Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Novembre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
          01 02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per mail aquest* Notícia
Notícies :: altres temes
Eleccions catalanes i futur de l’anarcosindicalisme
01 des 2012
Les eleccions autonòmiques a Catalunya han tingut un augment de participació, encara que tenen un nombre molt elevat d’abstenció, poc més d’un 30%. Hi ha diversos partits al parlament:

- Els de dretes: PP, CiU i C’s

- Els d’esquerres: ERC, PSC, CUP i ICV
No analitzarem si hi ha bons resultats a les eleccions o en l’abstenció, si l’anarquisme perd força o si estem avançant cap a la independència, sinó que proposarem com ha d’actuar l’anarcosindicalisme i farem una crida a tothom perquè pugui aportar el seu gra de sorra a aquesta estratègia. Quan es diu que l’entrada al parlament de l’esquerra independentista és un pas enrere en la lluita és perquè la lluita hauria d’avançar per auto organitzar-se als carrers i rebutjar la dictadura parlamentària, la creació de nous Estats i les eleccions que legitimen el capitalisme. Entenem que hi ha companys que lluiten a aquest cantó i entenem que per lluitar junts/es cap a una societat justa, solidària i on el poble s’autogoverni hem de trobar punts d’unió amb la gent que estem lluitant per aquest canvi.

En general es torna a tenir confiança en l’esquerra perquè no implica gaire responsabilitat votar cada quatre anys, tampoc implica responsabilitat organitzativa ni compromís per part de la massa popular que encara no troba l’ocasió d’implicar-se ni de tenir ganes de fer coses que impliquin prou risc, sinó de buscar líders, algú que doni la cara per ells/es, sense aportar res a la lluita. L’esquerra, com sempre, ofereix tot això. Així, quan passen les eleccions la gent ja “ha col-laborat” i no trobarà temps per lluitar perquè té moltes coses a fer en la seva quotidianitat: veure la televisió, drogar-se, tenir temps d’oci, de descans, de vacances, treballar, deprimir-se… a qui li agrada el futbol sempre troba temps per anar-lo a veure. Però mentrestant la gent està essent sodomitzada, el capitalisme continua traient llibertats i enfortint tota aquesta màquina. De fet, i amb les estructures legitimitzades pel capitalisme -les organitzacions subvencionades- si hi ha gent que cobra per això (i de l’Estat) doncs que ho faci ell o ella.

A ningú no li agrada no tenir temps lliure, però l’implicació per lluitar és una necessitat quan es tracta de lluitar per construir una societat, una societat que s’ha de construir entre tothom. El temps per lluitar s’ha de buscar, el poble s’ha d’implicar en organitzar-se plenament per tal d’aconseguir canvis i buscar recolzar-se en les diverses lluites, no deixant mai tirat a cap company o companya, encara que no s’estigui d’acord amb el que hagi fet, perquè aquí és on el moviment perd força, en el voler imposar a la resta com s’ha de lluitar. Totes les lluites són importants, encara que s’hagi de fer amb estratègia i si en alguna no s’està d’acord, és en aquest moment on cal promoure’n d’altres, però mai deixant-lo tirat.

Mentre no es superi tota aquesta dinàmica de delegar o confiar en avantguardes no es podrà avançar veritablement cap a un canvi real, cap a una revolució, perquè jugant al joc del poder mai no es podrà defensar la nostra llibertat a decidir i encara més important, de fer i d’auto organitzar-nos.

Ens atrau el cas del Partit CUP-AE, que agrupa a gent del moviment independentista implicat als moviments socials, i que ha aconseguit vots amb un discurs “molt radical” de cara al sistema -tot i que entra al seu joc-. Dels altres partits com PP, PSC, ERC, ICV o CiU creiem que no cal parlar-ne gaire perquè el seu missatge i la vergonya de tot el que han fet no té límits. Un clar exemple de quan governava el tripartit, tota l’onada repressiva que exercien els Mossos d’Esquadra contra estudiants i treballadors/es com a “bona” actuació de l’esquerra o el cas de Josep Sagristà, regidor d’ocupació d’ERC en Sant Vicenç, que va obrir els seus negocis el 29M. I C’s, partit que té relacions amb d’altres organitzacions d’ultradreta encara que se’n vulgui desmarcar, i té un missatge molt populista i ciutadanista. O el cas de PxC, que ha tingut molts votants amb el seu discurs tant racista com simplista, on diuen que la culpa de la crisi la tenen els quatre immigrants que han vingut en pastera. És a dir, que encara que han estat cobrant una merda de salaris i enriquint als burgesos, els immigrants poden enfonsar tot un sistema capitalista que ha estat format durant centenars d’anys mitjançant l’explotació i el sotmetiment. El més preocupant és que hi hagi gent que realment cregui això, i no s’aprengui dels errors del passat, on aquestes mateixes idees van portar a Hitler o a Mussolini al poder i han aconseguit legalitzar genocidis. Per la mentida es domina millor que per la força, i quan es repeteix molt una mentida hi ha qui se la creu.

Però a les organitzacions igual que als individus no les defineix ni el que es diu, ni el que es fa, sinó la seva trajectòria. Aquí és on nosaltres, com a CNT, hem de donar un fort pas per avançar i demostrar que la via parlamentària no porta enlloc. El moviment anarquista des dels anys ‘80 va patir una forta crisi, ens vam desorganitzar i ara el que caldria seria enfortir-nos, ara és el nostre moment de créixer, de tornar a fer créixer l’anarcosindicalisme, els ateneus i els col·lectius afins i la nostra estratègia de lluita: la creació de cooperatives i col·lectivitzacions de treball, l’ocupació i l’autogestió de fàbriques; la vaga general, el boicot, el làbel i el sabotatge com a mesures de pressió als burgesos; l’auto organització de la societat mitjançant els sindicats de ram i d’indústria; i la solidaritat i el suport mutu com a base de la societat que volem crear.

El 2014 serà un any fort, on creixerà la conflictivitat laboral perquè molts convenis laborals s’extingiran i a la gent els hi podran reduir dràsticament els sous i d’altres condicions que hi havia fins ara, on potser ja comencen a pujar més fortament els preus dels cereals com el blat o el blat de moro, i això farà que la vida es torni molt cara. I llavors les alternatives parlamentàries ja no tindran cap sentit, perquè qui governa és el sector econòmic i no tant el polític i el que ha de ressorgir és l’autogestió, l’autosuficiència, el suport mutu i la solidaritat.

Potser ja es deixarà de creure que estem sortint de la crisi i que les mesures són per millorar. No estem sortint de cap crisi, estem entrant i aquesta ha vingut per quedar-se. Quan Felipe González va pujar l’IVA del 15% al 16% en cap moment ningú va dir que el tornarien a baixar. L’IVA el pugen per “anivellar-nos” amb la resta d’Europa. Estan augmentant la despesa militar, policial i política. La despesa de material antiavalots ha pujat un 1780% i estan construint un munt de presons noves i l’objectiu de construir presons és omplir-les.

I aquí és on, com a CNT, hem d’aconseguir conscienciar, perquè venen temps molt durs i hi ha una gran massa de treballadors/es que estan condemnats a no poder tenir una jubilació digna ni molts tampoc tindran l’oportunitat de treballar i la majoria que estigui treballant amb unes condicions més humiliants que abans, perquè el principal problema no és que retirin les ajudes sinó que estem inflats a impostos, el pitjor problema és que hi hagi tants xupa sangs, és que la policia no deixi de rebre diners per armar-se, és que l’exercit continuï existint i que es participi en l’organització terrorista OTAN. El gran problema és l’endollisme, és en totes les organitzacions que prediquen la “revolució” mentre estan subvencionades.

Per tot això i molt més, ens veiem als carrers, als sindicats, als ateneus, a les barricades i a les assemblees. Perquè el futur és nostre i la victòria també. Això no quedarà així.

Continuem sense déu, sense amo i sense Estat.



Salut, lluita i anarcosindicalisme!

CNT-AIT Cornellà i Comarca

30/11/2012



Elecciones catalanas y futuro del anarcosindicalismo

Las elecciones autonómicas en Cataluña han tenido un aumento de participación, aunque tienen un número muy elevado de abstención, poco más de un 30%. Hay diversos partidos en el parlamento:

- Los de derechas: PP, CiU y Cs

- Los de izquierdas: ERC, PSC, CUP e ICV

No analizaremos si hay buenos resultados en las elecciones o en la abstención, si el anarquismo pierde fuerza o si estamos avanzando hacia la independencia, sino que propondremos como ha de actuar el anarcosindicalismo y haremos un llamamiento a todo el mundo para que pueda aportar su grano de arena a esta estrategia. Cuando se dice que la entrada al parlamento de la izquierda independentista es un paso atrás en la lucha es porque la lucha tendría que avanzar por autoorganizarnos en las calles y rechazar la dictadura parlamentaria, la creación de nuevos Estados y las elecciones que legitiman el capitalismo. Entendemos que hay compañeros que luchan en este lado y entendemos que para luchar juntos/as hacia una sociedad justa, solidaria y donde el pueblo se autogobierne hemos de encontrar puntos de unión con la gente que estamos luchando por este cambio.

En general se vuelve a tener confianza en la izquierda porque no implica mucha responsabilidad votar cada cuatro años, tampoco implica responsabilidad organizativa ni compromiso por parte de la masa popular que todavía no encuentra la ocasión de implicarse ni de tener ganas de hacer cosas que impliquen suficiente riesgo, sino de buscar líderes, alguien que dé la cara per ellos/as, sin aportar nada a la lucha. La izquierda, como siempre, ofrece todo eso. Así, cuando pasan las elecciones la gente ya “ha colaborado” y no encontrará tiempo para luchar porque tiene muchas cosas que hacer en su cotidianidad: ver la televisión, drogarse, tener tiempo de ocio, de descanso, de vacaciones, trabajar, deprimirse… a quien le gusta el fútbol siempre encuentra tiempo para irlo a ver. Pero mientras tanto que la gente esta sodomizada, el capitalismo continúa sacando libertades y fortaleciendo toda esta máquina. De hecho, y con las estructuras legitimadas por el capitalismo -las organizaciones subvencionadas- si hay gente que cobra per eso (y del Estado) pues que lo haga él o ella.

A nadie le gusta no tener tiempo libre, pero la implicación para luchar es una necesidad cuando se trata de luchar por construir una sociedad, la cual se ha de construir entre todas y todos. El tiempo para luchar se ha de buscar, el pueblo se ha de implicar en organizarse plenamente con tal de conseguir cambios y buscar apoyarse en les diversas luchas, no dejando nunca tirado a ningún compañero o compañera, aunque no se esté de acuerdo con lo que haya hecho, porque aquí es donde el movimiento pierde fuerza, en el querer imponer al resto como se ha de luchar. Todas las luchas son importantes, aunque se haya de hacer con estrategia y si en alguna no se está de acuerdo, es en este momento donde hace falta promover otras, pero nunca dejándolo/a tirado/a.

Mientras no se supere toda esta dinámica de delegar o confiar en vanguardias no se podrá avanzar verdaderamente hacia un cambio real, hacia una revolución, porque jugando al juego del poder nunca se podrá defender nuestra libertad a decidir y todavía más importante, de hacer y de autoorganizarnos.

Nos atrae el caso del Partido CUP-AE, que agrupa a gente del movimiento independentista implicado en los movimientos sociales, y que ha conseguido votos con un discurso “muy radical” de cara al sistema -aunque entre al juego de ellos-. Otros partidos como PP, PSC, ERC, ICV o CiU creemos que no hace falta hablar mucho porque su mensaje y la vergüenza de todo lo que han hecho no tiene límites. Un claro ejemplo cuando gobernaba el tripartido, toda la ola represiva que ejercían los Mossos d’Esquadra contra estudiantes y trabajadores/as como buena actuación de la izquierda o el caso Josep Sagristà, regidor de ocupación de ERC en Sant Vicenç, que abrió sus negocios el 29M. Y Cs, partido que tiene relaciones con otras organizaciones de ultraderecha aunque se quiera desmarcar, y tiene un mensaje muy populista y ciudadanista. O el caso de PxC, que ha tenido muchos votantes con su discurso tan racista como simplista, donde dicen que la culpa de la crisis la tienen los cuatro inmigrantes que han venido en patera. Es decir, que aunque han estado cobrando una mierda de salarios y enriquecido a los burgueses, los inmigrantes pueden hundir todo un sistema capitalista que ha sido formado durante centenares de años mediante la explotación y el sometimiento. Lo más preocupante es que haya gente que realmente crea eso, y no se aprenda de los errores del pasado, donde estas mismas ideas llevaron a Hitler o a Mussolini al poder y consiguieron legalizar genocidios. Por la mentira se domina mejor que per la fuerza, y cuando se repite mucho una mentira hay quien se la cree.

Pero a las organizaciones igual que a los individuos no les define ni lo que se dice, ni lo que hace, sino su trayectoria. Aquí es donde nosotros/as, como CNT, hemos de dar un fuerte paso para avanzar y demostrar que la vía parlamentaria no lleva a ningún lugar. El movimiento anarquista desde los años ‘80 sufrió una fuerte crisis, nos desorganizamos y ahora lo que haría falta sería fortalecernos, ahora es nuestro momento de crecer, de volver a hacer crecer el anarcosindicalismo, los ateneos y los colectivos afines y nuestra estrategia de lucha: la creación de cooperativas y colectivizaciones de trabajo, la ocupación y la autogestión de fábricas; la huelga general, el boicot, el lábel y el sabotaje como medidas de presión a los burgueses; la autoorganización de la sociedad mediante los sindicatos de ramo y de industria; y la solidaridad y el apoyo mutuo como base de la sociedad que queremos crear.

El 2014 será un año fuerte, donde crecerá la conflictividad laboral porque muchos convenios laborales se extinguirán y a la gente les podrán reducir drásticamente los sueldos y otras condiciones que había hasta ahora, donde puede que ya comiencen a subir más fuertemente los precios de los cereales como el trigo o el maíz, y eso hará que la vida se vuelva más cara. Y entonces las alternativas parlamentarias ya no tendrán ningún sentido, porque quien gobierna es el sector económico y no tanto el político y lo que ha de resurgir es la autogestión, la autosuficiencia, el apoyo mutuo y la solidaridad.

Quizás ya se dejará de creer que estamos saliendo de la crisis y que las medidas son para mejorar. No estamos saliendo de ninguna crisis, estamos entrando y esto viene para quedarse. Cuando Felipe González subió el IVA del 15% al 16% en ningún momento nadie dijo que lo volverían a bajar. El IVA lo suben para “nivelarnos” con el resto de Europa. Están aumentando el gasto militar, policial y político. El gasto de material antidisturbios ha subido un 1780% y están construyendo un montón de cárceles nuevas y el objetivo de construir cárceles es llenarlas.

Y aquí es donde, como CNT, hemos de conseguir concienciar, porque vienen tiempos muy duros y hay muchísima masa de trabajadores/as que están condenados a no poder tener una jubilación digna ni muchos tampoco tendrán la oportunidad de trabajar y la mayoría que esté trabajando con unas condiciones más humillantes que antes, porque el principal problema no es que retiren las ayudas sino que estemos inflados a impuestos, el peor problema es que haya tanto chupasangres, es que la policía no cese de recibir dinero para armarse, es que el ejército continúe existiendo y que se participe en la organización terrorista OTAN. El gran problema es el enchufismo, es todas las organizaciones que predican “revolución” mientras están subvencionadas.

Por todo eso y mucho más, nos vemos en las calles, en los sindicatos, en los ateneos, en las barricadas y en las asambleas. Porque el futuro es nuestro y la victoria también. Esto no quedará así.



Continuamos sin dios, sin amo y sin Estado.



Salud, lucha y anarcosindicalismo!

CNT-AIT Cornellá y Comarca

30/11/2012
Mira també:
http://cornella.cnt.es/web/?p=1823

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Eleccions catalanes i futur de l’anarcosindicalisme
02 des 2012
C's de deretxaassss???
Que la ruina negra te vaya, payooo jooputhhphaaa!!
Re: Eleccions catalanes i futur de l’anarcosindicalisme
02 des 2012
PsC d'esquerreeeees?
Tan de bo que et surti pel a les genives!!!!
Re: Eleccions catalanes i futur de l’anarcosindicalisme
02 des 2012
Perquè insistiu a voler representar tota la gent de la CNT amb una única lectura sobre eleccions, quan la CNT és un sindicat (pensava)?

Quina mania a fer articles d'aquests temes com a CNT Cornellà, CNT Sabadell... quan al que responen és, en el fons, a la lectura que fa UN INDIVIDU i que busca recolzament perquè l'avali un entorn més gran de gent.

I no s'adona que, amb aqwuest voluntat d'homogeneitzar, de "representar", i de dir "totxs pensem així", només fa que acabar d'allunyar-nos a moltxs d'aquestes eines. I no entro a valorar la opinió (que no comparteixo), sinó en el fet d'adoptar les mateixes lògiques i dinàmiques dels que critiqueu.

Canviant colorets de la bandereta i quatre detalls més, Sou ben iguals.
Re: Eleccions catalanes i futur de l’anarcosindicalisme
02 des 2012
Al final què vé a dir l'article aquest??
Re: Eleccions catalanes i futur de l’anarcosindicalisme
02 des 2012
La CNT realitza les seves activitats en base a les decisions de les assemblees. Per tant, Sabadell i Cornellà han acordat les seves postures davant les eleccions per assemblea. Això no vol dir que molta gent del sindicat acabi votant i que se li faci "bulling" per això.
Re: Eleccions catalanes i futur de l’anarcosindicalisme
02 des 2012
D'altre banda, no et preocupis, perquè cada vegada som més i estem més preparats ;)
Re: Eleccions catalanes i futur de l’anarcosindicalisme
02 des 2012
(no tinc c trencada a aquest ordinador)
Si està signat per CNT vol dir que ha passat per l'assemblea de Cornellà. Al que diu que "que vol dir aquest text?"
Jo entenc que és una crida a la pràctica anarcosindicalista per fer front al sistema rebutjant les eleccions i el parlamentarisme. I sobretot a la participació a les assemblees, a recuperar el carrer. Tampoc és tant complicat.
Igualment s'ha de fer una crida al carrer, només cal veure el que passa a les manifestacions i la poca participació que hi ha en els projectes amb cara i ulls. Però sempre hi haurà gent que votarà a les eleccions. Perqué CGT té més afiliació que CNT? perqué entra al joc de les eleccions, si CNT participés a aquesta farsa també guanyaria afiliació.
Però hi ha qui no ven la seva estratègia de lluita per guanyar gent, sinó que fa l'esfors sigui com sigui de fer una estratègia coherent.

El temps parlarà.

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more