Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Comenta notícia | Veure comentaris | Envia per mail aquest* Notícia
Notícies :: @rtivisme
'El capital' de Costa Gavras
29 nov 2012
Estrena de film
Costa-Gavras
Per Costa-Gavras*

Aquesta és una pel·lícula en la qual tots estem implicats. Tots vivim aquesta situació quotidianament. Ens aixequem i pensem: 'què podem fer perquè els mercats estiguin contents, perquè siguin positius i estables?'. El mercat, aquesta realitat sense entitat material, és com un malalt al qual cal consolar, cuidar i animar perquè millori. Ens hem convertit en ostatges dels mercats i de la conjuntura.

Hi ha persones que no viuen la malaltia des de la inquietud i l'angoixa. Viuen de la malaltia. És el seu treball. No la dirigeixen. La conjuntura està a mercè del malalt, és a dir, de l'orgull, l'avarícia, les foteses d'uns clans que persegueixen el seu interès al marge de les regles socials, l'avidesa ...

Després de la projecció de "Arcàdia" en un municipi proper a la fàbrica de paper en la qual havíem rodat, l'alcalde (i diputat de la UMP) se'ns va acostar a Jean-Claude Grumberg ia mi i ens va confessar: "No es pot fer res, l'economia ho dirigeix ​​tot. Bé, sí, encara podem canviar els noms dels carrers ... ". Escoltem amb compassió cívica seva llarga explicació. Més tard, Jean-Claude ironitzar sense cap compassió del problema polític-econòmic.

Tots dos van esperonar la meva curiositat ... L'etapa següent va ser la meva trobada amb el llibre d'un banquer heterodox: "Li Capitalisme total", de Jean Peyrelevade, que em va revelar un món l'existència coneixia, encara que sense sospitar la seva amplitud, i em va incitar a examinar més de prop aquest "total "tan pròxim al" totalitarisme ", i als seus oficiants.

Aquest llibre em va portar al seu torn a la lectura de "El capital", la novel · la de Stéphane Osmont, que, malgrat la seva portada extravagant, em va donar ganes de filmar a l'instant. Llicenciat a l'École Nationale d "Administration i antic trotskista, Stéphane coneix perfectament el món financer, perquè l'ha viscut des de dins. La ferocitat amb què analitza el personatge de Marc Tourneuil i la seva aventura va despertar els meus desitjos de seguir per aquest camí.

Havia nascut la idea de la pel · lícula.

Vaig començar l'escriptura del guió fa més de dos anys amb Karim Boukercha. Junts aixequem la columna vertebral de la pel · lícula. Després, vaig prosseguir durant més d'un any amb Jean-Claude. Va ser un treball llarg, esgotador, però ple de descobriments.

Els personatges de ficció són els dipositaris de les nostres veritats. Gràcies al innegable toc d'autenticitat amb què el va descriure Stéphane Osmont, Marc Tourneuil ens va fascinar.

No es tractava de fer una pel · lícula que descrivís en detall el món dels diners, els seus mètodes i els seus mecanismes, com fa Osmont en els seus 589 pàgines, ni el que descobríem nosaltres dia a dia en aprofundir en les nostres investigacions: un món financer semblant a les nines russes però a l'inrevés, la qual es descobreix és més gran i més increïble que l'anterior.

Kerviel: un jove que juga legalment i perd 5000 milions d'euros ... Desenes de milers de nord-americans que perden casa seva, estafats pels bancs i els seus subprimes ... Lehman Brothers, un gran banc que fallida per haver especulat massa ... Els hedge funds. "Voltors depredadors", "tenen beneficis indecents", "amenacen el planeta financer amb les seves especulacions", "voltors que sobrevolen els país pobres", etc. Els paradisos fiscals amaguen 21 bilions custodiats pels bancs privats perquè els rics no paguin impostos. I encara més: Libor i Euribor ... Els bancs es estafen entre si, alhora que roben als seus clients. Un banc internacional blanqueja diners del càrtel mexicà de la droga. Certs bancs britànics fan negocis amb l'Iran, quan l'ONU ho prohibeix ...

I tantes altres nines russes descobertes o per descobrir ... Volíem que la pel · lícula es fes ressò de tot això.

Vam decidir explorar el personatge de Marc Tourneuil, comptar i mostrar la seva aventura i els seus sentiments, les seves inquietuds, les seves alegries, el seu paper en el nostre món i en la tempesta financera que està causant estralls. Els seus lluites en el seu món, del qual depèn el nostre, els seus enfrontaments amb altres homes com ell, encegats per una única satisfacció: els diners. A diferència d'aquests homes, Marc Tourneuil construeix la seva epopeia amb lucidesa. Aquesta lucidesa és també la seva satisfacció.

Alumne de l'École Polytechnique-que forma als alts càrrecs de l'Estat francès-, de bona família treballadora, cap modern, cultivat, home de món, Marc és un dirigent del nostre temps. Forma part de l'elit. La nova aristocràcia. Sedueix i és seductor. Marc seria un home de bé si no es trobés immers en aquesta cursa pel poder en què fins el sexe es converteix en una vàlvula d'escapament per les múltiples frustracions que neixen de la seva ascensió.

Com els seus col · legues, pensa que, tal com està organitzada, la societat no pot prescindir-ne. Se senten legitimats i imprescindibles. Són ells els que dirigeixen l'economia dels països, quan nosaltres crèiem que ho feien els governs.

Va ser segurament el descobriment del poder dels homes com Marc Tourneuil el que va conduir a la senyora Merkel a imaginar un mitjà per salvar la democràcia. La seva proposta és ¡adaptar la democràcia al mercat!

Gran idea! Es salvaran les aparences. Però la democràcia ... Ja veurem!

This work is in the public domain
veure comentaris / afegir comentari ...
La facilitat d'afegir comentaris als articles publicats té com a finalitat el permetre:
  • Aportar més informació sobre la notícia (enriquir-la)
  • Contrastar la seva veracitat
  • Traduir l'article

Comentaris

Re: 'El capital' de Costa Gavras
06 des 2012

EL CAPITAL

Película: El capital. Dirección: Costa-Gavras. País: Francia. Año: 2012. Duración: 114 min. Género: Drama. Interpretación: Gad Elmaleh (Marc Tourneuil), Gabriel Byrne (DittmarRigule), Natacha Régnier (Diane Tourneuil), Céline Sallette (Maud Baron), Liya Kebede (Nassim), Hyppolite Girardot (Raphäel Sieg), Daniel Mesguich (Jack Marmande), Bernard Le Coq (Antoine de Suze), Olga Grumberg (Claude Marmande). Guion: Costa-Gavras, Jean-Claude Grumberg y Karim Boukercha; basado en la novela “Le capital”, de Stéphane Osmont. Producción: Michèle Ray-Gavras. Música: Armand Amar. Fotografía: Eric Gautier. Montaje: Yannick Kergoat y Yorgos Lamprinos. Dirección artística: Sébastian Birchler. Vestuario: Eve-Marie Arnault. Estreno en España:30 Noviembre 2012.

“El dinero es el amo, cuanto mejor lo sirvas mejor te tratará” este es el primer “consejo” que recibe Marc Tourneuil (GadElmaleh), el hombre que está a punto de convertirse en el Presidente del banco Phenix, una de las entidades financieras más grandes de Francia al inicio de EL CAPITAL, la última película del director francés de origen griego, Costa-Gavras.

La cinta narra la historia de un auténtico “servidor” del capital, Marc Tourneuil, un pequeño escualo de manada, que es elegido como sustituto prescindible del presidente del banco Phenix, aquejado de una grave enfermedad. Gracias a una inteligencia de depredador fuera de lo común, Tourneuil abandonará la manada y se convertirá a lo largo de la cinta en el gran tiburón blanco que dominará las peligrosas aguas de Phenix.

Gavras retrata con rigurosidad y sin piedad el actual mundo de las finanzas bancarias, un espacio en el que nadie es de fiar, porque solo se trata de dos cosas: ganar dinero -cuanto más mejor- sin importar nada más; y conseguir poder, verdadero poder. La película muestra cómo el dinero -el Capital (en este caso el capital francés)- no tiene patria, desmontando con ironía el mito de que el capitalismo europeo es “mejor”, “más ético”, que el capitalismo americano. La cinta no hace concesiones, el capitalismo es igual de despiadado en todos los países, porque su lógica es hacer dinero, y más dinero, sin importar cómo. Hay una escena, que roza la obscenidad, en la que se planifican diez mil despidos con el único objetivo de que suban las cotizaciones de las acciones de Phenix: cuantos más despidos mejores resultados y más beneficios para los accionistas. El propio presidente de la Entidad, Toruneuil, se asegura cobrar 3.000 euros en ‘bonus’ por despedido antes de dar luz verde a la operación.

Pero, lo que más me ha impresionado de la cinta es cómo muestra Costa Gavras el gran problema que tenemos en la actualidad en todo el mundo, también en la vieja Europa: gracias a una globalización desregulada, que ha propiciado que el dinero se mueva con libertad absoluta a la velocidad de un “clic” sin cotizar en ninguna Hacienda Pública, la democracia está secuestrada por los depredadores que “sirven” al Capital. El poder político está al albur de las decisiones de personas sin escrúpulos a las que nadie ha votado. Los presidentes y altos directivos de las grandes empresas financieras no se presentan a las elecciones -en muchos casos ni siquiera sabemos quiénes son los que manejan los hilos de verdad- pero son ellos los que fuerzan al poder político para que trabaje en su exclusivo beneficio de apropiación de las rentas. Imponen desregulaciones, deslocalizaciones y normativas a su medida que nos están devolviendo a las catacumbas laborales del inicio de la Revolución Industrial, para continuar acumulando cuanto más capital mejor y así mantener su poder sobre el resto de la sociedad.

Otro aspecto que muestra la cinta es la escandalosa desigualdad que se está produciendo. El selecto club de multimillonarios financieros que gobierna el mundo ostenta un nivel de vida de lujos y derroches que es inimaginable para el resto de los ciudadanos. El salario medio de cualquier trabajador de la Unión Europea es tan insignificante como un mondadientes de madera, de esos que se tiran al suelo en los bares, comparado con los sueldos estratosféricos de cualquiera de estos “servidores” del capital. No digamos ya si hablamos del salario medio de un africano, o un sudamericano o un chino.

La película, además, tiene la virtud de ser un alarde de cine de suspense. Está realizada con la técnica del mejor thriller, manteniendo al espectador pegado a la pantalla sin pestañear para no perder comba. Gavras, que es autor reconocido con los premios más importantes del cine por películas tan brillantes como “Z”, “Desaparecido”, “La caja de música” o “Amén”, juega en esta ocasión con el guión de forma magistral hasta el final, de tal forma que no se desvela todo el contenido de la trama hasta el último minuto de la cinta. Los actores están espectaculares cada uno en su papel, bien dirigidos y muy bien elegidos.

La película está basada en la novela homónima del autor francés Stéphane Osmont y su título es perfecto: ‘El Capital’.

Es perfecto, porque cierra el círculo de una cinta que no hace ninguna concesión a los “malos”, a los “servidores” del capital. Como ya alertara Karl Marx en su famoso “best seller”de 1867, titulado igual que esta cinta, el sistema capitalista es perverso en sí. Su principal afán es la acumulación de más capital y más poder en una espiral sin fin que se traga todo, cuando está libre de ataduras, normas o tasas como ahora.

Como estamos comprobando con esta enésima crisis, las crisis del capital sirven sobre todo para que ese selecto grupo de poderosos y adinerados, que nos gobierna, engorde cada vez más sus rentas, de tal manera que la brecha de la desigualdad crece sin fin. En esta crisis actual se está llegando a un límite que ya se sobrepasó en los años treinta con dramáticos resultados. Cuando el capital de unos pocos aumenta tanto, de forma tan desmesurada, y la gran mayoría pierde derechos, y comienza a pasar demasiadas necesidades básicas hasta el límite de comprometer una supervivencia digna -como se comprueba ahora cada día- los riesgos sociales crecen y la bola de nieve no se sabe hasta dónde puede aguantar antes de convertirse en alud.

En la época de la Gran Crisis del 29 le preguntaron a Groucho Marx en una entrevista su parecer sobre la crisis económica y él contestó que no entendía nada de economía, pero que algo grave pasaba cuando los neoyorquinos estaban dejando de alimentar a las palomas y eran éstas las que habían pasado a alimentar a los neoyorquinos.

Cintas de denuncia como esta ayudan a entender lo que sucede de forma clara. Urge reaccionar antes de que el puchero de paloma se convierta en el plato del día.

Carmen Barrios
Afegeix comentari ràpid Supervisar la moderació
Títol (no cridis, fes un ús moderat de les majúscules)
Nom email

Comentari

Format de Text
Anti-spam Introdueix el següent text a la casella:
Per afegir comentaris més detallats, o per pujar fitxers, mira a formulari complert de comentaris.