|
|
|
Entrevista :: educació i societat |
|
"Si unifiquem les llluites tenim molta més força"
|
|
per Pàgina Roja
Correu-e: correntroig ARROBA correntroig.org (no verificat!) |
03 des 2012
|
|
Entrevista Miquel Felip i Peig, membre de la coordinadora d’instituts de Sabadell: "Igual que un estudiant sol no pot combatre l’educació, una assemblea sola tampoc, és a dir, que si unifiquem les lluites, tenim molta més força. La coordinadora és un mitjà a través del qual totes focalitzem la nostra lluita". |
|
|
“SI UNIFIQUEM LES LLUITES TENIM MOLTA MÉS FORÇA”
Pàgina Roja va parlar amb Miquel Felip i Peig, estudiant del Institut Pau Vila, a Sabadell, Barcelona. Ell és membre de la Coordinadora d’assemblees d’instituts de Sabadell, que està organitzant una trobada d’estudiants de la localitat al desembre.
Pàgina Roja - Miquel, fa dues setmanes hi va haver una mobilització i una manifestació dels estudiants aquí a Sabadell amb motiu de la vaga general. Per què vàreu organitzar aquesta mobilització?
-Bàsicament perquè els estudiants som una altra esfera del context social, i el que està fallant és el sistema, de manera que no té cap mena de sentit que els estudiants busquem una lluita aïllada. S’ha de buscar una lluita focalitzada en l’educació, sí, però a la vegada també s’ha de procurar una lluita en el context social de la mà dels obrers i amb els altres estaments de la societat, perquè el problema és global. El problema a l’educació és només un més vinculat al sistema.
PR - Ens pots explicar quins són els problemes més importants que els estudiants de Sabadell pateixen, els canvis, etc.?
- Els canvis que es noten més són a nivell de recursos, bàsicament en instituts públics; hi ha instituts que directament no tenen calefacció, i els més afavorits en tenen només dues hores als matins. La massificació a les aules també es nota molt, sobretot a Batxillerat; els mateixos professors ho diuen, que amb 40 alumnes a la classe no es pot fer la mateixa matèria que altres anys, i això perjudica directament els estudis i el seu objectiu principal que és la Selectivitat. Com si això fos poc, també han tret professors, fet pel qual els números es disparen de manera preocupant en relació al número d’estudiants; si algun professor està de baixa dues setmanes ja no posen substituts, fet que a Batxillerat preocupa molt de cara a la matèria. També s’ha notat en el material tècnic i informàtic, que ha disminuït en quantitat i en qualitat.
PR - Tu creus que després de totes les retallades aplicades pels governs capitalistes europeus, els estudiants tenen més consciència i estan més predisposats a la mobilització i a la lluita pels seus drets?
- Jo crec que sí, però aquí hi ha una dualitat. Hi ha el sentiment que hem de lluitar perquè ens estan “fotent” i hem de fer alguna cosa, i després hi ha una altra opinió més conservadora que diu: no puc perdre dies per fer vaga, perquè m’he de preparar pel futur. Particularment, estic completament a favor de la lluita continua, encara que no estiguéssim en crisi, perquè el sistema és el mateix i les crisis al capitalisme són cícliques. Tot hi així, estic bastant satisfet, ja que és més la gent que entén que ens hem d’organitzar, perquè la lluita individual serveix de poc.
PR - Com funciona la coordinadora d’estudiants de Sabadell?
- Aquesta coordinadora fa poc que s’està començant a organitzar, és un projecte en gestació. Les assemblees no tenen lloc fixat, ni sempre som els mateixos Instituts. L’objectiu principal és unificar les lluites.
Igual que un estudiant sol no pot combatre l’educació, una assemblea sola tampoc, és a dir, que si unifiquem les lluites, tenim molta més força. La coordinadora és un mitjà a través del qual totes focalitzem la nostra lluita; òbviament, hi ha el problema que hi ha moltes divergències metodològiques i ideològiques (que estan sempre relacionades) però intentem resoldre-les i buscar els consensos.
PR - Al començament d’aquesta entrevista vas esmentar la necessitat d’unificar les lluites. Com veus això de la unitat per lluitar?
- En el cas de l’educació la lluita ha de ser estatal, ja que les decisions més directes les prenen el governant de torn. Tot i així, també estaria bé que la lluita estudiantil fos internacional, perquè de la mateixa manera que amb els obrers, les decisions que es prenen a Brussel•les ens afecten a nosaltres. Però és un objectiu molt difícil d’assolir; de moment jo crec que la necessitat directa és l’organització a nivell local, perquè l’ajuntament i els serveis territorials tenen potestat directe d’interferir en els Instituts. I es que l’organització estudiantil té un problema molt gran. Per aconseguir aquestes estructures es requereix una gestació de moviment, una formació política que per desgràcia, molts estudiants no tenen. Primer pas: Instruïm-nos! Un obrer és un obrer tota la seva vida. Un estudiant està només un període determinat de la seva vida en l’educació. Tot i així, aconseguir les estructures és primordial. Ens hem d’organitzar primer localment, després estatalment i finalment internacionalment!
PR - Molts estudiants es queixen que el moviment ha de ser més democràtic. Tu com creus que s’ha d’organitzar el moviment estudiantil?
-Aquesta és una qüestió que apareix a cada assemblea i provoca hores de debat. Jo crec que fonamentalment és un problema etimològic, és a dir, que degut a la poca formació política, es confon el significat de les paraules, particularment “democràcia”. Jo em considero de l’escola clàssica. L’assemblea és un espai d’organització horitzontal i de democràcia directa, s’ha de respectar l’opinió de tothom i el vot de tothom. Si no s’arriba a un consens, es vota. Sempre el que està per sobre de tot és la democràcia radical, la llibertat col•lectiva, és a dir, que si es decideix una cosa, encara que hagis votat en contra, tu has de respectar l’opinió resultant. No et pots negar a fer-ho, ja que formes part del col•lectiu, és el que els grecs deien “manar i obeir per torns”. I és clar, molta gent influenciada pel sistema neoliberal diu que s’ha de portar la llibertat individual a l’extrem, que cadascú faci el que vulgui, però així no es pot funcionar, perquè aleshores no hi hauria una línia unitària. |
Mira també:
http://www.correntroig.org/spip.php?article3575
|
This work is in the public domain |
|
Re: "Si unifiquem les llluites tenim molta més força"
|
|
per x |
03 des 2012
|
ostres gràcies pel consell, ningú hi havia caigut abans.
#moltfan de la gent que ens porta la redempció, i en realitat no fa més que dir obvietats. |
|
Re: "Si unifiquem les llluites tenim molta més força"
|
|
per xxx |
03 des 2012
|
O sigui que la moralina és que la lluita ha de ser estatal (per l'estat espanyol, naturalment). Potser per això Corrent Roig no devia assabentar-se de les vagues de la Coordinadora Interzones al setembre (qui sí que se'n va assabentar són els alliberats de CCOO, que van fer tot el possible i més per rebentar-la junt amb els alliberats de la USTEC).
Quins pebrots que teniu, xicots!!! |
