánto es suficiente? Qué se necesita para una buena vida. Crítica. Barcelona, 2012
(Títol original: “How Much is Enough? The Love of Money, and the Case for the Good Life”)


En llibres anteriors han anat apareixent peces per a la reconstrucció d’un projecte alternatiu al desordre establert: la igualtat entesa com a relació social, el reconeixement com a nou valor central en una societat plural, la cooperació com a habilitat imprescindible per viure en la complexitat. En aquest llibre deLord Skidelsky (el gran biògraf de Keynes) i del seu fill, s’hi afegeix la perspectiva de la qualitat de vida, desvinculada del creixement quantitatiu i desordenat.
“El filósofo del siglo XIX, John Stuart Mill, tenía una visión más civilizada: ‘Confieso que no me fascina el ideal de vida que adoptan aquellos que piensan …que atropellar, aplastar, dar codazos y obstaculizarse mutuamente, que en sí constituye el tipo de vida social existente, sea el destino más deseable para la humanidad …El mejor estado de la naturaleza humana es uno en el que si bien nadie es pobre tampoco nadie desea ser más rico y nadie tiene motivos para temer que los esfuerzos de otros para progresar lo hagan retroceder’”.

Materials sobre el llibre:
- Conferència de Lord Skidelsky a la London School of Economy (4-07-12)
- Robert SKIDESLKY, “La felicidad es igualdad” a Project-Syndicate (19-10-12)
- Entrevista a Robert i Edward Skidelsky a El Huffington Post (26-10-12): “Tenemos los bienes materiales suficientes para llevar una buena vida, pero nos hemos olvidado de lo que es”
- Andrés ORTEGA, “Nosotros los insaciables” al blog “Luces Largas” de El País (11-08-12)

Vuitè
Jürgen HABERMAS. La constitución de Europa. Trotta. Madrid, 2012
(Títol original: “Zur Verfassung Europas. Ein Essay”)


El fantasma del fracàs del projecte històric de la construcció europea va camí de convertir-se en realitat. Jürgen Habermas, un dels gegants vius del pensament europeu, es veu en cor d’assajar una narrativa nova del projecte europeu des de la perspectiva de constitucionalitzar el dret internacional i apuntar així a una democràcia transnacional, com alternativa al federalisme executiu postdemocràtic al que tendeixen les elits polítiques europees.

“El estallido de las ilusiones neoliberales ha promovido la comprensión de que los mercados financieros, es más, los sistemas funcionales de la sociedad mundial que traspasan las fronteras nacionales, dan origen a problemas que ya no pueden ser controlados individualmente por los Estados o por coaliciones de Estados. En cierto modo, la política como tal, la política en singular, se ve desafiada por esta necesidad de regulación: la comunidad internacional de Estados tiene que desarrollarse en el sentido de una comunidad cosmopolita de Estados y ciudadanos del mundo.”
Articles de Jürgen Habermas publicats al diari El País


Sobre el llibre
- Comentari de José María Ridao, “El fin del optimismo” a “Babelia” de El País(26-05-12)

Novè
Emilio ONTIVEROS y Mauro GUILLÉN. Una nueva época. Los grandes retos del siglo XXI. Galaxia Gutenberg. Barcelona, 2012
(Títol original: “Global Turning Points”)

Les dificultats europees són en bona part conseqüència dels canvis de tendències mundials que estan definint com serà el segle XXI. Emilio Ontiveros i Mauro Guillén analitzen aquestes noves tendències: desequilibris de l’economia mundial entre les economies avançades i les emergents, de les que la ràpida expansió de les multinacionals d’aquests països n’és una manifestació evident; noves condicions demogràfiques, amb l’envelliment dels països avançats i el creixement de la població urbana arreu del món; competència pels recursos naturals; incertesa política i riscos d’ingovernabilitat i caos; desigualtat creixent a l’interior dels països, acompanyada d’una disminució de la desigualtat global; la sostenibilitat passa a ser la principal prioritat; i mutació de l’equilibri mundial de poder.

Transcripció parcial del capítol primer: “Una nueva época”.
Blog d’Emilio Ontiveros: “Paseo Global”

Desè
Jordi GRÀCIA. Burgesos imperfectes. L’ètica de l’heterodòxia a les lletres catalanes del segle XX. La Magrana. Barcelona, 2012

Per tancar aquesta selecció fem un canvi de registre per endinsar-nos en la lectura del canon de la literatura catalana del segle XX que ens proposa Jordi Gràcia. L’autor reivindica la tradició il·lustrada -i l’escepticisme atemperat que comporta- de Josep Pla, Gaziel, Joan Oliver, Josep Ferrater Mora, Joan Ferraté, Josep Maria Castellet, Pere Gimferrer i Joan Margarit:

“Són rebels resignats, o són corcs emprenyadors, o són insolents llegívols, o són àcids sense efecte destructiu: són homes disposats a l’exercici lliure de les seves vocacions i conviccions, però no creuen en la llibertat integral o sense condicions, il·limitada, de l’exercici literari. No són romàntics de pa sucat amb oli ni són idealistes banals, són, més aviat, tots ells, homes coherents amb una dimensió sensata i il·lustrada de l’art, i li reclamen la dosi insubstituïble de rebel·lia i dissonància, de dissidència i heterodòxia sense trencar les regles del joc. Ni les d’una societat complexa i moderna ni de les respectives esferes d’actuació: saben que no hi ha un públic, sinó públics; saben que els prejudicis són necessaris i saben que els prejudicis canvien, i marxen i tornen. Saben que cadascún d’ells ha canviat i canviarà al llarg dels anys però no associen el canvi amb una traïció innoble sinó amb la maduració i la lucidesa adquirida; no se senten lleials a la retòrica de la Pàtria ni de la Cultura ni de cap Essència immaculada sinó fidels a la veritat moral lentament assolida i molt sovint massa aclaparadora per callar-la, i massa colpidora per escopir-la en cru. Han estat perfectament burgesos, per dir-ho així, però burgesos exigents amb la pròpia classe; se senten més a prop del moralista del segle XVIII que del preceptista; són més irònics que dogmàtics, més justos que sectaris”. (p.11)

El llibre es tanca amb un epíleg amb voluntat polèmica sobre l’actual situació política de Catalunya del que us deixem un petit tast: “Però l’escepticisme una mica irònic i desdramatitzador, tèbiament cínic, no s’adiu amb els usos atrafegats i barroers de l’actualitat, que sempre té pressa i necessita impacte ràpid. Ara som un altre cop davant d’un d’aquests miratges gràcies a la reactivació programada i programàtica d’un somni català minoritari, mai esvaït del tot però mai hegemònic tampoc, i tampoc mai desactivat o abandonat. El producte ideològic més fresc del mercat mediàtic dels últims tres o quatre anys és la independència com a medicina regeneradora dels mals del país, fins a l’extrem que ni tan sols cal prendre’s la molèstia de ponderar el que pot tenir de metzina destructiva …” (p.247)

Articles de Jordi Gràcia publicats a El País



* * * * *

Fins aquí les nostres recomanacions, a les que volem algunes de les moltes que proliferen en acabar l’any, com per exemple:
- José Antonio ZARZALEJOS, “Once lecturas (y relecturas) par entender nuestro tiempo” a El Confidencial (20-12-12)
- Antonio CAÑO, “Los diez libros del año en Estados Unidos” al blog “Ala Oeste” de El País (18-12-12)
- Ignacio OROVIO, “Los mejores ensayos de 2012” a La Vanguardia (18-12-12)
- “Page turners. Books of the year” a The Economist (8-12-12)

This work is in the public domain
veure comentaris / afegir comentari ...
La facilitat d'afegir comentaris als articles publicats té com a finalitat el permetre:
  • Aportar més informació sobre la notícia (enriquir-la)
  • Contrastar la seva veracitat
  • Traduir l'article

Comentaris

Re: 10 llibres per començar el 2013
26 des 2012
fora propaganda d'editorials burgeses!

P.S.: La mentida de que la culpa de tot ho té l'1% de la població és altament contrarrevolucionària
nou cile
27 des 2012
Nou Cicle és una tendència organitzada dins del PSC (al menys fins fa poc, no se si s'han unit al grup del maragall II), corresponia als "obiolistes" (irònic que un grup que ja a rulat tant s'anomeni nou...) una mica catalanistes, una mica d'esquerres i una mica liberals, sociates ricachos moderats i allunyats actualment del poder, però que mouen una certa pasta... que fan els del PSC a IMC?.... FORA!!
Afegeix comentari ràpid Supervisar la moderació
Títol (no cridis, fes un ús moderat de les majúscules)
Nom email

Comentari

Format de Text
Anti-spam Introdueix el següent text a la casella:
Per afegir comentaris més detallats, o per pujar fitxers, mira a formulari complert de comentaris.