Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Envia per mail aquest* Notícia
Notícies :: educació i societat
13 i 15 de desembre >> Per la cohesió social: ni LOMCE ni retallades.
13 des 2012
Aquesta setmana s’ha donat a conèixer l'esborrany de l'avantprojecte de Llei orgànica per
a la millora de la qualitat educativa (LOMCE), una iniciativa del govern espanyol que se
suma a l’enèsima llei educativa que intenta vendre el fum que es millorarà el sistema
educatiu per la via legislativa.


Com passa amb qualsevol llei, darrere el fum hi ha una ideologia i en aquest cas s’hi
conjuminen neoliberalisme i espanyolisme.

Així, l’empremta neoliberal es pot observar amb la proposta de reforçar econòmicament
l’escola privada mal anomenada concertada i amb l’èmfasi en una idea encara no
demostrada; el sistema educatiu millorarà si s’hi introdueix la competitivitat. D’aquí es
deriven conseqüències nefastes com ara que l’assignació de recursos depengui dels
resultats educatius.


Aquest plantejament parteix de la idea que el centre escolar és una mena d’empresa i
l’alumnat un producte al qual se li afegeix valor. Com s’ha pogut comprovar on s’ha aplicat
(als Estats Units o Xile), aquesta concepció reduccionista i simplista de què és el procés
educatiu no millorarà el sistema educatiu i mantindrà o accentuarà les desigualtats de
partida. Cal recordar també que aquest argot pseudoeconòmic aplicat a l’ensenyament ja
era present a la LEC (Llei del’Eduicació de Catalunya), aprovada pel tripartit suposadament
progressista.


D’altra banda, el que ha causat més rebuig arreu dels Països Catalans ha estat
l’espanyolisme militant de l’esborrany, sobretot les propostes relacionades amb el
currículum. Així, en matèria lingüística, es relega la llengua catalana a un paper secundari
i es fereix mortalment el sistema d’immersió lingüística.


Encara que aquest nou atac al signe d’identitat més rellevant dels Països Catalans té raons
conjunturals (l’agudització de la contradicció nacional entre el nostre país i Espanya), cal
emmarcar-lo en una estratègia que amb tàctiques diferents segons el territori duen a
terme l’Estat i l’espanyolisme.

Aquesta estratègia té dos vessants complementaris: d’una banda, es pretén que als pocs àmbits en què el català és preferent o majoritari deixi de ser-ho i comparteixi l’espai amb l’espanyol; i d’altra banda, i al mateix temps, es postula la no-intervenció en aquells
àmbits en què l’espanyol és hegemònic. Per això, els sectors que proposen l’equiparació de
l’ús de les llengües a l’ensenyament Catalunya són els mateixos que neguen aquesta
possibilitat en àmbits com l’audiovisual o la justícia o impedeixen desenes de milers de
nens i nenes del País Valencià estudiïn en català.
Per tot això, a més de la desobediència a la llei si s’aprova, cal una resposta política que
passa sobretot iniciar sense dilacions el procés de ruptura amb l’Estat espanyol. Un Estat
independent és la condició necessària per a garantir la normalització del català.

This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more