Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Envia per mail aquest* Notícia
Anunci :: altres temes
Nº3 de l'Ara o Mai [Nov]
24 des 2012
Des de València, ja fa més d'un mes que està l'Ara o Mai rulant pels carrers en paper.

Ací deixem el link de descarrega i el seu blog per si voleu consultar-lo.

http://araomaivlc.files.wordpress.com/2012/11/araomai_3.pdf

http://araomaivlc.wordpress.com

A més, si el voleu rebre en paper, envia un correu a: ARAOMAIVLC (at) GMAIL.COM

Ens veiem als carrers!
Ací adjuntem un dels textos que s'ha publicat a la web, i que està inclòs a l'Ara o Mai 3:

REPRESSIÓ DE LA PROTESTA I REFORMA DEL CODI PENAL [ARA O MAI Nº3]

Al llarg de tots el temps i en tota la geografia del planeta s’han succeït esdeveniments, fets rebels contra l’ordre establert. Dones i homes que es rebel·len contra l’esclavitud, es subleven contra el poder, afirmen la seua llibertat i dignitat individual i col·lectiva. Dies rebels que fan visible allò més humà que hi ha dins nostre. Cròniques d’insubmissió que deixen palés que no hi ha poder sense rebel·lia i que ens retornen l’orgull i la bellesa de la nostra condició humana.
Extret del llibre “Días rebeldes, crónicas de insumisión”.
En aquestos temps de crisi que estem vivint, la recepta dels poderosos són més reformes i més retallades de les nostres condicions de vida ja de per sí minvades. Els governs saben que després de cada mesura o programa d’ajustos que porten endavant hi haurà malestar i potser una crispació generalitzada cada vegada més forta. És així que, per a evitar conflictes majors i mantindre el control a les seues mans, les lleis s’endureixen per a totes les que intentem sobreviure i els càstigs son més forts per a les dissidents. Polítics i policia, com a encarregats de mantindre el control social, s’esforcen en reprimir qualsevol tipus de protesta.
Darrere de cada retallada o reforma que estem vivint en els últims temps, es tensa una mica més la corda entre el poder i les classes explotades. Eixim als carrers en protesta a les noves mesures, perquè no volem seguir sent les que vivim en la misèria a costa d’uns pocs que es fan cada dia més rics. Les mobilitzacions son cada volta més freqüent a Europa on des del 2008 es venen produint conflictes en més sectors i xicotetes revoltes que amenacen cada vegada més l’ordre del sistema establert. Aquest, veient-se qüestionat, es defèn amb fúria emprant tota la maquinaria repressora de l’Estat com als casos de Grècia i Itàlia en els últims anys. Sabem ben bé que a Grècia les jornades de lluita son massives i molt combatives, però acaben en centenars de detinguts i quasi cada dia es produeixen detencions, de fet les presons ja fa temps que estan saturades. A Itàlia des de fa un parell d’anys i sobretot després dels disturbis que es produïren a Roma el 15 d’Octubre del 2011, s’han estat portant a terme tot un conjunt d’operacions policials per desarticular a diferents grups anarquistes arreu de l’Estat. Però podríem parlar també de la repressió brutal que hi ha hagut després de grans mobilitzacions als estats de Xile, Egipte, Anglaterra, Sud Àfrica, Canadà, … la llista és molt llarga i és així que l’espanyol no es podia quedar enrere.
Coneguem de ben prop les estratègies de polítiques de prevenció i dissuasió que s’estan portant a terme durant l’últim any a l’Estat espanyol, ja que nosaltres o les nostres companyes estan sent víctimes d’aquesta. Amb el 15M vam poder presenciar els primers enfrontaments policials que es produïen des de feia anys amb aquestes característiques. Començant per la primera manifestació a Madrid de la mateixa data, abans fins i tot de les acampades, on es produïren els primers disturbis que acabarien amb les primeres detencions que més tard es van ampliar a Barcelona el 15J amb el assetjament del Parlament quan es votaven noves retallades. També a València hem patit la brutalitat policial a les Corts després de les eleccions del 22 de Maig, com a altres ciutats i pobles on durant les acampades cada dia alguna companya sofria les conseqüències de posicionar-se front el “estado de derecho”.
Però han sigut aquestos darrers mesos on hem vist una pujada forta de la conflictivitat social i així també de la repressió. Com que la conjuntura econòmica no millora és evident que la social tampoc ho està fent, s’obrin nous conflictes i les explotades intentem prendre amb més força els carrers. Vet aquí que el paper de les forces de l’ordre està sent clau per mantindre el control social i que la repressió ha començat a estar a l’ordre del dia. En forma d’identificacions constants i multes massives, com les sancions de 300 euros i les desenes de detencions cap a les persones que es manifestaren pel centre de València durant els enfrontaments a la Primavera Valenciana. O les càrregues policials constants a Madrid quan qualsevol tipus de protesta es trasllada al carrer. Especialment dura és la ràtzia contra les companyes que s’està portant a terme a Barcelona en relació a la passada Vaga General del 29M. Mesos després ja són moltes les detingudes i seguixen, algunes de les quals han sigut enviades arbitràriament a presó preventiva i s’enfronten a acusacions molt greus.
És així que estem davant d’una onada de repressió que no s’aturarà i que anirà en crescendo a mesura que la situació es faja més insostenible. Com diem al començament del text, el Govern és conscient de que les retallades socials i la reforma laboral van a provocar malestar i un augment de conflictivitat als carrers. D’aquesta manera, l’Executiu juntament amb altres partits del parlament han posat ja sobre la taula una reforma del Codi Penal, de la Ley de Enjuiciamiento Criminal i la Ley Orgánica de Protección de la Seguridad Ciudadana, que afecten fins i tot a les mobilitzacions o respostes més pacífiques.
Alguns punts de la nova reforma presentada al Consell de Ministres el passat 14 de setembre pel Ministre de Justícia inclou entre altres:
- Incorporació de la Cadena perpetua revisable per als casos d’especial gravetat.
- S’amplia el delicte de Desordres Públics als actes de pillaje (expropiacions de supermercats) i als que posen en perill la integritat d’altres persones. Es crea el concepte de “vandalismo callejero” a aquells que actuen contra persones o bens, s’agreuja si es porten armes (pedres, pals). També es castiga la difusió de missatges que puguen incitar a cometre delictes (penes de 3 mesos a 1 any).
- Enduriment dels delictes d’atemptat, resistència i desobediència a les forces de seguretat: les penes per aquestos delictes s’endureixen, fins i tot els casos de resistència passiva (seure a terra i alçar els braços) esta tipificat entre 6 mesos i 1 any de presó. Amenaçar verbalment a un agent també serà delicte. Llançar una pedra o objecte contundent serà castigat entre 1 i 6 anys de presó.
- Es suprimeix la falta de hurto pel delicte lleu de hurto i es tindrà en compte la capacitat econòmica de la víctima així com la reincidència. Un nou pas cap a la criminalització de la pobresa.
- Contemplar la presó preventiva en molts més casos que en l’actualitat. Pareix que l’estratègia front la conflictivitat social és construir més presons.
En aquestes lleis pretenen que davant la misèria que patim dia rere dia la nostra resposta siga la por, cada volta més, l’acceptació total de l’ordre actual de les coses, servilisme pur i dur. Pensem que aquesta estratègia de la por ens dona més raons per lluitar en més força encara contra aquest sistema explotador, ens obliga a organitzar-nos millor i establir llaços més sòlids entre nosaltres, ens motiva a construir un altre mon. Per combatre la repressió tenim al nostre abast mitjans tan poderosos com la solidaritat activa i l’ajut mutu, podem formar grups de suport a les represaliades, caixes de resistència d’on traure els recursos necessaris, accions directes coordinades contra els responsables de la repressió, mobilitzacions constants als carrers, fer difusió dels casos, organitzar actes solidaris o per autogestionar les nostres lluites. Deixar clar que si ens toquen a una ens toquen a totes.
Els que tenen por son ells per que saben que no anem a quedar-nos quietes mentre ens furten les nostres vides. Anem a per ells i no podran aturar-nos.

This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more