|
|
|
Notícies :: educació i societat |
|
Contra la privatització,l’adocrinament i l’elitització de l’educació, no a la llei Wert
|
|
per CNT-AIT Sabadell
Correu-e: cntsabadell ARROBA cnt.es (no verificat!) |
10 des 2012
|
|
La reforma educativa proposada pel Ministre Wert i el PP (la LOMCE) a més de suposar un pas enrere en el sistema educatiu, amplia la competitivitat entre centres i alumnat, amplia els concerts, suposa la privatització de serveis com la contractació d’interins, acaba amb el model d’inmersió lingüística, suposa la introducció de la ideologia ultraconservadora del govern del PP i la retallada en hores d’assignatures bàsiques. |
|
Centralització de l’educació
Augmenta el percentatge de continguts, les competències bàsiques i els criteris d’avaluació establerts pel govern central, aquest fixarà el 65% (55%actualment) dels currículums escolars en els territoris amb llengua cooficial i el 75% (65 % actualment) en aquells que no la tinguin
Reducció del nombre d’assignatures, centrant l’Educació obligatòria en preparar mà d’obra barata, flexible i polivalent que pugui adapatar-se a un mercat laboral precari i en constant rotació. Un model educatiu basat en les assignatures d’Anglès, Castellà, Educació Física i Matemàtiques; retallant Ciències Socials, Filosofia, Música, Plàstica, Ciències, Tecnologia i Grec. S’elimina Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans a primària i a l’ESO, substituïda per Educació Cívica i Constitucional. Inclou el respecte a la vida desde la prespectiva de l’Església Catòlica i eimina tot reconeixement a la diversitat de models familiars i d’orientació sexual.
-Avaluacions continuades
A cada final d’etapa (Primària, ESO i Batxillerat) es realitzarà una revàlida. En comptes d’apostar pel seguiment de l’alumne i enfortir les particularitats de cadascun d’ells, es proposa un sistema de pressió sobre l’alumne i es tracta a tots els alumnes com si tinguessin les mateixes necessitats i tinguessin que tenir les mateixes aptituds.
-Segregació classista de l’alumnat
Es crea un nou tram educatiu, la Formació Professional Bàsica que substitueix als programes de qualificació professional (PQPI) i que donen lloc a la titulació de «Tècnic Professional Bàsic». A 2n d’ESO, els alumnes que hagin repetit dues vegades també podran accedir a programes de Millora de l’Aprenentatge i el Rendiment que duraran dos anys i quesubstituiran a la diversificació curricular, que ara comença a 3r.
S’anima a participar en aquests programes a l’alumnat que tingui una «situació socioeconòmica desfavorable», equiparant la falta de recursos econòmics a la poca capacitat per a l’estudi.
Pel que fa a la Formació Professional, la via d’entrada es podrà avançar a partir de 3r d’ESO. Els estudiants podran triar algunes optaties i entre dos nivells de matemàtiques. A partir de 4rt, els itineraris cap a la Formació Professional o el Batxillerat estaran dividits, entre els alumnes que es dirigeixin a realitzar la Formació Professional i els que optin pel Batxillerat. Itineraris que acabaran amb la igualtat d’oportunitats i que no reduirant l’abandonament ni el fracàs escolar.
Sobre el Batxillerat, l’apartat 7 que s’afegeix a l’article 121 de la LOE diu textualment «Correspon a l’Administració promoure l’especialització dels Centres Educatius Públics de Batxillerat en funció de les modalitats establertes en aquesta llei, a fi que aquestes Administracions puguin programar una oferta educativa ajustada a les seves necessitats. » Això suposa que es seguirant suprimint modalitats de Batxillerat en la Pública que anirant a parar a la concertada.
-Atac a la immersió lingüística
Relega la llengua catalana a matèria d’especialitat, és a dir, a quarta llengua després del castellà i dues estrangeres. Obligant a l’administració a pagar l’escola privada d’aquelles famílies que vulguin escolaritzar els seus fills en castellà com a llengua vehicular. Això a més de reduïr el coneixement i ús de la llengua catalana entre la població, podria causar una divisió de l’alumnat segons la llengua que utilitzin. A més d’acabar amb el model d’inmersió lingüística, també afectaria a altres territoris on es parla català, com les Illes Balears o al País Valencià, on l’escolarització en català és de per si insuficient.
Amb aquest atac a la immersió lingüística la dreta nacionalista catalana de CiU amaga la seva política cap a l’escola pública, culpable de les retallades en l’eduació pública i que sempre que ha governat ha finançat les escoles concertades i també les de l’Opus Dei que inculquen el catolicisme entre els seus alumnes i els sagreguen per raó de sexe. No oblidem que el seu model educatiu és similar al del PP, això si, en català.
-Jerarquització dels centres
El Consell Escolar deixa de ser òrgan de decisió. L’article 127 diu:: «El Consell Escolar és l’òrganconsultiu del centre…» i, per tant, s’impedeix als pares i a les mares, així com als docents i a l’alumnat la seva participació en les decisions del Centre.
El Director té molt més pes, reforçant l’autonomia dels centres i la funció directiva. Així, el Director podrà abandonar projectes educatius per tal de centrar-se en el pressupost i les exigències de l’administració.Directors, equiparant-los als gestors.
Article 132. «Competències del Director…n) decidir sobre l’admissió d’alumnes amb subjecció a l’establert en aquesta llei orgànica i disposicions que la desenvolupin. o) aprovar l’obtenció de recursoscomplementaris.»
Elecció del Director; segons els articles 133 i 135 se suprimeixen les decisions de Claustre i Consell Escolar i serà l’Administració qui nomeni a dit als Directors, ja que segons l’Article 135, punt 2; «La selecció serà realitzada per una Comissió constituïda per representants de l’Administració educativa i almenys un 30% de representants del Centre, d’aquests últims el 50% serà del Claustre.»
Això vol dir que l’Administració té fins al 70% de poder decisori en el nomenament del Director. Els Directors podran seleccionar professorat a dit sense estar, si més no, en Borses d’Interins i saltant-se criteris normatius en el cas del professorat funcionari. Article 122, apartat 4; «…el director del Centre disposarà d’autonomia per adaptar recursos humans a les necessitats del Centre (…) a) Establir requisits i mèrits específics per als llocs oferts de personal funcionari, així com els llocs en interinitat, en aquest cas podran rebutjar-se, mitjançant decisió motivada, la incorporació de personal procedent de les llistes centralitzades. b) Quan existeixi vacant i finançament adequat i suficient, proposar de forma motivada el nomenament de professors que, havent treballat en els projectes de qualitat, siguin necessaris per a la continuïtat dels mateixos.
-L’eduació mercantilista
L’augment de l’autonomia dels centres, provoca la seva especialització i el rendiment de comptes. Així doncs, els centres educatius han de sotmetre’s a les directrius del mercat, competint entre si i establint proves externes a nivell nacional, per oferir una classificació de col·legis segons els seus resultats.
L’article 122.4 diu «El projecte educatiu de qualitat podrà suposar l’especialització dels centres en els àmbits curricular, funcional o per tipologia d’alumnat,i comprendre, entre altres coses, actuacions tendents a l’excel·lència, a la formació docent, a la millora del rendiment escolar, a l’atenció de l’alumnat…»
Així es podrà sagregar als alumnes en diferents centre. L’eliminació del punt 2 de l’article 140 permet que les avalucions externes puguin realitzar classificacions d’alumnes i centres en un llistat públic. Les valoracions individuals dels alumnes, faran que els centres rebutgin l’alumnat que presenti més dificultats i pugui fer baixar la seva valoració en els resultats de les enquestes.
A més els centres seran finançats segons els resultats obtinguts d’aquestes enquestes i d’altres valoracions com els contractes-programa que realitzi l’administació, això suposarà que aquesta finançarà els centres segons els resultats obtinguts d’aquests, provocant la competència entre els diferents centres.
D’altre banda, es legalitza el finançament als centres concertats que segreguin alumnat per sexe, malgrat tenir sentències judicials del Tribunal Suprem en contra.
CNT-AIT Sabadell |
Mira també:
http://cntsabadell.wordpress.com
http://cnt.cat
|
This work is in the public domain |
|
Re: Contra la privatització,l’adocrinament i l’elitització de l’educació, no a la llei Wert
|
|
per ds |
10 des 2012
|
|
aquest no el feu en castellà eh.. |
|
Re: Contra la privatització,l’adocrinament i l’elitització de l’educació, no a la llei Wert
|
per ad
horrorifico@hotmail.com |
10 des 2012
|
|
No se perquè surt davant una bandera amb l'aguilucho, hi hauria d'haver una esvastica directament. Això és un genocidi cultural. |
|
Re: Contra la privatització,l’adocrinament i l’elitització de l’educació, no a la llei Wert
|
per ad
horrorifico@hotmail.com |
10 des 2012
|
|
No se perquè surt davant una bandera amb l'aguilucho, hi hauria d'haver una esvastica directament. Això és un genocidi cultural. |
|
Re: Contra la privatització,l’adocrinament i l’elitització de l’educació, no a la llei Wert
|
|
per un |
10 des 2012
|
|
Si en vez de mirar la foto te diera por leer un poquito el texto, verías que el genocidio no es cultural, amiguete, es de clase... |
|
Re: Contra la privatització,l’adocrinament i l’elitització de l’educació, no a la llei Wert
|
|
per Un anarquista |
11 des 2012
|
|
Home, cultural també no fotem. Sembla que busquem discusió fins i tot on estem plenament d'acord. |
