|
|
|
|
|
Notícies :: educació i societat |
|
En matèria d'educació, ferms en la posició de classe
|
|
per Partit Comunista Internacional - "El Comunista"
Correu-e: pcielcomunista@gmail.com (no verificat!) |
14 des 2012
|
|
Assistim per enèsima vegada a la jugada de sempre que consisteix en fer-nos defensar el que fa dos dies estàvem combatent amb l’excusa reincident de l’amenaça sobrevinguda d’un mal pitjor. En aquest cas, la institució capitalista amenaçada per una versió pitjor és el sistema educatiu. Però abans d’afegir-nos a la borratxera general, ens hem de preguntar què s’ensenya en el sistema educatiu que ens criden a defensar. |
EN MATÈRIA D’EDUCACIÓ, FERMS EN LA POSICIÓ DE CLASSE
Assistim per enèsima vegada a la jugada de sempre que consisteix en fer-nos defensar el que fa dos dies estàvem combatent amb l’excusa reincident de l’amenaça sobrevinguda d’un mal pitjor. En aquest cas, la institució capitalista amenaçada per una versió pitjor és el sistema educatiu. Però abans d’afegir-nos a la borratxera general, ens hem de preguntar què s’ensenya en el sistema educatiu que ens criden a defensar:
•Que potser s’ensenya actualment als nostres fills, als fills de la classe obrera, que el treball assalariat és el sistema modern d’esclavitud i que tot benefici té com a única base la nostra explotació?
•Que potser s’ensenya als nostres fills com organitzar-se clandestinament a les empreses, com organitzar vagues indefinides contra aquestes mateixes empreses i com afrontar els esquirols, trepes i xivatos i a distingir-nos d’ells per una estricta solidaritat i companyerisme fins a les últimes conseqüències amb la resta de treballadors?
•Que potser s’ensenya al servei de qui estan les institucions de l’Estat burgès (jutjats, inspecció, policia i el mateix sistema educatiu) que només serveixen als interessos de la Patronal?
•Que potser s’ensenya a rebutjar la falsa comunitat d’interessos de la classe obrera amb l’economia de l’empresa i amb l’economia nacional?
•Que potser s’ensenya que els treballadors de tots els països som germans i formem una única classe mundial i que els empresaris de tots els països conformen una classe confabulada per mantenir els seus privilegis i assegurar la nostra explotació?
No, rotundament no. Cap d’aquests coneixements bàsics i essencials per la formació dels fills de la classe obrera s’ensenya ni a l’educació primària, ni a la secundària ni a la universitat ni a cap màster públic ni privat.
En canvi sí que s’hi ensenyen mentides d’envergadura com que a Rússia i satèl•lits (més Cuba, Xina, Veneçuela, etc.) hi hagi hagut mai ni un gram de socialisme, i també s’hi tergiversen fets crucials per la classe obrera com les causes i desenvolupament de la guerra civil espanyola i es mistifica la funció veritablement anti-obrera de la II República i del Front Popular (en el que van convergir contra la classe obrera tant la social-democràcia, com l’estalinisme i l’anarquisme) i la repressió i massacre de les temptatives revolucionàries de la classe obrera (maig del 37 a Barcelona), s’hi ensenyen les tradicions, supersticions i mitologia nacionalista que la burgesia catalana o l’espanyola van crear al segle XIX per tal de mistificar la seva pròpia dominació i per ennuvolar la consciència dels treballadors, etc. És d’aquesta falsificació de la història de la que hauríem de lamentar la pèrdua? I pretenen convèncer-nos de que aquestes fàbules i falsificacions històriques són millors o més progressives que les dels seus homòlegs post-franquistes? No companys, l’òbvia olor de podrit del franquisme i dels seus descendents la desprèn la mateixa substància de la que estan fets els programes educatius de la burgesia “progre”, catalanista o espanyola: patrioterisme barato d’uns i altres per encobrir la pròpia dominació de classe.
Quin és l’orígen històric de l’ensenyament universal i obligatori? A més de ser un viver de futurs assalariats submisos i obedients, el sistema d’ensenyament universal i obligatori respon a la necessitat del capitalisme industrial de dotar-se de presons per nens on els treballadors puguem “aparcar” els nostres fills mentre complim la nostra condemna d’assalariats. El règim horari quartelari, la divisió dels alumnes en edats (i sovint sexes) i l’autoritat de la que es dota els professors, totes elles caractarístiques copiades de l’exèrcit i del règim fabril, institucions per excel•lència del règim burgès, fan difícil no entendre el rebuig instintiu que el sistema educatiu genera entre els fills de la classe obrera. I que després ens parlin de fracàs escolar...
Què més s’ensenya en l’actual sistema educatiu? S’hi ensenya també que la sortida endavant és una sortida individual que passa per fer una carrera i acumular títols que et permetin distingir-te de la massa de desgraciats, sortida il•lusòria la funció de la qual no és altra que cultivar l’individualisme i sedar la combativitat dels treballadors assalariats, domesticar-nos i esterilitzar-nos el cervell preventivament per entregar-nos lligats de mans i peus a l’explotació en una empresa privada o de l’Estat, gran o petita, tant és. Aquest és el contingut fonamental de l’ensenyament en el capitalisme amb la Llei-Wert o amb qualsevol altra.
No vessarem cap llàgrima per la substitució d’“Educació per la Ciutadania i els Drets Humans” per “Educació Cívica i Constitucional”: totes dues fan la mateixa pudor de podrit que desprèn aquest sistema caduc i constitueixen una negació de la lluita de classes, llesta per inocular-nos-la de ben petits. Per comptes d’això, quina educació necessitem els treballadors assalariats en aquesta societat que viu de la nostra explotació?
“La militarització penetra ara tota la vida social. L'imperialisme és una lluita aferrissada de les grans potències pel repartiment i la redistribució del món, i per això ha de menar inevitablement a un reforçament de la militarització en tots els països, inclús en els neutrals i petits. Amb què faran front a això les dones proletàries? Es limitaran a maleir tota guerra i tot allò militar, es limitaran a exigir el desarmament? Mai es conformaran amb un paper tan vergonyós les dones d'una classe oprimida que sigui vertaderament revolucionària. Els diran als seus fills: "D’aquí poc seràs gran. Et donaran un fusell. Agafa’l i aprèn bé a manejar les armes. És una ciència imprescindible per als proletaris, i no per a disparar contra els teus germans, els obrers d'altres països, com succeeix en la guerra actual, i com t'aconsellen que ho facis els traïdors al socialisme, sinó per a lluitar contra la burgesia del teu propi país, per a posar fi a l'explotació, a la misèria i a les guerres, no amb bons desigs, sinó vencent a la burgesia i desarmant-la".” (Lenin, el programa militar de la revolució proletària, 1916)
S’exclama el filisteu petit burgès: volen separar els fills dels treballadors dels de la petita-mitjana-gran burgesia! Però és que això no ha estat així en algun moment? “Educació popular igual? Què s’entén amb això? Es creu que en la societat actual (que és l’única de la que pot tractar-se), l’educació pot ser igual per totes les classes?(...) El que en alguns estats d’aquest últim país [EEUU] siguin “gratuïts” també els centres d’instrucció superior, només significa, en realitat, que allà a les classes altes se’ls paguen les seves despeses d’educació a costa del fons dels impostos generals.” (Karl Marx, Crítica al Programa de Gotha) Que en el capitalisme hi pugui haver igualtat entre les classes socials és una superstició de la petita burgesia que, d’una banda, és incapaç d’entendre i assumir la falàcia inherent a la consigna burgesa de la “igualtat davant la llei” i que, d’una altra, sent un veritable horror a que els seus fills caiguin a la part de la línia divisòria que no toca i acabin envoltats de proletaris encara que, evidentment, es guarden bé de plantejar així els termes del problema.
Voleu una solució a les actuals retallades en educació i a totes les lleis Wert hagudes i per haver? Deserteu de l’actual programa educatiu d’idiotitzament dels fills dels treballadors, rebutgeu representar l’”autoritat” dins dels centres, negueu-vos a ensenyar la història tal i com l’ha escrit la classe dominant, que els llibres de text passin a ser “Treball assalariat i capital”, “La Guerra civil a França”, “El Manifest del Partit Comunista”, “El Capital”, “La crítica al programa de Gotha”, “La revolució proletària i el renegat Kautsky”, “L’Estat i la Revolució”, “Propietat i Capital”, “Lenin en el camí de la revolució”, “Fonaments del comunisme revolucionari” i veureu com de ràpid us reprimeixen i passen a afalagar de nou el seu instrument d’asserviment ideològic i a invertir el que faci falta per mantenir sedada la classe obrera amb els actuals plans d’ensenyament.
Aquesta educació, l’única que interessa a una classe que ha de trencar el jou que la manté esclavitzada, només és possible fora i en contra de les institucions de l’Estat burgès, a les catacombes, en estret contacte amb les lluites de la classe obrera, fora del politiqueig personal i parlamentari, lligada a la perspectiva de l’abatiment del règim burgès per obrir la via a la transformació revolucionària cap a una societat sense classes, sense Estat, ni mercat, ni diners, ni treball assalariat en la que “el lliure desenvolupament de cadascú sigui la condició del lliure desenvolupament de tots” (Manifest del Partit Comunista).
Tant la il•lusió de que això sigui possible dins del sistema educatiu burgès com la crida a defensar una variant concreta d’aquest últim davant d’una variant pretesament pitjor o més a la dreta són només una mostra de la submissió ideològica a l’actual i criminal sistema capitalista. Aquesta submissió ideològica és un llast que pesa de manera asfixiant en l’actual moviment reivindicatiu dels treballadors de l’ensenyament que mai podran sortir del pantà del corporativisme i lluitar per les seves pròpies condicions i les del conjunt de la classe assalariada sense trencar amb ella prèviament.
Fora la influència de l’Església, de l’Estat i del filisteisme ben pensant de la petita burgesia democràtica, de l’educació de la classe obrera! Abaix la llei Wert i tot el sistema educatiu de la burgesia!
Per l’eliminació de títols i carreres que no fan més que dividir els treballadors i facilitar les diferències salarials!
Per una educació revolucionària i classista de la classe obrera, fora i en contra de les institucions de la burgesia, cap a l’abolició del treball assalariat i del règim mercantil i d’empresa!
PARTIT COMUNISTA INTERNACIONAL – “EL COMUNISTA”
www.pcielcomunista.net46.net – pcielcomunista ARROBA gmail.com
El que distingeix el nostre partit: La línia que va de Marx a Lenin, a la fundació de la Internacional Comunista i del Partit Comunista d'Itàlia (Livorno 1921); la lluita de l'Esquerra Comunista contra la degeneració de la Internacional, contra la teoria del "socialisme en un sol país" i la contrarrevolució estalinista; el refús dels Fronts Populars i dels Blocs de la Resistència; la dura obra de restauració de la doctrina i de l'òrgan revolucionaris, en contacte amb la classe obrera, fora del politiqueig personal i electoralesc. |
Mira també:
http://www.pcielcomunista.net46.net
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: En matèria d'educació, ferms en la posició de classe
|
|
per alex |
14 des 2012
|
|
fora aquesta merda de imc |
|
Re: En matèria d'educació, ferms en la posició de classe
|
|
per UHP |
14 des 2012
|
Doncs jo el trobo un punt de vista interessant. Més enllà del ranci a nivell conceptual i lingüístic assenyala una contradicció fonamental que sovint passem per alt, caient en el pur activisme: defensant els serveis públics tal com els coneixem, a banda del seu contingut real, assumim de fet la ideologia demòcrata-burgesa. Hi ha qui no pretén fer una altra cosa, i en aquest cas és totalment conseqüent, però hi ha qui es diu revolucionari i hi cau de quatre potes.
Com solventar aquesta contradicció? Jo no ho sé,i aquests del PCI tampoc doncs denuncien el fet però no plantegen res a banda d'un eteri i ambigu "desertar de l’actual programa educatiu d’idiotitzament dels fills dels treballadors", que en la pràctica no significa res. |
|
Re: En matèria d'educació, ferms en la posició de classe
|
|
per victor |
15 des 2012
|
És possible que la contradicció que planteja UHP no sigui resoluble sense renunciar a un dels seus termes. La revolució no dóna noves respostes a preguntes antigues sinó que s’obre pas superant preguntes mal plantejades, falsos dilemes que ens imposa la inèrcia de la quotidianitat que no pot ser una altra que la quotidianitat d’aquest mateix sistema.
No sé si realment és tant ambigu el “Deserteu de l’actual programa educatiu d’idiotitzament dels fills dels treballadors”, si parleu amb quasi qualsevol professor/a descobrireu que les seves queixes no parteixen d’una crítica a la ideologia democràtico-burgesa sinó més aviat d’una identificació total amb els seus principis fonamentals. Això es nota fins i tot en la manera que ténen de plantejar la lluita per les seves pròpies condicions laborals. Si es tracta de trencar amb aquesta identificació i sobretot no transmetre-la als alumnes, no puc estar-hi en desacord.
No veig tampoc que es pugui cal•lificar d’eteri el “rebutgeu representar l’”autoritat” dins dels centres”. Ho trobaràs més aviat pràctic si coneixes la realitat a les aules d'un centre que no estigui a a un barri acomodat, si es tracta de no assumir el paper de policies dins de les aules ni de sel•leccionador de “ciutadans” que poden progressar i dels que han de ser enviats a treballar sense més.
“negueu-vos a ensenyar la història tal i com l’ha escrit la classe dominant”, cadascú pot tenir una idea de quina és aquesta història però la frase en sí no sembla molt discutible per part de qui reconegui la lluita de classes. A part de la història, això hauria d’englobar tota la càrrega ideològica tradicional que se’ls passa al nens (les nadales com a exemple i només per començar).
“Aquesta educació (…) només és possible fora i en contra de les institucions de l’Estat burgès” Ara, això és tant com no defensar el sistema educatiu actual i no voler-lo reformar sinó superar-lo de socarrel fora del seu propi circuit. Totalment d’acord, ja ens hem tret de sobre la l’aparent contradicció.
“en estret contacte amb les lluites de la classe obrera” “fora del politiqueig personal i parlamentari” T’agradaran més o menys els termes però tampoc trobo que es pugui objectar que l’única manera de que sobrevisqui una alternativa revolucionària sigui en contacte estret amb els conflictes que es generen en la lluita de la classe explotada contra la classe dominant d’aquesta societat i que lògicament això hagi de passar necessàriament fora del parlamentarisme que és el temple de l’interclassisme i de la ideologia democràtico-burgesa.
“lligada a la perspectiva de l’abatiment del règim burgès per obrir la via a la transformació revolucionària cap a una societat sense classes, etc.”
En fi, renunciar a això és renunciar a la possibilitat mateixa de la revolució. Qui no pensa que se n’hagi de fer cap hi estarà necessàriament en desacord però no és menys veritat que llavors és un defensor del capitalisme i que és perfectament normal que sigui un defensor de l’actual sistema educatiu com ho és, li agradi o no, de la misèria que genera aquesta societat i de l’explotació de milions de sers humans. No crec que s’hi hagi de perdre massa temps, vaja. |
|
Re: En matèria d'educació, ferms en la posició de classe
|
|
per UHP |
18 des 2012
|
Sí, Víctor, molt d'acord, tot això que esmentes ho tinc clar, però a banda que em sorgeix l'interrogant de si això va dirigit al professorat, l'alumnat o les famílies, em falta concreció.
"Ara, això és tant com no defensar el sistema educatiu actual i no voler-lo reformar sinó superar-lo de socarrel fora del seu propi circuit"
Molt bé, però planteja com? Quins organismes s'encarregaran de l'educació de la mainada des d'una perspectiva de classe? Qui els crearà? En base a quins principis? Per això dic que ho trobo un brindis al sol. |
|
|
