Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Comenta notícia | Veure comentaris | Envia per mail aquest* Notícia
Notícies :: altres temes
Eleccions al Parlament. I ara què?
29 nov 2012
Text per buzonear i repartit a Sants.
Eleccions al Parlament. I ara què?

Ja han passat les eleccions al Parlament de Catalunya, portàvem unes quantes setmanes amb aquest tema al cap. Que si independentisme, que si federalisme, que si centralisme... De sobte, aquells que mai donen explicacions de res, aquells qui decideixen quines lleis han d'ofegar-nos una mica més, han inflat el pit i han mostrat les seves cares per donar-nos discursos, predicar el que ens convé i el que no, dient-nos que amb ells al poder les nostres aspiracions s’imposaran sobre les de la resta i així serem més feliços i viurem millor.

Un dels aspectes que crida l'atenció durant la campanya electoral és veure l'evolució dels candidats, les càmeres, els focus, el maquillatge, els actes sense cap incidència real que són retransmesos per televisió com a grans mítings, com si es tractés de mobilitzacions populars, com si portessin quelcom semblant a la solució per a la justícia social. Què graciós resulta passar per Cotxeres de Sants i veure dintre un míting, banderes, crits i càmeres -que això és del que diuen fer política- i al sortir cadascú cap a casa a esperar l'escrutini electoral, a mantenir aquesta realitat social que diuen que canviaran. A la pràctica no importa el partit que sigui, la sensació visual és la mateixa, els mètodes i els mitjans també, a vegades no us passa que us donen ganes de dir-los alguna cosa? Potser és que les injustícies, les penes i la ràbia surten en aquells moments veient a la gent que ens vol manar.

Perquè al final resulta que es tracta d'això. Personatges que per pujar en l'escala social s’ajunten en torn un partit, que representen els interessos econòmics d'uns pocs i que la seva màxima ambició es decidir sobre el futur dels demès, de totes i tots, ser recordats als llibres d'història. Com et sentiries si sabessis que el teu veí del tercer té plans per arribar a governar Catalunya? Potser un profund sentiment de rebuig, una sensació rara i estranya envers la seva persona després de la broma inicial...

Potser el que ens passa és que portem molts anys aguantant aquesta democràcia, potser en el fons sabem que els polítics, siguin del color que siguin, menteixen o acaben mentint. Si mirem la nostra història més recent veiem que les crisis s’han anat succeint, que a cada una d'elles han hagut unes classes que han patit la misèria i unes altres que s'han enriquit a costa seva. També veiem com els governs i partits s'han anat succeint i alternant un cop i un altre, “ara tu, ara jo” sense arribar a canviar mai res per evitar aquelles crisis, ni per evitar la misèria i la fam. La política democràtica esclava de la economia.

Cada govern segons el seu color té matisos clar, als blaus no se'ls hi acudiria mai permetre el matrimoni homosexual o el dret a l'avortament lliure (no de moment al menys), però a cap dels que arribin allà dalt se li passaria pel cap decidir que ja està bé que uns pocs s'enriqueixin a costa de la resta. A la misèria i a la fam els hi va molt bé vivint en el capitalisme, i aquest se sent molt còmode vivint en democràcia.

Per això moltes vegades sortim al carrer a fer campanya per l’abstenció activa, perquè votar o no tampoc canvia tant, realment no canvia res que realment importi. Igualment per qui no ho hagi provat mai, no sabrà lo lliure que se sent un/a quan decideix desobeir a qui et trepitja. Quan desobeeixes passes a decidir per tu mateix, quan li negues l'autoritat a algú per sobre teu, ets lliure.

Tenim clar que la política es fa al carrer, que es mitjançant la lluita, que canvien les nostres condicions diàries, que és mitjançant l'organització de la gent des de la base, sense jerarquies ni líders, que som nosaltres qui decidim el nostre futur.

Quan ens organitzem en assemblees a la feina per convocar una vaga passant per sobre dels sindicats, estem essent lliures; quan ens ajuntem amb els nostres veïns i veïnes en cooperatives per a consumir més sà sense donar-li benefici a una multinacional, estem essent més lliures; quan aturem un desnonament o desallotjament, estem esdevenint terriblement lliures, i diem terriblement per què aquesta llibertat és la que ha causat la por al govern i als bancs, una por que ha fet que des de fa un mes hagin “aturat” els desnonaments, que tothom s'hagi apuntat al carro de dir que és injust deixar a la gent al carrer quan porten fent-ho tota la vida. Podríem continuar dient exemples, no ens caben ni a una pàgina ni a mil.

Aquesta és la nostra aposta. Continuar lluitant.
No ens importa quin govern surti, ni els volem ni els necessitem.

http://acciollibertariasants.wordpress.com/

Acció Llibertària es troba cada dimarts i cada dijous de 6 a 8 a l'Ateneu Llibertari de Sants
C/ Maria Victòria 10

This work is in the public domain
veure comentaris / afegir comentari ...
La facilitat d'afegir comentaris als articles publicats té com a finalitat el permetre:
  • Aportar més informació sobre la notícia (enriquir-la)
  • Contrastar la seva veracitat
  • Traduir l'article

Comentaris

Re: Eleccions al Parlament. I ara què?
29 nov 2012
m'emociona, gracis
Re: Eleccions al Parlament. I ara què?
29 nov 2012
Un gran análisis sin duda de la situación actual, hacen falta más teóricos así para explicar a las masas cuál es la mejor opción a seguir.

¡Ánimo!
Afegeix comentari ràpid Supervisar la moderació
Títol (no cridis, fes un ús moderat de les majúscules)
Nom email

Comentari

Format de Text
Anti-spam Introdueix el següent text a la casella:
Per afegir comentaris més detallats, o per pujar fitxers, mira a formulari complert de comentaris.