|
Notícies :: globalització neoliberal : amèrica llatina |
El Partit Revolucionari del Treball diu:
|
|
per Kaos |
16 des 2012
|
|
Arreu del món la violència augmenta i juntament amb ella la reacció de les masses. Més d’hora que tard veurem aixecar-se, foguejada per una infinitat de lluites, a l’avantguarda proletària que necessitem per prendre el poder i acabar amb la infàmia capitalista. Fins aquest moment no hi haurà descans.
1.http://actualidad.rt.com/
2.http://www.losandes.com.ar/
3.http://www.lavoz.com.ar/
4.http://www.lavoz.com.ar/
5.http://noticias.terra.com.ar/
6.http://www.elnuevodiario.com.ni/
7.http://actualidad.rt.com/
8.http://actualidad.rt.com/
9.http://actualidad.rt.com/
10.http://www.clarin.com/
11.http://www.ambito.com/
12.http://actualidad.rt.com/
13.http://actualidad.rt.com/
14.http://actualidad.rt.com/
15.http://www.prensa-latina.cu/
16.http://actualidad.rt.com/
Violència més violència burgesa és igual a resistència més lluita proletària
A Europa la situació està cada vegada més agitada. Amb ajustaments, retallades i una taxa d'atur que arriba a un rècord històric (1), la primera vaga coordinada entre diversos països del continent -el 14 de novembre- va ser un èxit en adhesió i en la convocatòria a les manifestacions.
Com era previsible, a Espanya i Portugal va haver repressió: la burgesia no permetrà graciosament que avancin les protestes sense bolcar cap a les masses la seva violència repressiva (2).
No obstant això, i malgrat que sabem que cap estat burgès està en condicions de resoldre la crisi terminal del capitalisme, algunes concessions han d'anar fent amb l’idea d'allargar la seva agonia i en bona hora que les facin.
A Espanya, Rajoy va suspendre els desallotjaments per dos anys, a causa de la quantitat de suïcidis i a la gran reacció popular davant seu (3).
És d'esmentar el cas de França, on no trigarà a avivar-se el vesper bojament.
Hollande està demostrant ser pitjor -si fos que es pot- que el seu antecessor Sarkozy. L’ultima mesura que ha pres el premier francès consisteix a eliminar els impostos a la patronal i carregar un IVA més alt per a tots, a més de retallades en la despesa pública. Tot un "socialista", però a l’inrevés ... (4)
Als EUA, va guanyar Obama la reelecció no tant per mèrit propi, sinó perquè Romney era veritablement grotesc i evidentment el poble nord-americà va preferir dolent conegut que dolent per conèixer. En política internacional, el re - flamant president va estrenar mandat donant suport a l'estat genocida d'Israel (5) en la seva nova i bestial ofensiva sobre Palestina (6).
L'exèrcit israelià, després d'haver assassinat a quantitat de civils, entre ells nens i dones, i el líder de Hamàs, tot i saber que aquest tenia un pla de pau (7), es va preparar per avançar per terra (8).
Hamàs, per la seva banda, va declarar que "els dies d'Israel estan comptats" (9).
El feixista estat sionista, d'acord amb els plans imperialistes per a la regió, no fa altra cosa que tractar de solucionar amb la guerra els problemes interns i externs que l’assetgen, però en la seva desesperació burgesa obliden que estan cada vegada més sols i aïllats i que els pobles de l'Orient Mitjà, inclosa Palestina, no es rendiran. I obliden, també, que els proletaris de tot el món tenim memòria. Però el conflicte iniciat, com tantes vegades, per l'Estat burgès d'Israel, que va avançar sobre terres palestines, ja no compta amb l’aval d'Europa: s’acaba d’aprovar a l'ONU acceptar a Palestina com Estat Observador (10), tot i la resistència dels Estats Units i de Israel (11).
A Síria, mentrestant, els països de l'OTAN i van blanquejant (assumint la seva autoria) el seu accionar al país: David Cameron i Barack Obama, que amb això també estrena mandat, estan considerant l’opció d’armar als rebels oficialment i començar les accions militars al país, establir la zona d’exclusió aèria patrullada pels avions britànics, nord-americans i francesos i dur a terme la intervenció oberta a Síria, segons un difós diari britànic.
A més, Anglaterra estaria entrenant esquadrons de la mort per assassinar Al-Assad directament (12).
Els combats continuen i l’exèrcit sirià ha reprès el control dels aeroports de la capital (13) mentre els opositors busquen unir-se per negociar amb el govern una sortida sense més vessament de sang (14) amb l’aval rus (15).
L’oportunista Hollande no es vol quedar enrere i per això el seu país és el primer a reconèixer a l’oposició siriana com a legal representant del país (16), encara que aquest monstre concretat a Doha i recolzat, entre d’altres, per la inefable Hillary Clinton, no sigui reconegut com a vàlid per la resta dels opositors (14).
Arreu del món la violència augmenta i juntament amb ella la reacció de les masses.
Més d’hora que tard veurem aixecar-se, foguejada per una infinitat de lluites, a l’avantguarda proletària que necessitem per prendre el poder i acabar amb la infàmia capitalista.
Fins aquest moment no hi haurà descans. |
This work is in the public domain |
Re: El Partit Revolucionari del Treball diu:
|
per contextualització |
16 des 2012
|
Dubto molt que sigui la l’avantguarda proletària la que s'aixequi, potser abans será el que vosaltres anomeneu lumpem proletariati al que no li doneu cap força revolucionaria...
A l'estat espanyol i a Catalunya, amb dignes excepcions, no hi ha cap revolta i si molta resignació. Potser aquesta guerra, que no sempre és armada i amb dispositius bèlics, també te una revolta que no utilitza les armes per aixecar-se. Malgrat tot, m'agradaria que els i les marxista-leninistes i els i les stalinistes tingueseu el mateix respecte per qualsevol lluita...
Salut! |
Re: El Partit Revolucionari del Treball diu:
|
per bb |
16 des 2012
|
Una guerra sense armes no sol acabar bé. |
Re: El Partit Revolucionari del Treball diu:
|
per per bb |
17 des 2012
|
Depende para quien... Hoy hay demasiadas guerras en las que las armas son el último recurso. Para eso se han inventado las crisis, la "lucha contra la pobreza", los déficits cero o estrategias como las de los transgénicos o las nuevas epidemias, etc...
http://www.youtube.com/watch?v=mOsK8T4jnh4 |