Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Envia per mail aquest* Notícia
Notícies :: @rtivisme : altres temes
perspectives marxistes en les pròximes eleccions
25 nov 2012
Modificat: 03:07:05
recull històric de textos, portades i anuncis de l'Hora (1930-1931)

Clica la imatge per una versió més gran

n1.jpg

editorial perspectives marxistes en les pròximes eleccions


Després dels mesos de tensión [sic] revolucionària, les pròximes eleccions anunciades pel govern tenen la virtut, més intensa cada dia, d'anar desarmant les actituds revolucionàriament tartarinesques dels qui, rebels per força degut al tancament de tota via legal per a surar públicament, veuen en les pròximes eleccions un mitjà oportuníssim per inhibir-se de la lluita revolucionària, per passar a una lluita política "legal" exempta de perills i feconda en possibilitats exhibitòries, lluita que en acceptar-la donen bel·ligerància al règim que combaten, legalitzant-lo en combatre'l pels mitjans que ell ofereix.


Es gairebé segur que les esquerres burgeses en la seva gran majoria s'abocaran a la lluita electoral. Els planys d'ara, contra el govern que les manté a la clandestinitat, demostren prou bé els desigs frenètics que tenen de combatre amb les dretes en la campanya electoral iniciada ja per aquestes. Així que el govern, segur ja de la victòria del seu encasellat, obri el període de propaganda electoral—amb Codi Galo Ponte!—veurem com les esquerres gasten en estrident verbalisme totes les energies que no han sabut gastar en positiu revolucionarisme..


I si dretes i esquerres burgeses van a la lluita electoral, és segur que les últimes tindran la pretensió de demanar a les masses obreres explotades llur sufragi amb la promesa que elles democratitzaran l'aparell de l'Estat i faran més suportable a la classe obrera l'explotació capitalista. Però cal que els obrers es donin compte, que si en el terreny pràctic de la lluita efectiva revolucionària pot admetre's una certa col·laboració per derrotar les forces del nostre Règim-Estat semi-feudal, en el terreny d'una lluita especulativa com són les eleccions, és inadmissible tota col·laboració de classes. Fa deu anys que no s'ha consultat el cos electoral i la incorporació a la política de les noves promocions fa preveure una radicalització cap a l'esquerra de tot el cos social. Les eleccions d'ara, amb totes les il·legalitats que es puguin cometre, seran un mitjà excel·lent per valorar aquest desplaçament. I si els revolucionaris de l'esquerra burgesa van a les eleccions, no per a treure un nombre més o menys crescut d'actes de diputat, sinó per a fer un recompte de forces, lògicament, ells que davant les acusacions constants de les dretes de tenir concomitàncies amb les forces extremes de l'obrerisme ho neguen rodonament, han de desestimar tota col·laboració electoral amb aquestes i presentar-se, com més matisades millor, per valorar exactament la força de cada fracció i conèixer amb precisió l'evolució cap a l'esquerra del cos social durant els anys de dictadura.


Sabem per endavant que durant la presentació d'una candidatura de classe certs sectors de l'esquerra burgesa ens acusaran de fer el joc a les forces reaccionàries. Argument pueril i reaccionari! Qui tal faci, serà que ha abandonat la via revolucionària definitivament, que prefereix les actes de diputat del propi partit, al nombre global de sufragis que puguin sumar totes les forces d'oposició al règim. Per altra part, concretant-nos a Catalunya, l'ambient electoral per part de certs oposicionistes al règim és bon xic tèrbol. Aixi, mentre A. C. i la "Lliga" a Barcelona s'embesteixen furiosament, al districte de Sabadell van de bracet.


Tampoc, per exemple, no seria lògic que les forces de l'esquerra burgesa s'emportessin els vots obrers, ja que elles fan una política i una propaganda eminentment de classe: "La Publicitat” i "La Nau" fan l'apologia de la democràcia “en general”; condemnen l'acció de les forces extremes obreres. "La Ciutat" -dirigida per un pseudo-socialista- diu que "ni monarquisme ni comunisme" situen ambdues forces en un mateix pla. Tota la campanya republicana d'aquests últims mesos anava encaminada a convèncer als burgesos de què la República sabria mantenir a ratlla als que lluiten per les reivindicacions obreres... I en l'últim moviment avortat reduien al mínim l'acció de les masses obreres com si aquestes no tinguessin cap valor!


Si les esquerres burgeses van a les eleccions, és necessari que hi vagin també, en candidatura apart, les forces marxistes revolucionàries. Pel nombre de vols que obtinguin podrà calcular-se amb quina influència real compten entre la massa obrera. No ha d'oblidar-se que el nombre de sufragis que obtinguin representarà una part ínfima de llur força veritable; car no podran votar les joventuts, ni la majoria d'obrers provinents de l'anarquisme i del sindicalisme, que mai no s'han preocupat d'estar inclosos en el cens electoral; que no tenen pessetes per a fer propaganda; que no tenen una tradició de lluita en aquest sentit; que no tenen màquina electoral, etcètera, etc.


La intervenció dels obrers en la política ho han demanat sovint les esquerres burgeses. Per què, doncs, hauran de criticar que ho facin des de la pròpia organització de classe? Si ho fan, és que eren uns hipòcrites: el que volien és que l'obrerisme fos un juguet a llurs mans, és que volien que ajudés la "seva" política! La data de les pròximes eleccions és propera. La candidatura obrera sap per endavant que cap dels qui tant a Barcelona com en molts districtes de Catalunya seran presentats. cap d'ells sortirà elegit. Ni interessa massa. Però la campanya electoral serà l'avinentesa de posar-nos en contacte amb les grans masses obreres, d'explicar-los el nostre programa, de propagar els punts de vista comunistes sobre els problemes plantejats als pobles hispànics, de posar de relleu les diferències que ens separen de les altres corrents ideològiques obreres i sobretot del divorci absolut que existeix entre nosaltres i l'esquerra burgesa!


[L'Hora. Setmanari d'avançada. Núm. 6. 4 de febrer de 1931]


Clica la imatge per una versió més gran

n3.jpg

la candidatura del bloc obrer i camperol


per Víctor Colomer


Quan s'ha començat a parlar de la candidatura obrera. els partits petit-burgesos s'han alarmat i l'han acusada de fer el joc a les forces reaccionàries. de facilitar la victòria de la Lliga. organització capitalista, monàrquica i clerical. Però hem de contestar als partits que ens acusen, que els que fan el joc a les forces reaccionaries són ells, amb una actuació d'impotència i obstaculitzant el desenvolupament de l'única organització política i realment progressiva i renovadora, de l'únic partit capaç d'enfonsar el règim faraònic espanyol i crear un règim de justícia social, de veritable democràcia i d'efectiva llibertat: el partit de la classe obrera, guia i avantguarda de totes les forces treballadores.


Els partits petit-burgesos, volent combatre la monarquia, de fet, no fan més que afiançar-la. No es donen compte que l'única força revolucionària veritat és el proletariat amb fea aliança amb les capes pageses pobres. Per això fan molt soroll, però quan arriben moments decisius, demostren que les seves forces són insignificants.


La gran burgesia ha fet bloc amb les forces feudals; els obrers senten ja fondament llurs aspiracions de classe. volen fer la política pròpia, la política que els alliberi de l'esclavitud econòmica i els porti, com a conseqüència, les altres conquestes. En aquestes condicions, quin paper fan els partits petit-burgesos? Desorientar, sembrar el confusionisme en la classe obrera i fer que perdi el temps descuidant la formació d'un ferm partit de classe. Com es veu. aquests partits no fan altra cosa que d'auxiliars de les forces feudals i la gran burgesia.


Els treballadors han de reaccionar vigorosament contra aquest confusionisme i destacar-se amb personalitat pròpia. Com més tardaran en fer una escombrada de partits burgesos, més durarà llur esclavatge, més anys viuran la monarquia, el latifundisme, l'església, la banca usurera, el capitalisme i totes les altres forces auxiliars.


Quan la petita burgesia tenia més força, quan no s'havien donat tantes desercions del capitalisme, quan el pànic a una transformació social no era tan gran, els republicans no pogueren fer res. Se'ls presentà l'avinentesa del desastre colonial i no l'aprofitaren. En els anys nou i disset, tampoc varen poder enderrocar la fortalesa enemiga. Però el pitjor és que amb llur fraseologia demagògica i amb llur actuació, han distret a la classe obrera, i aquesta, en no tenir una força pròpia organitzada, les ocasions del nou, del disset, del dinou i altres, que les hauria pogut aprofitar per a fer la transformació social, se les ha deixat perdre.


Les úniques forces reals, efectives, que hi ha a Espanya, són el bloc feudal-capitalista i la classe obrera amb aliança amb els pagesos pobres. Tot el que no sigui una lluita entre aquestes dues forces serà perdre el temps. Es podrà fer certa agitació, cert soroll, però res més. I ja que l'obrerisme espanyol sempre ha anat retardat una pila d'anys respecte als moviments dels països industrialment avançats, convé recuperar el temps perdut. Les condicions internacionals són extraordinàries; les nacionals, també. Unes i altres ens imposen l'obligació de forjar una gran organització política per aprofitar les ocasions favorables que es presentaran en els propers anys.


Hem de destacar la nostra personalitat en tots els camps. Hem d'organitzar-nos en tots els terrenys. Hem d'actuar en totes les avinenteses. Per mitjà de l'estudi i la lluita intensa en tots els aspectes, anirem forjant l'instrument per a les grans batalles properes.


Si us parlen de què malograrem llurs tasques a l'Ajuntament de Barcelona, recordeu la política obrerista que han desenrotllat en un quart de segle. Recordeu que havent tingut minories importants, i durant molts anys majories, no han fet res en profit dels obrers. No han fet escoles, i els fills dels treballadors avui es troben abandonats. No han fet tampoc res per a què els fills dels obrers poguessin gaudir dels beneficis de la cultura superior. Per culpa d'aquesta actuació vergonyosa dels que es deien anticlericals, s'ha produït una gran florada de collegis de frares i monges.


L'actuació de l'Ajuntament en la qüestió de les cases per a obrers ha estat una comèdia. Els obrers han hagut de pagar lloguers crescudíssims o viure tres i quatre families en un pis. Milers d'obrers no han pogut aconseguir ni aquest confort, i en els afores de la ciutat han aparegut milers de barraques que són una vergonya per a la ciutat i un escarni per a la classe treballadora. Aquests barris d'aduar o campaments de tribus salvatges, són una acusació contra els republicans que han passat per l'Ajuntament.


Els queviures, però, han pujat d'una manera fantàstica. Els impostos municipals sobre les matèries de primera necessitat son elevadíssims. Per causa d'aquests impostos l'obrer pot comprar molt menys. Es la política obrerista dels regidors republicans. Els obrers es poden aconsolar pensant que el pa, la carn, el vi altres queviures que se'ls ha quedat l'Ajuntament amb aquests impostos, s'han embellit les barriades on viu la burgesia.


I pels obrers en atur forçós, què feren? Què han fet? Res. En altres aspectes de la política social tampoc no hi han dedicat cap esforç.


Així és que ni des del punt de vista de la política general ni del de la política municipal, es perdrà res si es derroten i s'escombren els partits petit-burgesos. Al contrari, s'hi guanyarà molt. El deure dels obrers és acabar amb tot aquest confusionisme i fer un gran partit de classe, un partit capacitat, amb molts afiliats, ben bregat en la lluita, un partit apte per les batalles parcials i per la batalla decisiva.


Lido Cinema

avui i tots els dies la superproducció japonesa


YEDO


l'interessant i originalíssím film de
T. KINUGASA

Realització de la LHOCHIKU
Kinema A. G. de Kioto

L'esdeveniment cinematogràfic de la temporada

Aviat

Cinematogràfica Almira presentarà la superproducció sonora

EL ZEPPELIN PERDUT


Un film que us deixarà una impressió inesborrable

Oportunament s'anunciaran els salons on es projectarà aquesta meravellosa joia cinematogràfica


[L'Hora. Setmanari d'avançada. Núm. 12. 18 de març de 1931]


Clica la imatge per una versió més gran

n13.jpg

editorial el bloc obrer i camperol davant les eleccions municipals


Tant o més que el Parlament, un partit afirma el seu programa constructiu en l'obra de regir una ciutat. I si aquesta ciutat aplega més d'un milió d'habitants com en el cas concret de Barcelona, no és pas tasca vencilla administrar i ordenar la vida col·lectiva de la urbs.


I és natural que qui més interès ha de tenir en guanyar el més gran nombre de representants ha d'ésser la classe obrera que integra la immensa majoria de la població i que per raó de la penúria econòmica en què viu té molts més problemes a resoldre que les altres classes socials.


Amb tot, fins ara s'ha donat al nostre país l'us contrari. Mentre els diversos partits burgesos s'han barallat per exercir cada un una major influència en l'administració i ordenació de la vida de les municipalitats, la classe obrera s'inhibia per un apoliticisme suïcida, d'intervenir en l'administració dels seus interessos, que abandonava en mans de la burgesia.


Què té doncs, d'estrany, que un cop al Municipi les diverses fraccions de la burgesia es posessin d'acord per carregar damunt la classe obrera la part més grossa de les tributacions sense donar-li cap millora en compensació? La política municipal s'ha desenvolupat a les espatlles de la classe obrera i en profit dels interessos de la burgesia.


Uns quants exemples ho demostraran: els barris burgesos estan perfectament pavimentats i il·luminats, mentre els barris obrers estan mancats fins i tot d'higiene; no s'han construït grans barriades de cases per obrers perquè això repercutiria contra els propietaris d'immobles que amb els lloguers actualment exzolien la classe obrera... A més, aquest problema no interessa als burgesos, car ells ja tenen cases magnifiques; no s'han construït escoles per als obrers perquè no volen que el poble s'instrueixi mentre els fills dels rics són enviats a col·legis sumptuosos... I així, per aquest estil aniríem enumerant la desigualtat irritant de condicions en què es troba el proletariat enfront de la burgesia, i que el Municipi acaparat per la classe privilegiada no solament no farà mai res per a solucionar-ho, sinó que s'esforçarà en perpetuar-les. Es la seva missió!


Per acabar amb tot això, és imprescindible que el proletariat s'enfronti amb la burgesia en el terreny polític per a prendre-li de les mans la direcció de la cosa pública en tols els terrenys. Però allà on ha de tenir més interès la classe obrera a exercir la seva capacitat política, és en els municipis, els nuclis bàsics de la vida del país.


Cal, dones. que la classe obrera es presenti en la pròxima lluita per a la conquesta dels municipis, disposada a donar la batalla a totes les fraccions burgeses. Aquest desig i l'aspiració de demostrar a les masses obreres l'utilitat de l'acció política de classe, són els motius que impulsen al "Bloc Obrer i Camperol", força de classe on hi convergeixen els explotats de les ciutats i del camp, a presentar, enfront dels seculars enemics del proletariat, les pròpies reivindicacions, les consignes de classe que interessen a les masses obreres explotades.


I ens felicitem que la primera intervenció política classista del BLOC OBRER i CAMPEROL sigui en les eleccions municipals, car així es podrà valorar més exactament la seua influència política i, a l'ensems que donarà la batalla a la burgesia en la seva base, els representants del BLOC que surtin elegits demostraran als treballadors com és possible treballar pel proletariat des del municipi. I no hi hagi cap por de desviacions ni defeccions en els representants obrers elegits pel poble. Els candidats del BLOC hauran firmat la seva dimissió que la secretaria del mateix cursarà aixi que un qualsevol dels elegits s'apartés del programa per la defensa i implantació del qual haurà estat elegit!


n14.jpg

Simpatitzants i subscriptors de l'hora.


No falteu a la reunió d'amics a l'Ateneu Enciclopèdic, el dia 6 a les 11 del mati
Ens és necessària la vostra presència
.



[L'Hora. Setmanari d'avançada. Núm. 14. 1 d'abril de 1931]




estufa.jpg

Font: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB).





This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more