|
editorial
perspectives marxistes en les pròximes
eleccions
Després dels mesos de tensión
[sic] revolucionària, les pròximes eleccions anunciades
pel govern tenen la virtut, més intensa cada dia, d'anar
desarmant les actituds revolucionàriament tartarinesques dels
qui, rebels per força degut al tancament de tota via legal per
a surar públicament, veuen en les pròximes eleccions un
mitjà oportuníssim per inhibir-se de la lluita
revolucionària, per passar a una lluita política
"legal" exempta de perills i feconda en possibilitats
exhibitòries, lluita que en acceptar-la donen bel·ligerància
al règim que combaten, legalitzant-lo en combatre'l pels
mitjans que ell ofereix.
Es gairebé segur que les
esquerres burgeses en la seva gran majoria s'abocaran a la lluita
electoral. Els planys d'ara, contra el govern que les manté a
la clandestinitat, demostren prou bé els desigs frenètics
que tenen de combatre amb les dretes en la campanya electoral
iniciada ja per aquestes. Així que el govern, segur ja de la
victòria del seu encasellat, obri el període de
propaganda electoral—amb Codi Galo Ponte!—veurem com les
esquerres gasten en estrident verbalisme totes les energies que no
han sabut gastar en positiu revolucionarisme..
I si dretes i esquerres burgeses van a
la lluita electoral, és segur que les últimes tindran
la pretensió de demanar a les masses obreres explotades llur
sufragi amb la promesa que elles democratitzaran l'aparell de l'Estat
i faran més suportable a la classe obrera l'explotació
capitalista. Però cal que els obrers es donin compte, que si
en el terreny pràctic de la lluita efectiva revolucionària
pot admetre's una certa col·laboració per derrotar les
forces del nostre Règim-Estat semi-feudal, en el terreny d'una
lluita especulativa com són les eleccions, és
inadmissible tota col·laboració de classes. Fa deu anys
que no s'ha consultat el cos electoral i la incorporació a la
política de les noves promocions fa preveure una
radicalització cap a l'esquerra de tot el cos social. Les
eleccions d'ara, amb totes les il·legalitats que es puguin
cometre, seran un mitjà excel·lent per valorar aquest
desplaçament. I si els revolucionaris de l'esquerra burgesa
van a les eleccions, no per a treure un nombre més o menys
crescut d'actes de diputat, sinó per a fer un recompte de
forces, lògicament, ells que davant les acusacions constants
de les dretes de tenir concomitàncies amb les forces extremes
de l'obrerisme ho neguen rodonament, han de desestimar tota
col·laboració electoral amb aquestes i presentar-se,
com més matisades millor, per valorar exactament la força
de cada fracció i conèixer amb precisió
l'evolució cap a l'esquerra del cos social durant els anys de
dictadura.
Sabem per endavant que durant la
presentació d'una candidatura de classe certs sectors de
l'esquerra burgesa ens acusaran de fer el joc a les forces
reaccionàries. Argument pueril i reaccionari! Qui tal faci,
serà que ha abandonat la via revolucionària
definitivament, que prefereix les actes de diputat del propi partit,
al nombre global de sufragis que puguin sumar totes les forces
d'oposició al règim. Per altra part, concretant-nos a
Catalunya, l'ambient electoral per part de certs oposicionistes al
règim és bon xic tèrbol. Aixi, mentre A. C. i la
"Lliga" a Barcelona s'embesteixen furiosament, al districte
de Sabadell van de bracet.
Tampoc, per exemple, no seria lògic
que les forces de l'esquerra burgesa s'emportessin els vots obrers,
ja que elles fan una política i una propaganda eminentment de
classe: "La Publicitat” i "La Nau" fan
l'apologia de la democràcia “en general”;
condemnen l'acció de les forces extremes obreres. "La
Ciutat" -dirigida per un pseudo-socialista- diu que "ni
monarquisme ni comunisme" situen ambdues forces en un mateix
pla. Tota la campanya republicana d'aquests últims mesos anava
encaminada a convèncer als burgesos de què la República
sabria mantenir a ratlla als que lluiten per les reivindicacions
obreres... I en l'últim moviment avortat reduien al mínim
l'acció de les masses obreres com si aquestes no tinguessin
cap valor!
Si les esquerres burgeses van a les
eleccions, és necessari que hi vagin també, en
candidatura apart, les forces marxistes revolucionàries. Pel
nombre de vols que obtinguin podrà calcular-se amb quina
influència real compten entre la massa obrera. No ha
d'oblidar-se que el nombre de sufragis que obtinguin representarà
una part ínfima de llur força veritable; car no podran
votar les joventuts, ni la majoria d'obrers provinents de
l'anarquisme i del sindicalisme, que mai no s'han preocupat d'estar
inclosos en el cens electoral; que no tenen pessetes per a fer
propaganda; que no tenen una tradició de lluita en aquest
sentit; que no tenen màquina electoral, etcètera, etc.
La intervenció dels obrers en la
política ho han demanat sovint les esquerres burgeses. Per
què, doncs, hauran de criticar que ho facin des de la pròpia
organització de classe? Si ho fan, és que eren uns
hipòcrites: el que volien és que l'obrerisme fos un
juguet a llurs mans, és que volien que ajudés la "seva"
política! La data de les pròximes eleccions és
propera. La candidatura obrera sap per endavant que cap dels qui tant
a Barcelona com en molts districtes de Catalunya seran presentats.
cap d'ells sortirà elegit. Ni interessa massa. Però la
campanya electoral serà l'avinentesa de posar-nos en contacte
amb les grans masses obreres, d'explicar-los el nostre programa, de
propagar els punts de vista comunistes sobre els problemes plantejats
als pobles hispànics, de posar de relleu les diferències
que ens separen de les altres corrents ideològiques obreres i
sobretot del divorci absolut que existeix entre nosaltres i
l'esquerra burgesa!
[L'Hora. Setmanari d'avançada.
Núm. 6. 4 de febrer de 1931]
la candidatura del bloc
obrer i camperol
per Víctor Colomer
Quan s'ha començat a parlar de
la candidatura obrera. els partits petit-burgesos s'han alarmat i
l'han acusada de fer el joc a les forces reaccionàries. de
facilitar la victòria de la Lliga. organització
capitalista, monàrquica i clerical. Però hem de
contestar als partits que ens acusen, que els que fan el joc a les
forces reaccionaries són ells, amb una actuació
d'impotència i obstaculitzant el desenvolupament de l'única
organització política i realment progressiva i
renovadora, de l'únic partit capaç d'enfonsar el règim
faraònic espanyol i crear un règim de justícia
social, de veritable democràcia i d'efectiva llibertat: el
partit de la classe obrera, guia i avantguarda de totes les forces
treballadores.
Els partits petit-burgesos, volent
combatre la monarquia, de fet, no fan més que afiançar-la.
No es donen compte que l'única força revolucionària
veritat és el proletariat amb fea aliança amb les capes
pageses pobres. Per això fan molt soroll, però quan
arriben moments decisius, demostren que les seves forces són
insignificants.
La gran burgesia ha fet bloc amb les
forces feudals; els obrers senten ja fondament llurs aspiracions de
classe. volen fer la política pròpia, la política
que els alliberi de l'esclavitud econòmica i els porti, com a
conseqüència, les altres conquestes. En aquestes
condicions, quin paper fan els partits petit-burgesos? Desorientar,
sembrar el confusionisme en la classe obrera i fer que perdi el temps
descuidant la formació d'un ferm partit de classe. Com es veu.
aquests partits no fan altra cosa que d'auxiliars de les forces
feudals i la gran burgesia.
Els treballadors han de reaccionar
vigorosament contra aquest confusionisme i destacar-se amb
personalitat pròpia. Com més tardaran en fer una
escombrada de partits burgesos, més durarà llur
esclavatge, més anys viuran la monarquia, el latifundisme,
l'església, la banca usurera, el capitalisme i totes les
altres forces auxiliars.
Quan la petita burgesia tenia més
força, quan no s'havien donat tantes desercions del
capitalisme, quan el pànic a una transformació social
no era tan gran, els republicans no pogueren fer res. Se'ls presentà
l'avinentesa del desastre colonial i no l'aprofitaren. En els anys
nou i disset, tampoc varen poder enderrocar la fortalesa enemiga.
Però el pitjor és que amb llur fraseologia demagògica
i amb llur actuació, han distret a la classe obrera, i
aquesta, en no tenir una força pròpia organitzada, les
ocasions del nou, del disset, del dinou i altres, que les hauria
pogut aprofitar per a fer la transformació social, se les ha
deixat perdre.
Les úniques forces reals,
efectives, que hi ha a Espanya, són el bloc feudal-capitalista
i la classe obrera amb aliança amb els pagesos pobres. Tot el
que no sigui una lluita entre aquestes dues forces serà perdre
el temps. Es podrà fer certa agitació, cert soroll,
però res més. I ja que l'obrerisme espanyol sempre ha
anat retardat una pila d'anys respecte als moviments dels països
industrialment avançats, convé recuperar el temps
perdut. Les condicions internacionals són extraordinàries;
les nacionals, també. Unes i altres ens imposen l'obligació
de forjar una gran organització política per aprofitar
les ocasions favorables que es presentaran en els propers anys.
Hem de destacar la nostra personalitat
en tots els camps. Hem d'organitzar-nos en tots els terrenys. Hem
d'actuar en totes les avinenteses. Per mitjà de l'estudi i la
lluita intensa en tots els aspectes, anirem forjant l'instrument per
a les grans batalles properes.
Si us parlen de què malograrem
llurs tasques a l'Ajuntament de Barcelona, recordeu la política
obrerista que han desenrotllat en un quart de segle. Recordeu que
havent tingut minories importants, i durant molts anys majories, no
han fet res en profit dels obrers. No han fet escoles, i els fills
dels treballadors avui es troben abandonats. No han fet tampoc res
per a què els fills dels obrers poguessin gaudir dels
beneficis de la cultura superior. Per culpa d'aquesta actuació
vergonyosa dels que es deien anticlericals, s'ha produït una
gran florada de collegis de frares i monges.
L'actuació de l'Ajuntament en la
qüestió de les cases per a obrers ha estat una comèdia.
Els obrers han hagut de pagar lloguers crescudíssims o viure
tres i quatre families en un pis. Milers d'obrers no han pogut
aconseguir ni aquest confort, i en els afores de la ciutat han
aparegut milers de barraques que són una vergonya per a la
ciutat i un escarni per a la classe treballadora. Aquests barris
d'aduar o campaments de tribus salvatges, són una acusació
contra els republicans que han passat per l'Ajuntament.
Els queviures, però, han pujat
d'una manera fantàstica. Els impostos municipals sobre les
matèries de primera necessitat son elevadíssims. Per
causa d'aquests impostos l'obrer pot comprar molt menys. Es la
política obrerista dels regidors republicans. Els obrers es
poden aconsolar pensant que el pa, la carn, el vi altres queviures
que se'ls ha quedat l'Ajuntament amb aquests impostos, s'han embellit
les barriades on viu la burgesia.
I pels obrers en atur forçós,
què feren? Què han fet? Res. En altres aspectes de la
política social tampoc no hi han dedicat cap esforç.
Així és que ni des del
punt de vista de la política general ni del de la política
municipal, es perdrà res si es derroten i s'escombren els
partits petit-burgesos. Al contrari, s'hi guanyarà molt. El
deure dels obrers és acabar amb tot aquest confusionisme i fer
un gran partit de classe, un partit capacitat, amb molts afiliats,
ben bregat en la lluita, un partit apte per les batalles parcials i
per la batalla decisiva.
Lido Cinema
avui i tots els dies la
superproducció japonesa
YEDO
l'interessant i
originalíssím film de
T. KINUGASA
Realització de la LHOCHIKU
Kinema
A. G. de Kioto
L'esdeveniment
cinematogràfic de la temporada
Aviat
Cinematogràfica
Almira presentarà la superproducció sonora
EL
ZEPPELIN PERDUT
Un film que us deixarà
una impressió inesborrable
Oportunament s'anunciaran els salons on es
projectarà aquesta meravellosa joia cinematogràfica
[L'Hora.
Setmanari d'avançada. Núm. 12. 18 de març de
1931]
editorial
el bloc obrer i camperol davant les eleccions
municipals
Tant o més que el Parlament, un
partit afirma el seu programa constructiu en l'obra de regir una
ciutat. I si aquesta ciutat aplega més d'un milió
d'habitants com en el cas concret de Barcelona, no és pas
tasca vencilla administrar i ordenar la vida col·lectiva de la
urbs.
I és natural que qui més
interès ha de tenir en guanyar el més gran nombre de
representants ha d'ésser la classe obrera que integra la
immensa majoria de la població i que per raó de la
penúria econòmica en què viu té molts més
problemes a resoldre que les altres classes socials.
Amb tot, fins ara s'ha donat al nostre
país l'us contrari. Mentre els diversos partits burgesos s'han
barallat per exercir cada un una major influència en
l'administració i ordenació de la vida de les
municipalitats, la classe obrera s'inhibia per un apoliticisme
suïcida, d'intervenir en l'administració dels seus
interessos, que abandonava en mans de la burgesia.
Què té doncs, d'estrany,
que un cop al Municipi les diverses fraccions de la burgesia es
posessin d'acord per carregar damunt la classe obrera la part més
grossa de les tributacions sense donar-li cap millora en compensació?
La política municipal s'ha desenvolupat a les espatlles de la
classe obrera i en profit dels interessos de la burgesia.
Uns quants exemples ho demostraran: els
barris burgesos estan perfectament pavimentats i il·luminats,
mentre els barris obrers estan mancats fins i tot d'higiene; no s'han
construït grans barriades de cases per obrers perquè això
repercutiria contra els propietaris d'immobles que amb els lloguers
actualment exzolien la classe obrera... A més, aquest problema
no interessa als burgesos, car ells ja tenen cases magnifiques; no
s'han construït escoles per als obrers perquè no volen
que el poble s'instrueixi mentre els fills dels rics són
enviats a col·legis sumptuosos... I així, per aquest
estil aniríem enumerant la desigualtat irritant de condicions
en què es troba el proletariat enfront de la burgesia, i que
el Municipi acaparat per la classe privilegiada no solament no farà
mai res per a solucionar-ho, sinó que s'esforçarà
en perpetuar-les. Es la seva missió!
Per acabar amb tot això, és
imprescindible que el proletariat s'enfronti amb la burgesia en el
terreny polític per a prendre-li de les mans la direcció
de la cosa pública en tols els terrenys. Però allà
on ha de tenir més interès la classe obrera a exercir
la seva capacitat política, és en els municipis, els
nuclis bàsics de la vida del país.
Cal, dones. que la classe obrera es
presenti en la pròxima lluita per a la conquesta dels
municipis, disposada a donar la batalla a totes les fraccions
burgeses. Aquest desig i l'aspiració de demostrar a les masses
obreres l'utilitat de l'acció política de classe, són
els motius que impulsen al "Bloc Obrer i Camperol", força
de classe on hi convergeixen els explotats de les ciutats i del camp,
a presentar, enfront dels seculars enemics del proletariat, les
pròpies reivindicacions, les consignes de classe que
interessen a les masses obreres explotades.
I ens
felicitem que la primera intervenció política classista
del BLOC OBRER i CAMPEROL sigui en les eleccions municipals, car així
es podrà valorar més exactament la seua influència
política i, a l'ensems que donarà la batalla a la
burgesia en la seva base, els representants del BLOC que surtin
elegits demostraran als treballadors com és possible treballar
pel proletariat des del municipi. I no hi hagi cap por de desviacions
ni defeccions en els representants obrers elegits pel poble. Els
candidats del BLOC hauran firmat la seva dimissió que la
secretaria del mateix cursarà aixi que un qualsevol dels
elegits s'apartés del programa per la defensa i implantació
del qual haurà estat elegit!
Simpatitzants
i subscriptors de l'hora.
No
falteu a la reunió d'amics a l'Ateneu Enciclopèdic,
el dia 6 a les 11 del mati
Ens és necessària la
vostra presència.
[L'Hora.
Setmanari d'avançada. Núm. 14. 1 d'abril de 1931]
Font:
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB).
|
