Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Desembre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
          01 02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31            

can not create file
Accions per a Avui
14:00
19:00

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Comenta notícia | Veure comentaris | Envia per mail aquest* Notícia
Anàlisi :: pobles i cultures vs poder i estats
Puntualitzacions crítiques sobre l’independentisme des d’un punt de vista llibertari
13 des 2012
Els llibertaris podrem compartir amb l’Esquerra Independentista molts dels fronts de la lluita contra el capital, però en canvi, per una sèrie de motius, mai podrem combregar amb el seu principal programa.
Clica la imatge per una versió més gran

_Oriol_Clavera_01_manifestacio_11s_esquerra_independentista_2012.jpg

Durant aquests darrers mesos ha estat notícia en els mitjans alternatius, la possible independència de Catalunya i la presentació de les CUP a les eleccions al parlament de Catalunya, on finalment ha aconseguit tres escons. Aquests esdeveniments han generat molt de debat, però creim que encara, des d’un punt de vista llibertari, no s’ha realitzat una bona crítica a l’independentisme. Amb aquest escrit posam una primera pedra.

La independència del Principat

La primera reflexió que farem serà sobre el procés “en marxa” d’independència de Catalunya. Trobam que d’aquest s’ha parlat molt aviat i no s’ha valorat que en cas de produir-se, seria mitjançant un llarg procés (primer aconseguir el dret a decidir i llavors aconseguir una majoria legítima en el referèndum), el qual constantment seria sabotejat per l’Estat espanyol i tota la seva caverna mediàtica. També hauria de tenir el consentiment del poder econòmic català i de les institucions europees, fet bastant difícil. Així les coses, pensam que veure una Catalunya independent encara està en l’horitzó.

Així mateix, des d’un punt de vista anticapitalista i antiautoritari, què representaria per la revolució social una Catalunya independent? Pensam que, apart de deslligar-nos del ranci Estat espanyol (que segur ja faria contents a molts), res diferent a la política convencional d’un Estat d’Europa. La repressió dels Felip Puig i l’explotació dels Xavier Sala i Martín seguiria. Això sí, tendríem la llengua fortament custodiada per les autoritats del nou Estat, vetllant per la seva “puresa” i projecció internacional. I segurament, també hi hauria unes fortes ajudes institucionals als esdeveniments culturals. En conclusió, tendríem que la cultura, en la seva quasi totalitat, estaria controlada per l’Estat, per un reducte petit, elitista i segurament autoritari de persones.

Trobam que la cultura l’ha de crear el poble i no les institucions, ni les multinacionals, ni les agències culturals vàries, sinó, la cultura no és més que adoctrinament i entreteniment de masses, com comprovam avui dia.

L’independentisme anticapitalista

Respectam molt l’acció de l’Esquerra Independentista, i sabem que en ella hi ha gent vertaderament revolucionària, però així i tot, mai podrem compartir les línies principals dels seus objectius i, ara, després d’haver aconseguit representació parlamentària, part dels seus mitjans.

Hem de dir que el que més ens desagrada de l’EI és el seu objectiu de “construcció nacional”. Per començar, els territoris del país anhelat tenen en comú la llengua, però no així una cultura única i homogènia, ni una història plenament paral·lela.

A més, gran part de l’àmbit geogràfic dels Països Catalans prové de la conquesta, de la política d’expansió de la casa reial catalana-aragonesa durant les acaballes de l’Edat Mitjana. Quan l’EI participa en devoció de la Diada de Mallorca, que es celebra, apart de recordar la catalanitat de Mallorca, per commemorar la toma de l’illa per part de les tropes del rei Jaume I, està practicant el nacionalisme, fet que nosaltres qüestionam. Consideram que aquest no és cap esdeveniment històric a celebrar pels que apostam per la revolució social. No hi ha cap signe d’emancipació humana en aquella data.

Igualment, ens desagrada el culte a la simbologia, especialment a la bandera, que constantment es fa en les demostracions de l’EI. Pens que tot això, encara que s’anomeni independentisme, s’acosta més al nacionalisme.

Llavors, no entenem la independència social, l’autogestió social, tancada entre quatre fronteres. La lluita de classes és indissociable de qualsevol altra lluita. I la lluita de classes és internacionalista.

A més, la construcció social, l’edificació d’una nova societat sense classes ni governants, no es fa aixecant fronteres ni es fa anant contra altres pobles.

Tampoc compartim certa política victimista a l’hora de recordar les opressions nacionals, de classe i de gènere. El victimisme polític té l’objectiu de cercar protecció, no d’emancipar.

Per altra banda, pensam que el dret d’autodeterminació no ha de ser exclusiu de suposades nacions, sinó de totes les col·lectivitats humanes. La sobirania ha de començar de l’ens petit al més gran. La democràcia directa primer es construeix des de la base i s’inicia en els àmbits més propers a la gent, en el municipi, en la comuna, la barriada o la col·lectivitat.

Llavors, l’Esquerra Independentista, amb els seus mapes i les seves banderes, pareix que aposta per uns Països Catalans en què tot ha de ser català, sense tenir en compte la realitat de la forta presència de la immigració que des de fa temps hi ha hagut en aquestes terres. Està clar que la llengua vehicular d’un territori, en aquest cas els Països Catalans, ha de ser sempre la pròpia, però si en aquestes terres hi conviuen altres llengües i cultures crec que també cal comptar amb elles des del respecte mutu. No es pot esborrar cap comunitat del mapa, sinó que s’ha de permetre que cadascuna d’elles es pugui desenvolupar lliurement. Evidentment, per a què això passi, el primer és que els catalanoparlants puguem viure en llibertat i amb la dignitat de ser culturalment respectats, cosa que avui tampoc passa. En aquest sentit, és necessari que l’EI faci explicit el seu parer sobre la futura convivència de pobles i cultures a dins els Països Catalans. Si no és així, tot queda obert a interpretacions.

Un altre assumpte que qüestionam és el de la participació a les eleccions autonòmiques catalanes. Si participar de la política municipal encara pot tenir cert debat possibilista, pensam que el parlamentarisme és un error, encara que es digui que seran la veu del carrer al parlament; que inclús és agafar-se una representativitat il·legítima, doncs només ho són dels seus electors. Mai de cap parlament ha sorgit una nova societat, doncs el parlament és una institució centralista, autoritària i antidemocràtica per naturalesa. Així mateix, es perdran moltes energies en l’estèril política institucional, la qual té unes regles de joc prèviament definides per les elits que no deixen possibilitat a la ruptura.

Finalment, consideram que l’objectiu socialista de l’EI, el lema Independència i Socialisme, és molt confús, mai s’ha definit i crea gran desconfiança entre els llibertaris quan la simbologia comunista de la falç i el martell i de retrats de Lenin fa aparició; com també que Estats com el cubà, el de Veneçuela o el de Nicaragua siguin referents. Pensam que la història ja ha posat en el seu lloc el marxisme-leninisme.

Els llibertaris podrem compartir amb l’Esquerra Independentista molts dels fronts de la lluita contra el capital, però en canvi, pels motius exposats, mai podrem combregar amb el seu principal programa. Per nosaltres, l’objectiu revolucionari és la construcció d’una nova societat, igualitària, amb llibertat individual i col·lectiva, emanada de baix a dalt, federalista integral, on els criteris d’unió estiguin basats en l’afinitat i la reciprocitat i no en idees nacionalistes. Clar està però, que el compartir una mateixa llengua sempre ajudarà més a construir una federació comuna, però no tendria perquè.

Amb aquest text volem obrir un debat al voltant del moviment independentista i les seves propostes. Ens agradaria que aquest fos ric i sa i es mantingués en els termes plantejats. Si la crítica al moviment llibertari també és més que necessària, convidam a tothom a obrir un segon debat al respecte.

Això facilitarà el desenvolupament de tots dos.

Pedro Adrover Font i Lluís Nicolau i Fort

Mira també:
http://contrainfo.cat/territoris/illes-balears/puntualitzacions-critiques-sobre-lindependentisme-des-dun-punt-de-vista-lliberta

This work licensed under a
Creative Commons license
veure comentaris / afegir comentari ...
La facilitat d'afegir comentaris als articles publicats té com a finalitat el permetre:
  • Aportar més informació sobre la notícia (enriquir-la)
  • Contrastar la seva veracitat
  • Traduir l'article

Comentaris

Re: Puntualitzacions crítiques sobre l’independentisme des d’un punt de vista llibertari
13 des 2012
Ni el trobo massa elaborat (sembla que en comptes d'anàlisi intenti cercar arguments per criticar l'EI) ni hi estic d'acord (obviament, sinó no seria de l'EI), però he de reconèixer 2 coses com a positives:

-És un escrit, malgrat el contingut, fes des d'una perspectiva "catalana" i "antiespanyolista". Anacional i tota la pesca, sí, però no des de la perspectiva quasiimperialista que molts cops abordeu els llibertaris per la qüestió nacional al nostre país.

- Els que ho fan, com a mínim, dónen la cara i firmen. Està argumentat i es sap amb qui debatre i sobre què. Infinita més credibilitat que els articles anònims que "ningú" se'n fa responsable mai i que acostumen a ser atacs gratuits.

I ara, la meva observació:

Per AUTOESTIMA política, el que haurien/eu de fer és dir QUÈ i COM voleu que sigui el moviment llibertari, i a partir d'aquí, veure perquè no (o sí en algunes coses) és compatible amb l'EI. No dir "no estic d'acord amb l'EI i ara us donaré els màxims que trobi", perquè dóna una sensació d'inferioritat política tremenda.
Re: Puntualitzacions crítiques sobre l’independentisme des d’un punt de vista llibertari
13 des 2012
Menudo payo!
"Infinita més credibilitat que els articles anònims..."
Comprendo sin esforzarme demasiado que mi respuesta no te merezca credibilidad por no tener nombre..., pero la tuya adolece de lo que criticas. ¿Por qué no das "la cara"...?

Para tu autoestima política, que parece que la tienes bastante baja..., nadie puede decir que habla en nombre del movimiento libertario y por tanto, tampoco nadie puede decir como debe de ser el movimiento libertario. Lo único que se pueden expresar, son deseos individuales y personales que, a diferencia del EI, por lo que parece, todo está ya dicho. A eso se le podría calificar de discurso conservador e incluso reaccionario, o lo que es lo mismo, nada revolucionario.
Acabar con este estado y capital, parecen prioritarios, pero qué es lo que queremos, es algo que no se puede ni plantear, porque el estado y el capital gozan de una "salud" exultante.
Ilusiones tenemos un montón, al contrario que quienes ya lo tienen todo decidido.
Más allá de lo posible que se reivindica desde muchas organizaciones del EI (la independencia), está nuestra utopía. Y esa es vuestra imposibilidad de soñar, y de lo que es aún peor, de luchar por vuestros sueños, pues eso es lo que crea las pesadillas, el no soportar tener que traspasar la línea de la legalidad, de lo marcadamente democrático..., de negarse a vivir en este asco cotidiano que nos permite respirar e incluso sonreír y pasar momentos agradables..., pero porque no podría ser de otra manera, pues el pueblo, entonces sí, se rebelaría con toda la rabia acumulada por tanto engaño y represión.
Lo importante de este sistema, es como nos permite respirar..., y la independencia es otra posibilidad más abierta, pues en el fondo no cambia nada...
Muchos, desde el EI, habéis volcado todo vuestro esfuerzo en algo que este sistema ya contempla... Hay suficientes experiencias en EEUUropa, aunque no sea la norma habitual y tampoco sea la que se contempla con la mejor voluntad, pues el neoliberalismo, es un ataque contra todos los pueblos, contra la humanidad..., aunque hay pueblos que ya han sido "reconvertidos" y nada tienen de pueblo. A mi me pesan enormemente los estados, y especialmente el estado español y considero un insulto en lo más íntimo cada vez que algunx de vosotrxs nos llama españolistas, pues siento que más allá de todo vuestro folklore, llevo el pueblo dentro y es lo que me hace sentir parte de cualquier pueblo que lucha por su autonomía.
Estoy en contra de la homogenización que pretende el capitalismo y los parques temáticos y museos a los que relega la cultura autóctona de los pueblos... Barcelona es un claro ejemplo de esos parques temáticos que el neoliberalismo está replicando en otras ciudades, con lo que comporta de destrucción de pueblos y frente a lo que el EI y todos los partidos parlamentarios, cada cual en su medida, hacen oídos sordos porque sólo quieren escuchar el canto de sirena que produce el dinero...
¿Inferioridad política la nuestra...?, quizás sí. Pero lo que os sucede a algunos de vosotros, es ceguera...
STOP BALAS DE GOMA!
Re: Puntualitzacions crítiques sobre l’independentisme des d’un punt de vista llibertari
13 des 2012
El concepte "independentisme" és quelcom molt obert i que inclou un seguit de coses diverses. Algunes d'aquestes coses son totalment desitjables des d'una òptica llibertaria i d'altres son totalment repudiables.

1. El desig d'autogovern. Voler que allò que t'influeix a tu t'ho governis tu mateix. Això s'exemplifica clarament amb el tema de la llengua. No té cap mena de sentit que es decideixi sobre la llengua a Madrid i no aquí. Els temes que ens influeixen a nosaltres els hem de tractar nosaltres.

2. Acabar amb el centralisme i acostar el govern.

3. Protegir la cultura. Tots som conscients que està sent atacada.

Tanmateix, totes les coses que he senyalat amunt es queden a mitges. Aquesta discrepància prové de que l'independentisme no surt en cap moment de la mentalitat estatal.

1. L'autogovern es formula en un "estat propi". Estat propi és un oximoron. L'estat sempre serà d'una classe dominant. L'estat MAI serà propi.

2. Acostar el govern però només fins a àmbit autonòmic no deixa de ser tenir un govern allunyat. I això sense entrar en quina seria exactament la forma de govern d'uns suposats països catalans.

3. Protegir la cultura. Però, per suposat, des de l'estat. Per viure la meva catalanitat en plenitud no necessito un nou estat català. Necessito la destrucció de l'estat espanyol. Tal i com diu el text (o així ho he interpretat), prefereixo un català amenaçat i defensat popularment que un català acomodat i defensat estatalment.


A part d'aquests punts, s'ha d'afegir el tema del nacionalisme. Es vulgui o no l'independentisme sempre estarà envoltat de nacionalisme. D'una separació nosaltres/ells. Una separació que, al haver de ser expressada en forma d'estat, ha de ser totalment marcada. Les fronteres han de ser clares. Quan realment les nacions, igual que la cultura, son coses difuses.

-----

Així, veiem que el punt de divergència no son les raons. La majoria de llibertaris saben que Espanya és centralitzadora, intenta governar coses que no li afecten i ataca la nostra cultura. La divergència es troba en la solució, l'estat. Aquí no hi ha cosa que ho arregli.

Quina és la solució des de l'òptica llibertaria? La revolució social. Clarament. En una societat llibertaria, tots aquests problemes que generen la necessitat de la independència quedarien resolts (en principi).

El problema, és que al allunyar-nos de la lluita per la independència sembla que menystinguem els desitjos clarament raonables dels independentistes.
Ens cal crear un discurs propi al voltant de la independència. Deixar clara quina és la nostra solució al problema. Que el nostre concepte de nació és difusa i que l'estat no és cap solució sinó la perpetuació del problema. I, un cop tinguem aquest discurs generat, podrem introduir-nos en aquesta lluita amb naturalitat.

Ara bé, és possible que siguem més un problema que una ajuda per a molts independentistes xD. No us imagineu com es posen alguns quan veuen a Negres Tempestes per allà. El que està clar és que l'independentisme anarquista difícilment podrà ser unitari.

-----

Una cosa que si m'agrada de l'EI és la seva intransigència en l'àmbit de treball. No tinc cap problema en que les organitzacions anarquistes siguin de l'àmbit que vulguin. Però el que hem de tenir clar és que les problemàtiques d'aquí només les podrem entendre realment els d'aquí. Pretendre que gent del sindicat de Madrid ha de tenir paraula en com gestionem la llengua nosaltres és una barbaritat. Cap persona de Madrid ho podrà entendre realment. Igual que jo com a home blanc hem puc solidaritzar amb les lluites feministes i antiracistes però no puc pretendre decidir-hi o puc entendre realment una discriminació que no he patit. Hem sembla que un dels problemes de l'anarquisme amb l'independentisme ha sigut massa opinió provinent de fora. Sinó mireu-vos els comunistes espanyols la de burrades que arriben a dir.

-----

Per últim, dir que no ho he parlat amb molts anarquistes. Però amb els que ho he parlat, creuen que la independència en forma d'estat és el mal menor. I molts votarien que si en un referèndum.
Re: Puntualitzacions crítiques sobre l’independentisme des d’un punt de vista llibertari
14 des 2012
Però si la idea de construcció nacional, entenent nació com a poble, és el que fa que tinguem la possibilitat de compartir lluites amb ells.
Re: Puntualitzacions crítiques sobre l’independentisme des d’un punt de vista llibertari
14 des 2012
La qüestió no és que poguem compartir lluites, el fet és que a dia d'avui les estem compartint.

Estem untes al carrer i patim la repressió juntes, i d'un temps ençà, la combatem juntes. No té massa sentit malgastar tantes energies posant l'accent en allò que ens divideix. Cadascuna de nosaltres tenim la nostra ideologia/creença/afinitat... no ens convencerem mai mutuament en base a allò que ens diferencia i en canvi si que trobem mil ponts.

Tampoc hem de fer creure que el que sovint s'anomena anarquisme sigui quelcom monolític. De fet hi ha mil matisos i formes d'entendre'l que fan que sovint hi hagi més afinitat amb persones provinents de cultures polítiques teoricament molt allunyades que entre certs grups.

L'Esquerra Independentista comença just ara a ser quelcom mínimament estructurat i cohesionat, i això no vol dir que els seus integrants se sentin proxims a altres persones que també es defineixen com independentistes. En general l'EI treballa molt més amb anarquistes i llibertaris que amb l'anticapitalisme que se li suposa més proxim, i més amb aquests anticapitalistes que amb l'Independentisme Socialdemocrata, i més amb aquestos que amb l'independentisme interclassista... Però amb tot no deixa de ser un grup de persones amb les seves afinitats, amistats i singularitats. Vaja, com totes!
Re: Puntualitzacions crítiques sobre l’independentisme des d’un punt de vista llibertari
14 des 2012
Del text original em sembla bastant gratuïta l'afirmació que diu que la història ja ha posat al seu lloc al marxisme leninisme... vaja la història sembla que ens ha posat totes a lloc, anticapitalistes que combatem un sistema que pateix la seva crisi estructural més greu, i no obstant cap de nosaltres ni tan sols s'acosta a treure el cap.

Precisament la crisi ha fet que moltes persones que mai havien volgut saber res de les institucions de sobte desitgessin que una cosa nova i extranya vinculada a un moviment que els genera certa confiança tingues representació i així utilitzar l'altaveu que ofereixen els institucions per denunciar les restes d'aquest sistema. I així molts anarquistes veien més clara la necessitat de que la CUP concorregués a les eleccions que bona part de les militants de l'Esquerra Independentista. Les veus més crítiques i contraries, les majors resistències a presentar-se provenien de part del nucli dur de l'esquerra independentista, i els debats no han sigut més intensos en part perquè s'ha fet un procés obert al conjunt de la ciutadania on era més incomode discrepar.
Re: Puntualitzacions crítiques sobre l’independentisme des d’un punt de vista llibertari
14 des 2012
"Està clar que la llengua vehicular d’un territori, en aquest cas els Països Catalans, ha de ser sempre la pròpia, però si en aquestes terres hi conviuen altres llengües i cultures crec que també cal comptar amb elles des del respecte mutu"

l'Unic respecte possible és lluitar contra els projectes genocides i la colonització. No cal posar-se de part de l'absolutisme i dir-ne respecte. Suposo que li deus dir respecte al assumir que tota amèrica hagi estat genocidada per occident. Suposo que deus dir respecte a que tota europa hagi quedat en una tàbula rasa amb quatre cultures/llengues dominants i mirant de sotmetre's entre elles. Suposo que deus dir respecte a l'Absolutisme imperant que ens nega el dret de no pertinença a l'horror. Per la meva part continuare lluitant perquè les tribus, la diversitat, els petits grups continuin tenint dret a viure. Per la teva, tu sabras. Si vols pots continuar embarcat en el projecte genocida.
Re: Puntualitzacions crítiques sobre l’independentisme des d’un punt de vista llibertari
14 des 2012
Tornem amb l'ideologia del genocidador. La lògica diu que si jo faig un assentament jueu a palestina (per posar un exemple dels molts que podem trobar en l'història i en l'actualitat també), immediatament no serà reconegut, però he posat la llavor per què una població adoctrinada (colons) comenzin a adquirir uns drets que en el futur no podràn ser negats: Només cal esperar que, en el futur, uns altres, reclamant els drets dels colons consumin el genocidi. Gràcies pel vostre repecte mutu, apologetes del genocidi!
Re: Puntualitzacions crítiques sobre l’independentisme des d’un punt de vista llibertari
14 des 2012
I tant, l'indústria del progrés i el benestar així ho farà valer.

http://www.directe.cat/noticia/264442/amenaces-de-mort-obliguen-al-bisbe
Re: Puntualitzacions crítiques sobre l’independentisme des d’un punt de vista llibertari
14 des 2012
A mi tot el tema de conquestes imperials de fa segles em sembla un camí pessim per argumentar. TOT prové de l'imperialisme. Les llengues llatines provenen de l'expansió autoritària de l'imperi romà, no ens posem tontos si us plau.

Totes les llengues que es parlen a Catalunya ho fan per imperialisme, més o menys recent. El que és important és que a Catalunya, com a tot arreu, hi ha persones amb diverses cultures, ARA, i cal protegir aquestes cultures. Cal fer-ho perquè el progrès, l'estat i el capital són els enemics de la cultura popular.

Ara per ara, l'estat espanyol amenaça la cultura popular catalana, com sempre ho ha fet, però també cal dir que la cultura popular castellana també està amenaçada a castella per l'estat espanyol, i cal dir que la catalana també está amenaçada per l'occidentalisme i que estaria amenaçada per el suposat estat català, que amb el seu centralisme, normalització i simpatia amb l'occidentalisme l'agrediria.

Llavors, em sembla perfecte la independència, jo sóc independentista i sí, veig un mal IMPORTANT però MENOR, en l'aparició de l'estat català, així que votaría que sí en un referèndum, però no perdem els nostres enemics de vista si us plau.

D'altra banda, a mi el que em preocupa de l'EI no és el seu nacionalisme, que és quelcom que els defineix. No podem pretendre que siguin el que no són. El que em preocupa, el que em fa desconfiar d'ells es la seva simpatia amb el marxisme-leninisme (i en alguns (pocs?) casos la tolerància amb quelcom tan abominable com l'stalinisme, que jo equiparo moralment amb el nazisme i qualsevo altre regim feixista). Historicament aquestes teories ja han estat ben experimentades i han acabat en un autoritarisme intolerable per un lliberari, i no són poques les traicions del comunisme als llibertaris en el passat. La desconfiança em sembla justificada, però molt més si tenim en compte tota aquesta serie de coses que posen la mosca sota el nas: la falsa representativitat de les CUP als MMSS, la falta de respecte cap als mitjans contrainformatius omplint-los de propaganda electoral, alavances a governs bananeros i els seus actes represius, els habituals comentaris xenofobs (criticar persones d'altres llocs de la peninsula per l'unic fet de no ser catalans), etc.

Tot això genera desconfiança en un llibertari que té les coses clares, però tot i així és un fet que coincidim en les lluites anticapitalistes i per sort o per desgràcia un enemic comú uneix més que un objectiu comú. Això no treu que els llibertaris fem bé en marcar les distàncies i no deixar-nos engullir per la parafernàlia propagandística de l'EI, per exemple.
Re: Puntualitzacions crítiques sobre l’independentisme des d’un punt de vista llibertari
14 des 2012
Penso que en qualsevol discurs crític s'ha de tenir molt en compte el principal del que es vol dir. I penso que el principal que s'ha de dir s'ha de basar en els conceptes de tàctica i estrategia. El principi de lluita és la destrucció del concepte d'estat. Estratègicament i tàcticament és millor lluitar contra un estat petit que contra un estat més gran. La independència de Catalunya és un altre pas de la lluita anarquista. Després de la independència, la lluita continua.
Re: Puntualitzacions crítiques sobre l’independentisme des d’un punt de vista llibertari
14 des 2012
Diu pau quan qui no té força mor en silenci, diu guerra quan sent els seus gemecs.
Re: Puntualitzacions crítiques sobre l’independentisme des d’un punt de vista llibertari
14 des 2012
"així que votaría que sí en un referèndum"

para comer hay ke producir la comida, prepararla y aliñarla para sentarse a comer, a votar, no es de anarkistas sentarse en la mesa a plato puesto

es decir, si se piensa en la posibilidad de votar en un posible referendum independentista lo coherente seria trabajar por el mismo, para ke se haga una realidad, claro esta desde una optica y posicion de independencia total, sin estado, rompiendo con el oximoron y creencia mayoritaria impuesta por la burguesia y pekeña burguesia de ke independencia es igual a estado propio o nuevo estado, nada mas lejos de la realidad por cierto

KONTRABANDISMOA TA SEPARATISMO(A)!
Re: Puntualitzacions crítiques sobre l’independentisme des d’un punt de vista llibertari
14 des 2012
Una cosa es que a nivell estratègic consideri un mal menor votar sí, i una altra que treballi activament per la creació d'un estat capitalista que abarqui el principat i que estigui dins de la UE (la pregunta dels referendums aquests que es van fer era aquesta sino recordo malament).

A mi tampoc em preocupa que no es faci aquest referèndum, jo sóc independentista en el sentit de que vull independència de l'estat espanyol, igual que vull que la tingui la resta de la península, si pot ser. Per treballar per una independència total, es a dir sense estat, ens queda molt camí, evidentment, però aquest sí es el camí amb el que simpatitzo i vull col·laborar.
Re: Puntualitzacions crítiques sobre l’independentisme des d’un punt de vista llibertari
14 des 2012
sobre el texto principal decir ke es la misma basura de siempre, repetir 4 verdades con 4 cliches y loops juntos para practicamente kedarse en la misma postura de inmovilista y de boikot activo a todo lo ke surge del independentismo, se percibe cierto aperturismo de ideas digamos, por ejemplo las ganas de debatir el tema, algo ke debia estar mas ke superado, pero ademas, si el debate se plantea en cierta manera va a resultar tan fructifero como debatir con el estado español, con el cual no hay nada ke debatir ni nada ke negociar, a no ser ke alguien este interesado en perder el tiempo, independentzia eta kitto!

3 cosas
para cuando aceptar el "anarko independentismo" en el estado español ke desde hace ya muchos años es una realidad para una pekeña parte del movimiento libertario

para cuando dejar las "puntualitzacions crítiques sobre l’independentisme" y empezar a trabajar por el independentismo desde la calle, con un enfoke totalmente anarkista

y para cuando dejaran lxs libertarixs de hablar en nombre de todxs "els llibertaris"
Re: Puntualitzacions crítiques sobre l’independentisme des d’un punt de vista llibertari
14 des 2012
com anarquista m'estroba igual la CUP que el 15M, tant com CCOO i el PSOE.
Re: Puntualitzacions crítiques sobre l’independentisme des d’un punt de vista llibertari
14 des 2012
Jo diria tot el contrari, contra més petit és un Estat, més control exerceix sobre la seva població i de forma més directa. A més a més, en el supòsit d'un nou Estat Català, podeu comptar que la repressió inicial seria horrible ja que el govern de torn s'aprofitaria de la situació per portar les masses cap a la catarsi col·lectiva: "Catalans, hem de defensar la pàtria!". I el pitjor de tot és que un procès d'aquesta mena, ben embolicat amb la senyera, seria recolzat per bona part de l'independentisme actual, l'EI inclosa, per falta d'horitzons més enllà de l'Estat propi.

En un context així, és més que probable que tota protesta social fos manipulada com a "sabotatge espanyol" (de fet, avui dia gran part de l'EI ja utilitza aquests termes... Imagineu quan estiguin al poder) i, abans que ens donessim compte, tots els anarquistes, dissidents llibertaris i, fins i tot, alguns independentistes veritablement anticapitalistes ens trobariem al Gulag o a algun lloc pitjor per haver "traït Catalunya". La història sempre es repeteix, i d'exemples n'hi ha molts: mireu sinó el que va passar a Irlanda als anys 20, entre d'altres...
Re: Puntualitzacions crítiques sobre l’independentisme des d’un punt de vista llibertari
14 des 2012
Company, sort que no has posat l'exemple d'Islàndia. Ni que fossis partidari del Nou Ordre Mundial! Quina gran estructura eh?

Anarquia total, independència sense límits!
Re: Puntualitzacions crítiques sobre l’independentisme des d’un punt de vista llibertari
14 des 2012
Simplement, estic contra tots els Estats i ni tan sols tinc tant clar que un "Estat més petit" sigui un mal menor respecte a un "Estat més gran". Si amb això voleu pensar que defenso el Nou Ordre Mundial (del qual una Catalunya independent també formaria part, per cert) doncs mira... Aneu guardant-me lloc al gulag.
Re: Puntualitzacions crítiques sobre l’independentisme des d’un punt de vista llibertari
14 des 2012
gulag hoy en dia no tenemos en españa, tenemos la audiencia nacional y la guardia civil, ¿te sirve?

frivolidades las justas...
Re: Puntualitzacions crítiques sobre l’independentisme des d’un punt de vista llibertari
15 des 2012
jo sóc anarquista, em va la marxa i al referendum votaré que sí, sé que no canviarà res en la meva vida però si hi ha un estat que odio per damunt de tots aquest és l'espanyol. desprès ja lluitaré dins de l'estat català per acabar amb aquest i l'espanyol
Re: Puntualitzacions crítiques sobre l’independentisme des d’un punt de vista llibertari
15 des 2012
Mira que sou pesats! Qualsevol critica, a les CUP, ENDAVANT, ARRAN,... el primer que voleu saber es identificació del autor del article/comentari, Chapeau. I vosaltres mai ho feu. Es veu massa el llautó. De la GPU al KGB, i ja molta trajectòria conta el moviment llibertari. Es tant senzill, com quan la "social", t'interrogava. Et voli fer cantar, però mai s'identificaven....
Us ho teniu que fer mirar...
Re: Puntualitzacions crítiques sobre l’independentisme des d’un punt de vista llibertari
15 des 2012
No crec que l'estat català sigui el mal menor perquè sigui més petit. Avui en dia això no em sembla gens significatiu.

Penso que és el mal menor perquè la fragmentació de l'estat espanyol pot ser (d'una manera intuitiva ho dic, ho reconec) interessant, i perquè les relacions entre l'estat català i l'espanyol no serien gens cordials, i això debilitarà ambdos estats.

La creació d'un estat català significaria, no obstant, una gran repressió per la cultura popular catalana, doncs és el que passa cada cop que un estat xucla i fa pròpia una cultura popular en concret. Això no sembla preocupar massa a l'EI, que tot i tenir sempre a la boca la paraula "popular" a la pràctica són un moviment modernitzador e industrialista, i per tant enemic de la cultura popular. Anem amb compte.
Re: Puntualitzacions crítiques sobre l’independentisme des d’un punt de vista llibertari
16 des 2012
textimoni de un excombatent de la guerra civil: El sr. tarradellas, era un home molt polit i de caracter molt personalista, i encara que deia que era d,esquerres, preferia que els pobres portesin corbata abans que es gastessin els diner per mitigar la gana. Jo encara recordo que abans de la guerra el partit de erc, podia ser de esquerres, pero no s,allunyaba de la lliga regionalista, que era de dretas.
Una de las cualidades de los anarquistas es no plegarse a la autoridad, lo mas lucido del proletariado son los los anarquistas, que cultivan el odio a la burguesia, destruir su poder es el sentido de su existencia. Ignoran lo que saldra despues de la derrota de la burguesia, es lo de menos, lo de mas es el caracter mismo de la lucha, porque ella le da el caracter de sus vidas. Hay una anecdota de durruti, en una prueba para trabajar de mecanico en bruselas, despues de haberla pasado con exito, el àtrono al ver que era extranjero, le pregunto su nacionalidad, el le contesto que el era mecanico.
Lo que se otorga al capital muntinacional, es lo que se niega al pueblo. La iniciativa industrial, queda sometida al ferreo corse del monopolio del estado. El banco de españa esta organizado de tal manera que todas las ganancias terminan en el bolsillo de la elite financiera.
Las grandes empresas, bancos, transportes y la gran industria sirven como instrumento estatal para sus expoliaciones. Economia atrofiada y estado hiperatrofiado, tales son los factores que determinan la situacion del pais. Las dos novenas partes de la renta nacional se emplea en mantener el aparato estatal represor.
Los anarkistasn al enfocar su actividad revolucionaria, encuentran inmediatamente, tanto dentro del movimiento libertario como fuera de el opositores y criticos malintencionados; unois los califican de impacientes, provocadores, orates, y otros los marxistas y seudomarxistas los acusan de ignorantes de la historia, recordandoles la imposibilidad de saltarse las etapas y sosteniendo, que la revolucion que debe hacerse es politica y no social, es decir la democratica.
El papel de los anarquistas es canalizar el descontento, hacer consciente la rebeldia y dar un ideal a los deseperados, y cual es el papel de los partidos politicos pues el de la union para hacer frente al desbordamiento popular y servir de colchoneta a la crisi y a la caida del capitalismo.
La entente dentro del movimiento libertario con elementos politicos, con el supuesto que asi se evita la represion directa contra el movimiento libertario, es el intento de vaciarlo de contenido anarquista, para asi evitar el radicalismo revolucionario y ponerlo en pausa, para asi los politicos revolucionarios puedan presentarse en la campaña electoral, como buenos hermanos y haciendo guiños a todo el mundo para tratar de conseguir el maximo de votos. los unicos que podian fastidiar la campaña electoral eran los anarquistas, y estos quedaron a la sombra, ante la actitud desde dentro del movimiento libertario de apoyar las elecciones.
Ascaso, durruti, Sacco vazentti, radotwitzki, sabter, facerias, no tapareis la boca a los anarquistas, ni la buscona del pp., ni el honorable sinvertguenza del mas, ni los pijos universitarios, ni crapulas burgueses, ni no sociolistos del front patriotic, ni los fatxas disrazados de ciudadanos, ni los cretinos autoritarios comunistas, ni los burros coceadores y milicos de los mosssos, ni los orangutanes idiotas del ejercito.
en recuerdo de abel paz, que siempre explicaba como querian robar nuestro pasado anarquista, con el rollo de la patria.
Afegeix comentari ràpid Supervisar la moderació
Títol (no cridis, fes un ús moderat de les majúscules)
Nom email

Comentari

Format de Text
Anti-spam Introdueix el següent text a la casella:
Per afegir comentaris més detallats, o per pujar fitxers, mira a formulari complert de comentaris.